Juliol 2017

Dissabte 1

El Canadà celebra el 150è aniversari

Pancarta commemorativa, a Òttawa, dels 150 anys de l’existència del Canadà

El 2017, el Dia del Canadà, que commemora la unió de les quatre colònies el 1867, celebra el 150è aniversari de la fundació del país. El 1931, va aconseguir oficialment l’autonomia de la Gran Bretanya i, el 1982, el reconeixement complet de l’autogovern dins del Commonwealth. El primer ministre, Justin Trudeau, fa un discurs en francès i anglès a Òttawa, seu del Parlament. Una representació dels pobles indígenes pren part en els actes, però d’altres protagonitzen actes de protesta pacífics.

Estònia assumeix la presidència de la Unió Europea

La República d’Estònia relleva Malta en la presidència de la Unió Europea i ocupa per primera vegada aquest càrrec des del seu ingrés a la UE el 2004. En circumstàncies normals, ho hauria fet a la primera meitat del 2018, però a causa del Brexit ha hagut de substituir la Gran Bretanya.

El nou cap de l’OMS assumeix el càrrec

L’etíop Tedros Adhanom Ghebreyesus saluda després de ser elegit nou director general de l’OMS (23 de maig)

Tedros Adhanom Ghebreyesus, d’Etiòpia, pren possessió del càrrec de director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i succeeix Margaret Chan, en el càrrec des del 2007. Adhanom Ghebreyesus, que va ser ministre de Sanitat d’Etiòpia, és el primer africà al capdavant de l’organització, i va ser elegit pels estats membres de l’OMS el 23 de maig.

Un jesuïta mallorquí, nou prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe

El papa Francesc nomena el jesuïta mallorquí Lluís Francesc Ladaria i Ferrer al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe substituint Gerhard Ludwig Müller, de tendències acusadament conservadores. Aquesta congregació és l’òrgan de l’Església catòlica encarregat d’interpretar la doctrina catòlica i la seva aplicació.

Diumenge 2

Llibertat condicional per a l’ex-primer ministre israelià

Ehud Olmert, primer ministre d’Israel del 2006 al 2008), queda en llibertat condicional després d’una rebaixa dels vint-i-set mesos de presó que complia des del febrer del 2016 per suborn, frau i obstrucció a la justícia. Durant el captiveri va escriure una autobiografia en què suposadament revelava secrets d’estat, motiu pel qual la Fiscalia General es va oposar a concedir-li la llibertat anticipada. Olmert és el primer ex-primer ministre del país a ser empresonat.

Primera vaga de treballadors d’una plataforma digital a l’Estat espanyol

Els treballadors de Barcelona i Madrid de l’empresa de repartiment a domicili en bicicleta Deliveroo protagonitzen la primera vaga d’una plataforma d’internet, d’un dia de durada. Els treballadors, en règim d’autònoms, reivindiquen una millora de les condicions laborals. A causa de les protestes, alguns treballadors són acomiadats. El mateix dia, l’empresa anuncia millores en les condicions laborals.

Dilluns 3

Protestes dels socis del Barça per l’ús d’entrades alliberades

Socis del Futbol Club Barcelona protesten després que TV3 emeti un reportatge en què afirma que el club ven entrades de seients alliberats de socis a preus fins a deu vegades per sobre del preu de les entrades en partits de màxima categoria al Camp Nou, dels quals el club es queda la totalitat de l’import (deduïda la part que pertoca al soci del preu normal). El club reconeix que els socis haurien d’haver estat informats de l’operació, que, d’altra banda, considera absolutament legal.

Dimarts 4

El TC anul·la les partides per al referèndum

El Tribunal Constitucional declara il·legals per unanimitat les partides per al referèndum de l’1 d’octubre suposadament previstes als pressupostos catalans, malgrat que en el comunicat admet que no inclouen partides destinades a aquest fi. El mateix dia, sentencia en contra de quatre lleis sobre la llengua (comunicació audiovisual, cinema, acollida i consum) en resposta a recursos del PP.

