Diumenge 1
Un magistrat del Tribunal Constitucional, detingut per conduir begut
Enrique López, magistrat del Tribunal Constitucional, és detingut per conduir una moto sense casc pel passeig de La Castellana de Madrid després de saltar-se un semàfor en vermell. El magistrat quadruplicava la taxa d’alcoholèmia permesa. A conseqüència d’aquest incident, pel qual és acusat d’un delicte contra la seguretat viària, López dimiteix l’endemà. El 7 de juliol el Govern el substitueix en el càrrec pel fins ara fiscal del Tribunal Suprem Antonio Narváez Rodríguez.
Dilluns 2
Hamàs i Al-Fatah formen un govern d’unitat
Les organitzacions palestines Hamàs i Al-Fatah, que controlen la franja de Gaza i Cisjordània, deixen de banda diferències d’anys i formen un govern d’unitat. El cap de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, n’és el president. Dos dels ministres no han pogut prometre el càrrec a Ramal·lah perquè el Govern israelià, que valora molt negativament la iniciativa perquè creu que alinea Al-Fatah amb el terrorisme i allunya la possibilitat de negociacions, manté bloquejada la frontera de Gaza.
S’atorguen els Premis Nacionals de Cultura
El Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet acull l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Entre els guardonats d’aquest any en les diferents categories hi ha l’associació Amical Wikimedia, que promou la Viquipèdia, la cobla La Principal de la Bisbal, el bioquímic Joan Massagué i Solé, l’escriptor Vicenç Pagès i Jordà, la pallassa Pepa Plana i l’editor Jaume Vallcorba.
Dimarts 3
El rei Joan Carles abdica la corona
El rei d’Espanya, Joan Carles I, anuncia que abdica la corona. Per tal que aquesta renúncia sigui efectiva caldrà que s’aprovi una nova llei orgànica, atès que la Constitució del 1978, en els apartats sobre la corona, no contempla la possibilitat de l’abdicació.
Desmond Tutu, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya
Desmond Tutu, arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap i premi Nobel de la pau del 1984 per la seva lluita contra el règim racista de Sud-àfrica, rep el Premi Internacional Catalunya a Barcelona. En el seu parlament es mostra partidari del dret a decidir, contraposa l’actitud espanyola amb la del Govern britànic respecte a Escòcia i dedica el premi a tots els que lluiten contra les injustícies i també als que defensen el dret del poble català a decidir pacíficament el seu destí.
Dimecres 4
Reprovació del Parlament de Catalunya a Alícia Sánchez-Camacho
La diputada i portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, és reprovada per la cambra catalana per haver-se negat a comparèixer pel “cas Método 3” d’espionatge polític. La proposta, presentada per ICV, demanava també que Sánchez-Camacho dimitís el càrrec de senadora, de designació autonòmica, i l’han aprovada tots els partits de la cambra catalana menys el PP, que s’hi ha oposat, i el PSC (també implicat en el cas), que se n’ha abstingut.
Dijous 5
El Banc Central Europeu retalla els tipus d’interès
En un nou rècord, el Banc Central Europeu anuncia un altre descens dels tipus d’interès del 0,25% al 0,15%, la xifra més baixa mai assolida a la zona euro. També ha situat l’índex de dipòsit a un nivell negatiu (–0,1%), cosa que vol dir que els bancs comercials que dipositin diners al BCE pagaran en lloc de rebre interessos. La institució que dirigeix Mario Draghi justifica aquestes mesures amb l’objectiu que els bancs prestin diners per a estimular el creixement. El perill de deflació, que alentiria encara més l’activitat econòmica i faria augmentar l’atur, és també adduït com un dels motius d’aquesta rebaixa dràstica.
