Dilluns 1
Croàcia ingressa a la Unió Europea
Coincidint amb la inauguració de la presidència semestral que correspon a Lituània, que pren el relleu d’Irlanda, la República de Croàcia es converteix en el 28è soci de la Unió Europea. És el segon Estat sorgit de l’antiga Iugoslàvia que ingressa a l’organització, després d’Eslovènia. Tot i que el 66% dels votants croates van ratificar-ne l’entrada al gener del 2012, l’entusiasme per ambdues parts ha minvat molt. Croàcia es troba en una situació que voreja la fallida.
Xavier Albertí, nou director del TNC
Xavier Albertí (esquerra) és designat nou director del TNC
© Teatre Nacional de Catalunya
El director teatral i compositor Xavier Albertí assumeix el càrrec de director del Teatre Nacional de Catalunya i relleva Sergi Belbel. És el quart director des que es va crear la institució.
Dimarts 2
Dimiteixen dos ministres de Portugal
L’endemà de la dimissió del ministre de Finances del Govern portuguès, el titular d’Exteriors anuncia que pren la mateixa decisió. En ambdós casos el motiu és l’oposició a les polítiques d’austeritat del Govern. Tanmateix, el primer ministre, Pedro Passos Coelho, anuncia que no té intenció de dissoldre el Govern.
El Consell d’Estat rebutja la reforma local del PP
El Consell d’Estat, un organisme consultiu, però de considerable influència, critica en un informe la reforma de l’administració local que pretén dur a terme el Govern de Mariano Rajoy. Critica sobretot la introducció d’un cost estàndard per a tots els serveis municipals, cosa que podria anar en detriment de l’autonomia municipal garantida per la Constitució.
Dimecres 3
Polèmic aniversari de l’accident del metro de València
El 3 de juliol de 2006 es va produir l’accident del metro de València en què van morir 43 persones. Gràcies a un reportatge televisiu que va obtenir un gran ressò, l’associació de víctimes de l’accident ha aconseguit aquest any que es reobri la investigació entorn de les irregularitats que envolten l’accident i, si cal, que es depurin responsabilitats. Al Congrés, la majoria absoluta del Partit Popular impedeix una declaració en record de les víctimes. El dia 17 de setembre la jutge d’instrucció de València rebutja la petició de reobrir la investigació de l’accident.
El segon violador de l’Eixample accepta sotmetre’s a la castració química
Alejandro Martínez Singul, conegut com el segon violador de l’Eixample, accepta ser sotmès a un tractament que inhibeix de manera irreversible el desig sexual per tal de poder sortir de la presó. Martínez Singul, condemnat per primer cop el 1993 i, posteriorment diverses vegades, ha reincidit cada vegada després d’haver complert les penes.
Dijous 4
Els militars imposen un nou president a Egipte en un cop d’estat
El fins aleshores president del Tribunal Constitucional, Adlí Mansur, és nomenat nou president d’Egipte l’endemà que els militars deposin Muhàmmad Mursí, el primer president elegit democràticament. El cop d’estat es produeix després de violentes i multitudinàries protestes de l’oposició des que al novembre del 2012 va ser aprovada una nova Constitució. L’oposició acusa Mursí d’adoptar una agenda islamista i autoritària. Mansur assumeix el càrrec interinament, fins a la celebració d’eleccions parlamentàries i presidencials. El dia 9 Mansur nomena primer ministre l’economista Hazem al-Beblawi, i vicepresident l’antic cap de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, Muhàmmad al-Baradi.
Divendres 5
El Govern espanyol torna el Fortunaals empresaris que el van regalar al Rei
El Govern espanyol decideix retornar el iot Fortuna a la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears, formada per alguns dels principals empresaris mallorquins. El reial decret que en permet el retorn s’aprova després que el rei hagi renunciat a fer-ne ús. En el moment de la donació (1997), el iot va costar l’equivalent en pessetes de 18 milions d’euros.