Dimecres 5

Operació contra la Camorra

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil detenen una desena de persones a Barcelona i la seva àrea metropolitana relacionades amb el blanqueig de diners procedents del narcotràfic a les mans de la màfia napolitana. Es tracta d’una operació d’abast europeu contra aquesta organització duta a terme per Europol i Eurojust, les organitzacions de coordinació de la policia i la justícia a escala europea. A Nàpols i Alemanya també es detenen persones sospitoses de participar en la trama.

Quaranta-nou morts en un naufragi a les costes de Melilla

Una pastera amb cinquanta-dos refugiats i immigrants naufraga a la mar d’Alboran, a prop de Melilla. Salvament Marítim només pot rescatar tres homes i la resta es declaren morts després de cercar-los durant quaranta-vuit hores.

Dijous 6

La Unió Europea acorda limitar les accions de les ONG a la Mediterrània

Reunits a Tallinn (Estònia), els ministres de l’Interior de la Unió Europea aproven gairebé tots els punts de la demanda italiana per limitar les operacions de rescat de les ONG a la Mediterrània. Els motius adduïts són que les operacions d’aquestes organitzacions reforcen l’"efecte crida" i que se n’aprofiten les màfies, i també que Itàlia assegura que no pot acollir més gent. Tanmateix, la proposta italiana de desviar a ports no italians vaixells d’ONG interceptats que no siguin italians no obté suport.

Descobriment d’una nova partícula

Científics de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) anuncien en una conferència sobre física d’altes energies celebrada a Venècia el descobriment d’una nova partícula subatòmica. Aquesta partícula, que rep la designació de Xicc++, ha estat detectada al ciclotró LHC del CERN. La seva existència havia estat predita teòricament, i es creu que el descobriment pot contribuir a aclarir l’anomenada interacció forta, una de les quatre forces fonamentals de l’Univers.

Divendres 7

L’ONU aprova un tractat contra les armes nuclears

Dels 192 membres de les Nacions Unides, 122 aproven el Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears, que insta els signants a negociar per arribar a la prohibició total de les armes nuclears. Tanmateix, a la conferència no es presenten les principals potències nuclears, com Rússia, la Xina i els Estats Units i els seus aliats, i tampoc Corea del Nord. Els Estats Units mantenen que el desafiament nuclear d’aquest país fa l’acord inviable, i aposten per reforçar el Tractat de No-proliferació. Els Països Baixos, l’únic membre de l’OTAN que hi assisteix, hi vota en contra i Singapur és l’únic que s’hi absté. A partir del 20 de setembre, s’obre el termini de signatures i es preveu l’entrada en vigor noranta dies després de la ratificació d’almenys cinquanta països.

Dissabte 8

Acaba la cimera del G20

Acaba la cimera del G20 celebrada a Hamburg els dies 7 i 8. Malgrat el document final que subscriuen els assistents, l’edició del 2017 ha estat sobretot marcada pel fracàs en l’intent que els Estats Units reconsideressin la retirada de l’acord sobre el canvi climàtic de París. Se celebren manifestacions i es produeixen avalots com a resposta a la cimera en contra de la decisió nord-americana, però també contra la presència del president rus Vladímir Putin i les desigualtats.

Diumenge 9

El Govern iraquià declara recuperada la ciutat de Mossul

Al cap de set mesos de l’inici de l’ofensiva sobre Mossul, el primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, declara la victòria sobre l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) i la recuperació de la segona ciutat de l’Iraq. L’EI ocupava Mossul des del juny del 2014, i les operacions per recuperar la ciutat van començar a l’octubre del 2016. Hi prenien part, a més de l’exèrcit iraquià, els guerrillers kurds peixmergues i milícies d’altres grups. Els Estats Units també proporcionen un suport essencial. Al final de gener, les forces del Govern van anunciar la captura de la part oriental de la ciutat, i el 23 de febrer, l’aeroport, però la zona oest presentava moltes més dificultats, i les línies de front avançaven molt lentament en bona part a causa dels atacs suïcides. Segons les organitzacions humanitàries, l’ofensiva provoca la fugida de prop de la meitat de la població, unes 900.000 persones, que es converteixen en desplaçats. El 31 d’agost, el Govern iraquià anuncia la recuperació de Tal Afar, el segon bastió de l’EI a la província de Nínive.

