Juny 2017

Dijous 1

Els Estats Units es retiren de l’Acord de París sobre el canvi climàtic

El president Donald Trump declara, en una comunicació, que els Estats Units abandonen l’Acord de París sobre el canvi climàtic, signat al desembre del 2015. Trump argumenta que l’acord "castigava" l’economia nord-americana i que era una promesa que va fer durant la campanya electoral i que havia de complir. Tanmateix, es declara disposat a renegociar els termes de l’acord i a reingressar-hi. La Unió Europea, les Nacions Unides i nombrosos estats, entre els quals hi ha la Xina, critiquen durament aquesta decisió.

Dimiteix el fiscal general anticorrupció per la propietat d’una societat en un paradís fiscal

El fiscal general anticorrupció, Manuel Moix, dimiteix després de fer-se públic que és propietari del 25% d’una societat deslocalitzada a Panamà. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que el va designar en el càrrec, accepta la dimissió de Moix, tot i defensar que no ha comès cap il·legalitat. Moix també està acusat per l’anomenat "cas Lezo", que vinculava l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González amb una operació de blanqueig de capitals a l’empresa pública Canal de Isabel II, per obstaculitzar la investigació del cas. D’altra banda, Moix va intentar rellevar, sense èxit, els fiscals que investigaven el cas del 3% de presumpte finançament il·legal de CDC. El dia 5 de juny, Maza proposa Alejandro Luzón com a nou fiscal general anticorrupció, que és acceptat pel Consell General del Poder Judicial.

La Generalitat multa Gas Natural per la dona morta a Reus en un incendi

La Generalitat de Catalunya cursa un expedient sancionador de mig milió d’euros contra l’empresa Gas Natural per la mort d’una dona de 81 anys a Reus el 14 de novembre de 2016 en un incendi provocat per una espelma amb la qual s’il·luminava. L’anciana es trobava en una situació de pobresa energètica, i feia dos mesos que la companyia li havia tallat el subministrament de la llum.

Divendres 2

Més de 30 morts en un atemptat en un casino de Manila

Un home armat amb un fusell d’assalt irromp en el complex lúdic Resorts World Manila, obre foc contra clients i incendia taules de joc. La majoria de les 37 víctimes moren per l’asfíxia que els provoca el fum i l’atacant és abatut per guàrdies de seguretat. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica poc després l’atemptat, però la policia identifica l’autor com un jugador endeutat. Tanmateix, l’atemptat coincideix amb la campanya de l’exèrcit contra un grup vinculat a l’EI a l’illa de Mindanao, al sud de les Filipines.

Dissabte 3

Nou atemptat a Londres

Una camioneta envaeix la calçada del cèntric London Bridge, a la capital britànica, i atropella els vianants que troba al seu pas. Seguidament, s’atura i en baixen tres homes, que apunyalen indiscriminadament diferents persones dels bars i restaurants de la zona propera del Borough Market. El resultat són 7 morts i 48 ferits. Els tres terroristes, tres joves musulmans radicalitzats, un d’ells nascut a la Gran Bretanya, són morts per la policia. Tot i que l’atac el reivindica l’autoanomenat Estat Islàmic, la policia desmenteix que actuessin dirigits per aquesta organització. És el tercer atemptat motivat per l’islamisme radical a Londres en poc més de dos mesos i el segon en què els terroristes utilitzen un vehicle per a envestir els vianants.

El Real Madrid guanya la Lliga de Campions

El Real Madrid aconsegueix el títol de la Lliga de Campions després de vèncer per 1-4 la Juventus a l’Estadi Nacional de Gal·les (Cardiff). És el dotzè trofeu europeu i el segon consecutiu del club madrileny. El mateix dia, a Torí, hi ha més de 1.500 ferits per l’allau humana provocada per una falsa alarma de bomba entre els espectadors que seguien la final en pantalles gegants instal·lades a la ciutat.

Diumenge 4

El Girona accedeix a la primera divisió per primer cop

El primer equip del Girona Futbol Club obté l’ascens a la primera divisió després d’empatar a zero amb el Saragossa a l’estadi de Montilivi, resultat que li dona el punt que necessitava per a promocionar-se. És el primer cop en la història de l’equip que arriba a la màxima categoria estatal. Des del 2008, jugava a segona A. L’ascens se celebra a la ciutat amb una gran festa.

Dilluns 5

L’Aràbia Saudita lidera un boicot contra Qatar

El Govern de l’Aràbia Saudita fa públic l’inici d’un boicot contra Qatar, amb mesures que inclouen l’expulsió de visitants i residents de nacionalitat qatariana; la cancel·lació de vols a l’emirat i el tancament de l’espai aeri a Qatar Airways; el blocatge a l’agència de notícies qatariana Al-Jazira; la fi de les relacions amb els Germans Musulmans; el distanciament de l’Iran, i l’expulsió de les forces de Qatar de l’aliança militar contra els rebels xiïtes houthis, al Iemen. Secunden les mesures preses, Egipte, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, el Iemen, Líbia i les Maldives. El motiu és la suposada col·laboració de Qatar amb l’autoanomenat Estat Islàmic i altres grups de l’islamisme radical i els vincles amb l’Iran. El 22 de juny, el bloc saudita lliura a Qatar una llista de condicions per a aixecar el boicot, que l’emirat rebutja. El 19 de juliol, el bloc saudita modifica aquestes condicions i les redueix a sis, molt més genèriques, com la de col·laborar a combatre el terrorisme. També s’acorda permetre als qatarians el pelegrinatge anual a la Meca. Tanmateix, la crisi persisteix amb noves acusacions i un blocatge intermitent obliga Qatar a modificar el proveïment de béns de primera necessitat, fins ara a través de territori saudita.