Dissabte 6
Aprovada la llicència única
El Consell de Ministres espanyol aprova el Projecte de llei d’unitat de mercat, pel qual s’instaura una llicència única per a l’obertura i la instal·lació de nous negocis arreu de l’Estat. L’objectiu és simplificar els procediments i eliminar traves burocràtiques. Espanya és un dels estats europeus on calen més dies per a establir un negoci nou. La Generalitat de Catalunya creu que la nova llei envairà competències.
El president Mas, en visita oficial al Brasil
El viatge al Brasil del president Mas i de més de cinquanta empresaris que l’acompanyen, que comença el dia 6 de juliol i acaba l’11, té un contingut eminentment econòmic, però també visita les autoritats dels estats brasilers. El dia 10 Mas presideix l’estrena al Brasil de la versió catalana d’un documental sobre el bisbe Pere Casaldàliga. En una ocasió el president esmena l’ambaixador espanyol, que es refereix a Catalunya com a "regió" i li recorda que Catalunya és una nació.
Tanca la central nuclear de Garoña
La central nuclear de Garoña (Burgos), la primera que es va construir a l’Estat, deixa de funcionar després de quaranta-tres anys, els darrers dels quals marcats per successives pròrrogues per a allargar-ne la vida útil. Tanmateix, com que el tancament ha estat per motius econòmics i no de seguretat, la Junta de Castella i Lleó pretén aconseguir una pròrroga. L’1 d’octubre el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, anuncia que s’estan prenent mesures perquè la central es torni a connectar a la xarxa elèctrica.
Diumenge 7
La Gran Bretanya extradeix un líder d’Al-Qaida a Jordània
Abu Qatada, detingut a Londres l’any 2002 i acusat de col·laboració amb Zacarias Moussaoui, un dels organitzadors dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York, és deportat a Jordània després de deu anys de negociacions entre ambdós països. Reclamat per Amman per delictes de terrorisme, el Govern britànic no ha accedit a l’extradició fins que el Govern jordà no ha garantit un judici just, l’absència de tortures i el respecte als drets humans de l’acusat.
Dilluns 8
El Parlament de Catalunya investiga responsabilitats a CatalunyaCaixa
Adolf Todó és el primer directiu a comparèixer per donar explicacions a la comissió del Parlament que investiga les presumptes responsabilitats de vulneració dels drets dels consumidors en entitats d’estalvi. En el cas de l’antiga Caixa d’Estalvis de Catalunya, en procés de subhasta, a més de Todó compareixen els antics presidents Narcís Serra, Antoni Serra Ramoneda i Fernando Casado, i l’exdirector general Josep Maria Loza. Les compareixences acaben el dia 29.
Dimarts 9
Manifest dels crítics del PSC contra la declaració de Granada
Un grup de militants del Partit dels Socialistes de Catalunya, entre els quals hi ha Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Jordi Martí i Maria Badia, signen un manifest contra la declaració de Granada, aprovada tres dies abans pel comitè federal del PSOE. En aquest manifest critiquen la vaguetat de la proposta federalista del partit i que no tingui en compte les demandes de la societat catalana per decidir lliurement el seu futur. Critiquen, també, l’absència en la declaració de referències a les reformes del Senat i del sistema de finançament. L’endemà, el mateix sector crea Agrupament Socialista, que articula el corrent d’opinió dins del PSC, que vol contrarestar el que consideren una espanyolització creixent del PSOE i del PSC.
Dimecres 10
L’IEC denuncia l’Estat espanyol per persecució lingüística
La Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, envia una carta a societats científiques de tot el món on afirma que el Regne d’Espanya incompleix tractats internacionals sobre diversitat lingüística. En la missiva, esmenta l’eufemisme del Govern del PP per a referir-se al català que es parla a Aragó, els impediments i la desarticulació de l’ensenyament en català a càrrec dels governs balear i valencià i el tancament de les emissions de TVC al País Valencià. L’IEC insta la UNESCO i el Consell d’Europa a investigar i condemnar aquestes polítiques i esmenta el PP com a principal propulsor.