La presidenta del Parlament de Catalunya denuncia persecució judicial de l’Estat espanyol

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, assisteix a l’Organització Internacional de la Francofonia reunida a Luxemburg, on denuncia les querelles i els procediments oberts contra ella i altres membres i exmembres del Govern i el Parlament de Catalunya per la seva posició favorable a la independència o el dret a decidir. Forcadell afirma que, amb aquestes mesures, l’Estat espanyol vulnera drets i llibertats bàsics. L’Organització de la Francofonia és un organisme internacional del qual Catalunya és membre observador des del 2008.

Dilluns 10

Un fons d’inversió compra Pronovias

El fons de capital de risc BC Partners arriba a un acord amb Pronovias pel qual adquireix el 100% de la companyia catalana per 550 milions d’euros. L’acord preveu que el fundador i propietari de l’empresa, Alberto Palatchi, recompri el 10% de la companyia i esdevingui un accionista minoritari. Fundada el 1964, Pronovias és un dels líders mundials del sector.

Dimarts 11

L’Ajuntament de Barcelona crea una taxa turística

L’Ajuntament de Barcelona anuncia la creació d’una taxa turística per als visitants que no pernoctin a la ciutat. Aquesta taxa recau sobre els operadors turístics que hi organitzen excursions d’un dia, i es preveu que comenci a aplicar-se a partir del 2018.

Dimecres 12

Els departaments de la Vicepresidència i Exteriors assumeixen la compra d’urnes per a l’1 d’octubre

Els departaments de la Vicepresidència i el d’Exteriors, encapçalats per Oriol Junqueras i Raül Romeva, respectivament, anuncien que assumeixen la competència de la compra de les urnes. El Govern català va obrir un concurs al maig, però el 27 de juny el va declarar desert. La fiscalia va acusar Meritxell Borràs, consellera de Governació, i l’aleshores director general del departament, Francesc Esteve, els quals gestionaven el concurs, dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, denúncia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit. El 18 de juliol va obrir diligències contra la consellera Borràs.

El Parlament de Catalunya aprova la Renda Garantida de Ciutadania

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Renda Garantida de Ciutadania. Aquest subsidi garanteix, a partir del 15 de setembre, 562 euros mensuals (que han d’arribar als 664 euros el 2020) a unes 29.000 persones en substitució de la Renda Mínima d’Inserció actualment en vigor. La Renda Garantida de Ciutadania havia estat reclamada des del 2006 per entitats socials i sindicats.

El Parlament crea l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya

Amb els vots a favor de JxSí, PSC i CSQP, el vot en contra de Cs i l’abstenció del PPC i la CUP, el Parlament de Catalunya aprova la Llei de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. La llei ha hagut de superar amb una esmena una objecció del Consell de Garanties Estatutàries, segons la qual el nou organisme no podia investigar l’origen dels atacs.

Un gran bloc de gel es desprèn de l’Antàrtida

Una gran massa de gel de 5.800 km² es desprèn de l’Antàrtida. És el bloc de gel més gran que s’ha separat del continent des que hi ha registres. L’equip de científics que fa el seguiment del fenomen, previst des de feia mesos, dubta que es pugui relacionar directament amb el canvi climàtic.

Dijous 13

Andorra aprova el delicte fiscal

El Parlament andorrà aprova per unanimitat tipificar per primer cop en la seva legislació el delicte fiscal amb efectes penals, a partir dels 75.000 euros defraudats i un termini de prescripció de deu anys. A més, també s’aprova la figura del delicte fiscal agreujat, quan l’import defraudat superi els 150.000 euros o quan el frau es relacioni amb una organització criminal i sigui susceptible de blanqueig.

