Dimecres 1
Panasonic i la Generalitat entren a Ficosa
Panasonic formalitza l’entrada a Ficosa Internacional, empresa catalana fabricant de components d’automòbil, i s’incorpora a l’accionariat mitjançant una operació d’uns 100 milions d’euros. Al mateix temps, la Generalitat també entra a formar part de Ficosa gràcies a l’empresa pública Avançsa per mitjà de la conversió en capital d’un crèdit participatiu de 62 milions d’euros. Després de l’operació, el capital de Ficosa resta repartit entre el 51% de Ficosa Inversions (empresa participada per la família Pujol amb el 59%, que en té el control, i Avançsa amb el 41%) i el 49% de Panasonic.
Dijous 2
Suspesa la concessió de llicències per a allotjaments turístics a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona suspèn durant un any la concessió de llicències per a allotjaments turístics. La moratòria es declara amb l’objectiu d’impulsar l’elaboració d’un pla urbanístic de regulació del turisme que estaria a punt el primer trimestre del 2016.
Francina Armengol pren possessió de la presidència de les Illes Balears
Francina Armengol pren possessió del càrrec de presidenta del Govern de les Illes Balears en un acte celebrat al Consolat de Mar (Palma)
© Presidència Govern de les Illes Balears
En un acte celebrat a l’edifici del Consolat de Mar de Palma, la socialista Francina Armengol pren possessió de la presidència del Govern de les Illes Balears. Armengol, primera dona en ocupar el càrrec, va ser investida el 30 de juny amb els vots del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), Podem, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca. El també socialista i nou president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, assisteix a l’acte. El nou Govern balear el formen sis consellers socialistes i quatre del grup parlamentari MÉS.
Concessió dels premis FAD
S’atorguen els premis FAD del 2015. Aquest any el premi en la modalitat d’arquitectura ha estat atorgat ex aequo a la renovació de la Casa Bastida de Begur de l’estudi Bosch Capdeferro, per la seva adaptació al paisatge, i a la remodelació de l’hotel Ozadi Tavira a l’Algarve, a Portugal, de Pedro Campos Costa. En interiorisme, el premi és per a la biblioteca São Paulo d’Apelação (Portugal), també reformada, obra de Patrícia Marques i J. Paulo Costa, de l’equip Site Specific.
Divendres 3
El Govern espanyol oficialitza la Llei de jurisdicció voluntària
El Govern espanyol fa oficial la Llei de jurisdicció voluntària, que entra en vigor el 23 de juliol, en publicar-la en el Butlletí Oficial de l’Estat. Aquesta llei regula els expedients que tramiten els òrgans jurisdiccionals en matèria de dret civil i mercantil en els quals no existeix cap contenciós. Un dels seus efectes és que permet als notaris, a partir d’ara, casar, atorgar divorcis de mutu acord i formalitzar actes de conciliació.
Dissabte 4
L’Estat Islàmic difon un vídeo que mostra l’assassinat de 25 persones
L’Estat Islàmic difon un vídeo en el qual es veu com militants de l’organització maten a trets 25 presoners a l’amfiteatre romà de l’antiga ciutat siriana de Palmira. Es creu que les execucions van tenir lloc el 27 de maig, poc després de prendre Palmira i la ciutat veïna de Tadmur.
Els socis de l’ANC aproven que l’entitat s’impliqui en les llistes del 27-S
La direcció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) anuncia el resultat de la consulta celebrada el 26 i el 27 de juny sobre la participació en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre. La pregunta, formulada en els termes "Desitges que l’ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?", obté un resultat afirmatiu del 96%, i va ser plantejada als socis després que el 21 de juny el president Mas fes una crida a les entitats de la societat civil (ANC, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència, AMI) a articular una llista favorable a la independència. L’AMI i Òmnium responen, també, afirmativament a la petició del president.