Dijous 11
Ester Quintana compareix al Parlament de Catalunya
Ester Quintana, que va perdre un ull pressumptament per l’impacte d’una bala de goma durant la vaga del 14 de novembre de 2012, compareix en la comissió parlamentària sobre seguretat per demanar la prohibició de les bales de goma. Una setmana després, la investigació conclou que els Mossos van ocultar informació sobre els fets. El dia 16 el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, aparta set mossos per aquest fet, però continua afirmant que no es van disparar bales de goma.
S’atorguen els premis FAD d’arquitectura i interiorisme
Lliurament dels premis FAD d’arquitectura 2013
© Arquinfad / Xavi Padrós
En la 55a edició dels premis FAD, el jurat decideix premiar l’escola de primària i secundària de Sever do Vouga, del portuguès Pedro Domingos i l’enginyer Fernando Rodrigues, i l’Espai Transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró, a Artesa de Segre, de Toni Gironès i Dani Rebugent (Estudi d’Arquitectura Toni Gironès Saderra) en l’apartat d’arquitectura. El d’interiorisme reconeix la intervenció al local barceloní Giardinetto, dels arquitectes de Llamazares Pomés Arquitectura, Iván Pomés Leiz i Max Llamazares Viaña, i el de ciutat i paisatge és per als arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem, Ramon Vilalta i Joan Puigcorbé, autors de l’espai públic del Teatre La Lira de Ripoll. En la categoria d’intervencions efímeres, el premi és per a la factoria i el magatzem dels Reis Mags a Fabra i Coats, a Barcelona, de l’arquitecte Xevi Bayona.
Divendres 12
El Consell de Ministres aprova la reforma elèctrica
Amb aquesta reforma, el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, pretén reduir l’anomenat dèficit de tarifa (diferència entre el que paguen els consumidors i el cost real de l’energia). A més de l’encariment de la factura, la reforma inclou un nou impost per a les empreses generadores i la reducció de primes a les renovables. L’augment s’afegeix a l’increment de la llum del 63% que hi ha hagut del 2003 al 2011.
El jurat popular declara José Bretón culpable
El jurat popular considera provat per unanimitat que José Bretón va assassinar els seus dos fills, Ruth i José, de 6 i 2 anys, respectivament, el 8 d’octubre de 2011 a Còrdova. El cas, que ha commocionat l’opinió pública espanyola, es tanca definitivament quan el jutge imposa, el dia 16, quaranta anys de presó a Bretón, que en tot moment s’ha declarat innocent.
Dissabte 13
El nou bisbe de Tortosa pren possessió del càrrec
Enric Benavent, que des del 2004 havia estat bisbe auxiliar de la diòcesi de València, va ser nomenat bisbe de Tortosa pel Vaticà el 18 de maig, en substitució de Xavier Salinas, actual bisbe de Mallorca. La cerimònia té lloc a la catedral del cap de comarca del Baix Ebre.
Diumenge 14
Atemptat mortal contra els cascos blaus a Darfur
Set cascos blaus, la força d’interposició de les Nacions Unides, moren en un atac a Darfur, una regió occidental del Sudan, que des de fa uns quants anys pateix una guerra civil que enfronta partidaris del règim islamista de Khartum contra rebels de la zona. L’atemptat, no reivindicat, és el més greu contra les forces de les Nacions Unides des que el 2005 s’hi van desplegar.
Es fan públics missatges entre Rajoy i Bárcenas
El diari El Mundo publica uns presumptes missatges de mòbil que l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, i el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que, suposadament, s’havien enviat des del 2011. Segons la versió del diari, en aquests missatges, Rajoy intenta que Bárcenas mantingui el silenci sobre la comptabilitat B i els sobresous del partit pels quals està empresonat. Per primer cop Bárcenas no nega l’autoria dels "papers". Dos dies després El Mundo aporta documents, presumptament a través de Bárcenas, que sembla que avalen aquesta hipòtesi. Mentre el PP sosté que tot plegat és una maquinació de Bárcenas, l’oposició demana la dimissió de Rajoy o explicacions més clares.
