Juliol 2016

Divendres 1

Anul·lats els resultats de les eleccions presidencials d’Àustria

El Tribunal Constitucional d’Àustria anul·la el resultat de la segona volta de les eleccions presidencials, en les quals el candidat ecologista Alexander van der Bellen va derrotar per poc més de 30.000 vots l’ultradretà Norbert Hofer. El partit de Hofer (Partit de la Llibertat d’Àustria) va impugnar la votació per irregularitats i el Tribunal Constitucional li dóna la raó i ordena repetir les eleccions, que es convoquen per al 2 d’octubre de 2016.

Eslovàquia agafa el relleu als Països Baixos en la presidència de la UE

El primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, agafa el relleu a la presidència de la Unió Europea del seu homòleg neerlandès, Mark Rutte. La presidència eslovaca (fins al final del 2016) té com a reptes la crisi dels refugiats (el Govern eslovac és contrari al pla de repartiment de quotes entre els estats membres de la UE) i la gestió del Brexit.

El Govern espanyol recorre de nou al Fons de Reserva de les Pensions

El Govern espanyol retira 8.700 milions del Fons de Reserva de les Pensions per a pagar les nomines dels funcionaris del juliol. Des del 2012, el Govern ha recorregut diverses vegades a l’anomenada guardiola de les pensions, destinada a afrontar emergències del sistema de pensions, que, d’un màxim de quasi 67.000 milions d’euros al final del 2011, ha passat als actuals 25.176 milions.

Dissabte 2

Atac suïcida a Bagdad amb més de 160 morts

Moren 165 persones (incloent-hi 25 nens) en un centre comercial de Bagdad, Iraq, en un atemptat suïcida amb cotxe bomba reivindicat per l’autoanomenat Estat Islàmic. És el pitjor atemptat a la capital iraquiana des del 2007. Un dia abans, la mateixa organització reivindica el segrest i l’assassinat de 20 turistes en un cafè de Dacca, Bangladesh.

Caos a l’aeroport del Prat pels retards i les cancel·lacions de Vueling

Cancel·lacions i retards de fins a cinc hores, majoritàriament en vols de Vueling, produeixen escenes de caos a l’aeroport del Prat. L’inici de vacances de molts usuaris precipita la situació, agreujada per la vaga de la companyia de serveis de terra Swissport. El dia 4 el Govern de la Generalitat i el Ministeri de Foment es reu-neixen per separat amb els responsables de Vueling, i Foment anuncia l’obertura d’un expedient sancionador. El dia 5 el president de la companyia demana disculpes per TV3 en una entrevista i anuncia reforços d’avions i tripulació, però el dia 23 tornen a repetir-se els retards i les anul·lacions, cosa que Vueling i AENA atribueixen a les tempestes. Des dels darrers dies de juny Vueling acumula prop de 400 retards, i el nombre d’afectats per les cancelacions s’apropa als 10.000. A l’agost, no hi ha incidents dignes de consideració.

Diumenge 3

Calella de Palafrugell celebra mig segle de la Cantada d’Havaneres

La localitat de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) celebra els 50 anys de la Cantada d’Havaneres, un esdeveniment anual que ha contribuït a popularitzar aquest gènere de cançó. Unes 30.000 persones assisteixen a la commemoració, en què actua la cantautora de Palafrugell Sílvia Pérez Cruz i els grups Port Bo, Bergantí i Peix Fregit .

Dilluns 4

Commemoració de la batalla del Somme amb presència institucional catalana

Representants d’estats europeus reten homenatge als morts de la batalla del Somme (1916) al Thiepval Memorial to the Missing of the Somme erigit per la Gran Bretanya al lloc dels fets. L’homenatge es fa en ocasió del centenari de la batalla, la més cruenta de la Primera Guerra Mundial, amb prop d’un milió de víctimes entre morts i ferits (la majoria, britànics). La presència de voluntaris catalans en el bàndol aliat, liderats per l’independentista Camil Campanyà, és el motiu per a la presència institucional catalana, representada pel conseller Raül Romeva, separada de l’espanyola, fet que suposa un incident diplomàtic.