Divendres 6
Commemoració del desembarcament de Normandia
A les platges de Normandia se celebra el 70è aniversari del “Dia D”, l’inici del desembarcament de Normandia en l’anomenada “operació Overlord”, que va significar un moment decisiu en la derrota de l’Alemanya nazi pels aliats en la Segona Guerra Mundial. Hi assisteixen 19 caps d’estat i de govern i 1.800 veterans. Aquest aniversari està marcat per les tensions a Ucraïna, la pitjor crisi entre Rússia i els Estats Units des de la fi de la Guerra Freda. Els presidents Obama i Putin eviten trobar-se, i només els ministres d’Afers Estrangers John Kerry i Serguei Lavrov mantenen contactes.
Partida extraordinària per ajudar famílies en estat crític
El Govern català aprova la cessió de 2 milions d’euros a les entitats socials per atendre necessitats bàsiques de famílies amb fills amb greus problemes econòmics. Aquesta partida s’emmarca en el Pla Integral per a la Família, que ja ha aprovat altres ajudes extraordinàries per fer front a situacions límit com a resultat de la crisi econòmica. El mateix dia el Síndic de Greuges fa públic un informe que mostra que la reducció de les subvencions augmenta les desigualtats entre infants.
Dissabte 7
Rússia torna a autoritzar les adopcions per a Espanya
Les adopcions de nens a Rússia estaven suspeses des del juliol del 2013, en què el Govern rus va aprovar una modificació del codi de família que impedia que els adoptants fossin homosexuals o famílies monoparentals. A més, va exigir un conveni bilateral amb cada estat per a poder autoritzar les adopcions. Espanya és el primer Estat al conveni del qual Rússia ha donat el vistiplau.
Diumenge 8
Un atemptat terrorista a l’aeroport de Karatxi causa 36 morts
L’aeroport internacional Jinnah, el més gran del Pakistan, és víctima d’un atemptat terrorista que causa 36 morts, deu dels quals són els mateixos assaltants, que entren armats dins la zona protegida i comencen a disparar indiscriminadament. La policia i els terroristes inicien un tiroteig que dura diverses hores. L’atac és reivindicat per una facció dels talibans del Pakistan com a revenja per la mort del seu líder, Hakimul·là Mehsud, al novembre del 2013. El dia 9 l’aeroport torna a obrir i l’aviació militar pakistanesa fa una incursió a la zona fronterera amb l’Afganistan en la qual moren una vintena de militants talibans.
Cadena humana al País Basc i Navarra pel dret a decidir
Unes 100.000 persones s’enllacen al llarg de 123 km entre Pamplona i Durango, prop de Bilbao, per reclamar el dret a decidir a Euskalerria. L’acte, inspirat en la Via Catalana cap a la Independència de l’Onze de Setembre, l’organitza la plataforma Gure Esku Dago. La cadena té rèpliques a Mèxic, Austràlia, l’Argentina o els Estats Units, organitzades per residents bascos en aquests països.
Aixecament internacional de castells per a reivindicar el dret a decidir
Cinc mil castellers de 71 colles aixequen simultàniament torres a una cinquantena de ciutats catalanes i 13 de tot el món, entre d’altres, Londres, Lisboa, París, Roma, Ginebra, Berlín, Brussel·les, Santiago de Xile i Mont-real, a favor de l’autodeterminació. Aquesta és una de les iniciatives promoguda per Òmnium Cultural per a donar projecció a la reivindicació catalana. Altres iniciatives són “Catalonia calling. El món ho ha de saber”, promoguda per la revista Sàpiens i que consisteix a enviar a 14.513 personalitats d’arreu del món el llibre amb el mateix nom, que explica els motius per independitzar-se, o, des del Govern català, la creació del canal d’informació Catalonia Votes en anglès, francès i alemany.
Dilluns 9
Els acusats d’assassinar Anna Politkóvskaia, condemnats a cadena perpètua
Després de vuit anys conclou el cas d’Anna Politkóvskaia amb la condemna de dos culpables a cadena perpètua. El tribunal que jutjava el cas de la periodista russa assassinada el 2006 en circumstàncies confuses va dictar sentència el dia 20 de maig contra els cinc acusats de ser els autors materials de l’assassinat. Els altres tres són condemnats a penes d’entre deu i dotze anys. No s’ha pogut determinar, però, qui va donar l’ordre d’assassinar la periodista, que va ser la crítica més destacada del president rus Vladímir Putin i, molt especialment, de la guerra de Txetxènia.
