Dimarts 1
Manifestació multitudinària per la democràcia a Hong Kong
Unes 100.000 persones segons la policia i prop de 500.000 segons els organitzadors es manifesten al centre de Hong Kong per les llibertats democràtiques, a favor del sufragi universal i contra la creixent ingerència de Pequín en el règim que es va pactar el 1997. La manifestació és precedida d’un referèndum no oficial i no reconegut pel Govern que va tenir lloc entre els dies 20 i 30 de juny, en el qual es preguntava com s’havia d’elegir el cap de govern. La majoria (el 42% d’uns 800.000 votants, un 25% del cens registrat) va optar per una llista oberta de candidats amb almenys 35.000 signatures de suport. Pequín vol introduir el sufragi universal l’any 2017 però controlant els candidats.
Schulz, reelegit president del Parlament Europeu
Reelecció de Martin Schulz al Parlament Europeu
© Parlament Europeu
El socialdemòcrata alemany Martin Schulz és elegit president del Parlament Europeu per un segon mandat. Schulz rep 409 vots de 751 eurodiputats, després que els dos grans partits de l’Eurocambra, el socialista i el conservador, n’hagin pactat la continuïtat, tot i que l’ha de compartir amb un diputat conservador. Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CDC), Francesc Gambús (UDC), Santiago Fisas (PPC), Javi López (PSC) i Juan Carlos Girauta (C’s) han votat per Schulz, mentre que Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC) i Ernest Urtasun (ICV) voten la candidata dels Verds i l’Aliança Lliure Europea, l’austríaca Ulrike Lunacek.
Confirmada la prohibició del vel integral a França
El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja el recurs d’una dona musulmana contra la llei francesa que prohibeix el vel integral en espais públics. La llei va ser aprovada el 2010 i el recurs, presentat el 2011, es basava en la llibertat d’expressió i de religió.
Dimecres 2
Dimiteix l’alcalde de Ciutadella per la mort d’una dona a les Festes de Sant Joan
José María de Sintas Zaforteza, alcalde de Ciutadella, dimiteix després que una dona morís el 29 de juny a causa de l’envestida d’un cavall durant els Jocs des Pla de les Festes de Sant Joan. La família de la dona es va queixar de la falta de suport de l’Ajuntament.
Dijous 3
Se celebra l’acte central de l’Any Vinyoli
El centre Arts Santa Mònica acull l’acte principal de l’Any Vinyoli, un dels poetes catalans més destacats del segle XX, que va néixer el 3 de juliol de 1914 i del qual se celebra el centenari, amb l’escriptor Jordi Llavina com a comissari. Altres actes previstos són un debat sobre la seva obra a la Biblioteca Nacional de Madrid i un simposi internacional a final d’any.
Divendres 4
Acord entre Foment i la Generalitat sobre el finançament dels ports
La ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, arriben a un acord sobre el finançament dels ports pel qual els recursos del port de Barcelona i del de Tarragona serviran per a invertir en les seves pròpies infraestructures o en les dels seus àmbits de competitivitat. L’anunci del Govern espanyol al mes de juny d’un projecte de llei que preveia que els ports amb beneficis financessin les infraestructures de ports deficitaris a través de l’anomenat fons d’accessibilitat havia despertat fortes protestes de les autoritats dels ports catalans, que ho consideraven un atac a la seva autonomia financera. L’acord també preveu l’adjudicació definitiva dels accessos viaris al port de Barcelona i la licitació dels ferroviaris abans de final d’any.
Dissabte 5
Cessat el secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya
Adolf Moreno, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), és cessat per un afer de sobresous irregulars. Quaranta-quatre càrrecs directius de l’entitat, formada per prop de 700 municipis, majoritàriament socialistes, són citats a declarar per la fiscalia. Moreno és imputat arran d’un informe publicat al febrer i d’una conversa telefònica intervinguda pels Mossos d’Esquadra en la qual advertia Manuel Bustos del pagament persistent de dietes il·legals. Els quatre alcaldes de CiU i els d’ERC i el popular de Castelldefels, i alguns dels socialistes, retornen i dipositen a la federació tots els diners cobrats durant els anys 2011 i 2012. Els alcaldes de CiU es retiren de la FMC fins que es depurin responsabilitats. El dia 7, Manuel Bustos, principal imputat (i processat pel “cas Mercuri”), reitera la seva innocència i anuncia que es retira de la política.