Kilian Jornet guanya una nova edició de la Copa del Món de cursa d’altitud
Kilian Jornet guanya l’Ultra Trail Tarentaise Ice Trail de la Copa del Món de cursa d’altitud. A més de guanyar, Jornet bat un nou rècord de la prova i completa els 65 km i 5.000 m d’ascens vertical i de descens en 7 hores i 48 minuts. La mateixa temporada, el dia 11 de juliol, també bat el rècord d’ascensió i descens del Mont Blanc, i el 21 d’agost, el del mont Cerví.
Dilluns 15
Comença el desplegament de la tecnologia 4G a Barcelona
Les companyies Vodafone i Orange són les primeres a oferir als clients aquesta nova tecnologia, que permet velocitats de connexió molt superiors a les anteriors. L’Estat espanyol va amb retard respecte a molts altres països de l’entorn en l’establiment de la xarxa perquè el Govern no ha alliberat prou espai radioelèctric.
Dimarts 16
La Generalitat i Josep Maria Flotats es reconcilien
Acte d’homenatge a Josep Maria Flotats
© Oficina del President de la Generalitat de Catalunya
En un acte amb la presència de l’actor i director teatral Josep Maria Flotats, del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i del president de la Generalitat, Artur Mas, la institució de govern del país ret un homenatge a qui va ser l’impulsor i el primer director del Teatre Nacional de Catalunya. Josep Maria Flotats va mantenir un llarg enfrontament amb l’aleshores conseller de Cultura Joan Maria Pujals, que el va destituir de manera polèmica l’any 1997.
Dimecres 17
Vint-i-tres morts per intoxicació al menjador d’una escola a l’Índia
Vint-i-tres nens d’una escola de l’estat indi de Bihar moren i desenes han d’ingressar a l’hospital després d’ingerir menjar contaminat amb insecticida en una altra escola del mateix estat. Dos dies després, 23 nens de l’estat de Goa han de ser hospitalitzats per una intoxicació semblant. El dia 21 la directora de l’escola de Bihar, on van morir els alumnes, és detinguda per esbrinar com va arribar l’insecticida al menjar. En tots els casos, els nens estaven inscrits al programa del Govern "Dinar", destinat a combatre la malnutrició infantil i a garantir-ne l’escolarització.
Nomenat el nou fiscal en cap de Catalunya
El fiscal general de l’Estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, designa José Maria Romero de Tejada nou fiscal en cap de Catalunya. Romero de Tejada substitueix Martín Rodríguez Sol, que va dimitir després de fer unes declaracions en les quals considerava legítim consultar el poble català sobre el seu futur.
Aturada la construcció d’un macrohotel a Mallorca
El Tribunal Superior de Justícia de les Balears denega el permís per construir un macrohotel de 1.200 places al costat de les platges de sa Ràpita i es Trenc, a l’illa de Mallorca, perquè vulnera el pla territorial i afecta una àrea protegida. La sentència, que garanteix la protecció de la zona durant almenys dos anys, és el resultat d’un recurs presentat per l’oposició i d’una àmplia mobilització ciutadana.
Dijous 18
El Parlament grec aprova acomiadar 15.000 funcionaris
Per majoria absoluta, els diputats del Parlament de Grècia aproven acomiadar 15.000 funcionaris. La mesura és la condició que ha posat la troica –UE, FMI i BCE– per a desbloquejar un nou rescat de 8.000 milions d’euros. Els acords inclouen també l’acomiadament de més funcionaris els dos anys següents i retallades salarials. Aquest acord arriba l’endemà d’una nova vaga general a Grècia.
Alliberades dues cooperants segrestades a Kenya el 2010
Alliberen la catalana Montserrat Serra i la madrilenya Blanca Thiebaut, cooperants de l’ONG Metges sense Fronteres, després de més de dos anys d’haver estat segrestades en una zona de Kenya fronterera amb Somàlia, el 13 d’octubre de 2010. El grup islamista Al-Xabab, amb connexions amb Al-Qaida, va desmentir ser l’autor del segrest, que ha restat sense esclarir. De les negociacions i del rescat (del qual no ha transcendit res) se’n va ocupar directament Metges sense Fronteres, i el Govern espanyol va restar amb funcions de suport.
