Dissabte 1
Multitudinàries protestes contra el govern turc
La plaça Taksim d’Istanbul és l’escenari de la manifestació més massiva de les mobilitzacions que s’han dut a terme des que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament va arribar al poder a Turquia (2002). Les protestes comencen el 28 de maig, contra l’enderrocament d’un parc i la construcció d’un centre comercial a Istanbul. Els dies posteriors s’estenen a una setantena de ciutats i s’hi afegeixen altres queixes contra el Govern, la violència policial i també la influència de l’islam al Govern. Les protestes cedeixen a mitjan mes de juny, quan el primer ministre Recep Tayyip Erdo˘gan reconeix excessos policials, retira la construcció del centre comercial (bé que manté la d’una mesquita), però acusa els manifestants de vandalisme. El balanç és de milers de ferits, alguns morts i 1.700 detinguts.
Una trentena d’alcaldes de la Franja de Ponent defensen el català
Coincidint amb el trentè aniversari de la Declaració de Mequinensa per a promoure el català a la Franja, uns trenta alcaldes d’aquesta àrea catalanoparlant d’Aragó acorden a la mateixa ciutat portar als tribunals espanyols la Llei de llengües d’Aragó aprovada al maig pel Govern aragonès del PP. L’objectiu és derogar la llei per a restituir la denominació oficial d’ús tradicional al català i a l’aragonès, i garantir-ne la continuïtat a l’escola. El dia 7, la Diputació d’Osca també aprova demanar que es derogui la Llei de llengües, que entra en vigor el dia 24 i fa oficial la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO) per al català.
Diumenge 2
Nou govern de l’Autoritat Nacional Palestina
El president palestí Mahmud Abbas encarrega la formació d’un nou executiu al rector de la Universitat de Nablus, Rami Hamdallah, un professor de lingüística, políticament independent, en substitució de Salam Fayad, que va dimitir el 13 d’abril. Hamdallah presenta la dimissió el dia 23, però accedeix a continuar com a primer ministre en funcions.
Dilluns 3
El president Artur Mas fa una visita de contingut polític a París
Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, viatja a París per a, entre altres coses, explicar el dret a decidir del poble de Catalunya. També s’entrevista amb el president de l’SNCF, l’empresa pública dels ferrocarrils francesos, i signa un conveni amb la UNESCO pel qual Catalunya podrà tenir puntualment representants directes en aquest organisme sense dependre de la delegació espanyola. Després d’Amsterdam (25 de febrer) i Brussel·les (22 d’abril) és la tercera de les visites que fa el president a Europa.
L’alcalde de Girona reclama el dret a decidir davant del príncep Felip
Carles Puigdemont, alcalde de Girona, reivindica el dret dels catalans a decidir el seu futur en un congrés sobre seguretat jurídica celebrat a Girona i presidit pel príncep Felip, al qual també assisteix el ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón. Tant el príncep com el ministre li recorden que cal respectar les lleis establertes.
El futbolista brasiler Neymar fitxa pel Futbol Club Barcelona
Neymar da Silva Santos Júnior, davanter del Santos, fitxa pel Futbol Club Barcelona després de llargues negociacions. Neymar, de 22 anys, és una de les revelacions del futbol mundial dels darrers anys, i compartirà la davantera blaugrana amb Leo Messi. Segons la directiva, el traspàs ha costat 57 milions d’euros.
Dimarts 4
Dimiteix l’alcaldessa d’Eivissa
Marienna Sánchez-Jáuregui (PP), alcaldessa de la ciutat d’Eivissa, anuncia la dimissió del càrrec després que una investigació l’hagi involucrada en un afer de contractacions i pagaments presumptament irregulars de l’Ajuntament al Grup Premsa Pitiüsa.
Dimecres 5
Inundacions catastròfiques a l’Europa Central
Les pluges torrencials que cauen en diversos estats de l’Europa Central durant la primera setmana de juny provoquen les pitjors inundacions dels darrers anys. Diversos grans rius, entre els quals hi ha el Danubi, l’Elba i el Vltava, es desborden en diversos trams i causen alguns morts, pèrdues materials de gran valor i evacuacions massives. Els llocs més afectats són a Txèquia (on s’ha aconseguit salvar el centre històric de Praga), el sud-est d’Alemanya, Àustria, Suïssa i Hongria.
