Dilluns 1
Naufragi al riu Iang-Tsé
Més de 400 persones moren en bolcar un vaixell al riu Iang-Tsé (Xina). Només 14 dels 456 passatgers i membres de la tripulació que transportava l'Eastern Star sobreviuen. Fins el dia 9 es recuperen 434 cossos. Les 8 persones restants es donen per desaparegudes. La causa del naufragi sembla que ha estat un cicló que va sorprendre el vaixell durant el trajecte Nanquín Chongqing, tot i les grans dimensions (76 m de llargada i 2.200 tones) de l'embarcació.
La Xina prohibeix fumar en públic
Entra en vigor la llei que prohibeix fumar en públic a la Xina, país que consumeix un terç de la producció mundial de cigarretes, amb prop de 300 milions de fumadors. Un milió de persones hi moren anualment a causa del tabac. Amb aquesta llei, que conté mesures de gran duresa, com ara l'escarni públic dels reincidents, el Govern espera millors resultats que en campanyes anteriors.
Dimarts 2
El Senat dels Estats Units aprova la segona llei antiterrorista
El Senat dels Estats Units aprova la Freedom Act, la llei que faculta la recollida de dades per a la lluita antiterrorista. Substitueix la Patriot Act, aprovada pel Govern de George Bush el 2001, poc després dels atemptats de l'11 de setembre. Si es compara amb aquesta, la Freedom Act posa restriccions a la recollida massiva i indiscriminada de dades i metadades de ciutadans per part de l'Agència Nacional de Seguretat, i requereix ordres judicials per a l'accés a determinades informacions, però manté algunes prerrogatives per a individus altament sospitosos. El mateix dia el president Obama signa la nova llei, vigent fins el 15 de desembre de 2019.
Compareixença de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta al Parlament
L'exconseller Macià Alavedra, que va ocupar llocs molt rellevants en els governs de Jordi Pujol dels anys 1982-97, és interrogat per la Comissió Anticorrupció del Parlament de Catalunya sobre la seva presumpta participació en el "cas Pretòria" de tràfic d'influències, que nega rotundament. El mateix dia també compareixen, relacionats amb aquest cas, l'empresari Lluís Prenafeta, persona de confiança de l'expresident, i l'exdiputat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Luis García, Luigi, els quals també neguen les acusacions. Tots tres es troben processats per aquest cas des del mes de març pel jutge Pablo Ruz.
El president de la FIFA anuncia la dimissió
Quatre dies després de ser reelegit en el càrrec (que ocupa des del 1998), el president de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA), Joseph Blatter, anuncia la seva dimissió. Tant l'elecció com l'anunci de la dimissió són precedits per la detenció, el 27 de maig, en un hotel de luxe de Zuric, de set alts càrrecs de l'organització. L'operació policial es duu a terme a petició dels Estats Units, que reclamen l'extradició dels detinguts, acusats de suborns d'alts càrrecs de les federacions d'alguns estats membres.
Dimecres 3
Fi de la vaga de fam d'un activista per l'occità
El conseller Dàvid Grosclaude, del Consell Regional d'Aquitània, posa fi a la vaga de fam que mantenia des del 27 de maig. Grosclaude, que exigeix al Govern francès mesures efectives per a la recuperació de l'occità, atura la vaga després que els ministres d'Educació i de Cultura signin un document en què es comprometen a autoritzar la creació de l'Oficina Pública de la Llengua Occitana (OPLO) abans del final de l'estiu.
Ada Colau descarta subscriure el full de ruta per la independència
La candidata a alcaldessa per Barcelona (investida el dia 13) no s'adhereix al pacte del full de ruta per la independència signat per Esquerra Republicana i Convergència Democràtica de Catalunya. Segons Colau, adherir-se a un pacte del qual forma part el darrer partit entraria en contradicció amb les polítiques d'esquerra que vol impulsar. L'adhesió al full de ruta és una de les condicions que ERC havia posat a Colau per a arribar a pactes a l'Ajuntament. En declaracions del 9 de juny, Colau anuncia que anirà a la manifestació de l'11 de setembre a la Meridiana en suport a la independència "com a alcaldessa", però el 31 d'agost renuncia a anar-hi adduint que té "connotacions electorals".