Divendres 19
El dissident rus Aleksej Navalni, en llibertat sota fiança
Aleksej Navalni, sentenciat per un tribunal rus a cinc anys de presó per apropiació fraudulenta, és alliberat sota fiança amb càrrecs l’endemà d’ingressar a la presó. Des del 2008, les seves crítiques a la corrupció i a l’autoritarisme del Govern han convertit Navalni en la figura més incòmoda per al president Vladímir Putin a causa de la seva popularitat i les crítiques internacionals als processos i detencions a què ha estat sotmès.
S’inaugura el Mundial de natació de Barcelona
Al Palau Sant Jordi de la capital catalana se celebra la cerimònia inaugural del Campionat del Món de natació, que té lloc fins el 4 d’agost. La cerimònia inaugural és presidida pels reis d’Espanya, el president de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde de Barcelona i les autoritats de la Federació Internacional de Natació (FINA). La protagonitza l’espectacle Somnis d’aigua, creat per l’exmembre de La Fura dels Baus, Hansel Cereza, amb una coreografia que fa una oda a l’aigua a través del somni d’un nen fet realitat. A la cerimònia hi participen uns 500 voluntaris i els protagonistes són dos nens i Eduard Admetlla, de 89 anys, l’introductor del submarinisme a Catalunya.
Dissabte 20
El Govern d’Israel aprova l’alliberament de 104 presos palestins
Per tretze vots a favor i set en contra el Govern israelià aprova l’alliberament de 104 presos palestins. La mesura es veu com un gest per a l’acostament de posicions en la represa de les converses de pau, bloquejades des de l’any 2010. L’alliberament està previst que es dugui a terme per fases, en funció del progrés de les negociacions, apadrinades pels EUA.
Penes de presó per als responsables de l’accident del Costa Concordia
El jutge confirma les sentències d’homicidi involuntari i múltiple per a cinc dels processats per l’accident del creuer Costa Concordia al gener del 2012, en el qual van morir 32 persones. La condemna més alta ha estat de trenta-quatre mesos, i la més baixa, de divuit. Resta pendent el cas del principal imputat, el capità del vaixell, Francesco Schettino.
Dimiteix un alt càrrec d’un organisme espanyol per insults als catalans
Juan Carlos Gafo, director adjunt de la Marca España, l’agència del Govern espanyol dedicada a promocionar Espanya internacionalment, presenta la dimissió a instàncies del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, després d’insultar els catalans per Twitter. Els insults van ser una reacció a la xiulada a l’himne espanyol en la inauguració del Mundial de natació al Palau Sant Jordi. Posteriorment, Gafo demana disculpes.
Diumenge 21
El rei de Bèlgica abdica en el seu fill Felip
En una cerimònia solemne, el fins aleshores Albert II abdica en el seu fill Felip, que és entronitzat com a nou rei dels belgues. El rei Albert, de 79 anys i després de vint anys de regnat, va comunicar per televisió la decisió el 4 de juliol. El nou monarca té com a principal repte evitar el trencament de Bèlgica.
Dilluns 22
Chris Froome guanya la Volta a França
El ciclista Christopher Froome guanya el Tour 2013. És el segon ciclista britànic de la història que guanya el trofeu, i ho ha fet, a més, consecutivament al compatriota Bradley Wiggins, que va guanyar l’edició del 2012. El segon i el tercer classificats són el colombià Nairo Quintana i el català Joaquim Purito Rodríguez.
Dimarts 23
Rebaixa de la pena a Jaume Matas i condemna de Maria Antònia Munar
L’expresident de les Illes Balears, Jaume Matas, condemnat pel "cas Palma Arena", evita la presó. El Tribunal Suprem manté el delicte de corrupció, però suprimeix els de malversació i prevaricació que li havia imposat l’Audiència de Palma. La condemna es rebaixa, així, de sis anys a nou mesos, i Matas no haurà d’ingressar a la presó. El mateix dia, l’Audiència de Palma condemna l’expresidenta del Parlament balear a sis anys de presó pel "cas Can Domenge".