El Grup Planeta, accionista majoritari d’Edicions 62
El grup de comunicació encapçalat per José Manuel Lara adquireix el paquet d’accions d’Edicions 62 que li ha venut "la Caixa" (el 30%), que afegeix al 34% que ja tenia. D’aquesta manera, Planeta té el control majoritari de l’editorial, i Enciclopèdia Catalana, amb el 30%, resta com a soci minoritari. Al mes de març es va comunicar oficialment el trasllat dels treballadors d’Edicions 62 de la seu al Raval a les oficines de Planeta, a l’avinguda Diagonal.
Dijous 6
França reconeix l’escola bilingüe en les llengües regionals
L’Assemblea Nacional Francesa aprova el projecte de llei de reforma de l’escola que reconeix explícitament l’ensenyament bilingüe en francès i en les llengües pròpies de cada territori dins del sistema educatiu estatal. És el reconeixement més clar de les llengües regionals a l’escola francesa. Les entitats defensores d’aquestes llengües, tot i valorar positivament la mesura, expressen dubtes sobre l’aplicació i sobre si serà possible el model d’immersió.
Divendres 7
El Govern espanyol aprova el decret que unifica els organismes de la competència
L’executiu presidit per Mariano Rajoy aprova la creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en vigor des del mes d’octubre. La CNMC agrupa en un sol organisme, amb seu a Madrid, els vuit organismes que fins ara regulaven diversos sectors de l’economia, fet que comporta la desaparició de l’únic d’aquests ens a Catalunya (des del 2005), la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). Abans de ser aprovada, la llei ha estat modificada a instàncies de la Comissió Europea.
Dimiteix el patronat de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau
Els membres del patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona dimiteixen en bloc en protesta per la imputació, dictada per un jutge de Barcelona el dia 4, de set antics alts càrrecs vinculats a la institució per un presumpte delicte de malversació de fons públics en relació amb les obres del nou hospital. Segons els membres dimissionaris, aquesta actuació judicial dóna una imatge negativa del centre i dels treballadors. D’altra banda, el risc d’insolvència ha portat la Generalitat de Catalunya a instar el patronat a sol·licitar el concurs de creditors.
Dissabte 8
Primera cimera entre el nou president xinès i el president dels Estats Units
Xi Jinping, president de la Xina des del mes de març, es troba per primera vegada amb el seu homòleg nord-americà Barack Obama a la hisenda de Sunnylands (Califòrnia). Entre els temes tractats hi ha els ciberatacs, els drets de propietat intel·lectual, el dèficit comercial nord-americà, la devaluació del iuan i la desnuclearització de Corea del Nord.
Carme Forcadell, reelegida presidenta de l’ANC
Les eleccions a la direcció de l’Assemblea Nacional Catalana confirmen el lideratge de Forcadell, clarament la candidata més votada. De la resta dels dirigents destaquen el nou vicepresident, Jaume Marfany, que substitueix Carles Castellanos, i Jordi Martínez, que es manté com a secretari. El proper gran repte de l’ANC és l’organització d’una cadena humana per la independència l’Onze de Setembre de 2013.
Diumenge 9
L’Estat espanyol denuncia Vic per la sobirania fiscal
La delegada de l’Estat espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, presenta un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Vic, que va aprovar pagar els impostos a l’Agència Tributària Catalana en lloc de fer-ho a l’estatal. Amb Reus, que ho va aprovar el dia 7, la capital d’Osona és el municipi més important que ha ingressat els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. El dia 18, els líders d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, i el diputat de la CUP Quim Arrufat lliuren les respectives declaracions de la renda a l’Agència Tributària de Catalunya en lloc de fer-ho a l’estatal.
Dilluns 10
Relleu a la presidència de l’IEC
Els membres de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) escullen el biòleg Joandomènec Ros nou president de la institució per 153 vots a favor, 23 en blanc i 2 nuls. Ros substituirà, a partir del setembre, el sociòleg Salvador Giner, que ha esgotat els dos mandats establerts per la institució.
Rafael Nadal obté una victòria històrica
El tennista mallorquí Rafael Nadal derrota el valencià David Ferrer (6-3, 6-2 i 6-3) i s’adjudica el seu vuitè Roland Garros. Nadal es converteix d’aquesta manera en el primer tennista de la història que guanya vuit vegades un torneig de Grand Slam.