Dimissió del president del PP de Palma

José María Rodríguez, president de la junta territorial del PP de Palma, dimiteix del càrrec en ser relacionat amb una trama corrupta de la policia municipal. En concret, se l’acusa d’haver ofert serveis sexuals i beguda als agents a canvi que l’avisessin d’inspeccions en locals d’oci. També dimiteixen dos alts càrrecs del partit a Palma.

Retornats els Papers de Salamanca a 50 propietaris legítims

Acte de restitució de documents dels Papers de Salamanca als seus propietaris a l’Arxiu Nacional de Catalunya

En un acte públic a l’Arxiu Nacional de Catalunya es restitueixen documents decomissats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola coneguts com Papers de Salamanca. És el quart d’aquests actes, després dels ja celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015. Els fons lliurats corresponen a la documentació lliurada pel Ministeri de Cultura espanyol entre el 2008 i el 2014. Els beneficiaris són una cinquantena de particulars o els seus descendents i una cinquantena d’entitats molt diverses. Amb aquest lliurament s’ha retornat el 95,5% dels documents rebuts fins al moment, segons la Generalitat de Catalunya.

Reclamació europea a set clubs de futbol de l’Estat espanyol

La Comissió Europea reclama al FC Barcelona, l’Osasuna, el Real Madrid i l’Athletic Club de Bilbao retornar els impostos evitats des dels anys noranta per no haver-se convertit en societats anònimes (uns 5 milions d’euros cadascun). Brussel·les també exigeix al Real Madrid 18,4 milions d’euros per haver rebut ajuts públics il·legals i 20,4 al València, i també altres quantitats a clubs que, amb suport públic, van infringir les normes de la competència.

Dimarts 5

Atemptat a la ciutat santa de Medina

Quatre persones moren a Medina quan explota una bomba. És el tercer atemptat (i l’únic amb víctimes mortals) en el mateix dia a l’Aràbia Saudita. La coordinació aparent dels tres atacs, la coincidència amb el final del ramadà i el fet que un dels atemptats tingui com a objectiu la segona ciutat santa de l’islam, on hi ha la tomba del profeta Mahoma, confereix a aquesta acció de l’anomenat Estat Islàmic, que reivindica els atacs, una dimensió particularment desafiant envers l’Aràbia Saudita, que veu com a aliada d’Occident.

Operació anticorrupció de la Guàrdia Civil en ajuntaments catalans

La Guàrdia Civil escorcolla els ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó. Es tracta d’una operació anticorrupció en la qual es busquen proves de presumptes contractes irregulars adjudicats a dit a la consultora Efial. També es fan alguns escorcolls en ajuntaments de Madrid, però la majoria es duen a terme a Catalunya i en consistoris governats per CDC.

La sonda Juno entra en l’òrbita de Júpiter

La NASA anuncia l’èxit de la maniobra que permet a la sonda espacial Juno entrar a l’òrbita de Júpiter. La sonda espacial Juno va ser llançada el 5 d’agost de 2011 amb la missió d’explorar senyals emesos pel planeta que poguessin indicar la composició i l’estructura del seu interior. És el vehicle espacial que més s’ha apropat a Júpiter.

Dimecres 6

L’FBI exonera Hillary Clinton de l’afer dels correus electrònics

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Investigació (FBI), declina presentar càrrecs contra la candidata a la presidència dels Estats Units i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, pels correus electrònics interceptats dels seus comptes privats en els quals transmetia informació confidencial per a la qual hauria d’haver utilitzat la xarxa del Govern. La conclusió de Comey és que Clinton va actuar d’una manera "extremament descurada" tot i que no hi observa indicis d’un mal ús intencionat o de negligència en la informació.

Es fa públic l’"informe Chilcot"

Es fan públics a la Gran Bretanya els resultats de la investigació sobre l’Iraq popularment coneguda com "informe Chilcot", encarregada el 2009 pel Govern britànic amb la finalitat d’aclarir si hi havia motius que justifiquessin el suport de l’aleshores primer ministre Tony Blair per a la guerra de l’Iraq. L’informe sosté que no hi havia raons sòlides per a la guerra, i també que les tropes enviades no estaven ni ben equipades ni ben preparades i que no es van preveure les conseqüències de l’ocupació.