Diumenge 6
Tres castells de gamma extra i un quatre de vuit descarregat a Terrassa
En la segona diada castellera més important de la temporada, els Minyons de Terrassa descarreguen el segon nou de vuit de la seva història i carreguen un cinc de nou amb folre. Els Castellers de Terrassa, per la seva banda, descarreguen un quatre de vuit, i la colla convidada, la Jove Xiquets de Tarragona, descarrega un quatre de nou amb folre, un tres de nou amb folre, el quatre de vuit amb pilar i el pilar de set.
Rèplica de Canet Rock
Unes 25.000 persones assisteixen al concert que se celebra durant 14 hores al pla d’en Sala de Canet de Mar, el mateix emplaçament on entre el 1971 i el 1978 es van celebrar els festivals de la Nova Cançó (Sis Hores de Cançó a Canet) i Canet Rock, que van ser un dels focus del catalanisme i d’oposició al franquisme. Entre d’altres, hi participen Els Amics de les Arts, Blaumut, Manel, Caïm Riba, Delafé y las Flores Azules, Gerard Quintana & Xarim Aresté, Gossos, Joan Dausà, Love of Lesbian, Mishima, Els Pets, The Pinker Tones, Txarango, la Companyia Elèctrica Dharma i Jaume Sisa, que canta la mítica cançó Qualsevol nit pot sortir el sol .
Dilluns 7
Absolts els 19 acusats pel setge al Parlament de Catalunya del 2011
L’Audiència Nacional absol els 19 acusats d’un delicte contra les institucions de l’Estat. Els fets van tenir lloc el 15 de juny de 2011 quan un grup antisistema va increpar els diputats que entraven al Parlament de Catalunya per assistir a la sessió en què es debatien els pressupostos. Alguns dels diputats van ser agredits, com ara Montserrat Tura, a la qual van pintar la jaqueta. Només a un dels processats se li imposa estar quatre dies localitzable per una falta de danys. L’endemà la Fiscalia, el Govern i el Parlament anuncien que recorreran la sentència.
Multa de la Generalitat a Airbnb
El Govern català multa la multinacional nord-americana de lloguer d’habitatges turístics entre particulars per internet amb 30.000 euros per publicar anuncis de pisos turístics il·legals. L’endemà, Airbnb comença a contactar amb els clients per regularitzar les ofertes. La Generalitat també anuncia multes per als particulars que ofereixen el seu pis de manera il·legal.
Dimarts 8
Barcelona s’afegeix al dret a decidir
L’Ajuntament de Barcelona se suma al Pacte Nacional pel Dret a Decidir en un acte celebrat a l’Ateneu Barcelonès, gràcies al suport de la majoria del consistori. A més, diverses organitzacions polítiques, socials, veïnals i associacions de la ciutat també s’adhereixen formalment al suport per a la celebració de la consulta del 9 de novembre.
Dimecres 9
Dimissió de l’alcalde de Torredembarra
Daniel Masagué, alcalde de Torredembarra, i sis regidors de CiU dimiteixen els càrrecs després de ser detinguts i imputats en un afer de corrupció urbanística. El jutge va decretar per a l’alcalde presó provisional comunicada i sense fiança, i va deixar la resta dels imputats en llibertat amb càrrecs. El 14 de juliol, Pere Font, de CiU, i un dels imputats en el cas, és elegit nou alcalde, però davant les protestes renuncia al càrrec i les forces representades a l’Ajuntament (CiU, PSC, PP, ERC i l’Agrupació Democràtica de Torredembarra, ADT) signen el 25 de juliol un acord de governabilitat pel qual el socialista Enric Grangel és elegit nou alcalde.