Elecció del nou síndic de l’Alguer
Mario Bruno, exvicepresident del Parlament sard i dirigent històric del Partit Democràtic (PD), derrota la candidata del centredreta Maria Grazia Salaris. Bruno succeeix Stefano Lubrano, del Govern del qual formava part, després de derrotar-lo en la primera volta encapçalant una escissió. Tant Lubrano com Bruno són catalanoparlants, característica no compartida per la candidata de centredreta.
Els documents secrets dels Borja, traslladats a l’Arxiu Nacional de Catalunya
L’Institut d’Estudis Borgians, una entitat creada al País Valencià amb l’objectiu d’estudiar els Borja, anuncia que trasllada a l’Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat del Vallès l’arxiu secret d’aquesta família valenciana del Renaixement, que conté còpies de la documentació personal dels papes Calixt III i Alexandre VI de gran valor històric. La decisió està motivada, segons l’entitat, pel desinterès de les institucions valencianes a oferir una localització adient per a aquesta documentació malgrat les sol·licituds reiterades de l’entitat des que el Vaticà va acordar fer-la copartícip de l’arxiu.
Dimarts 10
Estat d’emergència a l’Iraq per l’ofensiva islamista
El Govern de l’Iraq decreta l’estat d’emergència després que la milícia de l’Estat Islàmic (conegut per la sigla EI) ocupi la ciutat de Mossul, la segona més important del país. L’EI és format per militants sunnites i prové d’una escissió d’Al-Qaida del 2013, que l’ha rebutjat pels seus mètodes que considera massa cruels. L’EI combat el Govern de Nurí al-Malikí, que considera que afavoreix els xiïtes en detriment de la minoria sunnita. A més de Mosul, l’EI controla també algunes ciutats de les províncies d’Al-Anbar i Nínive. El dia 11, pren el control de Tikrit, un bastió sunnita. El dia 15, l’EI reivindica una sèrie d’imatges a internet on es mostren centenars de presoners iraquians i també l’assassinat de molts d’ells a mans dels milicians. Els combats deixen un miler de morts només al mes de juny, mentre que el nombre de desplaçats supera el mig milió. Les Nacions Unides, que ofereixen ajut humanitari, temen que el conflicte degeneri en una guerra civil sense control, i el president iraquià demana als Estats Units que l’aviació bombardegi l’EI. El dia 24, els Estats Units envien assessors militars contra la insurgència.
Dimecres 11
Protestes simultànies en ciutats europees contra el servei de taxis privats
Els taxistes de diverses grans ciutats europees, com Londres, París, Milà, Madrid i Barcelona, convoquen una jornada de protesta contra les aplicacions de mòbil per a obtenir servei de taxi de particulars, i en algunes provoquen un caos circulatori. Els taxistes denuncien que aquestes plataformes, la més destacada de les quals és Uber, els fan competència deslleial i n’exigeixen la prohibició. Un dia abans, davant les protestes dels taxistes, la Generalitat de Catalunya va anunciar que sancionaria aquestes empreses i els conductors que transporten viatgers sense autorització. Tanmateix, tant el Govern espanyol com la Unió Europea s’inclinen per no aplicar sancions.
Sentència judicial favorable al president balear
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears declara que els negocis privats són compatibles amb el càrrec de president de la comunitat autònoma que deté Josep Ramon Bauzà. Amb aquest veredicte es respon a la demanda que van interposar els grups de l’oposició PSIB-PSOE i MÉS. La sentència incorpora dos vots particulars en desacord dels cinc magistrats que componen el tribunal i pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.