Telefónica compra l’operadora alemanya E-Plus
Telefónica arriba a un acord amb l’holandesa KPN per comprar-li la seva filial de mòbils a Alemanya, E-Plus, per 5.000 milions d’euros. La companyia espanyola s’introdueix d’aquesta manera al mercat alemany, on competirà amb Vodafone i Deutsche Telekom.
L’argentí Tata Martino, nomenat nou entrenador del Futbol Club Barcelona
Tata Martino és presentat com a nou entrenador del FC Barcelona
© FC Barcelona
Tres dies després que Francesc Tito Vilanova cessi en el càrrec d’entrenador de l’equip català a causa de la recaiguda en el càncer del qual s’està tractant, la directiva fitxa per a substituir-lo definitivament l’argentí Gerardo Tata Martino. Martino va destacar com a entrenador al Paraguai, on va aconseguir quatre campionats de Lliga, i amb la selecció d’aquest país, que va portar als quarts de final de la Copa del Món de Sud-àfrica (2010) i a la final de la Copa Amèrica (2011).
Dimecres 24
Més de 70 morts en un accident ferroviari a Galícia
El tren Alvia que fa la ruta Madrid-Santiago de Compostel·la descarrila en una corba a 4 km de la capital gallega. El primer balanç de víctimes mortals se situa en més de 70 morts i més de 30 ferits en estat crític. El dia 26, la policia estableix un total de 78 morts en l’accident. L’Alvia pot circular tant en vies adaptades a l’AVE (alta velocitat espanyola) com en vies convencionals. Segons les investigacions posteriors, l’accident sembla que es va produir perquè el tren circulava a uns 190 km/h en un tram en què el límit màxim és de 80 km/h. Els dies posteriors s’investiguen les circumstàncies precedents de l’accident ferroviari, el més greu a Espanya, i les responsabilitats.
Desallotjament de 300 persones al Poblenou
Els Mossos d’Esquadra desallotgen prop de 300 persones que ocupaven naus abandonades al barri del Poblenou de Barcelona. La majoria són immigrants subsaharians que subsisteixen amb el tràfic de ferralla. Poc després, una cinquantena es tanquen en una parròquia del barri per protestar que l’Ajuntament no els dóna aixopluc per passar la nit.
Dijous 25
Assassinat d’un líder de l’oposició d’esquerres de Tunísia
Mohamed Brahimi, diputat i exsecretari general del partit d’esquerres Moviment del Poble de Tunísia, és assassinat a trets al davant de casa seva. Brahimi és el segon polític opositor assassinat a Tunísia, després de la mort del dirigent d’esquerres Chokri Belaïd el 6 de febrer. Com en aquest darrer cas, l’assassinat de Brahimi desencadena protestes violentes, i els manifestants acusen el partit islamista Ennahda d’estar-hi involucrat.
La Gran Bretanya protesta pels atacs de la Guàrdia Civil a Gibraltar
La Gran Bretanya protesta formalment a Espanya pels trets que un vaixell de la Guàrdia Civil efectua a les aigües territorials de Gibraltar sobre una embarcació esportiva. Un portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol nega que l’incident s’hagi produït. Els dies següents, el conflicte diplomàtic continua quan el dia 28 el Govern britànic acusa les autoritats espanyoles de retardar deliberadament el trànsit a la frontera amb el Penyal. Els pescadors espanyols, d’altra banda, protesten pel llançament de blocs de ciment del Govern de Gibraltar a les aigües on feinegen. El 19 d’agost, fragates britàniques arriben a les aigües de Gibraltar i, el mateix dia, la UE s’ofereix com a mediadora.
L’Ajuntament de Barcelona s’adhereix al pacte pel dret a decidir
El ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb els vots a favor de CiU, ICV-EUiA i ERC, i els vots en contra del PSC i el PP. El president del grup municipal del PSC, Jordi Martí, abandona el ple en el moment de la votació per no haver de votar en contra de l’adhesió al pacte. L’Ajuntament de Tarragona és l’únic Ajuntament de les quatre províncies catalanes que hi vota en contra, el 19 de juliol.