Leo Messi i el seu pare, condemnats per frau fiscal

L’Audiència de Barcelona condemna el futbolista Lionel Messi i el seu pare, Jorge Horacio Messi, a vint-i-un mesos de presó i a una multa de 3,5 milions d’euros per haver defraudat a Hisenda 4,1 milions d’euros en la declaració de l’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009. Els assessors fiscals i el pare del futbolista exculpen el jugador adduint desconeixement, cosa que no és acceptada pel jutge. Cap dels condemnats ha d’ingressar a presó, ja que la pena és inferior a dos anys. El dia 12 Hisenda demana al FC Barcelona que retiri la campanya "Tots som Leo Messi" en protesta per la sentència, i la qualifiquen d’irresponsable.

Dijous 7

Cinc policies assassinats a Dallas

Cinc policies moren a Dallas (Texas) quan són sorpresos en un tiroteig després d’una manifestació en protesta per la mort de dos homes negres per trets de la policia a Missouri i Louisiana. L’atacant, que és un reservista afroamericà, és mort per la policia en ser encerclat al seu domicili. En la conversa amb els agents diu que volia matar policies blancs com a venjança per les morts indiscriminades de negres per les forces de l’ordre. En els dos dies següents moren diversos agents blancs. El president Barack Obama, de viatge a Polònia, condemna els atemptats.

Divendres 8

La UE aprova l’acord amb els Estats Units sobre privacitat de dades personals

La comissària europea de Justícia Věra Jourová anuncia en un comunicat l’aprovació dels governs dels estats membres de la UE del nou tractat amb els Estats Units sobre privacitat de dades d’empreses i individus. El nou tractat, anomenat Escut de Privacitat, substitueix l’anterior, Port Segur, declarat no vàlid a l’octubre del 2015 pel Tribunal de Justícia de la UE després de descobrir-se que grans multinacionals d’internet com Google i Facebook espiaven els usuaris i filtraven dades amb finalitats publicitàries.

Dissabte 9

Acaba la cimera de l’OTAN a Varsòvia

Els dies 8 i 9 de juliol se celebra a la capital de Polònia una cimera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Entre les principals resolucions de la cimera hi ha el reforçament de la presència militar de l’Aliança a Polònia, Estònia, Letònia i Lituània a partir del 2017, així com als territoris del sud-est de l’Aliança, i es reforça la ciberdefensa. El dia 8, just abans d’iniciar-se la cimera, el president Obama insta la Unió Europea a reforçar la unitat malgrat el Brexit.

Diumenge 10

Acaba el congrés de clausura de Convergència Democràtica de Catalunya i de fundació del Partit Demòcrata Català (PDC)

Celebració del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català

Entre el 8 i el 10 de juliol té lloc a Barcelona el congrés que dóna per acabat el partit Convergència Democràtica de Catalunya i funda el Partit Demòcrata Català, que el succeeix. Xavier Trias tanca l’etapa CDC instant el partit a demanar perdó, alhora que reconeix la figura de Jordi Pujol com a referent. El debat sobre el nom del nou partit ocupa bona part del congrés. Descartat que contingui el nom convergència, finalment s’imposa Partit Demòcrata Català (871) a la segona opció més votada, Partit Nacional Català (657). El congrés defineix el PDC com a independentista, partidari d’una República catalana, de centre, europeista, i pel que fa a l’organització estableix una jerarquia menys marcada que a CDC: el secretari general se substitueix per la figura del coordinador, i s’acorda una presidència que serà institucional, no executiva, i paritària en forma de tàndem, fórmula que s’aplica a tots els òrgans de direcció, sotmesos a control i transparència independent de la direcció. S’anuncia també que el dia 23 s’escolliran els càrrecs en primàries. Tot i que la nova formació es registra al Congrés amb el nom de Partit Demòcrata Català, el Ministeri de l’Interior es nega a inscriure’l adduint que el nom pot induir a confusió, malgrat que hi ha nombrosos partits inscrits que contenen termes semblants. A més a més, Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya ja registrada, s’oposa a la nova denominació.

Dilluns 11

La policia impedeix l’accés d’inspectors al CIE de la Zona Franca

La policia espanyola impedeix l’entrada al centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a inspectors municipals amb l’ordre de precintar les instal·lacions. El dia 7 de juliol l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la decisió de tancar el centre, mesura que va justificar per no tenir llicència d’activitat ni dispositius de seguretat d’acord amb la normativa. El mateix dia el Ministeri de l’Interior va replicar que el CIE continuaria funcionant malgrat l’ordre de l’Ajuntament.