Divendres 14

Presó per a un expresident del Perú

Ollanta Humala, president del Perú des del 2011 fins al 2014, és condemnat a un any i mig de presó preventiva juntament amb la seva dona. El jutge els acusa d’haver cobrat tres milions de dòlars de l’expresident veneçolà Hugo Chávez i de la constructora Oderbrecht durant la campanya electoral del 2011 que va portar Humala al poder.

Remodelació de l’executiu català

El nou Govern de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anuncia canvis en el Govern, que justifica amb l’objectiu d’afrontar el referèndum de l’1 d’octubre amb les màximes garanties. Tots els canvis afecten membres del PDeCAT però cap d’ERC: Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, és substituïda per Jordi Turull; Jordi Jané, conseller d’Interior, per Joaquim Forn, i Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament, per Clara Ponsatí. Aquests canvis són precedits de la dimissió, el dia 4, del conseller de Recerca i Innovació, Josep Maria Baiget, després d’unes declaracions en les quals qüestionava el referèndum. Va ser substituït pel conseller de Cultura, Santi Vila i, aquest, al seu torn, per Lluís Puig. Altres alts càrrecs vinculats al Govern també són substituïts.

Comença el Campionat del Món de natació

Entre els dies 14 i 30 de juliol se celebra a la capital d’Hongria, Budapest, el 17è Campionat del Món de natació. Els Estats Units aconsegueixen el major nombre de medalles (46, de les quals 21 són d’or). Segueixen la Xina (30, 12 d’or), Rússia (25, 11 d’or), França (9, 6 d’or) i la Gran Bretanya (11, 5 d’or). Sobresurten els nedadors Caeleb Dressel (Estat Units), Sun Yang (Xina), Adam Peaty (Gran Bretanya) i Camille Lacourt (França) i les nedadores Katie Ledecky (Estats Units), Iulia Iefimova (Rússia) i l’equip rus de sincronitzada. Dins l’equip espanyol, pugen al podi les catalanes Mireia Belmonte (medalla d’or en 200 m papallona i 2 d’argent en 4 x 100 estils i 1.500 m lliures) i Ona Carbonell (2 d’argent en dues categories en solo de natació sincronitzada).

Dissabte 15

Dos-cents membres de Catalunya en Comú es pronuncien contra l’1 d’octubre

Uns 200 membres de Catalunya en Comú, que forma part de la coalició Catalunya Sí que es Pot, signen un manifest en què defensen no votar en el referèndum de l’1 d’octubre ni cridar a la participació. Entre les adhesions hi ha la de l’exdiputat d’ICV Joan Boada, la de l’ex-secretari general de Comissions Obreres José Luis López Bulla o la de l’exregidora Eulàlia Vintró. Tanmateix, la postura oficial de Catalunya en Comú va ser fixada el 8 de juliol a Terrassa, en què es donava suport a la votació entenent-la com una mobilització i no com un referèndum.

Diumenge 16

Ximo Puig guanya les primàries del PSPV

El president de la Generalitat Valenciana i secretari general del Partit Socialista del País Valencià, Ximo Puig, derrota amb el 58% dels vots el batlle de Burjassot, Rafa García, en les primàries del partit. García, que tenia el suport del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va desafiar Puig, el qual en les primàries d’aquest partit del maig s’havia alineat amb Susana Díaz.

Dilluns 17

Substitució del director dels Mossos d’Esquadra

Albert Batlle, director dels Mossos d’Esquadra des del juny del 2014, dimiteix el càrrec a instàncies del nou conseller d’Interior, Joaquim Forn. Batlle, un antic alt càrrec del PSC, s’havia mostrat molt distant amb el referèndum de l’1 d’octubre. El substitueix en el càrrec Pere Soler, del PDeCAT, director general de Serveis Penitenciaris del 2013 al 2016.