Dijous 10
Alemanya expulsa un espia nord-americà
El Govern alemany ordena l’expulsió d’un funcionari de la CIA a Berlín, al qual acusa de dues accions d’espionatge com a contacte de l’ambaixada dels EUA a la capital d’Alemanya. El càrrec més greu és el d’haver intentat obtenir informació d’una comissió parlamentària que investigava les pràctiques d’espionatge de la National Security Agency, que va ocasionar l’escàndol de les escoltes a la cancellera Merkel.
Divendres 11
Eurodiputats donen suport a l’ús del català al Parlament Europeu
Els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià) i Jordi Sebastià (Compromís) signen una carta dirigida al president de l’Eurocambra, Martin Schulz, perquè permeti poder expressar-se en català al Parlament Europeu. El dia 14 els cinc eurodiputats de Podem també s’hi declaren favorables. En la legislatura anterior també es va impulsar aquesta iniciativa, però només va obtenir el suport de cinc eurodiputats.
Dissabte 12
Auditoria de les votacions afganeses
Els dos candidats a la presidència de l’Afganistan, Abdul·là Abdul·là i Aixraf Gani, es comprometen a respectar el resultat de l’auditoria sobre vuit milions de vots de la segona volta de les eleccions, celebrada el 14 de juny. La iniciativa, que té el suport dels Estats Units, és la resposta a les mútues acusacions de frau que s’intercanvien els contrincants. Els resultats preliminars indiquen la victòria de Gani, que va ser derrotat per Abdul·là en la primera volta.
Diumenge 13
Miquel Iceta, nou secretari general del PSC
Miquel Iceta és escollit nou secretari general del PSC
© PSC
En les primeres eleccions primàries obertes a la militància del Partit dels Socialistes de Catalunya, el membre del Consell Nacional Miquel Iceta és elegit nou secretari general en substitució de Pere Navarro. Iceta, únic candidat, és elegit amb el 85% dels vots en una jornada en la qual la participació és del 45%. El mateix dia se celebren a tot l’Estat espanyol eleccions primàries per a elegir el nou secretari general del PSOE. Amb una participació que arriba al 66% de la militància, Pedro Sánchez derrota els altres dos candidats, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias, tot i que a Catalunya (on la participació és del 47%) queda per darrere de Madina.
Dilluns 14
L’Església anglicana aprova l’ordenació de dones bisbe
El sínode general, l’òrgan decisori de l’Església anglicana, aprova per 351 vots a favor, 72 en contra i 11 abstencions que les dones puguin ser ordenades bisbe. És la segona vegada que es fa la votació, i en l’intent anterior del 2012 la proposta va ser derrotada per una diferència de sis vots. Els primers nomenaments es preveuen per al 2015.
Alemanya, campiona del món de futbol
A l’estadi de Maracanã de Rio de Janeiro, la selecció alemanya es proclama guanyadora de la vintena Copa del Món de la FIFA de futbol en derrotar l’Argentina per 1 a 0, gol transformat per Mario Götze. El campionat, celebrat al Brasil per segona vegada (la primera va ser el 1950), té lloc entre els dies 12 de juny i 14 de juliol. Dels favorits, Espanya (campiona en l’edició anterior), Anglaterra i Itàlia són eliminats a la primera fase. Aquest campionat del món ha estat marcat també per les nombroses manifestacions contra les grans inversions que el Govern brasiler ha destinat a l’esdeveniment en perjudici de serveis essencials.
Dimarts 15
Jean-Claude Juncker, nou president de la Comissió Europea
L’expresident de Luxemburg i excap de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, és nomenat nou president de la Comissió Europea en substitució de José Manuel Durão Barroso en obtenir 422 vots a favor, 250 en contra i 47 abstencions al Parlament Europeu. Els diputats populars i la majoria dels socialistes (amb l’excepció dels espanyols i els laboristes britànics) hi voten a favor, i dels diputats catalans només rep el suport de PPC, UDC i Ciutadans. Tot i que aquesta és la primera elecció directa del president de la Comissió Europea pel Parlament Europeu, el 28 de juny els presidents i caps de govern dels estats membres de la Unió Europea van acordar proposar Juncker (únic candidat) al càrrec, amb l’oposició de la Gran Bretanya i Hongria.