Dimarts 12

El Tribunal Internacional de la Haia dóna la raó a les Filipines contra la Xina

El Tribunal Internacional de la Haia emet una sentència favorable a les Filipines en la disputa que des del 2013 enfrontava aquest estat amb la Xina per violació d’aigües territorials a la mar del Sud de la Xina. Tanmateix, la Xina respon que no reconeix el tribunal i que no acatarà la sentència.

Primera condemna per homicidi sense cossos de les víctimes

El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat contra la sentència que condemna un home a trenta anys de presó per doble homicidi. El cas té l’origen en la desaparició de dues persones denunciada el 2009. Al març del 2011 els Mossos d’Esquadra van detenir el sospitós, Ramon Laso, veí de Tarragona. Tot i que no es van trobar els cossos, la Unitat Central de Persones Desaparegudes va demostrar que els desapareguts eren morts i que Laso els havia matat. El 2014 el jurat popular el va declarar culpable i l’Audiència de Tarragona el va condemnar a trenta anys de presó. És la primera condemna en ferm per homicidi amb evidències indirectes del crim.

Les Corts Valencianes aproven el dictamen sobre l’accident del metro de València

Amb el vot favorable del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans, i el vot en contra del PP, les Corts Valencianes aproven el dictamen de la comissió d’investigació sobre l’accident del metro de València de l’any 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides. El document sosté que l’accident era previsible i evitable, i en considera responsables polítics l’expresident Francesc Camps, l’exconseller Juan Cotino i onze càrrecs més per la manca d’inversió en seguretat. El dia 3 es van recordar els 10 anys de l’accident en un acte en què van ser presents representants de la societat civil, del Consell, de la Generalitat i de tots els partits tret del PP.

Dimecres 13

Theresa May pren possessió com a primera ministra britànica

El fins ara primer ministre de la Gran Bretanya David Cameron duu a terme el protocol de dimissió amb un discurs al Parlament britànic, on és ovacionat, i al qual segueixen una declaració als mitjans de comunicació al davant del número 10 de Downing Street i la renúncia formal davant la reina d’Anglaterra. Poc després Elisabet II designa nova cap de govern la també conservadora Theresa May. El dia 15, May designa un nou executiu. Entre els canvis destaquen la substitució del ministre d’Economia George Osborne per Philip Hammond i la designació de l’exalcalde de Londres Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers. Johnson, destacat partidari del Brexit, haurà de negociar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.

Dijous 14

Moren 84 persones en un atac terrorista a Niça

Durant les celebracions de la festa nacional de França, un camió envesteix els espectadors que esperaven l’inici dels focs artificials al passeig dels Anglesos de la ciutat francesa de Niça. El conductor, que va armat, recorre uns dos quilòmetres amb el camió atropellant la gent alhora que dispara contra la multitud fins que mor pels trets de la policia. En total hi ha 84 víctimes mortals i més d’un centenar de persones resulten ferides de gravetat. L’autor és un ciutadà francès de 31 anys d’origen tunisià, Mohamed Lahouaiej-Bouhlel. L’anomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. El dia 20, l’Assemblea Nacional aprova prorrogar sis mesos l’estat d’emergència decretat després dels atemptats del 13 de novembre de 2015 a París. El dia 22, cinc sospitosos d’haver participat en la preparació de l’atemptat de Niça són portats davant dels tribunals amb càrrecs de delictes per terrorisme.

La Unió Europea acusa Google de pràctiques monopolistes

La comissària de la Competència Margrethe Vestager anuncia una investigació contra Google pel que considera abús de posició dominant en la compra per internet i en la limitació de la publicitat de competidors en les seves pàgines. Les acusacions s’afegeixen als càrrecs d’abús de posició dominant en el seu sistema operatiu Android.

Aprovada la llei de creació de l’ens rector dels mitjans audiovisuals públics del País Valencià

El ple de les Corts Valencianes aprova el dictamen de la comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic presentada pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció del PP i el vot a favor de Ciutadans. El nou organisme, que rep el nom de Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals, substitueix Radiotelevisió Valenciana, clausurada l’any 2013. El dia 21 l’extreballador de Canal 9 Josep López Álvarez és nomenat president del nou ens.