Dimarts 11
Atemptat al Tribunal Suprem de l’Afganistan
Un terrorista suïcida s’immola al davant de la seu del Tribunal Suprem de Kàbul i fa una quinzena de morts i nombrosos ferits. Unes quantes hores més tard els talibans reivindiquen l’atac. És l’atemptat més greu a la capital afganesa en divuit mesos. La setmana anterior diversos insurgents havien atacat l’aeroport de Kàbul.
Josep Maria Benet i Jornet rep el premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Òmnium Cultural atorga al dramaturg i escriptor Josep Maria Benet i Jornet el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que anualment reconeix la trajectòria i la contribució d’una persona a la cultura catalana. En el discurs d’agraïment de l’endemà al Palau de la Música, Benet i Jornet dedica el guardó a la professió teatral catalana.
Dimecres 12
Cinc presumptes gihadistes detinguts a Catalunya
La Policia Nacional deté cinc persones de nacionalitat tunisiana que difonien material de propaganda de la guerra santa, o gihad, a musulmans residents a Catalunya. L’operació té lloc al barri del Raval de Barcelona i les investigacions al principi del 2012.
Dijous 13
L’expresident argentí Carlos Saúl Menem, condemnat per tràfic d’armes
Un tribunal argentí condemna l’expresident argentí Carlos Saúl Menem a set anys de presó per contraban d’armes a Croàcia i l’Equador entre el 1991 i el 1995, quan era cap d’estat. Atesa la seva edat (82 anys), se li atorga arrest domiciliari, però, al cap d’una setmana, advocats de drets humans qüestionen aquest tracte, que qualifiquen de privilegi. Menem és el primer expresident argentí condemnat a presó.
Quatre regidors de Berga abandonen el PSC
Quatre regidors de Berga es donen de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya. Els antics militants, que continuaran en el càrrec com a no adscrits, justifiquen la decisió per discrepàncies pel que fa al dret a decidir. El degoteig de càrrecs municipals va començar al maig a Vilamacolum, quan set regidors vinculats al PSC van passar a Esquerra Republicana de Catalunya. El 3 de juliol, cent militants del Berguedà abandonen el partit. A banda, el dia 11 l’exconsellera de Justícia Montserrat Tura va dimitir la presidència del PSC de Mollet del Vallès per raons semblants.
Divendres 14
Els Estats Units presenten càrrecs criminals contra Edward Snowden
El Departament de Justícia dels Estats Units acusa l’exanalista de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) i de la CIA Edward Snowden de robatori de propietats del Govern i de difusió de secrets d’estat, entre altres càrrecs. El "cas Snowden" comença el 5 de juny, quan el diari britànic The Guardian revela que l’NSA havia estat espiant milions de converses telefòniques privades als Estats Units. L’endemà el mateix diari i el Washington Post publiquen informacions sobre Prism, un programa massiu d’espionatge d’internet del Govern nord-americà. El dia 8 el president Obama defensa el programa adduint "el necessari equilibri entre privacitat i seguretat". El 9 de juny s’identifica Edward Snowden com l’autor de les filtracions. Snowden, refugiat a Hong Kong, acusa el Govern nord-americà de voler controlar la vida privada dels ciutadans i s’empara en la llibertat d’expressió. Després de demanar asil polític a Cuba, l’Equador i Veneçuela, el dia 23 Snowden es trasllada a Moscou. Els Estats Units n’exigeixen l’extradició a les autoritats russes.
Condemnat l’expresident de la CEOE
L’expresident de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) Gerardo Díaz Ferrán és declarat culpable de la fallida de Viatges Marsans juntament amb altres directius. Díaz Ferrán, que està en presó preventiva des del 5 de desembre de 2012, s’ha d’enfrontar als deutes del grup i a quinze anys d’inhabilitació.
L’Hotel Vela de Barcelona, venut a un fons qatarià
Qatari Diar, un fons d’inversió de l’emirat de Qatar, tanca per 200 milions d’euros la compra de l’Hotel W de Barcelona, més conegut com Hotel Vela, fins ara propietat de BCN Godia, FCC, OHL i Comsa-Emte. Qatari Diar va adquirir el 2012 el port esportiu de Tarragona per 65 milions d’euros.