Dijous 12
El Consell d’Estat insta el Govern espanyol a reformular la LOMCE
Un informe del Consell d’Estat qüestiona diversos aspectes de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (“llei Wert”), sobretot el que preveu que l’Administració autonòmica pagui sense límit el cost de l’educació per als alumnes els pares dels quals desitgin que els seus fills siguin educats en castellà. També critica l’efecte crida que aquesta mesura pugui comportar. L’organisme, els dictàmens del qual tenen només valor consultiu, demana que es refaci la llei. El dia 11 de juliol, el Govern espanyol dicta a través d’un decret l’ordre de començar a pagar el cost de l’educació en castellà, que xifra en 6.075 euros, que deduirà dels diners destinats a la comunitat com una multa. La Generalitat de Catalunya anuncia la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat.
Divendres 13
Els treballadors de Panrico posen fi a la vaga
Els treballadors de Panrico de la planta de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) decideixen posar fi a la vaga que mantenien des de feia vuit mesos. El conflicte va començar el 27 de novembre de 2013, quan la plantilla va rebutjar l’ERO que preveia acomiadar 745 treballadors de l’empresa a tot l’Estat. Dels afectats de l’ERO, 154 són de la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda, i els seus treballadors van decidir continuar l’aturada independentment de la resta de centres de producció afectats, que van secundar l’acord. El moment decisiu en la decisió es va produir el 19 de maig, quan l’Audiència Nacional va dictar sentència sobre el recurs interposat contra els acomiadaments per Comissions Obreres. Tot i que el tribunal va estimar parcialment la demanda del sindicat, finalment hi va haver 133 acomiadaments considerats procedents.
Dissabte 14
Pere Navarro dimiteix de primer secretari del PSC
En el consell nacional extraordinari celebrat a Barcelona, Pere Navarro presenta la dimissió com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, que ja va anunciar el dia 11. En el seu parlament, Navarro justifica la decisió per les tensions a què ha sotmès el partit el debat sobiranista. Fins que no s’aprovi la nova direcció en un congrés extraordinari al juliol, el consell nacional aprova una comissió gestora presidida per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
Diumenge 15
Desenes de milers de manifestants en defensa del model eductiu català
Manifestació de la plataforma Som Escola, al parc de la Ciutadella de Barcelona, en defensa del model educatiu català
© Dani Codina / Somescola
Una gran manifestació reuneix a Barcelona desenes de milers de persones convocades per la plataforma Som Escola (25.000 segons la Guàrdia Urbana i 100.000 segons els organitzadors) per a defensar el model català d’immersió lingüística contra la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa del Govern espanyol. Per finalitzar l’acte, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, llegeix un manifest en el qual es denuncia la judicialització de l’ensenyament i la persecució encoberta del català, i exigeix a la conselleria instruccions clares per no aplicar la “Llei Wert”. La manifestació rep el suport de diverses personalitats.
Dilluns 16
Jaume Sastre abandona la vaga de fam
Jaume Sastre, professor de secundària d’un institut a Llucmajor (Mallorca), anuncia que, a precs dels seus familiars i persones properes, abandona la vaga de fam que mantenia des de fa quaranta dies per demanar al president del Govern balear, Josep Ramon Bauzà, que dialogués amb la comunitat educativa balear, molt majoritàriament contrària al decret de trilingüisme, que és considerat un intent de convertir el català en una llengua residual a l’ensenyament de les Illes Balears. Al llarg d’aquest temps, Sastre ha rebut un gran suport a les Illes i, malgrat que es troba en estat crític, afirma que està disposat a emprendre noves accions.
Dimarts 17
ALDE accepta diputats espanyols contraris al dret a decidir
L’Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE), la formació al Parlament Europeu que representa els liberals europeus i del qual forma part el diputat per Convergència Democràtica de Catalunya Ramon Tremosa, accepta l’ingrés de dos diputats de Ciutadans i quatre d’Unión, Progreso y Democracia, dos partits contraris a l’autodeterminació de Catalunya. L’ALDE és, juntament amb l’Aliança Lliure Europea/Els Verds, l’únic partit de la cambra europea que s’ha posicionat clarament pel dret a decidir dels catalans, però el fort descens de la seva representació a la cambra europea en les darreres eleccions i el refús del partit sobiranista flamenc Nova Aliança Flamenca a integrar-se al grup propicia l’ingrés dels 6 diputats anticonsulta. Tremosa diu que abans de deixar el grup liberal cal esperar la reacció dels liberals fins el 9 de novembre.