Dimarts 18

Emissió de Las cloacas de Interior

Cartell promocional de Las cloacas de Interior

El programa de Televisió de Catalunya Sense ficció emet Las cloacas de Interior, un documental sobre pràctiques del Ministeri de l’Interior i dels serveis secrets de l’Estat espanyol destinades a combatre amb acusacions i muntatges falsos o de veracitat molt dubtosa adversaris polítics i emprendre accions de legalitat discutible. El documental se centra en l’anomenada "Operació Catalunya" contra l’independentisme català, però també inclou molts altres casos anteriors, com els GAL o l’informe PISA sobre el finançament de Podem. El reportatge, iniciativa del grup de comunicació Mediapro, és el resultat de nou mesos d’investigacions. Cap televisió d’àmbit estatal privada o pública l’emet, a banda de TVC, IB3 i, l’endemà, Euskal Telebista. Tanmateix, aconsegueix uns 766.000 espectadors i un 30,1% de quota de pantalla, un dels rècords en la història de l’emissora. El volum de descàrregues per internet és d’unes 6.600.

Detingut el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, acusat de corrupció

La Guàrdia Civil deté el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Ángel María Villar, i altres dirigents de l’organització, als quals decreta llibertat sota fiança i retirada del passaport. L’Audiència Nacional els acusa d’un presumpte delicte de desviament de diners de la RFEF. El 20 de juliol, Villar és suspès de les seves funcions com a president de la RFEF fins al 25 de juliol de 2018, i el 27 dimiteix la vicepresidència de la FIFA i la UEFA. El 12 de desembre, el tribunal d’arbitratge destitueix Villar de la presidència de la RFEF per manca de neutralitat en les eleccions anteriors.

Dimecres 19

Dimiteix el cap de l’Estat Major francès

El cap màxim de l’exèrcit francès, Pierre de Villiers, dimiteix el càrrec en desacord amb les retallades a les forces armades del Govern d’Emmanuel Macron, que formen part del pla de Macron per reduir l’elevat dèficit de l’Estat francès.

L’Uruguai, primer país que legalitza la marihuana amb fins no terapèutics

Entra en vigor la llei aprovada el 2013 que despenalitza totalment la venda de marihuana a l’Uruguai, que d’aquesta manera es converteix en l’únic país del món on la venda i el consum d’aquesta droga són totalment legals. De tota manera, hi ha algunes restriccions, com ara la limitació a un màxim de 10 grams per setmana i l’obligatorietat d’inscriure’s en un registre d’usuaris.

Trobat mort l’expresident de Caja Madrid

Miguel Blesa, que va ser president de Caja Madrid en 1996-2009, és trobat mort en una finca de Puerto del Toro, a la localitat cordovesa de Villanueva del Rey. Segons la investigació, Blesa s’ha suïcidat amb un rifle de caça. Miguel Blesa estava condemnat a sis anys de presó per les targetes opaques i tenia pendent un altre judici pels sobresous de Caja Madrid.

Dijous 20

L’Índia elegeix per primer cop un president dels "intocables"

Els membres del Parlament federal i dels parlaments dels estats elegeixen per una clara majoria Ram Nath Kovind com a nou president de l’Índia. Kovind, exgovernador de l’Estat de Bihar, va derrotar el candidat opositor del Partit del Congrés Meira Kumar. És el catorzè president de l’Índia i el primer pertanyent als dalit (‘intocables’), el grup més baix del sistema de castes, encara avui marginats i exclosos en molts llocs del país.