Dissabte 15
El clergue Hassan Rouhani guanya les eleccions presidencials a l’Iran
Hassan Rouhani guanya amb contundència les eleccions presidencials de l’Iran en assolir més del 50% dels vots en la primera volta. Rouhani, considerat un moderat, és l’únic candidat religiós dels que es presentaven per a succeir en el càrrec Mahmud Ahmadinejad, que havia completat el seu segon mandat. Rouhani, que rep el vistiplau del líder religiós suprem Ali Khamenei, assumeix el càrrec el 3 d’agost.
S’obren les negociacions per a un tractat de comerç entre els EUA i la UE
En la reunió dels ministres de comerç dels 27 membres de la Unió Europea s’acorden els termes per a iniciar les negociacions amb els Estats Units per a constituir una gran zona de lliure comerç. França ha pressionat perquè en el marc de la negociació la indústria audiovisual i l’entreteniment digital restin exclosos.
Diumenge 16
Vint-i-cinc dones assassinades en l’atemptat a una universitat pakistanesa
Catorze dones moren en un atemptat en un autobús de la universitat per a dones de la ciutat pakistanesa de Quetta, i onze més ho fan en el tiroteig subsegüent a l’hospital on van ser transportats els ferits. L’atac ha estat reivindicat pel grup fonamentalista islàmic Lashkar e Jhangvi, vinculat als talibans, conegut pels atacs a la minoria xiïta i que va participar en l’assassinat de l’expresidenta pakistanesa Benazir Bhutto el 2007.
Dilluns 17
Comença la cimera del G-8 a Irlanda del Nord
Foto oficial dels assistents a la cimera del G-8 a Irlanda del Nord
© G8 UK Presidency
Els caps d’estat i de govern dels estats més influents del món (els Estats Units, Rússia, França, Alemanya, Itàlia, el Japó, la Gran Bretanya i el Canadà), i les delegacions respectives, inicien la 39a cimera del G-8, que dura dos dies. Les reunions se celebren a Lough Erne, a Irlanda del Nord. Dominen l’agenda el conflicte de Síria, el contraterrorisme i, en el vessant econòmic, el comerç global, la transparència i l’evasió fiscal.
El president Artur Mas replica les acusacions del fiscal pel "cas Palau"
En una sessió de control al Parlament, Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya, nega que siguin certes les acusacions de la Fiscalia Anticorrupció formulades el dia 15, segons la qual l’empresa Ferrovial va pagar 6,6 milions d’euros a CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Mas admet que van existir convenis amb el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, dels quals pot demostrar la legalitat i transparència, encara que en va ordenar el retorn de l’import de 600.000 euros. La setmana anterior s’havia tancat la instrucció del "cas Palau", pendent ara que se celebri el judici, i el dia 16 la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, propietària del Palau, va fer públic un escrit en què només assenyalava com a responsables del desfalc Fèlix Millet i Jordi i Gemma Montull, ometent en tot moment CDC.
S’inaugura el TAV Alacant-Madrid
La inauguració del tram de l’Alta Velocitat Espanyola que uneix Madrid amb Alacant té lloc un dia abans que es posi en marxa el servei. Tot i que entra en funcionament dins del calendari previst, l’obra presenta molts trams i serveis a mig fer: diverses estacions encara no tenen els accessos construïts, i s’estima que durant almenys mig any els trens no podran superar els 250 km/h.
La Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol pacten el nou contracte de Rodalies
Després d’un any de negociacions, el conseller de Territori Santi Vila i la ministra de Foment Ana Pastor signen un nou contracte per a la concessió del servei de Rodalies per al període 2013-15 que preveu, entre d’altres, inversions per valor de 165 milions d’euros, la creació de Rodalies de Girona, Tarragona i Lleida, les penalitzacions vinculades a la qualitat del servei i la possibilitat de contractar operadors alternatius.
Dimarts 18
El Govern afganès assumeix el control de la seguretat del país
Completant un procés que va començar l’any 2011, la policia i l’exèrcit afganesos prenen el control de la seguretat de l’Estat, rellevant l’OTAN. La forta pressió dels estats membres de l’OTAN ha estat la principal responsable de la retirada. L’exèrcit afganès té prop de 350.000 efectius, que s’han d’enfrontar amb la insurgència talibana.
El Consell d’Estat ordena anul·lar la clausura de la televisió pública grega
El Consell d’Estat de Grècia ordena que es restableixi el senyal d’ERT, la radiotelevisió pública grega. L’ens va ser tancat per ordre del Govern grec el dia 11, decisió que va justificar per l’elevat cost, que agreuja encara més la crisi. El tancament té com a resposta una vaga de 24 hores dels serveis públics. Finalment, l’ERT haurà de seguir funcionant fins que no s’aprovi un ens reformat més reduït i menys costós.