Divendres 15

Cop d’estat fallit a Turquia

La tarda del dia 15 una facció rebel de l’exèrcit duu a terme un intent de cop d’estat a Turquia. Els insurrectes ocupen edificis oficials a Ankara i Istanbul, i en un missatge des d’una emissora de televisió pública justifiquen l’acció per salvar la democràcia, que consideren segrestada pel president Erdoğan. Després d’unes quantes hores de confusió i de combats, en els quals moren prop de 300 persones i resulten ferides unes 1.400, finalment el cop és sufocat. Els rebels no obtenen suport ni de la població ni de la majoria de l’exèrcit. El president Erdoğan culpa el clergue exiliat als Estats Units, Fethullah Gülen, d’orquestrar el cop en connivència amb sectors de l’exèrcit i la judicatura. Immediatament després de decretar l’estat d’emergència durant tres mesos, Erdoğan inicia una purga massiva de funcionaris: la primera setmana després del cop prop de 50.000 persones són detingudes, suspeses o acomiadades dels càrrecs, entre les quals hi ha 1.400 militars, 9.000 policies, 3.000 jutges, més de 10.000 funcionaris del Govern, 15.000 mestres i més de 1.500 alts càrrecs d’universitats. La UE, els EUA i les organitzacions de drets humans critiquen la campanya de repressió governamental.

Dissabte 16

L’ANC aprova exigir el referèndum d’independència

En una consulta interna en què participen menys d’un terç dels socis, l’Assemblea Nacional Catalana aprova amb el 75% dels vots introduir el referèndum com a mecanisme central del full de ruta. La pregunta exacta de la consulta és: "Vols que l’ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un referèndum per decidir sobre la independència?" D’altra banda, dos dies abans un centenar de personalitats del món independentista signen un manifest en què exigeixen al Govern la celebració d’un RUI (referèndum unilateral d’independència) el 2017, també reivindicat per la CUP i Demòcrates de Catalunya.

Diumenge 17

Veneçuela reobre la frontera amb Colòmbia

Els governs de Veneçuela i de Colòmbia obren la frontera entre els dos països durant un dia. Uns quants dies abans, el 10 de juliol, la frontera es va obrir durant només 12 hores. La mesura és aprofitada sobretot per veneçolans, que compren a Colòmbia béns de primera necessitat exhaurits al seu país per la gravíssima crisi econòmica. La frontera entre ambdós paï-sos resta tancada des del 19 d’agost de 2015, quan el president Maduro va ordenar el seu tancament per tal de lluitar contra les organitzacions criminals.

Dilluns 18

Atemptat terrorista en un tren a Alemanya

Un refugiat afganès de 17 anys fereix 5 persones amb una destral en un tren que circulava per la ciutat de Würzburg, dues de les quals resten en estat crític. Després d’abatre el terrorista, la policia informa que en l’habitació on residia s’ha trobat una bandera de l’Estat Islàmic (EI). El dia 24 un refugiat sirià s’immola a la ciutat bavaresa d’Ansbach. L’explosió fereix 12 persones. Després dels fets el ministre de l’Interior alemany informa que el terrorista havia jurat lleialtat a l’EI en un vídeo. El dia 22 té lloc l’atemptat més mortífer d’aquest mes a Alemanya quan un individu obre foc en un centre comercial de Munic: mata 9 persones i en fereix 27, i després se suïcida. L’autor, un home de 18 anys amb doble nacionalitat iraniana i alemanya i amb antecedents psiquiàtrics, estava obsessionat amb les matances massives i feia un any que preparava l’atac. No tenia vincles polítics o ideològics coneguts.

Dimarts 19

Inici de legislatura al Congrés amb pacte PP-Ciutadans

El Congrés dels Diputats inicia la XII legislatura de la monarquia constitucional. Ana Pastor (PP) és escollida presidenta del Congrés amb 169 vots, del seu partit (137) i de Ciutadans (32), que han acordat repartir-se els càrrecs a les meses. Els deu vots restants provenen presumptament del Partit Demòcrata Català (PDC), que havia anunciat el seu vot negatiu. S’especula que el PDC, que buscava mantenir el grup parlamentari tot i que no arriba al mínim previst pel reglament, ha prestat els seus vots, tot i que el seu portaveu, Francesc Homs, ho nega. La votació provoca una agra controvèrsia dins del mateix PDC.