Diumenge 5
Grècia rebutja en referèndum la proposta de rescat dels creditors
Sobre una participació de prop del 69%, el 61% dels votants grecs rebutja l’oferta de rescat internacional del deute grec. El referèndum va ser convocat el 28 de juny pel Govern grec després del refús dels ministres de la zona euro a la petició grega d’una extensió de l’anterior rescat i d’un llarg debat al Parlament. Els dies previs a la celebració del referèndum, el partit que governa, Syriza, fa campanya en contra de la proposta, que considera "humiliant". No obstant això, una de les conseqüències de la victòria del No és la dimissió del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, que és substituït (el 6 de juliol) per Efklidis Tsakalotos amb l’objectiu de facilitar les negociacions per a un nou acord.
Xile guanya la Copa Amèrica de futbol
En la final de la 44a edició de la Copa Amèrica, la selecció del país amfitrió, Xile, derrota l’Argentina als penals a l’Estadio Nacional de Santiago. És la primera vegada que Xile guanya el campionat. Dels dos grans favorits, l’Argentina (amb Leo Messi i Javier Mascherano) queda subcampiona i, per la seva banda, el Brasil és eliminat als quarts de final pel Paraguai.
Dilluns 6
Inauguració de la desena delegació exterior de la Generalitat de Catalunya
La ciutat de Viena es converteix en la desena capital d’un Estat on hi ha una delegació del Govern de Catalunya. La nova seu estableix un canal de comunicació directa amb el Govern austríac per als afers d’interès de Catalunya. També incorpora funcions de prospecció davant dels governs d’Eslovènia, Croàcia, Hongria, Txèquia i Eslovàquia. Abans de la delegació austríaca, la Generalitat ha obert les de França, la Gran Bretanya, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, el Vaticà, el Marroc i Portugal, a més de la delegació de la Unió Europea, a Brussel·les.
Absolts els acusats de la vaga general del 29 de març de 2012
Una jutge de Barcelona absol els dos acusats de desordre públic, desobediència i atemptat a l’autoritat durant la vaga general del 29 de març de 2012. El 16 de juny, la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va retirar abans de l’inici del judici (30 de juny) les acusacions cursades per l’anterior consistori encapçalat per Xavier Trias.
Dimarts 7
La Generalitat de Catalunya explica el procés d’independència al Parlament irlandès
Una delegació de la Generalitat de Catalunya explica el procés al Parlament irlandès
© Generalitat de Catalunya / Afers Exteriors
El Parlament irlandès (Oireachtas) rep una delegació del Govern de Catalunya encapçalada pel secretari d’Afers Estrangers i de la UE, Roger Albinyana. En una sessió a porta tancada, diputats de les cambres alta i baixa de tots els partits representats escolten les explicacions dels delegats del Govern català. Després de la moció al Parlament danès (19 de maig) és el segon parlament d’un estat en el qual té presència oficial el debat sobre la independència de Catalunya.
Dimecres 8
El Parlament aprova l’impost sobre els pisos buits
Amb els vots a favor de CDC, UDC, ERC i Ciutadans, el Parlament de Catalunya aprova l’impost que grava els pisos que han estat buits durant més de dos anys. El PSC, ICV-EUiA i la CUP hi voten en contra per considerar-la insuficient, i també el PP, però pel motiu contrari. Els destinataris de la mesura són, sobretot, les entitats bancàries, propietàries d’un gran nombre d’habitatges, ja que el que es vol és aconseguir que estimulin el lloguer. El conseller Santi Vila considera que de manera immediata queden afectats uns 15.000 habitatges, que aportarien a la Generalitat uns 8 milions d’euros.
Dijous 9
Àngel Ros pacta amb Ciutadans
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, al capdavant del Govern municipal socialista arriba a un acord polític amb Ciutadans (C’s), amb el qual garanteix el suport al seu Govern en minoria. En l’acord, es compromet a la transparència, a no incorporar la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència i a revisar el reglament d’usos lingüístics pel qual actualment es dóna una preferència al català. L’acord també preveu "garantir la neutralitat ideològica de l’espai públic en el municipi de Lleida", amb una menció expressa a les estelades, per part de la portaveu de C’s a la Paeria.