La Seda presenta concurs de creditors
La companyia química La Seda, amb seu al Prat de Llobregat, presenta concurs de creditors en no obtenir suport de la banca creditora per a refinançar el passiu de 700 milions, fet que es deu a la impossibilitat d’un acord entre els dos grans accionistes, el grup industrial portuguès BA Vidro i el fons especulatiu australià Anchorage. En la junta del dia 26 els accionistes accepten el pla de reestructuració del president de BA Vidro, Carlos Moreira, centrat en el negoci dels envasos i en la venda de diverses plantes, entre les quals hi ha les del Prat i Tarragona.
Dimcres 19
Protestes multitudinàries al Brasil durant la Copa Confederacions
Al cap de pocs dies d’iniciar-se la Copa Confederacions (del 15 al 30 de juny), esclaten protestes massives en diverses grans ciutats del Brasil. El motiu immediat de les protestes és la pujada dels preus dels transports públics, convertit en un clam general contra les deficiències dels serveis públics, especialment en salut i educació. Les protestes també s’adrecen contra la corrupció i les grans despeses en esdeveniments com la mateixa Copa Confederacions i els Jocs Olímpics del 2016. El dia 22 la presidenta Dilma Rousseff ofereix diàleg, i a causa de les declaracions que fa el moviment perd intensitat.
Nomenat el nou president del Tribunal Constitucional
Francisco Pérez de los Cobos és nomenat nou president del Tribunal Constitucional en substitució de Pasqual Sala. Amb aquest nomenament, el TC passa de tenir set "progressistes" a tenir-ne un de sol, i de cinc a set "conservadors". El nou TC s’haurà de pronunciar sobre la consulta d’autodeterminació de Catalunya i la reforma laboral, entre altres temes. Poc abans del seu nomenament esclata una polèmica relativa a la idoneïtat de Pérez de los Cobos per al càrrec per haver militat al PP entre el 2008 i el 2011.
Alícia Sánchez Camacho retira la demanda contra Método 3 a canvi d’una indemnització
La presidenta del PP de Catalunya retira les acusacions contra l’agència de detectius Método 3 per haver-la espiat en una conversa privada amb l’antiga promesa del fill de l’expresident Jordi Pujol al restaurant La Camarga de Barcelona. Segons els termes de l’acord, Método 3 reconeix haver enregistrat i difós la conversa i Sánchez Camacho rep 80.000 euros d’indemnització, que afirma que donarà a entitats socials. Tanmateix, la investigació del cas continua oberta.
Greus inundacions a la Vall d’Aran
Les precipitacions continuades de les darreres vint-i-quatre hores a la Vall d’Aran (110 litres recollits a Viella) provoquen danys que el síndic Carlos Barrera ha qualificat de catastròfics. El perill de desbordament dels rius Nere i Garona obliga a evacuar més de 300 persones. Uns 4.000 abonats han quedat sense subministrament elèctric. Les pèrdues en infraestructures, que també afecten zones de l’Alt Pirineu, es valoren en prop de 12 milions i les que afecten particulars en uns 20 milions. S’han anul·lat el 80% de les reserves hoteleres de la temporada.
Dijous 20
L’expresident de Caja Madrid surt de la presó
L’Audiència de Madrid anul·la l’ordre d’empresonament contra l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa dictada pel jutge Elpidio José Silva per diversos delictes en la compra del City National Bank de Florida. Blesa ingressa a la presó el 5 de juny, i és el primer banquer empresonat des que va esclatar la crisi. Blesa també està sent investigat pel crèdit concedit a l’expresident de la CEOE que va causar la fallida de l’agència Viatges Marsans. El 19 de juliol, la fiscalia de Madrid interposa una querella contra el jutge Silva per la gestió del "cas Blesa".
Divendres 21
Un diari revela espionatge sistemàtic del Govern britànic
The Guardian, un dels diaris britànics més influents i de més circulació, publica un informe segons el qual el Govern del Regne Unit hauria accedit a milions de trucades, missatges, xarxes socials i correus d’arreu del món. El diari també afirma que aquesta activitat es duu a terme coordinadament amb l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, que el mateix mes ha estat objecte d’una filtració similar pel mateix diari. La mateixa setmana, les companyies informàtiques Apple, Facebook i Microsoft reconeixen públicament que han facilitat informació dels seus clients a petició del Govern dels Estats Units.