Dijous 4
Aprovada la primera Llei de formació professional catalana
Amb els 113 vots a favor de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partit Popular de Catalunya (PPC), Ciutadans (C's) i una diputada no adscrita, 12 en contra d'Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i 2 abstencions de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), s'aprova la Llei de formació i qualificació professional de Catalunya, que integra la Formació Professional (FP) educativa i la laboral, fins aleshores segregades i a càrrec dels departaments d'Ensenyament (recollida en la Llei d'ensenyament de Catalunya de l'any 2009) i Ocupació, respectivament. Aquesta llei també preveu la creació d'un nou organisme, el Sistema Integrat de Qualificació i Formació Professional de Catalunya per a coordinar els centres de formació, oferir orientació laboral i reconèixer l'experiència laboral.
Veremonte es retira de BCN World
Fonts de l'empresa confirmen la notícia, avançada pel diari La Vanguardia, que el fons d'inversió Veremonte es retira del projecte BCN World. L'anunci és precedit de la retirada del seu conseller delegat, Xavier Adserà, fins ara a les ordres del principal impulsor del projecte, Enrique Bañuelos. Tot i aquesta incidència, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, considera que aquesta retirada beneficia el projecte.
Divendres 5
El Tribunal Europeu de Drets Humans dóna la raó a un cas sobre el dret a morir
El Tribunal Europeu de Drets Humans avala la decisió del Consell d'Estat de França de retirar tots els mitjans pels quals es manté amb vida Vincent Lambert, de 39 anys i que en fa set que està en coma a causa d'un accident de moto. L'enfrontament entre familiars sobre si mantenir-lo o no amb vida vegetativa arriba a les més altes instàncies judicials. Tot i la sentència favorable, el 25 de juliol l'equip mèdic decideix no desconnectar Lambert del suport vital en estimar que, arran de la polèmica desfermada, no es donen les condicions per a aplicar la mesura.
Dissabte 6
El Futbol Club Barcelona guanya la Lliga de Campions
Celebració pels carrers de la Ciutat Comtal del segon triplet en la història del Futbol Club Barcelona
© FC Barcelona / Santiago Garcés
El Futbol Club Barcelona aconsegueix el seu cinquè títol de Lliga de Campions en derrotar a la final la Juventus de Torí per 3-1 a l'estadi olímpic de Berlín. Els gols del Barcelona han estat de Rakitić, Suárez i Neymar i el de la Juventus, de Morata. Amb aquesta victòria, el club català es converteix en el primer equip de la història en aconseguir dos triplets (Copa, Lliga i Lliga de Campions en una temporada). El primer triplet va ser la temporada 2008-09.
Diumenge 7
Eleccions parlamentàries a Turquia
Se celebren eleccions legislatives a Turquia, en les quals el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president Recep Tayyip Erdoğan perd, per primer cop en tretze anys, la majoria absoluta, tot i continuar com a força més votada. Els partits de l'oposició augmenten la seva representació i entra el partit prokurd Partit Democràtic del Poble (HDP). Davant les dificultats per a formar govern, el 21 d'agost el president Erdoğan convoca eleccions anticipades per al mes de novembre.
Dimissió dels dos màxims càrrecs del Deutsche Bank
Jürgen Fischer i Anshu Jain, consellers delegats del Deutsche Bank, dimiteixen el càrrec. Aquest fet es produeix després d'una sèrie d'escàndols de corrupció en què l'entitat es troba involucrada, el més important dels quals és el de la manipulació del Libor, un tipus d'interès de gran importància en les transaccions financeres internacionals. D'altra banda, el 3 d'agost un tribunal britànic condemna un agent de borsa de la City de Londres a 14 anys de presó per manipular el Libor.
Dilluns 8
Finalitza la cimera del G7
La cimera del G7, celebrada els dies 7 i 8 de juny a Schloss Elmau, prop de Munic, sota la presidència de la cancellera alemanya Angela Merkel, conclou amb diverses resolucions per a fer front al canvi climàtic. Les principals mesures (no vinculants) se centren en la reducció gradual en la dependència dels combustibles fòssils, especialment en la generació d'electricitat, que ha de ser substituïda per les energies renovables i les centrals nuclears cap al 2050. Altres qüestions debatudes són les sancions a Rússia pel conflicte d'Ucraïna, que els participants acorden mantenir, i la situació a Grècia.