Divendres 10
Cimeres dels BRICS i de l’Organització de Cooperació de Xangai (SCO)
Entre els dies 8 i 10 de juliol tenen lloc a Ufa (Rússia) les cimeres de l’Organització de Cooperació de Xangai (SCO) i dels BRICS (organització formada pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica). Mentre que la primera organització, liderada per la Xina i Rússia, té un fort caràcter militar i antioccidental, la segona és bàsicament econòmica i política i cerca ampliar la influència dels països emergents. Dels cinc països que componen els BRICS, el Brasil, l’Índia i Sud-àfrica, tot i coincidir en molts dels projectes econòmics amb Rússia i la Xina, se situen, en el terreny polític, en una posició menys alineada, sobretot amb relació als Estats Units. En la cimera, es tracten sobretot els aspectes que poden contribuir a llimar aquestes diferències, augmentar els membres d’ambdues organitzacions, entre els quals hi ha el Pakistan i l’Iran, que hi envien representants, i consolidar un gran espai econòmic eurasiàtic (l’anomenat Ordre Mundial de la Seda, per analogia amb l’antiga Ruta de la Seda).
Dissabte 11
Incidents en la commemoració de la massacre de Srebrenica
El primer ministre serbi, Aleksandar Vučić, ha de fugir de la cerimònia de commemoració de la matança de Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina) en ser apedregat. El motiu és el veto de Rússia (aliada de Sèrbia) a qualificar-la de genocidi en el Consell de Seguretat de l’ONU el 8 de juliol. La matança de Srebrenica va tenir lloc el 1995 i hi van morir uns 8.000 bosnians musulmans a les mans de milicians serbobosnians. Tanmateix, Vučić, que havia publicat abans de l’acte una carta oberta en la qual condemnava els fets i en reconeixia la responsabilitat de Sèrbia, insta els seus compatriotes a no deixar-se portar per l’odi i a treballar per la reconciliació.
Diumenge 12
Fundació de Demòcrates de Catalunya
Es constitueix a Barcelona Demòcrates de Catalunya, un nou partit que és el resultat de l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya, el qual, a partir de la plataforma Hereus UDC 1931, agrupa els militants democratacristians partidaris de la independència. Entre els impulsors hi ha la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, l’expresident Joan Rigol i el secretari d’Universitats i Recerca de Catalunya i fins ara conseller nacional d’UDC, Antoni Castellà.
Un mort en caure un globus aerostàtic
La caiguda d’un globus aerostàtic en un camp al terme de Vilanova del Camí té com a resultat un mort i sis ferits dels set passatgers. Es desconeixen les causes de l’accident. El globus participava en l’European Balloon Festival d’Igualada.
Dilluns 13
Multa a Espanya pel falsejament del dèficit valencià
El Consell Europeu de la Unió Europea imposa a l’Estat espanyol una multa de 18,9 milions d’euros pel falsejament sistemàtic dels comptes públics al País Valencià. El falsejament es duia a terme des del 1988, però la multa només es refereix al període 2011-12, any que va ser cursada, ja que la Comissió Europea tan sols pot investigar les estadístiques dels estats membres a partir del 2011.
Denúncia contra la indemnització a la plataforma Castor
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia lliura a la delegació de la Comissió Europea a Catalunya la denúncia contra el finançament del projecte Castor a càrrec dels ciutadans. L’empresa semipública ENAGAS va donar a Escal UGS 1.350 milions d’euros en concepte d’indemnització, aprovada pel Govern espanyol a l’octubre del 2014, per l’aturada del projecte del magatzem de gas submarí que va provocar nombrosos sismes a la costa de Castelló i de les terres de l’Ebre. Aquesta indemnització suposa un recàrrec en la factura de tots els consumidors de gas espanyols durant trenta anys. L’associació que cursa la denúncia assenyala greus irregularitats i falta de neutralitat en la concessió de l’empresa i al·lega que Castor va vulnerar directives europees en matèria de separació d’activitats i medi ambient.