Condemnat el zelador del geriàtric d’Olot per assassinat múltiple
Una setmana més tard que un jurat popular declarés Joan Vila, zelador de la residència geriàtrica La Caritat d’Olot, culpable de l’assassinat d’onze ancians, tres dels quals amb acarnissament, l’Audiència de Girona el condemna a 127 anys de presó. El geriàtric també és considerat coresponsable dels fets, i haurà de pagar més de 300.000 euros d’indemnització als familiars. El tribunal va desestimar l’eximent de pertorbació mental de Vila.
Dissabte 22
El PP valencià expulsa del grup parlamentari l’exconseller Rafael Blasco
El Partit Popular acorda suspendre cautelarment de militància el diputat Rafael Blasco i inhabilitar-lo per a representar el partit. Blasco, exconseller d’Obres Públiques i de Solidaritat i Ciutadania els anys 1985-89 i 2007-11, està essent processat pel "cas Cooperació" i se l’acusa d’haver desviat fons d’ajuda a països en via de desenvolupament.
Diumenge 23
Els talibans assassinen nou alpinistes i un guia local al Pakistan
Els talibans reivindiquen l’atemptat que ha causat la mort de cinc alpinistes ucraïnesos, tres de xinesos i un de rus, a més d’un guia local, en l’ascensió del Nanga Parbat, la novena muntanya més alta del món. En el comunicat, qualifiquen l’atemptat de venjança per la mort d’un dels seus líders, Walihur Rahman, el 29 de maig, en un atac d’un avió no tripulat nord-americà.
Operació policial contra un frau massiu a la Seguretat Social
Un total de 181 detinguts i 241 imputats és el resultat de l’operació policial més gran a Espanya contra una trama dedicada a defraudar la Seguretat Social. Els presumptes defraudadors en l’"operació Manzanares" podrien haver estafat més de 6,5 milions d’euros. Entre els detinguts hi ha 12 empresaris vinculats a més de vint societats fictícies dedicades suposadament a activitats diverses, a través de les quals cobraven prestacions públiques.
Dilluns 24
Condemna de Berlusconi per pederàstia
L’exprimer ministre i actual diputat italià Silvio Berlusconi és condemnat per un tribunal italià a set anys de presó per l’anomenat "cas Ruby", acusat d’haver abusat d’una menor. La sentència no es podrà complir fins que no es resolgui el recurs que han presentat els advocats de Berlusconi que té pendents, a més, els recursos sobre els casos Mediaset, d’abús de càrrec públic, i Unipol, d’escoltes telefòniques.
El Bayern de Munic presenta Josep Guardiola
L’extècnic del FC Barcelona Josep Guardiola és presentat en roda de premsa com a nou entrenador del club alemany. En la seva intervenció, Guardiola parla en alemany, llengua que ha estat estudiant intensivament els darrers mesos.
Dimarts 25
Hisenda admet errors en les investigacions en activitats financeres de la infanta Cristina
El ministeri d’Hisenda qualifica d’erronis dos informes que va encarregar sobre operacions de compravenda de finques de la infanta els anys 2005 i 2006. Tretze casos més són qualificats també d’erronis i atribuïts a notaris i registradors. El comunicat del ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro respon al requeriment del jutge de Palma que investiga el "cas Nóos", en el qual està implicat presumptament el marit de la infanta Iñaki Urdangarin, duc de Palma. El dia 28 la directora de l’Agència Tributària, Beatriz Viana, dimiteix, fet que el ministeri presenta com un relleu rutinari.
Dimecres 26
La Unió Europea acorda una nova Política Agrària Comuna
Després de dos anys de negociacions, els estats membres de la UE arriben a un acord per a reformar la Política Agrària Comuna (PAC), que representa fins un 40% del pressupost comunitari. La nova PAC comprèn el període 2014-20 i, entre altres aspectes, prioritzarà els ajuts als joves agricultors i als conreus més respectuosos amb el medi ambient i, en canvi, reduirà les subvencions a les grans explotacions agràries industrials i a terratinents. Espanya rebrà prop d’una vuitena part de les subvencions.