Divendres 26
Artur Mas demana per carta a Mariano Rajoy celebrar una consulta d’autodeterminació
El president de la Generalitat, Artur Mas, envia una carta al president espanyol, Mariano Rajoy, en la qual li expressa la necessitat de celebrar una consulta d’autodeterminació en el termini més breu possible, i estableix de manera consensuada els termes i els marcs legals en què s’ha de dur a terme. Mas, sobre la base dels treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional, argumenta que la celebració de la consulta és democràticament legítima i legalment possible.
Greu incendi a la serra de Tramuntana (Mallorca)
Durant una setmana té lloc l’incendi més greu a l’illa des del 1994. El foc afecta unes 2.000 hectàrees, sobretot als municipis d’Andratx i Estellencs, i obliga a evacuar més de 700 persones. Entre les zones més danyades hi ha l’àrea protegida del puig de Galatzó, de gran valor paisatgístic i ecològic. El dia 30 és deté el presumpte causant de l’incendi, un home al qual suposadament se li va descontrolar un foc que havia encès per cremar rostolls.
Abandonada definitivament la cerca de tres alpinistes al Gasherbrum
Es donen per perduts els tres alpinistes de l’Estat espanyol que van fer el cim del Gasherbrum I. Després que es perdés el contacte entre ells i el camp base el dia 22, es va organitzar el rescat sense que se n’hagi pogut trobar cap rastre. Un dels tres alpinistes és Xevi Gómez, del Grup de Muntanya de Sarrià de Ter.
Dissabte 27
Fuga massiva de reclusos a Líbia
Uns 1.200 presos de la presó d’Al-Kwafiya, a la ciutat de Bengasi, fugen després d’un motí. Els fets tenen lloc l’endemà que el destacat líder dels Germans Musulmans de Líbia Abdelsalam Al-Mosmari sigui assassinat en una mesquita. L’endemà de la fuga tenen lloc dos atemptats en dependències judicials de la ciutat, en què els enfrontaments armats entre la insurgència i la policia causen diversos morts.
Es concedeix el Premi Internacional Catalunya
L’activista pakistanesa Malala Jousafzai i l’exprimera ministra noruega i exdirectora de l’Organització Mundial de la Salut Gro Harlem Brundtland reben el Premi Internacional Catalunya del 2013. Malala és una nena pakistanesa que lluita pel dret a l’educació de les dones al seu país, i que per això va ser objecte d’un intent d’assassinat a càrrec dels talibans, del qual s’ha recuperat. A Gro Harlem Brundtland, d’altra banda, se li reconeixen les aportacions a la salut, al desenvolupament i al medi ambient.
Diumenge 28
Acord per a crear l’empresa de publicitat més gran del món
La francesa Publicis i la nord-americana Omnicon anuncien l’acord de fusió que donarà lloc a l’empresa de publicitat més gran del món, valorada en 35.000 milions de dòlars. L’operació, que s’espera que conclogui al març del 2014, repartirà entre els accionistes de cada grup el 50% de les participacions del Grup Publicis Omnicom, i els dos actuals directors executius compartiran el càrrec.
El papa Francesc oficia la cloenda de la Jornada Mundial de la Joventut
En la missa que clou la Jornada Mundial de la Joventut (del 23 al 28 de juliol), que s’ha celebrat a la platja de Copacabana de Rio de Janeiro, Brasil, el papa Francesc anuncia la seu de la pròxima Jornada, que serà a Cracòvia, Polònia, l’any 2016. La jornada de Rio de Janeiro, amb més de tres milions de joves de 190 països, ha estat la més multitudinària de la història des que Joan Pau II la va instaurar l’any 1984.
Dilluns 29
Més de 60 morts en una cadena d’atemptats a l’Iraq
És el resultat de l’explosió de 17 cotxes bomba a Bagdad i altres ciutats amb poc temps de diferència. Els atemptats es produeixen en poblacions i sectors de majoria xiïta, i castiguen de manera indiscriminada la població civil i les forces de seguretat. Des del principi d’any han mort unes 4.000 per la violència entre xiïtes i sunnites.