Dimarts 14
Acord sobre l’energia nuclear de l’Iran
El Consell de Seguretat de l’ONU aprova una resolució favorable a l’acord que permet a l’Iran desenvolupar energia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques
© United Nations Photo
Després de vuit anys de negociacions, l’Iran i el grup de països anomenat P5+1 (Estats Units, Gran Bretanya, França, Xina i Rússia més Alemanya) arriben a un acord que garanteix a l’Iran el desenvolupament d’energia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques. A canvi, s’aixequen les sancions econòmiques que, des de fa més d’una dècada, han estat imposades a la República Islàmica. En l’acord, que ha d’entrar en vigor al novembre, l’Iran accepta, entre altres condicions, les inspeccions periòdiques de les seves instal·lacions i el restabliment de les sancions en el termini de 65 dies si es considera que viola les condicions. El dia 20, el Consell de Seguretat de l’ONU l’aprova per unanimitat, i el 2 de setembre el president dels EUA, Barack Obama que n’ha estat un impulsor destacat, obté, malgrat l’oposició dels republicans i d’alguns demòcrates, el suport suficient al Senat perquè sigui aprovat al Congrés. Per la seva banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el qualifica de "gran error".
Barcelona renova el contracte amb el Mobile World Congress
GSMA, l’organització que gestiona el Mobile World Congress, anuncia la renovació del contracte amb l’Ajuntament de Barcelona pel qual l’esdeveniment se seguirà celebrant a la capital catalana fins el 2023. Al maig, l’alcalde en funcions Xavier Trias va signar una nova oferta que, posteriorment, va revisar la nova alcaldessa Ada Colau. Abans d’accedir a l’alcaldia, Colau havia qüestionat la celebració del Mobile World Congress a Barcelona.
Dimecres 15
El Tribunal Suprem absol un grup neonazi valencià
El Tribunal Suprem rebutja el recurs interposat per la Fiscalia i l’acusació popular contra dues sentències de l’Audiència de València del 2014 que van absoldre els disset acusats del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) dels delictes d’associació il·lícita i tràfic d’armes. Un d’ells, Pedro Cuevas, és l’assassí confés de l’activista d’esquerres i valencianista Guillem Agulló. L’argument del Suprem és que les escoltes telefòniques en què es va basar la condemna violen els drets fonamentals dels acusats i que tampoc proporcionen indicis suficients contra ells, tot i que se’ls van decomissar nombroses armes de foc, armes blanques i propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.
Dijous 16
Primer trasplantament de ronyó robotitzat d’Europa
A la Fundació Puigvert de Barcelona es duu a terme per primera vegada a Europa un trasplantament de ronyó totalment controlat per mitjà d’un robot. L’ús del robot permet una precisió molt superior de l’operació que el mètode tradicional. La pacient és una noia de 25 anys que el dia següent rep l’alta. Els primers trasplantaments robotitzats de ronyó es van fer als Estats Units al juny del 2014.
Divendres 17
Fuga d’un dels narcotraficants més buscats
Joaquin El Chapo Guzmán, un dels primers narcotraficants mexicans i cap del càrtel de Sinaloa, s’escapa de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano, a l’estat de Mèxic, a través d’un túnel. L’endemà són detinguts set funcionaris del penal, presumptament còmplices de la fuga.
Visita d’Artur Mas a la Zarzuela
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es reuneix amb Felip VI, en la primera trobada oficial des que aquest va ser proclamat al juny del 2014. La trobada s’emmarca en les recepcions que Felip VI celebra amb els presidents autonòmics. Quan els periodistes li pregunten sobre el procés català, Mas contesta: "Vinc en so de pau". De les declaracions posteriors, no en transcendeix cap apropament entre les dues parts.
El Govern andorrà posa en marxa Vall Banc
L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), l’organisme andorrà que gestiona l’adequació del sector financer a la normativa de la Unió Europea, constitueix Vall Banc. Aquesta nova entitat bancària acull els actius i passius lícits de la Banca Privada d’Andorra, entitat intervinguda al febrer després de denúncies per blanqueig de diners. La nova entitat ha de permetre la continuació dels comptes dels clients de BPA no afectats per les denúncies i tornar a operar com una entitat de crèdit normal.