Dimecres 20

Estabilitzat un incendi a l’Alt Urgell, amb prop de 800 ha cremades

El conseller d’Interior, Jordi Jané, declara estabilitzat l’incendi de Rocallaura, al municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), que afecta unes 800 hectàrees. El de Rocallaura és l’incendi més important dels més de 80 que es declaren des de principi de mes a Catalunya, entre els quals hi ha els de la Segarra-Montmaneu, Pallerols i Ribera d’Ondara, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu Sasserra i Montcada i Reixac. El 18 de juliol es van tallar la AP-7 i la N-II a la Jonquera a causa d’un incendi forestal a la Catalunya del Nord, i els dies 25 i 26 un incendi a Artana (la Plana Baixa) crema unes 1.400 hectàrees.

Dijous 21

Assassinat un periodista bielorús a Kíev

El periodista bielorús Pàvel Xeremet mor a la capital d’Ucraïna, Kíev, a conseqüència de l’explosió d’una bomba col·locada sota el seu cotxe. Xeremet, que el 1997 va ser empresonat per les denúncies al règim del president bielorús Lukaixenko era molt conegut, no només a Bielorússia sinó també a Rússia i Ucraïna, per les crítiques als governs d’aquests països.

El CGPJ acorda el reingrés a l’Audiència de Barcelona de l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acorda el reingrés de Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, on tenia plaça reservada mentre ocupava la direcció de l’Oficina Antifrau. El dia 14 la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que no veia indicis de delicte en la conspiració per a inculpar polítics independentistes en la qual va participar De Alfonso, tot i que el 6 de juliol un alt comandament de la policia, el comissari José Manuel Villarejo, va reconèixer en la instrucció sobre la filtració l’existència d’una "operació Catalunya" orquestrada des del Ministeri de l’Interior i la Policia.

Divendres 22

Podem celebra primàries

La secció catalana de Podem, Podem Catalunya, celebra primàries entre els dies 22 i 24 de juliol per a renovar la direcció. Albano Dante Fachin, que disputava el lideratge a quatre candidatures, és elegit nou secretari general amb el 42% dels vots.

Dimiteix la directora general de Trànsit

Maria Seguí renuncia al càrrec de directora general de la Direcció General de Trànsit (DGT) després que Interior iniciï una investigació interna per presumpte frau en els concursos de reciclatge de conductors. També s’investiguen irregularitats en l’adjudicació de projectes d’investigació a l’equip de la Universitat de Saragossa en els quals col·labora el seu marit.

Dissabte 23

El Partit Demòcrata Català escull els seus dirigents en primàries

Durant aquest dia 5.430 persones, més del 60% dels inscrits en el nou Partit Demòcrata Català sorgit del congrés dels dies 8 al 10 de juliol, elegeixen els càrrecs a la direcció. Artur Mas i Neus Munté obtenen el 95% dels vots a la presidència, per a la qual són l’única candidatura, mentre que, a la direcció exe-cutiva, el tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí s’imposa pel 87,76% a la candidatura rival liderada per Ignasi Planas (12,27%). Al consell nacional, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, s’imposa clarament al conseller Santi Vila.

Clausura de l’Any Joan Amades

La presentació de l’àlbum Músiques per Joan Amades posa fi a l’Any Joan Amades. Organitzada per l’Associació Cultural Joan Amades, té lloc al Museu de les Cultures del Món. Des del 23 de juliol de 2015 s’ha celebrat el 125è aniversari del naixement del folklorista.

Diumenge 24

S’inaugura el tren de la Pobla de Segur renovat

Inauguració de la renovada línia de ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur

Amb la presència dels alcaldes dels municipis del trajecte i del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, s’inaugura la reobertura de la línia de ferrocarril Lleida la Pobla de Segur (Pallars Jussà), ara reconvertida amb una funció turística. L’entrada en servei ha sofert mesos de retard per les exigències administratives del Govern espanyol.