El BRIC acorda la creació d’un banc de desenvolupament
En una cimera celebrada a Fortaleza (Brasil), els caps d’estat i de govern del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina, grup de potències emergents conegut per les seves sigles en anglès BRIC, acorden crear un banc de desenvolupament amb un fons de reserva de 100.000 milions de dòlars. L’objectiu d’aquest banc és aconseguir ser menys dependents de les institucions econòmiques internacionals.
Entra en vigor la reestructuració d’AENA
L’empresa estatal AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) inicia una reestructuració amb la conversió i el canvi de nom de la seva divisió de navegació AENA, Entidad Pública Empresarial (EPE), que passa a denominar-se ENAIRE. Aquesta empresa és l’encarregada de dur a terme la privatització parcial (49%) de l’altra divisió, AENA Aeropuertos. El 51% restant continua en mans de l’Estat. L’operació es completa al mes de novembre.
Dimecres 16
Els Països Baixos, declarats responsables de la mort de 300 musulmans
Un tribunal de la Haia sentencia l’Estat holandès com a responsable de la deportació i mort de 300 musulmans bosnians al juliol del 1995. Les víctimes es trobaven en una zona de la ciutat bosniana de Srebrenica teòricament protegida per cascos blaus neerlandesos, però aquests es van inhibir quan les milícies serbobosnianes de Ratko Mladić van separar els homes de les dones i els nens per assassinar-los. Tot i això, el tribunal no ha fet responsable l’Estat neerlandès de la totalitat de la massacre (7.000 morts), com sostenia la demanda presentada per l’associació Mares de Srebrenica, que anuncien que recorreran la sentència.
Creades dues plataformes contra la independència de Catalunya a Madrid
Una cinquantena de personalitats, entre les quals hi ha els escriptors Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa, els periodistes Arcadi Espada i Federico Jiménez Losantos o els exdirigents sindicalistes José María Fidalgo i Nicolás Redondo Terreros, funden Libres e Iguales, una plataforma que reclama a l’Estat espanyol més duresa contra l’independentisme català i reivindica la Constitució del 1978. El mateix dia intel·lectuals de l’esquerra com Ángel Gabilondo, Baltasar Garzón, Cristina Almeida o Ignacio Escolar presenten el manifest “Una España federal en una Europa federal”, en el qual defensen una reforma federal de la Constitució perquè tots els espanyols puguin, en paraules seves, codecidir.
Dijous 17
Un avió comercial és abatut a Ucraïna
Un avió de la companyia Malaysia Airlines, que feia el vol MH17 d’Amsterdam a Kuala Lúmpur, és abatut prop de la localitat de Hràbove, situada a l’est d’Ucraïna, en territori controlat pels rebels prorussos en guerra amb el Govern de Kíev. No hi ha supervivents entre els 298 passatgers i tripulants, majoritàriament neerlandesos, malaisis i australians, entre els quals hi ha 80 infants. Els països occidentals acusen Rússia d’estar darrere de l’atac, ja que va proporcionar el míssil amb el qual els rebels prorussos van abatre l’avió, cosa que el Govern rus nega, com també l’acusació formulada al cap de tres dies, segons la qual un caça ucraïnès hauria estat abatut per foc rus. El dia 21 les restes dels viatgers comencen a arribar als llocs d’origen. El mateix dia de l’accident els EUA i la UE aproven sancions contra Rússia pel seu suport als separatistes d’Ucraïna.
L’ANC i Òmnium llancen la campanya “Ara és l’hora”
L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural engeguen la campanya “Ara és l’hora”, destinada a sumar mig milió de persones favorables al doble sí en la consulta del 9 de novembre i garantir un suport majoritari a la independència.