Relleu a l’Assemblea de Municipis per la Independència
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és elegit per unanimitat nou president de l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) en l’assemblea general que s’ha celebrat al Centre Cultural Municipal de Valls. Puigdemont relleva Josep Maria Vila d’Abadal, fins al maig l’alcalde de Vic.
Dissabte 18
El grup Estat Islàmic reivindica un atemptat a l’Iraq amb més de 130 morts
L’Estat Islàmic reivindica l’atemptat del 17 de juliol en què moren més de 130 persones a la ciutat de Khan Bani Saad, al nord de Bagdad, poblada majoritàriament per xiïtes. És un dels pitjors atemptats en deu anys, i segons el comunicat de l’Estat Islàmic, el seu objectiu era venjar la mort de musulmans sunnites a les mans de xiïtes.
Diumenge 19
Partits de l’esquerra alternativa presenten una candidatura conjunta per al 27-S
Amb la presència del líder espanyol de Podemos, Pablo Iglesias, Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa i Podem presenten la candidatura Catalunya Sí que es Pot a les eleccions del 27-S. L’endemà anuncien que també concorreran junts a les properes eleccions generals espanyoles. El dia 23, la coalició fa saber que l’activista veïnal Lluís Rabell en serà el cap de llista per al 27-S.
Eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona
Josep Maria Bartomeu revalida el càrrec, que exerceix des del gener del 2014, de president del Futbol Club Barcelona amb el 54,63% dels vots en les eleccions que celebra el club. Els candidats restants, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa obtenen, respectivament, el 33,03%, el 7,16% i el 3,70%. La participació és del 43,12%. L’endemà, en un acte que té lloc al Camp Nou, Bartomeu pren possessió del càrrec. El mandat finalitza el 2021.
Dilluns 20
Reobren les ambaixades de Cuba i els Estats Units
Després d’una absència de relacions diplomàtiques de cinc dècades, els governs de Cuba i els Estats Units inauguren les seus de les ambaixades respectives a Washington i l’Havana. El ministre d’Afers Estrangers cubà, Bruno Rodríguez, presideix la cerimònia el mateix dia, mentre que el secretari d’estat John Kerry viatja a l’Havana el 14 d’agost. La restauració de les ambaixades és un dels punts culminants de la represa de relacions iniciada pel president Barack Obama al desembre del 2014.
Comença el judici contra Hissène Habré
Comença a Dakar (Senegal) el judici contra Hissène Habré, expresident del Txad acusat d’unes 40.000 morts i desaparicions, i de la pràctica sistemàtica de la tortura durant els anys 1982 i 1990, que va estar al capdavant d’un dels règims més sanguinaris d’Àfrica. Refugiat al Senegal des del seu enderrocament, el 2005 fou posat sota arrest domiciliari i al juliol del 2013, amb el suport de la Unió Africana, fou establert a Dakar el tribunal especial per a jutjar-lo. En la primera sessió, Habré és forçat a abandonar la sala pels seus crits i insults. El judici es reprèn el 7 de setembre, i l’acusat torna a sabotejar el tribunal.
Matança de kurds a la frontera entre Síria i Turquia
Trenta-dos kurds moren i prop d’un centenar resulten ferits en un atemptat suïcida a la ciutat turca de Suruç, fronterera amb Síria. L’atemptat de l’Estat Islàmic (EI) es produeix en una reunió d’activistes kurds per a la reconstrucció de la ciutat de Kobane, recuperada als fonamentalistes. L’endemà, tenen lloc a Istanbul enfrontaments violents entre la policia i els manifestants kurds. Els manifestants, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda que combat el Govern turc, així com també el Partit Democràtic del Poble (HDP), el principal partit polític prokurd al Parlament turc, acusen el Govern d’Ankara de donar suport encobert a l’EI perquè ataqui els kurds, malgrat la condemna oficial del dia anterior. El dia 28, després de diversos enfrontaments armats contra milícies kurdes, el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, declara que la pau amb els kurds és "impossible" i que el PKK i l’EI són grups terroristes indistintament, cosa que incomoda l’OTAN, que considera els kurds aliats contra l’EI.