Dimarts 9
El Parlament britànic aprova el referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea
Per 544 vots a favor i 53 en contra, la Cambra dels Lords aprova la llei elaborada pel Govern del primer ministre David Cameron que ha de permetre als britànics votar en referèndum si volen o no continuar dins la Unió Europea, com a molt tard el 2017. Laboristes i conservadors hi voten a favor, mentre que el Partit Nacional Escocès (SNP) hi vota en contra.
Joan Veny rep el premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El filòleg mallorquí, especialitzat en dialectologia del català, Joan Veny rep el 47è premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. En l'acte, celebrat al Palau de la Música, Veny posa èmfasi en la unitat de la llengua catalana i denuncia els intents de diversos governs del territori catalanoparlant de negar aquesta realitat i posar traves a la difusió i l'ensenyament de la llengua pròpia.
Dimecres 10
Atemptat suïcida a Karnak
Un terrorista suïcida s'immola al temple de Karnak, a la ciutat de Lúxor, una de les zones d'Egipte més visitades pels turistes. El terrorista, un dels tres assaltants, aconsegueix eludir la policia i fer detonar la bomba que porta, amb el resultat d'alguns ferits. Tot i que cap grup reivindica l'atemptat, els experts l'atribueixen a un grup local vinculat a l'Estat Islàmic i no als Germans Musulmans, amb els quals el Govern egipci manté un conflicte armat.
El Tribunal Suprem condemna a presó l'exconseller valencià Rafael Blasco
El Tribunal Suprem condemna a sis anys i mig de presó l'exconseller de Solidaritat de la Generalitat Valenciana i exdiputat del PP, Rafael Blasco, per l'afer de desviació d'ajudes al Tercer Món conegut com "cas Cooperació". El Suprem ha rebaixat la pena inicial de vuit anys imposada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana al maig del 2014.
El papa aprova la creació d'un tribunal per a sacerdots pedòfils
Seguint la recomanació d'un comitè creat a propòsit, el papa Francesc dóna llum verda a un tribunal especial de l'Església catòlica per a jutjar els casos de pederàstia comesos presumptament per sacerdots catòlics. La institució d'aquest tribunal arriba un any després de nombroses denúncies, sobretot a Irlanda i els Estats Units, i també de l'ONU.
Dijous 11
Cadena perpètua per a l'excap de seguretat de la Xina
Un tribunal de Tianjin condemna a cadena perpètua Zhou Yongkang, antic cap màxim de seguretat de l'Estat (2002-12) i exmembre del politburó del Partit Comunista. El judici, que es duu a terme a porta tancada, finalitza amb el veredicte de culpabilitat per corrupció. Zhou Yongkang és un dels polítics més prominents condemnats en la campanya contra la corrupció impulsada pel president Xi Jinping des de l'accés al càrrec el 2013.
Strauss-Kahn, absolt del delicte de proxenetisme
El Tribunal de Lilla que jutja l'expresident del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, el declara innocent del delicte de proxenetisme que, juntament amb altres acusacions com la de violació (de la qual va ser absolt el 2012), comportaren la seva dimissió de la presidència de la institució l'any 2011. Strauss-Kahn admet haver participat en orgies, però no haver contractat prostitutes.
Susana Díaz, investida presidenta d'Andalusia
Susana Díaz jura el càrrec de presidenta de la Junta d’Andalusia davant de Juan Pablo Durán, president de la Cambra
© Oficina del Portavoz del Gobierno / Junta de Andalucia
En el quart intent, la socialista Susana Díaz és investida nova presidenta de la Junta d'Andalusia gràcies als vots del seu propi partit (47) i dels 9 de Ciutadans. D'aquesta manera es resol un llarg període de provisionalitat en què el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), tot i guanyar les eleccions autonòmiques del 24 de maig, no va assolir una majoria suficient ni va poder disposar del suport del seu soci habitual (Izquierda Unida) per a formar govern en primera votació.