Es constitueix el Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Una quarantena d’entitats i organitzacions, juntament amb CiU, ERC, la CUP i Iniciativa-Verds constitueixen al Parlament el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, mitjançant el qual els diferents signants acorden reclamar la celebració d’una consulta d’autodeterminació. Una vegada pactats els punts bàsics, els participants acorden que l’expresident del Parlament Joan Rigol n’elabori la versió definitiva, i es comprometen a incorporar-hi noves entitats, i a notificar-ho formalment al Govern espanyol perquè autoritzi la consulta. Amb l’excepció d’un membre del grup dissident Avancem, el PSC s’hi declara contrari, com ho fan també el PP i Ciutadans. De la societat civil, hi són presents CCOO de Catalunya i UGT, la PIMEC, i entre les absències destaca la de Foment del Treball.
Es constitueix a Barcelona el Clúster de la Indústria Audiovisual
Unes cinquanta empreses del sector audiovisual s’agrupen en el Clúster de la Indústria Audiovisual, una entitat que rep el suport de la Generalitat de Catalunya i que té com a objectiu aglutinar el creixent sector audiovisual català en les seves diverses branques i projectar-lo internacionalment.
Dijous 27
L’Ecofin fixa regles per a futurs rescats a la banca
El consell de ministres d’Economia i Finances dels estats membres de la Unió Europea avança els acords presos en matèria de rescats bancaris. Les mesures principals s’adrecen al fet que els bancs i els creditors assumeixin les pèrdues de les entitats en fallida en lloc de fer-ho els contribuents. Entre d’altres, els dipòsits de menys de 100.000 euros queden al marge de participar en els rescats i s’estableix que el 8% dels passius dels bancs es destini a fer front a les pèrdues potencials.
Luis Bárcenas ingressa a la presó
El jutge Pablo Ruz de l’Audiència Nacional ordena l’ingrés a presó de l’extresorer del PP Luis Bárcenas, que està sent investigat per presumptes delictes, contra l’administració pública i la hisenda pública, de blanqueig de capitals i falsedat en document mercantil. El dia 13 l’Agència Tributària confirma que Bárcenas i la seva dona no van declarar 1,5 milions d’euros els anys 2002 i 2003. L’ingrés és a títol provisional sense fiança per risc de fuga.
Divendres 28
Ingrés de vint-i-set municipis balears a la Fundació Ramon Llull
La Xarxa de Municipis Balears s’incorpora a la Fundació Ramon Llull, vinculada a l’Institut Ramon Llull, l’entitat dedicada a promoure la difusió internacional de la llengua i la cultura catalanes. El Govern de les Illes Balears se’n va retirar al novembre del 2012. La representació valenciana també la constitueixen una associació de municipis.
Dissabte 29
Se celebra el Concert per la Llibertat
Concert per la Llibertat al Camp Nou de Barcelona
© Òmnium Cultural
Quasi 90.000 persones assisteixen al concert organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural que, amb el nom de "Concert per la Llibertat", reivindica al Camp Nou l’autodeterminació i la independència de Catalunya. El concert dura gairebé sis hores i hi actuen representants de tot el panorama musical català: Lluís Llach, l’Orfeó Català, Núria Feliu, la Companyia Elèctrica Dharma, Dyango, Roger Mas, Sopa de Cabra, Cesk Freixas, Peret, Ramoncín, Roger Mas i Paco Ibáñez, entre molts d’altres. Retransmès per Televisió de Catalunya, va arribar a tenir una audiència del 32% (uns 700.000 espectadors). És el tercer dels concerts multitudinaris al Camp Nou convocats al voltant de reivindicacions catalanistes. Al llarg del concert hi ha hagut parlaments de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, de Joel Joan, de Francesc Ribera Titot i de personalitats del món de la cultura.
Diumenge 30
Manifestacions massives a Egipte contra el president Mursí
Desenes de milers de ciutadans egipcis es concentren al Caire, Alexandria, Port Saïd i altres ciutats d’Egipte exigint la dimissió del president Muhàmmad Mursí i la celebració d’eleccions anticipades. Durant les protestes hi ha hagut enfrontaments violents entre els manifestants i la policia i també amb partidaris del president. Els manifestants acusen Mursí d’autoritarisme i de tenir en compte només els interessos del seu partit, els Germans Musulmans, des que va guanyar les eleccions al juny del 2012.