Es presenta Junts pel Sí, la candidatura per a les eleccions del 27 de setembre
Junts pel Sí, la candidatura conjunta que incorpora independents i els partits CDC i ERC per a les eleccions del 27 de setembre, es presenta en públic. Al llarg de les setmanes següents es van coneixent els diversos noms dels candidats per a les quatre demarcacions, entre els quals destaquen Eduardo Reyes (president de Súmate, l’organització de castellanoparlants per la independència), el cantant Lluís Llach (primer a la llista per Girona), l’exmembre de La Trinca Josep Maria Mainat, el comunicador Miquel Calçada, l’atleta Núria Picas, l’exentrenador del FC Barcelona Josep Guardiola i l’escriptor Jaume Cabré. L’acord per a la llista unitària per la independència CDC-ERC-independents es va pactar el 13 de juliol, i l’endemà es va fer públic que Artur Mas (CDC) n’ocuparà el quart lloc, seguit d’Oriol Junqueras (ERC). Els tres primers llocs de la llista s’anuncien el dia 15. El tercer lloc l’ocupa la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals (que abandona el càrrec a l’entitat poc després); el segon lloc, l’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i, encapçalant la llista, l’exdiputat i antic membre d’Iniciativa per Catalunya-Verds Raül Romeva. La CUP, per la seva banda, tot i defensar la independència, rebutja unir-se a Junts pel Sí.
Dimarts 21
Dimiteix el màxim responsable de Toshiba
Hisao Tanaka, director executiu i president de Toshiba, anuncia que dimiteix dels càrrecs. La decisió és el resultat d’una investigació independent dels comptes de la multinacional electrònica japonesa que mostra com els beneficis declarats els darrers sis anys triplicaven els beneficis reals.
Dimecres 22
Els ramaders bloquegen les carreteres franceses
Els ramaders francesos tallen el trànsit en un gran nombre de carreteres principals, sobretot a Normandia, però també a altres zones del país com al voltant de Lió, ciutat que resta bloquejada. El motiu de les protestes són els baixos preus als quals han de vendre la carn i la llet per la pressió dels supermercats i les grans cadenes de distribució, situació agreujada per l’embargament de Rússia als productes agrícoles europeus i que ha provocat que molts propietaris d’explotacions de bestiar hagin fet fallida o s’hagin endeutat cada vegada mes. Tot i que el primer ministre, Manuel Valls, ofereix un pla de subvencions i ajuts per a l’allargament dels crèdits, entre altres mesures, els ramaders continuen protestant.
Aprovada la nova Llei nacional de seguretat espanyola
Amb els vots del PP i del PSOE, la Comissió constitucional del Congrés aprova la nova Llei nacional de seguretat sense passar pel ple de la cambra, que, al seu torn, és aprovada al Senat el 10 de setembre. Aquesta llei faculta el Govern de l’Estat a mobilitzar els cossos de seguretat municipals i de les comunitats autònomes (en el cas de Catalunya, els Mossos d’Esquadra) per a "garantir la defensa d’Espanya". La llei rep l’oposició de CDC, UDC, ERC i el PNB, que la consideren una invasió de competències i una amenaça a les decisions aprovades pels parlaments de les comunitats autònomes.
Dijous 23
El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la ILP pel dret a l’habitatge
El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat de tots els grups la iniciativa legislativa popular (ILP) pel dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica. La ILP va ser impulsada per la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions, que van aconseguir més de 143.000 signatures perquè entrés a tràmit al Parlament el 28 de maig. Amb el suport inicial d’ERC, ICV i la CUP, el text aprovat inclou, finalment, algunes esmenes del PSC i Ciutadans i la retirada del concepte lloguer forçós exigida per CiU. També preveu el subministrament i l’accés garantit als serveis bàsics de llum, aigua i gas.