Dimecres 18
El rei Joan Carles signa la llei que li permet abdicar
El rei d’Espanya, Joan Carles I, signa la llei que posa fi al seu regnat. Aquesta norma ha hagut de ser aprovada com a llei orgànica perquè la Constitució del 1978, en els apartats sobre la corona, no preveia la possibilitat de l’abdicació. El dia 3, va anunciar personalment l’abdicació, i, el dia 11, el Congrés va aprovar la nova llei amb el suport de PP, UPyD, UPN, Foro de Asturias i PSOE. Dos diputats socialistes van trencar la disciplina de vot. IU, ICV, CHA, ERC, el BNG, Compromís i Geroa Bai hi van votar en contra, mentre que CiU, el PNB i Coalició Canària es van abstenir i Amaiur va declinar votar. A diferència del Congrés, tots els senadors socialistes van votar a favor. La llei entra en vigor a partir de la mitjanit del mateix dia 18, moment en què Joan Carles deixa de ser rei i comença el regnat del seu hereu, Felip VI.
El port de Barcelona rebutja el fons d’accessibilitat del Govern espanyol
El port de Barcelona rebutja frontalment el pla del Govern espanyol de proveir amb el 50% dels seus beneficis els anomenats fons d’accessibilitat per a finançar els accessos terrestres a tots els ports espanyols. Tant el president del port, Sixte Cambra, com el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, diuen que el pla atempta contra l’autonomia del port i que és una amenaça a la seva competitivitat. El 3 de juliol ambdues parts arriben a un principi d’acord amb el Ministeri de Foment pel qual s’atura l’obligatorietat de transferir el 50% dels beneficis i es garanteix que els ports de Barcelona i Tarragona puguin invertir en infraestructures relacionades amb el seu àmbit de competitivitat. Finalment, s’acorda l’adjudicació dels accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, quantificats en prop de 300 milions d’euros.
Dijous 19
Felip de Borbó és proclamat nou rei d’Espanya
Proclamació de Felip VI al Congrés dels Diputats
© Congreso de Diputados
Amb el títol de Felip VI, el fill del rei Joan Carles I remarca en el primer discurs del seu regnat que “en aquesta Espanya, unida i diversa, hi cabem tots”, en referència a la crisi plantejada per les reivindicacions del dret a decidir de molts catalans i del Govern de Catalunya. El nou rei, que prèviament rep del seu pare (que no assisteix a la cerimònia de proclamació) el faixí de cap de les Forces Armades i jura la Constitució, fa un discurs íntegrament en castellà en el qual esmenta quatre destacats poetes en les quatre llengües més parlades de l’Estat (Machado, Espriu, Aresti i Castelao), en les quals s’acomiada. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, no s’afegeixen als aplaudiments generals. Durant el recorregut que els nous reis han fet per Madrid, fins a vuit persones han estat detingudes amb motiu de les manifestacions republicanes que s’han produït.
Condemnat un exconseller per contraban de tabac
L’Audiència de Lleida condemna a quatre anys de presó l’antic alcalde de la Seu d’Urgell i conseller de Governació per ERC, Jordi Ausàs, per contraban de tabac i participació en grup criminal. Tot i que Ausàs nega els càrrecs, la prova decisiva l’han aportat uns vídeos en els quals es veu l’exconseller transportant unes bosses negres plenes de tabac al seu cotxe. Aquesta activitat la va mantenir els primers mesos en què va ser conseller (2010).