Final de la comissió sobre l’"operació Catalunya" al Congrés dels Diputats

La comissió d’investigació sobre l’"operació Catalunya" del Congrés dels Diputats posa fi a la seva tasca després que, el 5 de juliol, PP, PSOE i Ciutadans hagin votat en contra d’allargar-ne els terminis per permetre noves compareixences com les de l’excomissari Villarejo. Durant els mesos en què ha estat vigent la comissió, molts dels testimonis no s’han presentat a declarar. En les conclusions, amb el vot en contra del PP i a favor de la resta de grups, es constata l’existència d’una policia politicopatriòtica a les ordres de l’exministre Fernández Díaz, que va actuar de manera il·legal per atacar rivals polítics dels populars, fonamentalment contra els independentistes catalans, però també contra Podem, a través d’informes falsos i de difamacions, i es constata la connexió entre l’aleshores ministre i el director de l’Oficina Antifrau per a influir en la situació política catalana. Tanmateix, la majoria formada per PP, PSOE, PNB i Ciutadans rebutja portar les conclusions a la Fiscalia. Al Parlament de Catalunya la comissió continua.

Divendres 21

Enfrontaments entre israelians i palestins a Jerusalem

Tres israelians moren apunyalats en un assentament a prop de Ramal·la, a Cisjordània, unes quantes hores després de la mort de tres palestins per l’exèrcit israelià durant un tiroteig. El motiu de la represa de les hostilitats són els detectors de metalls de seguretat instal·lats a l’entrada del lloc sagrat conegut per Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites després de l’assassinat de dos policies israelians el dia 14. Els dies posteriors, tot i que el Govern israelià en retira els detectors, continuen els enfrontaments perquè l’Autoritat Nacional Palestina exigeix que se’n retirin també les càmeres de vigilància. El dia 27, també se’n retiren tots els dispositius de seguretat, però l’allau de persones que es precipita al recinte genera una situació de caos i d’enfrontaments amb la policia.

Dissabte 22

El Govern filipí manté la llei marcial a Mindanao

El Govern filipí que presideix Rodrigo Duterte ajorna fins al final d’any la llei marcial imposada el 23 de maig, que permet l’ús de la força militar per a fer complir la llei i l’arrest de ciutadans sense ordre judicial. A l’illa filipina de Mindanao, de majoria musulmana, la insurgència armada islamista ocupa la ciutat de Marawi, on els mesos anteriors moren més de 500 persones com a resultat dels enfrontaments entre l’exèrcit i la guerrilla.

Diumenge 23

L’arquebisbe de Barcelona retira la parròquia a un rector de l’Hospitalet

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, suspèn el rector de la parròquia de la Concepció de l’Hospitalet de Llobregat, Custodio Ballester, atorgant-li un any sabàtic. Ballester va participar el 22 d’abril en una marxa de 400 persones entre les quals hi havia nombrosos exlegionaris i en la qual es reivindicava la unitat d’Espanya, i el 2016 va participar en un homenatge feixista a la División Azul celebrat a la parròquia. També és conegut per les posicions ferotgement antiavortistes i homòfobes.

Dilluns 24

Una trentena de morts a Kàbul en un atemptat

Més de 30 persones moren i una quarantena resulten ferides en un atemptat en un barri de la capital afganesa de majoria xiïta. Un cotxe carregat d’explosius conduït per un terrorista suïcida va envestir un autobús que transportava funcionaris del Govern. L’atemptat ha estat reivindicat pels talibans. Segons les Nacions Unides, uns 1.700 civils han mort com a resultat d’atemptats, perpetrats pels talibans o bé per l’autoanomenat Estat Islàmic. El pitjor atemptat va tenir lloc el 31 de maig de 2017 a Kàbul (amb més de 150 morts), el més greu des del 2001.

Turquia jutja periodistes per terrorisme

En un Tribunal d’Istanbul comença el judici contra disset periodistes del diari Cumhuriyet, un dels més llegits a Turquia, per terrorisme. En el cas de ser declarats culpables, afronten penes de fins a quaranta-tres anys de presó. El dia 28, a set dels acusats se’ls concedeix la llibertat provisional. D’altra banda, el 15 de juliol se celebra oficialment el fracàs del confús cop d’estat com un "triomf de la democràcia", que provoca al llarg de l’any més de cinquanta mil detencions, la clausura d’un centenar llarg de publicacions i l’empresonament d’uns cent cinquanta periodistes.