Constitució de les Corts Valencianes
Les Corts Valencianes inicien la novena legislatura. El diputat del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), Francesc Colomer, és elegit president de la cambra amb 68 vots favorables, amb la consegüent derrota del candidat del Partido Popular (PP), Alejandro Font de Mora, que n'obté 31. No obstant això, el 30 de juny, el PSPV i Compromís arriben a un acord perquè el portaveu d'aquesta formació i vicepresident de les Corts, Enric Morera, substitueixi en el càrrec Colomer, el qual passa a assumir l'Agència Valenciana de Turisme. La nova cambra consta de 31 diputats del PP, 21 del PSPV-PSOE, 19 de Compromís, 13 de Podemos i 13 de Ciutadans.
Aprovada la llei que atorga la ciutadania espanyola als descendents dels jueus expulsats al segle xv
El Congrés dels Diputats aprova per unanimitat la llei que concedeix la nacionalitat espanyola als descendents dels sefardites expulsats pels Reis Catòlics al segle xv, sense que els calgui ni renunciar a la seva nacionalitat d'origen ni residir a l'Estat espanyol. La nova llei pretén, en paraules dels ministres d'Afers Estrangers i de Justícia, reparar una injustícia històrica.
Divendres 12
Felip VI retira el títol de duquessa de Palma a la seva germana Cristina
Mitjançant un reial decret signat pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i Felip VI, el mateix monarca revoca el títol de duquessa de Palma a la seva germana, Cristina de Borbó. La Casa Reial no dóna cap explicació sobre els motius de la mesura, que afecta també el marit de la infanta, Iñaki Urdangarin, processat per corrupció. A ambdós, Joan Carles I els havia concedit el títol el 1997.
Dissabte 13
Ada Colau és investida alcaldessa de Barcelona
Amb el suport de 21 regidors 11 de la seva formació, Barcelona en Comú, 5 d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 4 del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i un dels 3 de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Ada Colau és investida nova alcaldessa de Barcelona. Colau succeeix Xavier Trias, de Convergència Democràtica de Catalunya, i en el seu primer discurs es compromet a lluitar contra les desigualtats socials. L'acte és seguit per centenars de persones a la plaça de Sant Jaume, on una pantalla gegant el retransmet en directe. Altres canvis de signe polític destacats als ajuntaments es produeixen a Badalona, on Dolors Sabater (Badalona en Comú) substitueix el popular Xavier García Albiol. A Castelldefels, municipi dominat també fins ara pel Partit Popular (PP) amb Manuel Reyes, hi accedeix a l'alcaldia Candela López de Movem, amb el suport de PSC i ERC, amb els quals forma govern, i també de Convergència i Unió (CiU). El PP, a més, és desplaçat dels ajuntaments de València (Rita Barberà) i Palma (Mateu Isern) per Joan Ribó (Compromís) i José Hila, del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE), respectivament. A Sabadell, fins ara feu socialista, hi obté l'alcaldia Juli Fernández, d'ERC.
Diumenge 14
Consulta interna d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
Unió Democràtica de Catalunya convoca la militància a una consulta interna que ha de clarificar la posició del partit en relació amb la independència de Catalunya. El sector crític, decantat clarament per aquesta opció, qualifica la pregunta de prolixa i ambigua, i el vot a favor, de suport encobert a continuar dins d'Espanya. El resultat dóna una majoria (51,8%) als oficialistes enfront dels crítics (46,1%), però l'escassa diferència en vots precipita una crisi i la gradual baixa d'independentistes del partit, entre els quals hi ha l'expresident del Parlament, Joan Rigol.
Dilluns 15
El president del Sudan eludeix l'ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional (TPI)
Un tribunal de Sud-àfrica impedeix la detenció del president del Sudan, Umar al-Baixir, que es troba a Johannesburg en una cimera de la Unió Africana, i retorna a Khartum l'endemà, unes hores abans que el Tribunal Suprem de Sud-àfrica desbloquegi l'ordre de detenció. Umar al-Baixir és acusat, des del 2010, de genocidi pel conflicte del Darfur. La seva fuga precipita l'intercanvi de retrets entre els estats africans i el TPI. Molts governs africans acusen aquesta institució de dictar acusacions contra els seus líders de manera desproporcionada, i Sud-àfrica mateix amenaça de retirar-se'n.