Condemnat un exconseller balear per corrupció
L’Audiència de Palma condemna l’exconseller Josep Juan Cardona a setze anys de presó pel "cas Scala". Cardona, conseller de Comerç els anys 2003-07, era al capdavant de la trama que va sostreure 11,5 milions d’euros de l’erari públic.
Dimarts 30
Aprovat el pla hidrològic de l’Ebre
El Consell Nacional de l’Aigua aprova el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, amb l’única oposició de Catalunya i els grups ecologistes, i el suport de la resta de comunitats autònomes i les associacions de regants. El pla comporta que el cabal del riu perdi 3.100 hectòmetres, que es destinaran a reg. La Generalitat i els grups ecologistes denuncien que el pla no respecta el cabal ecològic i posa en perill el delta de l’Ebre. El pla resta pendent que l’aprovi el Consell de Ministres. La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca manifestacions contra el pla i el denuncia al Parlament Europeu.
Destituïts tres directors d’institut per negar-se a aplicar el decret de llengües del Govern Balear
La Conselleria d’Educació balear suspèn de sou i de feina tres directors d’instituts de secundària de Maó que es neguen a acatar el Decret per al Tractament Integral de Llengües (TIL) del Govern presidit per Josep Ramon Bauzà, que redueix molt substancialment l’ús del català a l’ensenyament. També hi ha molts centres que presenten plans que no preveuen el TIL i que la conselleria diu que seran sancionats.
Joaquim Nadal se suma al dret a decidir
Joaquim Nadal, exalcalde de Girona (1979-2002) i exconseller (2003-10), és un més dels polítics destacats del PSC que s’aparta de la línia oficial del partit per a defensar el dret d’autodeterminació per a Catalunya. A proposta de l’actual alcalde de Girona, Nadal accepta incorporar-se al Pacte Gironí pel Dret a Decidir, que aplega diverses personalitats de la ciutat de totes les sensibilitats favorables a aquest dret.
Dimecres 31
El Ministeri d’Hisenda aprova els límits de dèficit a les administracions
El Consell de Política Fiscal i Financera fa públics els objectius de dèficit que les diverses administracions hauran de complir per a l’any 2013. El Govern espanyol atorga a les comunitats autònomes un dèficit mitjà de l’1,3%, i, concretament per a Catalunya, de l’1,58%, mentre que l’Estat espanyol s’assigna el 3,8%. El Govern català, que esperava l’1,8%, considera inassumible aquesta xifra perquè creu que ja no es poden fer més retallades i que l’estalvi ha de venir per la via dels ingressos. El límit fixat pel Govern espanyol, a més, compromet seriosament l’aprovació d’uns nous pressupostos, segons l’executiu català.
El Govern i el Parlament de Catalunya recusen el president del Tribunal Constitucional
L’endemà que la Generalitat recusi el president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, en vint-i-quatre conflictes, el Parlament de Catalunya ho fa en set procediments en què intervé la cambra. Ambdós sostenen que la recent militància del PP de Pérez de los Cobos l’inhabilita per a dirimir els conflictes presentats sobre lleis catalanes, entre les quals hi ha la prohibició dels toros, l’impost a la banca o la Llei d’educació.
Principi d’acord per a l’ERO de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Després d’un mes i mig de manifestacions i vagues en horaris de màxima audiència, els representants dels treballadors de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio i l’empresa de l’ens del qual depenen, la CCMA, signen l’expedient de regulació d’ocupació anunciat el 13 de juny i aprovat pel Govern de la Generalitat amb el suport d’ERC. Finalment l’ERO fixa 205 acomiadaments a TV3 i 20 a Catalunya Ràdio, més 5 d’altres serveis. El dia 2 d’agost els treballadors de TV3 ratifiquen l’acord en referèndum, mentre que els de Catalunya Ràdio el rebutgen.
La infanta Cristina trasllada la residència a Suïssa
Oficialment per motius laborals, la infanta Cristina i els seus quatre fills traslladen la residència a Ginebra. El seu marit, Iñaki Urdangarin, es queda a viure a Barcelona.