Chris Froome guanya el Tour

En la darrera etapa de la Volta Ciclista a França el britànic Chris Froome, de l’equip Sky, guanya en la classificació general i s’emporta el seu tercer Tour, després de les victòries del 2013 i el 2015. El francès Romain Bardet (AG2R La Mondiale) i el colombià Nairo Quintana (Movistar) aconsegueixen la segona i la tercera posició, respectivament.

Dilluns 25

Verizon compra Yahoo!

La multinacional de telecomunicacions nord-americana Verizon anuncia l’acord per a la compra de l’empresa tecnològica Yahoo!, propietària del cercador d’internet del mateix nom, molt utilitzat els primers anys de la xarxa però que des del 2010 es troba en situació crítica. L’operació, valorada en uns cinc mil milions de dòlars, s’emmarca en l’estratègia d’adquisicions de Verizon per a fer front a gegants com Google o Facebook.

Neix a Barcelona el primer nadó amb microcefàlia pel virus del Zika d’Europa

Neix a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona el primer infant amb microcefàlia causada pel virus del Zika, que la mare va contreure a l’Amèrica Llatina. A les altres 21 infectades embarassades o que han parit a l’hospital no s’han detectat complicacions per al nadó. Al juliol del 2016, hi ha 91 casos (24 homes i 67 dones) d’infeccions pel virus del Zika a Catalunya.

Dimarts 26

Dos islamistes radicals degollen un capellà a França

Dos homes armats amb ganivets retenen durant una hora un sacerdot, dues monges i dues fidels en una església de la localitat francesa de Saint-Étienne-du-Rouvray, a Normandia. Abans que la policia abati els segrestadors, aquests degollen el capellà. El president Hollande es desplaça al lloc dels fets i confirma que els assaltants pertanyien a l’Estat Islàmic.

Processat el PP per destruir proves

En la conclusió de la instrucció del "cas Bárcenas", la jutgessa Rosa María Freire decideix processar el PP com a persona jurídica per la destrucció dels discs durs i la presumpta comissió d’un delicte de danys informàtics i d’encobriment. La destrucció de discs durs de l’extresorer del PP sembla que va impedir l’accés a proves determinants en el cas del presumpte finançament il·legal del partit. És el primer cop en tota la història del règim constitucional del 1978 que es processa un partit polític.

Fira de Barcelona s’incorpora a la Cambra de Comerç d’Espanya

L’entitat Fira de Barcelona anuncia la incorporació a la Cambra de Comerç d’Espanya com a vocal. El president de Fira de Barcelona, que és el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, és el mateix que el de la Cambra, un organisme creat el 2014 pel Govern espanyol. La Generalitat, accionista de la Fira de Barcelona juntament amb l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona, critica la decisió i afirma que no ha estat consultada.

El MNAC envia 53 peces a Sixena

El consell executiu de la Generalitat autoritza la devolució "provisional" de 53 obres al monestir de la localitat de Vilanova de Sixena (Aragó), on arriben el mateix dia. És la resposta del Govern català al termini marcat per la jutgessa d’Osca per a traslladar les 97 obres d’art en litigi del monestir de Sixena d’acord amb la sentència del 8 d’abril de 2015 dictada per un jutjat d’Osca que adjudicava la propietat de les obres a l’Aragó. Les obres van ser comprades per la Generalitat de Catalunya i el MNAC entre els anys 1983 i 1994 per uns 300.000 euros. Les 53 peces traslladades eren al dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Les 44 obres restants són al Museu de Lleida, set de les quals catalogades i protegides per la Llei catalana de patrimoni.

Primera volta al món d’una aeronau impulsada per energia solar

El Solar Impulse 2, un avió propulsat per energia solar, completa la volta al món en aterrar a Abú Dabí (Emirats Àrabs Units), des d’on va iniciar el viatge el dia 9 de març. Pilotat pels suïssos Bertrand Piccard i André Borschberg, el trajecte, dut a terme en 17 etapes, ha recorregut uns 42.000 km en quatre continents, tres mars i dos oceans. L’any 2015 el mateix equip en va fer un primer intent (Solar Impulse 1), que va haver d’anul·lar-se al juliol en fer-se malbé les bateries de l’aeronau en el trajecte Japó-Hawaii.