Divendres 18
Israel comença una ofensiva terrestre a Gaza
Després de deu dies d’ofensiva aèria, l’exèrcit israelià inicia l’operació militar terrestre a Gaza, amb l’objectiu d’aturar el llançament continuat de coets per part de Hamàs, l’organització islàmica que controla aquest territori palestí, contra territori d’Israel, i també destruir la xarxa de túnels utilitzada pels militants de Hamàs per a atemptar contra Israel. En l’operació “Pilar de defensa” moren fins els primers dies d’agost prop de 2.000 palestins, la majoria civils, i 64 soldats israelians, mentre que milers de palestins són desplaçats a causa de la destrucció de les seves cases. En diverses ciutats, com ara Londres i Washington, es convoquen manifestacions en què s’exigeix a Israel que aturi l’ofensiva, com també ho fan les Nacions Unides, que condemnen la destrucció d’una escola de l’organització a Rafah (3 d’agost) i alerten de la greu situació humanitària. Tot i això, el 2 d’agost el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, anuncia la continuació de l’operació fins que la seguretat d’Israel estigui garantida.
Dissabte 19
Detingut a Alacant un dels narcotraficants més buscats
La policia espanyola deté, mentre circulava per l’AP-7, prop d’Alacant, Hernán Alonso Villa, àlies Ratón, un dels màxims responsables de l’organització hereva del càrtel de Medellín, la principal organització narcotraficant de Colòmbia. Ratón era el responsable de l’exportació de cocaïna a Europa, tenia al seu càrrec prop de dos centenars de persones i se’l relaciona amb uns 400 assassinats perpetrats per l’organització que dirigia.
Diumenge 20
El tifó Rammasun s’abat sobre el sud de la Xina
El pitjor tifó al sud de la Xina des del 1973, el Rammasun, fa una vintena de morts quan recorre l’illa de Hainan i la regió de Guangxi. La setmana anterior, al seu pas per les Filipines, on rebé el nom de Glenda, va deixar gairebé cent morts.
El Govern basc rebutja el comunicat de desarmament d’ETA
El Govern basc rebutja oficialment el comunicat d’ETA del dia anterior al diari Gara en què l’organització armada afirma haver desmantellat el seu aparell militar. El Govern basc respon que la societat basca no ha d’agrair res a ETA i que només donarà suport a un procés de desarmament que sigui ordenat, verificable i acordat. Per la seva banda, el Govern espanyol insisteix en la rendició incondicional de la banda terrorista.
Dilluns 21
Josep Antoni Duran i Lleida dimiteix la secretaria general de CiU
El president del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, dimiteix la secretaria general de la Federació de Convergència i Unió, càrrec en el qual és substituït per Ramon Espadaler, també d’UDC. Duran, que continua com a portaveu de la federació, havia expressat el que des d’alguns sectors de CDC s’interpretava com a reserves al procés sobiranista encapçalat pel president Mas.
El BBVA compra Catalunya Caixa
Després de dos intents frustrats de subhastar Catalunya Caixa (juny del 2012 i març del 2013), és finalment el Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) qui se l’adjudica. Catalunya Caixa, formada per les antigues caixes de Catalunya, Terrassa i Manresa, va ser intervinguda el 2011 pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Amb 1.187 milions d’euros, l’oferta del BBVA supera les del Banco Santander i “la Caixa”, que també optaven a l’adjudicació, i confirma la voluntat d’expansió a Catalunya de l’entitat dirigida per Francisco González. Pocs dies abans, el fons d’inversió Blackstone s’havia fet càrrec de les hipoteques problemàtiques i de l’entitat catalana.