Divendres 20
El Govern espanyol aprova una nova reforma fiscal
El Consell de Ministres espanyol aprova una reforma fiscal. Entre les principals mesures inclou una rebaixa de l’IRPF i de l’impost de societats (bé que es dedueixen algunes prestacions), l’ampliació de beneficis fiscals i l’exempció d’impostos als deutors hipotecaris i les víctimes de les preferents. El finançament de les comunitats autònomes resta substancialment igual, cosa que és criticada per diversos governs, entre els quals hi ha el de la Generalitat de Catalunya. Les crítiques també provenen d’experts, que el consideren negatiu per a les classes mitjanes, sindicats i patronals. Per la seva banda, la Comissió Europea qüestiona que la reforma no tingui una repercussió negativa en el compliment dels compromisos pressupostaris d’Espanya a la UE.
Pluges torrencials a Bulgària i la mar Negra
Setze morts és el resultat de les pluges torrencials que afecten l’est de Bulgària i part de Romania, a la costa de la mar Negra. Les pluges, que van començar amb gran força el dia 17, van deixar desenes de ciutats inundades, entre les quals hi ha Varna, que va registrar en dos dies més del doble de la precipitació mitjana en tot el mes. Les pluges, que tenen l’origen en una pertorbació sobre la mar Negra, han donat lloc a fenòmens meteorològics inhabituals a la zona, com ara un gran tornado que va arribar a Istanbul el dia 19 i va causar grans desperfectes.
Dissabte 21
Un tribunal egipci sentencia a mort 183 islamistes
Després d’un judici en massa de 683 seguidors dels Germans Musulmans celebrat a l’abril a la ciutat de Minya, el jutge “recomana” la pena de mort per a 183 acusats, declarant-los culpables de l’assalt a una comissaria el 2013. En la pràctica, només 73 són jutjats presencialment, mentre que la resta ho va ser en absència. Muhàmmad Badí, el líder de l’organització ara clandestina, és un dels sentenciats a mort. La sentència i el judici són durament criticats i presentats com una farsa que només busca justificar la repressió contra els islamistes. El 5 de juliol, un altre tribunal sentencia Badí i 36 seguidors seus a cadena perpètua. Es calcula en més de 15.000 els detinguts en les protestes contra l’empresonament del president Mursí.
Tanca un casal feixista de Barcelona per la pressió veïnal
Els veïns del barri del Clot de Barcelona aconsegueixen el tancament del casal Tramuntana, des d’on es propagava ideologia d’extrema dreta. El casal es va instal·lar en aquest local del carrer de la Independència l’any 2012, i des d’aleshores els veïns, amb el suport de diverses organitzacions i partits polítics com ERC, ICV, EUiA i la CUP, s’han manifestat reiteradament pel seu tancament. Finalment, el local ha estat tancat per no complir les ordenances municipals, per la qual cosa els seus membres han de buscar una nova seu.
Diumenge 22
La UNESCO declara el patrimoni de la humanitat més gran del món
Qhapaq Ñan, el sistema de vies de l’imperi inca, és declarat patrimoni de la humanitat
© Ministerio de Cultura de Perú
En la seva 38a edició, el Comitè de Patrimoni de la UNESCO declara vuit nous patrimonis mundials de la humanitat. Un d’aquests destaca, entre altres motius, per ser el de dimensions més grans de tot el patrimoni fins avui: el Qhapaq Ñan, el sistema de vies de l’imperi inca, que travessa sis països diferents (Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú). Entre els altres llocs que gaudiran a partir d’ara d’una especial protecció hi ha la ciutadella d’Erbil, al Kurdistan iraquià, i la ciutadella carolíngia de Westwerk (Alemanya).
Dilluns 23
Arxivada a Espanya la causa contra la Xina per genocidi al Tibet
L’Audiència Nacional arxiva la causa judicial contra les autoritats xineses al Tibet per presumpte genocidi contra el poble tibetà. La demanda va ser inicialment interposada per un ciutadà espanyol d’origen tibetà, i entre els acusats hi ha l’antic primer ministre xinès Hu Jintao, que va ser governador del Tibet en 1988-92. Segons l’Audiència Nacional, la modificació de la llei de justícia universal a Espanya vigent des del març no permet admetre el cas. Anteriorment, el Govern xinès havia criticat amb molta duresa aquest procés.