Carles Barrera, investit síndic d'Aran
Carles Barrera, militant de Convergència Democràtica Aranesa, és investit síndic d'Aran per sisena vegada (1995-2007 i a partir del 2011). Barrera rep els vots dels seus set regidors. Els cinc d'Unitat d'Aran i l'únic del Partit Renovador d'Arties-Garòs (PRAG) voten el candidat Paco Boya, d'Unitat. En el seu discurs, Barrera posa com a prioritat de la nova legislatura el desplegament de la Llei d'Aran, aprovada al gener pel Parlament de Catalunya.
Dimarts 16
Creat el primer grup d'ultradretaal Parlament Europeu
Amb el nom de l'Europa de les Nacions i les Llibertats s'anuncia la creació del primer grup parlamentari d'extrema dreta al Parlament Europeu, que inclou partits xenòfobs, euroescèptics i nacionalistes, d'entre els quals destaquen el Front Nacional de Marine Le Pen (francès), el Partit de la Llibertat de Geert Wilders (neerlandès), la Lliga Nord (italià) i el Partit de la Llibertat (austríac). Tot i que sempre hi havia hagut representants d'aquesta tendència a l'Eurocambra, els requisits (mínim de 25 diputats de 7 nacionalitats diferents) havien impedit la creació d'un grup que ara és possible gràcies al creixement d'aquestes formacions en les passades eleccions europees (maig del 2014).
Primera víctima del virus MERS a Europa
Un alemany de 65 anys és el primer europeu que mor a conseqüència del virus MERS. La malaltia causada per aquest coronavirus és anomenada síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS, segons la sigla del nom en anglès), i va ser detectada per primer cop el 2012 a Jordània. Es creu que té l'origen en camells i dromedaris. La víctima va viatjar al febrer a l'Aràbia Saudita, on va contreure la malaltia. A més de la península Aràbiga, des del juny del 2015 la majoria dels casos es concentren a la Xina i a Corea del Sud.
Dimecres 17
Dissolució del govern d'unitat palestí
El president palestí, Mahmud Abbàs, anuncia la dimissió del Govern d'unitat entre Hamàs i Al-Fatah després que el primer ministre Rami Hamdallah li hagi presentat la dimissió. Abbàs l'accepta i li encarrega la formació d'un nou govern. El govern d'unitat entre les dues principals organitzacions palestines, Al-Fatah i Hamàs, es va formar a l'abril del 2014 després d'una llarga etapa de rivalitats des del 2007. Al-Fatah acusa Hamàs d'actuar pel seu compte i, especialment, de negociar tot sol una treva amb Israel. Hamàs, a banda de negar-ho, no reconeix la dissolució.
Atemptat racista en una església de Carolina del Sud
Nou persones moren a trets en un atac a una església metodista episcopaliana de Charleston (Carolina del Sud, Estats Units), els parroquians de la qual són afroamericans. L'endemà la policia deté Dylann Roof, un jove de 21 anys que, segons tots els indicis, és l'autor del crim. L'atemptat intensifica el debat sobre el racisme i la possessió d'armes de foc.
Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura
Al Teatre Romea té lloc el lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, acte presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas. Els guardonats són el periodista Josep Maria Cadena, la ballarina Guillermina Coll, l'actriu Núria Espert, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, la Fundació Privada Espai Guinovart, el poeta Francesc Parcerisas, l'especialista en Josep Pla, Xavier Pla, el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, l'artista Amèlia Riera i el director de cinema Jaime Rosales. En la gala també es fan homenatges a Ovidi Montllor, Guillem d'Efak i Tete Montoliu.
Dijous 18
Convergència Democràtica de Catalunya considera Convergència i Unió acabada
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ratifica, en qualitat de president de Convergència Democràtica de Catalunya, el pronunciament del coordinador general del partit, Josep Rull, la nit anterior, en què declarava acabada la coalició Convergència i Unió (CiU). Unió Democràtica de Catalunya (UDC), per la seva banda, tot i no fer explícit el trencament, el dia 24 procedeix a segregar els seus diputats al Congrés dels de CDC, bé que mantenint a efectes formals el grup parlamentari i el seu cap, Josep Antoni Duran i Lleida. La ruptura arriba després de trenta-set anys i una llarga sèrie de desavinences que culminen en la consulta interna d'UDC del 14 de juny que havia de clarificar la posició del partit sobre la independència.