Se celebra a Barcelona el Congrés Mundial de Mecànica Computacional
Entre els dies 21 i 24 d’agost té lloc a Barcelona la trobada d’especialistes en mecànica computacional més important del món, el World Congress of Computational Mechanics (WCCM). Hi assisteixen més de 4.000 enginyers i científics de més de 50 països. L’organitzador és el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), un centre públic de recerca vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Dimarts 22
Primera operació multinivell a Catalunya
L’Institut Guttmann duu a terme per primer cop a Catalunya una intervenció quirúrgica que inclou nou operacions simultànies als músculs de l’abdomen, als abductors, diversos ossos de la cama com el fèmur i la tíbia, i als tendons dels peus. El pacient és un nen britànic d’11 anys que quan en tenia 5 va patir un ictus que li va afectar greument la capacitat motriu. El curs de la recuperació del pacient sembla confirmar l’èxit de la intervenció, que ha estat possible gràcies a l’anàlisi dels patrons dels seus moviments que permeten les noves eines tecnològiques. Fins fa poc aquesta anàlisi es basava exclusivament en l’exploració del metge.
Dimecres 23
El Govern espanyol presenta les seves balances fiscals
L’equip d’experts del Govern espanyol, encapçalat per l’economista Ángel de la Fuente, presenta l’informe de càlcul de les balances fiscals. Segons aquest document, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2011 va ser de 8.455 milions d’euros (el 4,35% del PIB català). El País Valencià (2.018 milions i el 2,03% del seu PIB) i les Illes Balears (1.483 milions i el 5,71% del PIB) són també comunitats deficitàries, mentre que totes les altres reben més del que aporten. Aquest càlcul utilitza només un dels dos mètodes de les balances, el de càrrega-benefici, i no contempla el del flux monetari, que també va utilitzar el Govern català en el seu càlcul al juny, i que donava quantitats força més elevades.
El Tribunal Suprem confirma la pena de presó a Carlos Fabra
L’expresident de la Diputació i exdirigent del PP de Castelló, Carles Fabra, ha de complir quatre anys de presó segons la sentència del Tribunal Suprem, que desestima el recurs que la defensa va presentar contra la sentència de l’Audiència de Castelló. Fabra va ser condemnat pels delictes de prevaricació i tràfic d’influències, i per defraudar al fisc uns 693.000 euros entre els anys 1999 i 2003.
Dijous 24
Dimissió del primer ministre ucraïnès
Arseni Iatseniuk, primer ministre d’Ucraïna, anuncia la dimissió a causa de la sortida del Govern dels dos socis de la coalició, els partits UDAR i Svoboda. El motiu del trencament de la coalició són diverses lleis pendents, controvertides i impopulars, a més del descontentament de la població amb la corrupció. El 25 d’agost, passats els trenta dies disponibles per a intentar recompondre el Govern, el president Poroixenko anuncia la convocatòria d’eleccions legislatives per al 26 d’octubre. La crisi política té lloc enmig del conflicte armat amb els separatistes russòfons i les tensions amb Rússia.
S’estavella a Algèria un avió amb 119 persones
Les autoritats algerianes i, l’endemà, les franceses, confirmen que l’avió del vol AH5017, operat per la companyia espanyola Swiftair per encàrrec d’Air Algérie, s’ha estavellat al nord de Mali. L’aparell, que feia el trajecte entre Ouagadougou (Burkina Faso) i Alger, transportava 119 ocupants, la meitat dels quals eren francesos, i sis membres de la tripulació, espanyols. Tot i que l’aparell ha caigut en una de les zones més conflictives de l’Àfrica, es descarta l’atemptat i es creu que l’accident es deu a les condicions meteorològiques adverses.
Mariona Carulla, reelegida presidenta de l’Orfeó Català
Candidatura guanyadora en les eleccions presidencials de l'Orfeó Català, amb Mariona Carulla al capdavant
© Orfeó Català
L’assemblea de socis de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana reelegeix per àmplia majoria (93%) l’equip de Mariona Carulla, que constitueix la nova junta. Carulla, única candidata després de la retirada del seu rival Pau Duran, ja va ser elegida presidenta el 25 de novembre de 2010.