Dimecres 27

La Comissió Europea no multa Espanya pel dèficit

Tres mesos després que l’Eurostat fes públic que l’Estat espanyol havia incomplert l’objectiu de dèficit per a l’any 2015 imposat per la Comissió Europea, aquest organisme decideix no aplicar la sanció que preveu el reglament. El 2015 Espanya va presentar un dèficit del 5% (5,1% comptant-hi les ajudes als bancs), mentre que l’objectiu estava en el 4,2%. A canvi d’aplicar una multa simbòlica de 0 euros, la CE imposa per al 2016 un objectiu de dèficit del 3,1% i dóna fins al 2018 per a reduir-lo per sota del 3%. Espanya és l’estat membre amb el dèficit més alt després de Grècia.

El Parlament de Catalunya aprova la desconnexió

El ple del Parlament vota la desconnexió a partir de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. Abans de la sessió, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, adverteix que debatre i votar significa desobeir el Tribunal Constitucional, que va suspendre la declaració del 9-N, de la qual emanen les conclusions. Les conclusions de la Comissió s’aproven amb els 72 vots a favor de Junts pel Sí i la CUP, Catalunya Sí que es Pot hi vota en contra i Ciutadans, el PSC i el PP renuncien a votar.

Dijous 28

Hillary Clinton, nominada candidata a la presidència dels Estats Units

Entre els dies 25 i 28 de juliol se celebra a Filadèlfia la Convenció del Partit Demòcrata dels Estats Units, durant la qual es designa el candidat a la presidència per a les eleccions del novembre del 2016. L’exsecretària d’estat i esposa de l’expresident Bill Clinton és qui obté més suports, davant de Bernie Sanders, de l’ala esquerra del partit, amb el qual ha competit durant les primàries des de principi d’any. Clinton és la primera dona candidata a la presidència dels Estats Units i s’enfronta al populista republicà Donald Trump, que amb molta menys oposició ha liderat quasi totes les primàries i ha estat elegit candidat en la Convenció del Partit Republicà, celebrada a Cleveland (Ohio) entre els dies 18 i 21 de juliol.

Divendres 29

El Papa visita el camp de concentració d’Auschwitz

Celebració del Dia Mundial de la Joventut a Brzegi, a prop de Cracòvia

En la visita de cinc dies a Polònia, el papa Francesc visita el camp de concentració d’Auschwitz, prop de la ciutat polonesa d’Oswiecim. És el tercer papa que visita l’antic camp, ara convertit en un museu. L’altra fita del primer viatge del papa a Polònia és el Dia Mundial de la Joventut, que congrega a Cracòvia joves catòlics procedents de prop de 200 països entre els dies 26 i 31 de juliol.

Venda de Pans & Company i Fresc Co

El grup Agrolimen, propietat de la família Carulla, emet un comunicat en el qual fa pública la venda del 100% del grup Eat Out a l’empresa portuguesa Ibersol, que explota franquícies de cadenes de menjar ràpid com Burger King, Pizza Hut o KFC. Eat Out, que gestiona 324 restaurants directament o a través de franquícies, inclou les conegudes cadenes Pans & Company i Fresc Co.

Dissabte 30

El Parlament de Tunísia destitueix el primer ministre

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions. Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda. Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país: el terrorisme i l’atur, que supera el 15%.

Diada castellera històrica a Vilanova i la Geltrú

Els Castellers de Vilafranca protagonitzen una diada històrica a la festa major de Vilanova i la Geltrú quan descarreguen un castell de tres de deu amb folre i manilles i l’acompanyen del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit i el tres de nou amb agulla. Després de dos intents, la colla local, els Bordegassos de Vilanova, no aconsegueix descarregar el quatre de vuit. La tercera colla, la Jove Xiquets de Tarragona descarrega un tres de nou amb folre, un nou de vuit, un quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles.

Diumenge 31

Manifestació a favor d’uns manters empresonats

Unes 200 persones es manifesten davant la presó Model de Barcelona per a reclamar la llibertat de quatre venedors de top manta detinguts el dia 28 en una operació dels Mossos. El portaveu dels manters responsabilitza l’Ajuntament de la ciutat de la situació, tot i que el partit de l’alcaldessa Colau, Barcelona en Comú, demana la llibertat immediata dels empresonats. El 9 d’agost, la jutgessa posa en llibertat amb càrrecs els quatre manters. El dia 17 d’agost tenen lloc a Sitges (Garraf) quatre detencions més.