Sanció de la UEFA al Futbol Club Barcelona per permetre manifestacions independentistes
La comissió disciplinària de la UEFA aprova sancionar el FC Barcelona per les estelades i les crides a la independència de Catalunya a la final de la Lliga de Campions de Berlín del 6 de juny. La UEFA considera que aquestes manifestacions contravenen la norma segons la qual els clubs no han de permetre els gestos, les paraules o els símbols de contingut polític, religiós o ideològic ofensius. Fins ara, les úniques sancions aplicades havien estat en casos d’incidents racistes. En un primer moment, el club català manifesta el seu total desacord amb la sanció, que considera un atac a la llibertat d’expressió i anuncia que la recorrerà, però l’1 d’agost emet un comunicat en el qual justifica no haver presentat recurs perquè la UEFA, a canvi d’una "sanció mínima" (30.000 euros), va acceptar una reunió per a una "solució diplomàtica al màxim nivell".
Divendres 24
Multa a Telefónica pels drets sobre el futbol
La Comissió Nacional dels Mercats de la Competència (CNMC) multa Telefónica i DTS (Digital +) amb 15,5 milions d’euros per la venda dels drets de futbol. Segons l’organisme, ambdues empreses haurien actuat de manera concertada en l’adquisició, revenda i explotació dels drets en les temporades 2013-14 i 2014-15. 10 milions corresponen a Telefónica i 5,5 a DTS. El mateix dia la CNMC també expedienta Telefónica per irregularitats en la gestió d’avaries en les línies de coure que lloguen a altres operadors.
Dissabte 25
Procés Constituent acorda no presentar-se a les eleccions del 27-s
Procés Constituent, la formació liderada per la monja Teresa Forcades i l’economista Arcadi Oliveres, decideix per majoria en l’assemblea general extraordinària celebrada a Cornellà no presentar-se a les eleccions del 27-S. La votació va precedida d’una altra en què la majoria opta per no unir-se a la candidatura d’esquerres Catalunya Sí que es Pot (Podem, ICV i EUiA).
Diumenge 26
Majoria al Lluçanès per a constituir-se en comarca
Se celebra una consulta a tots els municipis de la subcomarca del Lluçanès, repartits entre Osona, el Bages i el Berguedà, per constituir-se en comarca. Amb una participació del 55,15%, el vot afirmatiu s’imposa (70,73%). No obstant això, no s’assoleixen les dues terceres parts que els promotors s’havien proposat. Vuit dels tretze municipis hi voten a favor: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt (de la comarca d’Osona), i cinc en contra: Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau (d’Osona), Sant Feliu Sasserra (del Bages), i Santa Maria de Merlès (del Berguedà). Aquest resultat, considerat insuficient tot i la victòria, fa que el projecte resti aturat.
Incendi a la Catalunya central
Aspecte de la zona cremada a Sant Salvador de Guardiola, després de l’incendi que afecta més de 1.000 hectàrees
© Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació / Generalitat de Catalunya
Un incendi entre les comarques de l’Anoia i el Bages crema a partir del migdia a Samuntà i Serra Alta. Els municipis afectats són Òdena, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc, i les urbanitzacions Ca l’Esteve i Montserrat Parc, a més de masies i cases de colònies. El 27 de juliol a la nit el foc s’estabilitza. En total, es cremen unes 1.300 hectàrees.
Chris Froome guanya el Tour de França 2015
El ciclista britànic Chris Froome torna a guanyar el Tour de França, ja ho havia fet el 2013. El segon lloc és per al colombià Nairo Quintana i el tercer, per a l’espanyol Alejandro Valverde. El ciclista català Joaquim Rodríguez guanya dues etapes de la competició.
Dilluns 27
Dimiteix el vicepresident de la Cambra dels Lords per un escàndol
John Sewel, vicepresident de la Cambra dels Lords del Parlament britànic, dimiteix després que el diari The Sun difongués un vídeo en el qual se’l veia esnifant cocaïna i en companyia de prostitutes.