Es constitueix el Parlament de les Illes Balears
Les Illes Balears inicien la novena legislatura. La diputada de Podemos, María Consuelo Huertas, és elegida presidenta de la cambra amb 33 vots favorables, 25 vots en blanc i un vot nul. La composició del nou Parlament és la següent: 20 dels 59 escons els ocupa el Partit Popular (PP), 14 el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE), 10 Podemos, 6 MÉS per Mallorca-PSM-Entesa-Iniciativa Verds (MÉS), 3 MÉS per Menorca (MpM), 3 el PI-Proposta per les Illes, 2 Ciutadans (C's) i 1 Gent per Formentera Partit Socialista de les Illes Balears (GxF+PSIB).
Retirada la custòdia d'una menor pel català
El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó retira la custòdia d'una menor a la mare argumentant que el canvi de residència de la nena a Barcelona pot perjudicar-la perquè, entre altres motius, haurà d'aprendre el català. La Plataforma per la Llengua denuncia la decisió, que considera clarament discriminatòria. L'entitat recorda que aquest no és un cas aïllat, i que en el passat s'han dictat diverses sentències amb aquest "argument".
Divendres 19
Primera visita oficial d'un primerministre francès a Andorra
Manuel Valls és el primer cap de Govern francès que visita el Principat d'Andorra. En el seu discurs, Valls elogia les mesures dutes a terme per l'executiu d'Antoni Martí davant l'afer de la Banca Privada d'Andorra i qualifica d'encertades les reformes del Govern per a adequar la banca del Principat a les normes internacionals, reformes que garanteix que tindran el suport del Govern francès. Valls també afirma la plena vigència del model polític de coprincipat, en contrast amb les informacions de certs mitjans que havien apuntat a una suposada intenció del Vaticà de renunciar a aquest paper.
Dissabte 20
Bimbo compra Panrico
El grup mexicà Bimbo signa un preacord amb el fons de capital de risc nord-americà Oaktree per a comprar el 100% de Panrico. Amb aquesta operació Bimbo es converteix en el líder de la pastisseria industrial a l'Estat espanyol. El 2013, la reestructuració de Panrico va desencadenar un dels conflictes laborals més llargs de les darreres dècades a Catalunya. L'adquisició es duu a terme amb l'empresa catalana lliure de deutes.
Diumenge 21
Moren 3 alpinistes dels Països Catalans al Kirguizistan
Tres alpinistes de Ripoll, Tarragona i Ontinyent, d'edats compreses entre els 18 i els 24 anys, moren en el camí al cim d'Ak-Too, de 4.620 m d'altitud, al Parc Nacional d'Ala-Archa del Kirguizistan. Les 3 víctimes formaven part d'un grup de 9 alumnes del Centre de Tecnificació de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i l'accident es va produir a causa d'una allau en una gelera. La resta dels membres del grup resten il·lesos.
Dilluns 22
Atac dels talibans al Parlament afganès
Durant el debat d'investidura del nou ministre de Defensa, té lloc un atemptat coordinat al Parlament afganès, amb seu a Kàbul. Després que un terrorista suïcida faci explotar una bomba a l'entrada, sis terroristes s'introdueixen al Parlament i es dirigeixen a la cambra, però són interceptats per agents de les forces de seguretat, els quals, després d'un tiroteig d'una hora, abaten els terroristes. Tot i la violència de l'atac, no hi ha cap víctima mortal, però sí una vintena de ferits.
Remodelació del Govern català
Artur Mas amb els nous consellers de la Generalitat de Catalunya. D’esquerra a dreta, Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Borràs i Jordi Ciuraneta
© Oficina del President / Generalitat de Catalunya
Arran del trencament de la coalició Convergència i Unió (CiU), el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, nomena els nous consellers del Govern en substitució dels d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Neus Munté, que manté Benestar, assumeix també la vicepresidència, fins ara ocupada per Joana Ortega. Meritxell Borràs substitueix Ortega, que ocupava també Governació. Josep Maria Espadaler és substituït per Jordi Jané a Interior, i Josep Maria Pelegrí, per Jordi Ciuraneta en la direcció d'Agricultura. A banda, Munté assumeix també el càrrec de portaveu del Govern, fins ara ocupat per Francesc Homs, que surt del Govern per preparar les eleccions del 27 de setembre.