Divendres 25
Canvis en l’organització de Convergència Democràtica de Catalunya
Josep Rull, fins ara secretari d’organització de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), és designat número dos del partit, mentre que desapareix el càrrec de secretari general, que ocupava Oriol Pujol i Ferrusola, el qual va dimitir el dia 15 en ser imputat en el cas de les ITV. La nova direcció és formada ara per deu persones. Entre els càrrecs de nova creació hi ha el de portaveu, que ocupa Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, i entra també Lluís Corominas com a responsable de l’organització de les eleccions municipals del 2015 i com a secretari general adjunt de la federació de CiU en substitució de Xavier Trias, que continua en la direcció, com també Francesc Homs, Jordi Turull, Pere Macias o Irene Rigau. El president Artur Mas justifica aquests canvis, que són ratificats en el consell nacional del 6 de setembre, per la necessitat de reforçar el procés sobiranista.
L’expresident Jordi Pujol admet públicament haver evadit diners
En una carta pública, Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya durant vint-i-tres anys (1980-2003), reconeix no haver tributat per l’herència que va rebre del seu pare el 1980 destinada a ell, a la seva esposa Marta Ferrusola i als seus set fills. Aquests diners, dipositats en entitats de l’estranger, no van ser mai regularitzats en el curs de les tres amnisties fiscals que hi ha hagut des d’aquell any. Pujol es declara “únic responsable” d’aquests fets i disposat a comparèixer davant la justícia i assumir-ne les conseqüències. La confessió, feta en un moment en què estan investigant alguns dels seus fills per presumptes irregularitats, té un gran impacte en l’opinió pública. El dia 29, després d’una reunió privada amb Pujol, el president de la Generalitat Artur Mas anuncia que se li retirarà la pensió, l’oficina i els títols de president fundador de CDC i CiU. El dia 31 de juliol, l’Ajuntament de Barcelona reclama a Pujol la devolució de la Medalla d’Or de la Ciutat, cosa que l’expresident fa el dia 20 d’agost.
Dissabte 26
Els Estats Units tanquen l’ambaixada a Líbia
Els Estats Units evacuen el personal diplomàtic de Líbia en una operació en què participen caces i helicòpters com a protecció. Altres estats com Turquia prenen decisions en el mateix sentit. El motiu és el desgovern i la guerra civil crònica en què viu el país des de l’enderrocament del dictador Moammar al-Gaddafi. L’any 2012 l’ambaixador nord-americà va ser assassinat per una de les faccions que es disputaven el poder.
Diumenge 27
Pedro Sánchez, confirmat nou secretari general del PSOE
En el Congrés extraordinari celebrat a Màlaga els dies 26 i 27 de juliol, Pedro Sánchez és elegit nou secretari general del Partido Socialista Obrero Español en substitució d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que va dimitir al juny. Sánchez, que ja va ser el candidat guanyador en les primàries celebrades el dia 13 d’aquest mes, forma una nova executiva que inclou els socialistes catalans Carme Chacón, Pere Navarro i Meritxell Batet. La presidència del partit recau en Micaela Navarro (primera dona a ocupar el càrrec) i la secretaria d’organització, en César Luena.
Vincenzo Nibali guanya el Tour de França
L’italià Vincenzo Nibali guanya la 101a edició del Tour de França, que es disputa entre els dies 5 i 27 de juliol. Amb aquesta victòria, Nibali és el sisè ciclista de la història que ha guanyat les tres grans competicions en carretera (el Giro, el Tour i la Vuelta). Aquesta edició, a més, ha estat la segona que ha tingut la sortida a Anglaterra (Leeds), després de Londres (2007).
Dilluns 28
Rússia, condemnada a compensar els antics accionistes de Yukos
El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia dóna suport a la demanda presentada per un grup d’antics accionistes de la companyia petroliera i ordena a l’Estat rus el pagament de 50.000 milions de dòlars com a sanció per haver manipulat la legislació amb l’objectiu d’expropiar la companyia i empresonar-ne el cap, Mikhaïl Khodorkovski. És la multa més gran mai aplicada per aquest concepte. El 31 de juliol el Tribunal Europeu de Drets Humans dicta una sentència similar en la qual obliga la Federació Russa a pagar 2.500 milions de dòlars als accionistes en concepte de danys i perjudicis. El ministre d’Economia rus replica que la sentència està motivada políticament i que Rússia la recorrerà.