El president de Polònia veta la reforma del poder judicial del Govern

Andrzej Duda, president de Polònia, veta les noves lleis que el Parlament va aprovar el dia 15, que estableixen que sigui el Govern qui designi els jutges del Tribunal Suprem. La llei ha estat impulsada pel Govern del partit tradicionalista Llei i Justícia (PiS) amb majoria al Parlament, el qual afirma que la raó de la reforma és que el poder judicial és corrupte i està al servei de les elits. Els dies anteriors se succeeixen les protestes al carrer i també la Unió Europea critica la nova llei, que la considera una greu vulneració de l’estat de dret.

Dimarts 25

Celebració dels 25 anys dels Jocs Olímpics

Durant tot el dia se celebren a Barcelona actes en els quals es recorden els 25 anys dels Jocs Olímpics, que van començar just en aquesta data de l’any 1992. L’acte més institucional té lloc al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, que també celebra el trentè aniversari. Hi coincideixen el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el rei d’Espanya, Felip VI. En l’acte s’anuncia que el centre rebrà el nom de Josep Lluís Vilaseca, en honor de qui va ser secretari general de l’Esport de la Generalitat (1980-97).

Dimecres 26

El Parlament de Catalunya aprova reformar el reglament per a la desconnexió d’Espanya

Els vots de JSí i la CUP (72) al Parlament de Catalunya permeten aprovar la reforma del reglament que ha de permetre mitjançant una lectura única aprovar les lleis per celebrar el referèndum de l’1 d’octubre i, en cas de victòria del sí, aprovar les lleis de transitorietat jurídica. Els partits de l’oposició (PP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot) critiquen la reforma, ja que consideren que no garanteix els drets de l’oposició a presentar i discutir esmenes i es remeten al dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries. A aquesta objecció, el Govern respon que l’oposició utilitza els mecanismes ordinaris per bloquejar-ne la tramitació. El 31 de juliol JSí i la CUP registren la llei del referèndum i el mateix dia el Govern espanyol la porta al Tribunal Constitucional, el qual al cap de dos dies la dictamina com a inconstitucional.

Dijous 27

La Guàrdia Civil interroga l’exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum per l’1 d’octubre

Joan Ignasi Elena Garcia, acusat de sedició pel cos policial, respon a les preguntes sobre la pàgina web del referèndum. També declara el director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet. El dia anterior, ho fan el secretari general del Departament de la Presidència, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells. Els interrogatoris van començar el 28 de juny a funcionaris de la Generalitat sobre el cens de catalans residents a l’estranger i sobre la publicitat del referèndum, entre d’altres. El 29 de juliol declaren el director general de Difusió, Ignasi Genovès, i la responsable de premsa d’Exteriors, Anna Molas. El mateix dia, la Generalitat denuncia la Guàrdia Civil al jutjat pels interrogatoris del referèndum.

Arran ataca un bus turístic a Barcelona

Membres d’Arran, organització juvenil de la CUP, intercepta a prop del Camp Nou de Barcelona un autobús turístic al qual punxa les rodes i després omple de grafits reivindicatius. Quatre dies més tard, Arran s’atribueix l’acció, que justifica com un acte per denunciar el model de turisme massiu que "mata" els barris, destrueix el territori i condemna a la misèria la classe treballadora. El fet dona lloc a una polèmica a l’Ajuntament, on el cap de l’oposició, Xavier Trias, critica l’alcaldessa per inhibir-se davant la turismofòbia en no presentar denúncia. Arran ha dut a terme accions similars per altres motius, com ara serrar cartells de la frontera entre Espanya, França i Andorra per reivindicar els Països Catalans (25 de juny).