Dimarts 24
Tres periodistes d’Al-Jazira, condemnats per un tribunal egipci
Els periodistes d’Al-Jazira Peter Greste, Mohamed Fahmy i Baher Mohamed, de nacionalitat australiana, egípcia i canadenca i egípcia, respectivament, són condemnats a set anys de presó cadascun i tres més per al darrer per difondre falsedats i conspirar amb els Germans Musulmans, segons la sentència. Tots tres periodistes neguen les acusacions. Tres periodistes més han estat condemnats en absència pels mateixos motius. Tant la sentència com el procediment judicial han motivat protestes dels mitjans d’arreu del món, diplomàtics i caps de govern de diversos països. El secretari d’estat dels Estats Units qualifica els fets de preocupant retrocés en l’estat de dret i de la llibertat d’expressió a Egipte. El dia 25 el president egipci Abd al-Fatà al-Sissí rebutja intercedir pels reporters adduint la independència de la justícia a Egipte.
Dimecres 25
Condemnat a presó el director de News of the World per escoltes il·legals
Andy Coulson, director del diari sensacionalista News of the World, del magnat de la premsa Rupert Murdoch, és condemnat a divuit mesos de presó per les escoltes il·legals sistemàtiques durant els anys que va dirigir el diari (2003-07), un dels més llegits de la premsa anglosaxona i que va tancar per aquest motiu l’any 2011. Les escoltes van afectar tant familiars de víctimes de l’11 de setembre de 2001 i de l’atemptat al metro de Londres del 2005, com soldats britànics de la guerra de l’Iraq i membres de la casa reial britànica. Andy Coulson també va ser cap de premsa del Govern britànic uns quants mesos el 2011, per la qual cosa el primer ministre, David Cameron, demana disculpes. En canvi, Rebekah Brooks, successora de Coulson en la direcció i inicialment principal sospitosa, és absolta de tots els càrrecs.
El jutge José Castro manté la imputació de la infanta Cristina
José Castro, el magistrat que investiga el “cas Nóos” de frau fiscal i blanqueig de diners, posa fi a quatre anys d’instrucció del cas i manté imputada la infanta Cristina, germana del rei Felip VI, juntament amb quinze persones més, entre les quals hi ha el principal acusat, el duc de Palma Iñaki Urdangarin, el seu antic soci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas. L’endemà, el fiscal anticorrupció de les Balears, Pedro Horrach, presenta un recurs contra la imputació de la infanta per considerar que no hi ha indicis de delicte. El dia 30, el Consell General del Poder Judicial demana indirectament en una nota pública que no es qüestioni la tasca del jutge Castro.
Magdalena Álvarez dimiteix el càrrec al Banc Europeu d’Inversions
Magdalena Álvarez, exministra de Foment espanyola els anys 2004-09 en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, dimiteix com a vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Álvarez pren aquesta decisió després de ser imputada en el cas dels ERO fraudulents d’Andalusia, però el justifica per la persecució de què és objecte, segons ella, per part del Partit Popular.
Dijous 26
El principal grup independentista cors abandona la lluita armada
El Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC) anuncia que deixa la lluita armada i la voluntat d’aconseguir la independència de l’illa per la via pacífica i negociada, i posa com a exemple els casos d’Irlanda i el País Basc. L’FLNC va ser creat el 1976 i se’l considera responsable de centenars de morts i actes d’extorsió. Havia anunciat diverses treves però mai un abandonament de la lluita armada.