Dimarts 29
Jaume Matas ingressa a la presó
L’expresident del Govern balear Jaume Matas ingressa a la presó de Segòvia per complir una pena de nou mesos. Matas havia demanat l’indult al Govern espanyol, però el Consell de Ministres li va denegar l’11 de juliol. El 20 de març de 2012 es va fer pública la sentència del primer judici, que condemnava Matas a sis anys de presó pel “cas Palma Arena”. Tanmateix, al juliol del 2013 el Tribunal Suprem li va rebaixar la pena de presó a nou mesos en absoldre’l dels delictes de frau a l’Administració, falsedat documental, prevaricació i malversació i el va condemnar per tràfic d’influències, juntament amb el periodista Antoni Alemany.
Absolts els membres d’un grup neonazi
En la sentència del judici iniciat el 14 de juliol contra el grup neonazi Frente Antisistema (FAS), l’Audiència de València absol els seus 18 integrants, un dels quapls és l’assassí confés de l’activista d’esquerres Guillem Agulló el 1993. El motiu adduït és que el jutge considera nul·les les escoltes telefòniques en les quals es va fonamentar l’acusació. La Guàrdia Civil va desarticular l’any 2005 el FAS en l’anomenada “operació Panzer”, en la qual va detenir 22 persones i va decomissar nombroses armes (que posteriorment va destruir), a més de propaganda nazi, amb crides xenòfobes i a la violència. L’acusació popular assenyala que la mateixa sala ja va absoldre el 2005 un altre grup neonazi i declara que recorrerà la sentència.
Dimecres 30
Nova reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy sense resultats
Entrevista entre Artur Mas i Mariano Rajoy
© Generalitat de Catalunya / Oficina del President
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es reuneixen dues hores i quart a la Moncloa. És la quarta vegada que els dos presidents s’entrevisten des del novembre del 2013, i les posicions resten inamovibles: davant la insistència de Mas a convocar la consulta, Rajoy replica que és il·legal i que no té cabuda a la Constitució. A banda de la consulta, el president Mas presenta a Rajoy vint-i-tres punts sobre la política del Govern espanyol a Catalunya en àmbits tan diversos com la llengua o el finançament, que considera que cal reformar urgentment.
Dijous 31
L’Argentina es declara en suspensió de pagaments
Per segona vegada en tretze anys el Govern argentí es declara insolvent per a satisfer el pagament de 1.300 milions als fons d’alt risc que van comprar títols de deute públic després de la crisi del 2001. Aquesta minoria de creditors no van acceptar les condicions de la reestructuració del deute argentí, que el reduïa considerablement. El conflicte es va desencadenar al juny, quan el Tribunal Suprem nord-americà va donar suport a un jutge de Nova York que va ordenar el pagament del deute. Una clàusula del contracte de reestructuració del deute estipula que si aquests fons reben diners, la resta de creditors no poden percebre una quantitat menor.
Epidèmia pel virus de l’Ebola a Sierra Leone
El president de Sierra Leone, Ernest Bai Koroma, declara l’estat d’emergència pública per l’epidèmia pel virus de l’Ebola. Aquesta malaltia infecciosa, provocada per un virus i molt contagiosa, presenta una mortalitat de prop del 90% i no té tractament ni vacuna efectius coneguts. La primera epidèmia important en aquesta mateixa zona va ser el 1976, però l’actual, que va començar a detectar-se a principis d’any, és la més greu, amb més de 1.000 infectats i 700 víctimes mortals, més d’un terç de les quals a Sierra Leone, segons les Nacions Unides. Els països veïns, com ara Libèria i Costa d’Ivori, també declaren mesures excepcionals com el tancament d’escoles i controls estrictes a les zones frontereres i els aeroports.