Final de la vaga del metro de Barcelona després de dotze setmanes

L’empresa municipal Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els treballadors del metro de Barcelona signen un acord sobre el conveni col·lectiu que posa fi a una vaga intermitent iniciada el 24 d’abril. Durant tot aquest temps, cada dilluns hi ha hagut aturades parcials del servei. Tanmateix, el conflicte va esclatar al febrer del 2016, amb la primera vaga durant el Mobile World Congress. L’aspecte clau de les negociacions, en les quals ha mediat la Generalitat i que ha permès l’acord, és el compromís de TMB de no allargar els serveis actualment externalitzats i convertir els 372 contractes a temps parcial en contractes a temps complet i indefinits. La vigència del nou conveni és fins el 31 de desembre de 2019.

Òscar Cadiach culmina els catorze vuitmils sense oxigen

Òscar Cadiach (a l’esquerra) al cim del Broad Peak

L’alpinista català Òscar Cadiach culmina el Broad Peak, el darrer dels catorze cims de més de 8.000 m. És el primer alpinista català a culminar tots aquests cims sense oxigen. Cadiach va assolir el primer vuitmil el 1984 (Nanga Parbat), i va formar part de la primera ascensió catalana a l’Everest el 1985, que va fer per segona vegada el 1993.

Divendres 28

Aprovada l’Agència Tributària de Catalunya

Amb els vots a favor de JSí i la CUP i en contra de la resta de grups (Cs, PSC, CSQP i PPC), el Parlament de Catalunya aprova la Llei del codi tributari. Aquesta llei, la primera de les lleis de desconnexió d’Espanya, constitueix la base de la nova hisenda catalana. El dia 1 de juliol, la Generalitat de Catalunya va presentar l’eSpriu, un programa informàtic amb capacitat de gestionar tota mena d’impostos, que substitueix el G@udí després de quinze anys.

Dissabte 29

Grans incendis a Provença i Còrsega

Les autoritats del departament dels Alps-Costa Blava declaren parcialment controlats alguns dels incendis que des de la darrera setmana de juliol cremen a Provença, considerats dels més devastadors dels darrers anys. En total, s’estima que hi ha hagut entre 4.000 i 7.000 ha cremades. Més de 4.000 bombers i personal militar són desplegats per combatre els focs, i el nombre de sortides d’avions antiincendis supera el centenar. El nombre d’evacuats totals supera els 10.000. Els principals focus es troben a les localitats d’Artigues, a l’interior, i a la costa, a l’est de Sant Tropés: La Londe-les-Maures, Bormes i La Croix-Valmer. La causa dels focs és una combinació d’altes temperatures, vent i sequera, tot i que alguns són probablement provocats. Aproximadament des de les mateixes dates també tenen lloc incendis de grans extensions, sobretot al cap de Còrsega. Aquests incendis, que cremen entre 3.000 i 4.000 ha, tarden més dies a ser controlats (fins al principi d’agost).

Diumenge 30

Nou secretari general de Comissions Obreres

Unai Sordo, secretari general de Comissions Obreres del País Basc, és elegit secretari general del sindicat a tot l’Estat, en substitució d’Ignacio Fernández Toxo. La candidatura de Sordo és l’única que es presenta al congrés de Madrid.

Dilluns 31

L’oficina electoral declara la victòria dels favorables al president Maduro en les eleccions a l’Assemblea Constituent

Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral. Aquest resultat és rebutjat per l’oposició (destacats líders de la qual són a la presó), que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens. Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts. El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat il·legal pel Govern veneçolà (que rebé suport internacional, entre d’altres, del Govern espanyol), en el qual es preguntava si s’acceptava la convocatòria de l’1 de maig per a elegir una Assemblea Constituent que substitueixi la Constitució del 1999. Segons l’oposició, la participació va ser molt gran malgrat les dificultats, i la gran majoria de votants van rebutjar l’Assemblea Constituent, que consideren que té com a objectiu l’aprovació d’un text que reforci els poders de Maduro. En les eleccions, no hi va haver observadors internacionals, a diferència del referèndum. El 3 d’agost, la Unió Europea anuncia que no reconeix l’Assemblea Constituent.