Denúncia per missatges catalanòfobs
L'associació Drets, creada per a combatre la catalanofòbia, denuncia al Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona un centenar d'usuaris de la xarxa Twitter que han emès amenaces de mort i expressions d'incitació a l'odi contra catalans, arran de la final de la Copa del Rei celebrada al Camp Nou el 6 de juny. Aquesta mena de missatges han esdevingut freqüents els darrers anys. El 20 de maig, 16 entitats van presentar una querella criminal contra usuaris de Twitter per incitació a l'odi contra Catalunya i els catalans i per banalització del nazisme en centenars de tuits fets des del començament del 2014. El 2015 els missatges han estat especialment nombrosos a causa de l'accident de Germanwings (març) i del cas de l'IES Joan Fuster (abril).
Dimarts 23
Els kurds capturen una base militar de l'Estat Islàmic
Amb l'ajut de l'aviació nord-americana i d'altres grups, la milícia kurda (YPG) pren el control d'una base important militar de l'Estat Islàmic a Tall-Abyad, a la zona fronterera amb Turquia. Aquesta operació els permet defensar Kobane (capturada al gener) i iniciar una ofensiva contra Al-Raqqa, l'autoproclamada capital de l'Estat Islàmic.
Anul·lada l'adjudicació d'Aigües Ter-Llobregat
Tres anys després que es presentés el recurs en contra, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara nul el concurs d'adjudicació d'Aigües Ter-Llobregat, que l'any 2012 la Generalitat va fer recaure en el consorci liderat per l'empresa Acciona, decisió davant la qual va recórrer Aigües de Barcelona. El tribunal estima que l'adjudicació es va dur a terme sense seguir els principis de transparència, publicitat i igualtat requerits. Un cop coneguda la sentència, Acciona anuncia la decisió de recórrer la sentència al Suprem.
Dimecres 24
El Govern holandès és condemnat a reduir un 25% les emissions de gasos
Un tribunal de la Haia obliga el Govern holandès a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle vuit punts més del que s'havia compromès (del 17% al 25% fins el 2020, prenent com a base les emissions del 1990). La sentència dóna la raó a l'organització ecologista Urgenda, que havia denunciat que el Govern no lluitava contra el canvi climàtic.
Dijous 25
Més de mil morts per una onada de calor al Pakistan
El nombre de morts per l'onada de calor que afecta la regió del Sindh, al sud del Pakistan, supera el miler. La majoria de les morts es produeixen a Karatxi, la ciutat més gran de l'Estat, on les temperatures superen els 45 °C. La gran demanda d'electricitat per als aparells d'aire condicionat comporta talls en el subministrament per sobrecàrrega i la coincidència amb el Ramadà, durant el qual no es pot beure durant el dia, empitjora la situació. La calor es perllonga fins al final de mes, en què el nombre de morts per insolació i deshidratació és d'uns 2.000. Al maig hi va haver una onada semblant a l'Índia.
Divendres 26
Atemptat suïcida en una mesquita de Kuwait
Vint-i-set persones mortes i més de dues-centes de ferides és el resultat d'un atemptat suïcida en una mesquita xiïta de Kuwait. En el moment en què el terrorista s'immola, la mesquita és plena de fidels. Tot i que no és reivindicada directament, es creu que l'autoria de l'atemptat correspon a l'Estat Islàmic, el líder del qual, Abú Muhàmmad al-Adnaní, encoratjà uns dies abans en un comunicat a atacar els "renegats", referint-se als musulmans xiïtes.
El matrimoni homosexual, legal a tots els Estats Units
El Tribunal Suprem dels EUA legalitza els matrimonis homosexuals a tot el país, fins i tot als estats que no el reconeixen, i declara inconstitucionals les lleis que el prohibeixen. La sentència s'empara en la catorzena esmena, que garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, i arriba després de quatre casos plantejats per catorze parelles gais i lesbianes.
Relleu de José Ignacio Wert
El cessament del ministre de Cultura, José Ignacio Wert, i la seva substitució per Íñigo Méndez de Vigo és l'únic canvi en l'anunciada remodelació del Govern després de les eleccions municipals del 24 de maig. La gestió de Wert ha estat especialment criticada per nombrosos atacs a la immersió lingüística a Catalunya, davant dels quals la Generalitat i el Govern central han entrat en una espiral de processos judicials. Wert també ha estat polèmic per l'aplicació de l'IVA cultural, la reivindicació dels toros (amb l'intent de reimplantar aquest espectacle a Catalunya que el Parlament ja havia prohibit el 2010) o el nou projecte de cursos universitaris.