El Congrés aprova l’aforament de Joan Carles I
La majoria absoluta del PP, més els vots d’Unión del Pueblo Navarro i Forum Asturias, és suficient per a aprovar la reforma de la llei del Poder Judicial per la qual els reis que abdiquen, Joan Carles I i Sofia, passen a ser aforats, a més de la reina Letícia i la princesa d’Astúries Elionor. S’abstenen el PSOE, CiU i Coalició Canària, partits que qualifiquen la llei de “precipitada”, i s’hi oposen la resta de partits. La llei entra en vigor el 13 de juliol.
Divendres 27
La Unió Europea signa un pacte amb Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia
La Unió Europea i Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia (tres dels antics estats sorgits de l’extingida URSS) signen tractats d’associació i cooperació en diversos àmbits, especialment en l’econòmic. L’acord desencadena una aspra reacció de Rússia, que acusa la Unió Europea de promoure el seu aïllament amb tres estats que considera la seva àrea d’influència natural, de la qual Ucraïna intenta desvincular-se en el conflicte més greu des de la fi de la Guerra Freda. El president ucraïnès, Petró Poroixenko, sosté que aquest tractat és un pas previ a l’ingrés a la UE.
Dissabte 28
Centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial
Els líders de la Unió Europea durant un dels actes de commemoració del centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial
© Comissió Europea
A Sarajevo té lloc, amb profundes divisions entre les comunitats sèrbia i musulmana, la celebració del centenari del començament de la Gran Guerra. Aquest mateix dia de l’any 1914 el serbobosnià Gavrilo Princip va assassinar l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria-Hongria. A la banda musulmana de la ciutat la commemoració té lloc amb un concert finançat per la Unió Europea. En canvi, els serbobosnians han commemorat el centenari exalçant Princip, al qual han erigit un monument. El cineasta serbi Emir Kusturica és un dels participants destacats en l’homenatge.
Ruptura al PSC
El corrent crític del PSC Avancem escenifica en un acte a Sant Feliu de Codines la ruptura amb el partit i es constitueix, en paraules d’un dels seus líders, Fabián Mohedano, en un nou “subjecte polític” i anuncia un programa polític conjunt amb la formació de l’exdirigent socialista Ernest Maragall Nova Esquerra Catalana per a l’“assoliment d’una nova majoria social progressista”. Joan Ignasi Elena, diputat al Parlament català i líder d’Avancem, deixa el grup socialista el 9 de juliol.
Diumenge 29
Agressió racista al metro de Barcelona
Un home d’origen asiàtic és objecte d’una agressió racista. Alguns passatgers intenten separar l’atacant i l’atacat, però finalment la víctima és expulsada a cops de peu del vagó per l’agressor. Unes hores després apareix un vídeo a internet penjat per un presumpte còmplice de l’agressió. La policia inicia investigacions i l’endemà és detingut un dels presumptes autors, un menor rus amb antecedents per agressió i vinculat a grups d’ideologia nazi.
Dilluns 30
Trobats morts tres joves israelians segrestats
Tres estudiants israelians d’una escola jueva segrestats la segona setmana de juny són trobats enterrats prop d’Hebron. El Govern israelià, que ha rebut fortes crítiques del Govern palestí per l’operació de recerca que ha fet més de 400 detinguts, acusa Hamàs de l’autoria, i l’aviació inicia una operació punitiva sobre objectius de Hamàs. El 2 de juliol un jove palestí apareix mort amb signes de violència, aparentment en un acte de revenja pel qual són detinguts diversos ciutadans israelians quatre dies després.
Canvis a la cúpula de CaixaBank
CaixaBank anuncia que Joan Maria Nin deixa el càrrec de conseller delegat, en el qual el substitueix el fins ara director general Gonzalo Gortázar. El president de la Fundació Bancària “la Caixa”, Isidre Fainé, que va incorporar Nin el 2007 procedent del Banc Sabadell, lloa la tasca de Nin, especialment la sortida a borsa de Criteria (2007) i de CaixaBank (2011). A més de Nin, també renuncia el càrrec de conseller de CaixaBank Xavier de Godó, comte de Godó, que és substituït per Antoni Massanell, que al seu torn n’assumeix la vicepresidència.