Dimarts 28
Intent d’entrada massiva d’immigrants a la Gran Bretanya per l’Eurotúnel
Un home mor quan la policia francesa rebutja l’intent d’uns 1.500 immigrants d’introduir-se al túnel del canal de la Mànega per arribar a la Gran Bretanya. Durant els dies següents tenen lloc nous intents massius d’entrar-hi des dels camps improvisats que els immigrants, sobretot subsaharians, però també procedents de Síria, l’Afganistan o el Pakistan, han construït a Calais, el municipi francès des d’on s’accedeix a l’Eurotúnel. Des del gener del 2015 l’empresa que gestiona l’Eurotúnel ha bloquejat prop de 40.000 intents. Les incursions també provoquen caos i col·lapse en el trànsit i el transport de mercaderies. El 20 de setembre, els governs britànics i francès arriben a un acord per a intensificar les mesures policials i de seguretat.
Nomenat el nou bisbe de Lleida
Es fa públic el nomenament de Salvador Giménez Valls, fins ara bisbe de Menorca, com a nou bisbe de Lleida en substitució de Joan Piris Frígola, de 76 anys. El 20 de setembre, Giménez Valls pren possessió del càrrec.
Dimecres 29
El Pakistan fa pública la mort del principal líder dels talibans
Un portaveu dels serveis de seguretat del Pakistan anuncia que el líder dels talibans, el mul·là Omar, va morir l’any 2013 en un hospital d’aquest país. L’Afganistan dóna per bona la informació, i també ho fan els Estats Units. Els talibans confirmen la notícia el dia 31, quan anuncien que el seu cap suprem és el mul·là Akhtar Mohammad Mansur. Durant els dos darrers anys, els talibans van simular que Omar, perseguit pels Estats Units des del 2001 i en parador desconegut, era viu (el darrer dels seus "comunicats" va ser emès el 15 de juliol).
Dijous 30
Execució del principal responsable de l’atemptat de Bombai
L’Índia executa Yakub Memon, el planificador de l’atemptat amb explosions simultànies a Bombai que van causar 257 morts el 1993. Memon va ser jutjat i condemnat a mort l’any 2007 per un tribunal especial, i després de refusar diverses peticions de clemència i revisió del cas. L’atemptat es va cometre, segons els seus autors, per venjar els musulmans morts en uns avalots. Des d’aleshores, hi ha hagut a la mateixa ciutat quatre grans atemptats, en el pitjor dels quals van morir 180 persones (2006).
Rússia rebutja la creació d’un tribunal que investigui la caiguda de l’MH17
El president de Rússia, Vladímir Putin, rebutja la demanda del primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, de crear un tribunal per a investigar la caiguda de l’avió MH17 a Ucraïna, i amenaça que Rússia la vetarà al Consell de Seguretat de l’ONU en cas que la presenti. L’MH17 es va estavellar el 17 de maig de 2014 a la regió ucraïnesa de Donetsk, presumptament abatut per separatistes prorussos, i el nombre de morts va ser de 298, la majoria dels quals eren ciutadans neerlandesos.
S’obre un expedient per un cas de discriminació lingüística
El Departament de Salut obre un expedient informatiu pel cas d’un pediatre de Torelló que va exigir a una pacient que se li adrecés en castellà. La Plataforma per la Llengua, que ha tramitat la queixa, va publicar al mes de juny l’informe En español o nada. 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, 2007-20103.
Divendres 31
El jutge retorna a la infanta Cristina els diners de la venda del palauet de Pedralbes
El jutge José Castro ordena retornar a la infanta Cristina els 735.111 euros dipositats al jutjat, com a part de la fiança civil inicial de 2,6 milions per tal de fer front a les possibles responsabilitats del "cas Nóos", en el qual la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, estan imputats. La notícia arriba l’endemà (30 de juliol) que l’Audiència Provincial dicti una sentència on estima parcialment el recurs d’apel·lació interposat pels advocats de la infanta i rebaixi la fiança a 449.525 euros, que inicialment era de 2.697.150 euros.