Dissabte 27
Mor de diftèria un nen d'Olot
Un nen d'Olot diagnosticat de diftèria mor a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on va ser ingressat un mes abans. Es tracta del primer cas de diftèria a Catalunya en trenta-dos anys. El nen no estava vacunat per voluntat expressa dels pares. Vuit nens més del mateix entorn resulten ser portadors del bacteri, però no manifesten símptomes perquè estan vacunats. Tot i això, se'ls aïlla i se'ls administren antibiòtics per a evitar el contagi. Arran d'aquest cas, el Departament de Salut inicia una campanya informativa sobre els perills de no vacunar-se i demana a tothom que ho faci.
Diumenge 28
Ximo Puig pren possessió del càrrec de president de la Generalitat Valenciana
Ximo Puig a les Corts Valencianes durant l’acte de presa de possessió del càrrec de president de la Generalitat Valenciana
© Corts Valencianes / Inmaculada Caballer
Tres dies després de ser investit nou president de la Generalitat Valenciana amb els vots del seu partit, els de Compromís i 8 dels 13 de Podem, el socialista Ximo Puig pren possessió del càrrec en substitució d'Albert Fabra (Partit Popular). Després de vint anys a l'oposició, el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) torna al Govern de la Generalitat Valenciana, ara en coalició amb Compromís.
Dilluns 29
Atemptat mortal contra turistes a Tunísia
Trenta-vuit turistes, trenta dels quals eren britànics, moren en un atac perpetrat en un complex hoteler de la cadena mallorquina Riu, situat en una platja propera a la ciutat de Sousse. L'atemptat el comet un terrorista armat amb un fusell que s'infiltra en el complex i comença a disparar indiscriminadament fins que és abatut per la policia. Poc després, l'Estat Islàmic reivindica l'atemptat. És el segon atemptat del 2015, de grans proporcions, contra turistes al país, ja que al març van morir 22 persones al museu del Bardo de Tunis.
El Tribunal Constitucional declara suspeses les estructures d'Estat
El Tribunal Constitucional (TC) suspèn provisionalment les estructures d'Estat impulsades pel Govern català com a part de la Llei d'acompanyament dels pressupostos catalans, que les inclou. Entre les disposicions afectades hi ha el pla director de l'Administració Tributària de Catalunya i la Seguretat Social pròpia. La suspensió és conseqüència de dos recursos presentats pel Govern espanyol, que el 26 de juny també recorre el Comissionat per a la Transició Nacional, el qual és suspès el 8 de juliol. A banda, l'11 de juny, el TC va declarar inconstitucionals els preparatius del 9-N.
Diumenge 30
Més de 100 morts en un accident aeri a Indonèsia
Un avió militar s'estavella a la ciutat indonèsia de Medan poc després d'enlairar-se. L'avió, un Hercules C-130, transportava 122 persones, comptant passatgers i tripulació, cap de les quals sobreviu. Una vintena de persones, que es trobaven al lloc de l'accident, també moren. El mateix dia de l'accident es recuperen 142 cadàvers. Es creu que la causa és una fallada tècnica.
Entra en vigor la nova Llei de seguretat ciutadana espanyola
Gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular (PP), entra en vigor la nova Llei de seguretat ciutadana, juntament amb la legislació antigihadista (pactada amb el Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE) i la reforma del codi penal. Les popularment conegudes com "lleis mordassa" aixequen una forta oposició, especialment perquè s'interpreten com a restriccions a la llibertat d'expressió, el dret de manifestació i la reintroducció de la cadena perpètua. Fins i tot l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Unió Europea (UE) insten l'Estat espanyol a modificar-ne alguns aspectes. El mateix dia de l'entrada en vigor es convoquen manifestacions en contra a diverses ciutats.
Prohibits els cursos del Servei d'Ocupació de Catalunya només en català
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya prohibeix que els cursos de formació del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) siguin només en català, i es remet a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut en suport de la sentència, que ha tingut el vot particular en contra d'una magistrada.