Dimarts 6

El diputat Germà Gordó abandona el partit i el grup parlamentari

Germà Gordó, exconseller de Justícia i diputat per J×Sí al Parlament de Catalunya, abandona aquesta formació, i també el seu partit, el PDeCAT. El motiu de la renúncia és la seva presumpta participació en el "cas del 3%", de finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya, pel qual està sent investigat. Malgrat les pressions, Gordó no abandona l’escó i passa a formar part del grup mixt.

Dimecres 7

El Banco Santander compra el Banco Popular per evitar-ne la fallida

El Banco Santander compra per un euro el Banco Popular, abocat a la fallida a causa de la seva elevada exposició a la bombolla immobiliària. El rescat, avalat pel Banc Central Europeu, no comporta cap càrrega per als contribuents, segons la presidenta del Santander, Ana Botín, i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i té per objectiu garantir els dipòsits dels clients. La Comissió del Mercat de Valors ordena suspendre la cotització del Popular.

Dijous 8

Eleccions al Parlament britànic

La Gran Bretanya celebra eleccions generals anticipades, convocades per la primera ministra Theresa May amb l’objectiu de reforçar el seu partit per encarar el Brexit. Els resultats comporten, tanmateix, un retrocés dels conservadors (318 escons), que perden la majoria absoluta, mentre que els laboristes es recuperen (262). La pèrdua més important és la del Partit Nacional Escocès (35), tot i continuar com a tercera força. També milloren resultats els liberaldemòcrates (12) i el Democratic Unionist Party (DUP) d’Irlanda del Nord (10). Gràcies a les negociacions posteriors, el 27 de juny s’arriba a un acord entre els Conservadors i el DUP, el qual dona suport a un govern en minoria encapçalat per May.

L’amnistia fiscal del Govern espanyol és declarada inconstitucional

El Tribunal Constitucional dona la raó al PSOE i declara inconstitucional l’amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP al març del 2012. El recurs presentat pels socialistes considerava que el decret llei beneficiava els defraudadors, els quals podien regularitzar la seva situació fiscal pagant el 10% del valor dels béns aflorats (per a rendes superiors a 100.000 euros), mentre que els contribuents complidors en paguen el 43 %. Entre d’altres, es van acollir a la llei membres de la família Pujol, l’extresorer del PP Luis Bárcenas, alts càrrecs del PP investigats en el "cas Púnica" i l’exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato.

La Presó Model tanca definitivament

El conseller Carles Mundó al pati de la Presó Model durant els dies posteriors al tancament definitiu d’aquest centre penitenciari

Després de 113 anys en funcionament, tanca definitivament la Model de Barcelona, una de les institucions més simbòliques de la història del segle xx a Catalunya. El tancament i trasllat de la Model, que des de fa molts anys és una instal·lació obsoleta, ha estat una reivindicació veïnal. El 2001, es va signar el primer acord per al tancament de la presó, fixat per al 2006, i el darrer, del 2014, l’ajorna fins el 2017. Es preveu que part de l’edifici sigui conservat i dedicat a la memòria històrica. La resta de l’espai, un cop enderrocada la presó, serà per a habitatges i equipaments.

Divendres 9

El Parlament japonès aprova la llei d’abdicació de l’emperador

El Parlament del Japó aprova la llei que ha de permetre abdicar l’actual emperador Akihito, de 83 anys, i la coronació del príncep hereu Naruhito, de 57 anys. Akihito va expressar públicament l’any 2016 el desig de posar fi a les seves funcions per la seva edat i per problemes de salut. El 19 de maig el Govern va aprovar la llei en què es posa a votació l’abdicació. L’1 de desembre, l’emperador fa pública la data d’abdicació: el 30 d’abril de 2019, segons la recomanació d’una comissió especial del Govern. Serà la primera abdicació al Japó en dos-cents anys.

El president Puigdemont anuncia la data del referèndum sobre la independència de Catalunya

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident, Oriol Junqueras, de membres del Govern i de diputats de JxSí i de la CUP, fa públics oficialment la data i la pregunta del referèndum sobre la independència de Catalunya. La data elegida és l’1 d’octubre i la pregunta és: "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?" Tot i l’anunci, Puigdemont no signa cap document de convocatòria per evitar impugnacions al Tribunal Constitucional. El 25 de maig, el president del Govern espanyol va rebutjar per carta l’última oferta del president de la Generalitat de negociar un referèndum pactat i, el 27 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència van instar el Govern a fixar la data i la pregunta.

Dissabte 10

Manifestació a Barcelona contra l’especulació immobiliària

Unes tres mil persones, convocades per la plataforma Barcelona No Està en Venda, que agrupa entitats veïnals i sindicals, es manifesten en una marxa des de la plaça de la Universitat fins a les Drassanes en contra de l’augment del lloguer. Segons els manifestants, la causa és l’especulació immobiliària que encareix els preus i afavoreix l’expulsió dels llogaters dels immobles. També denuncien que fons d’inversió compren edificis sencers i en fan fora els veïns per apujar-ne els preus. En dos anys, segons la plataforma, el lloguer mitjà s’ha apujat un 17%.

Diumenge 11

Referèndum a Puerto Rico per convertir-se en estat dels Estats Units de ple dret

Puerto Rico celebra un referèndum convocat pel Govern per sol·licitar convertir-se en el 51è estat dels Estats Units. Tot i que el resultat és d’un 97% favorable, la participació és només del 23%, i la convocatòria és boicotejada per l’oposició. A banda, el resultat no és vinculant, i és el Congrés dels Estats Units el que ha de decidir si accedeix a la petició. Puerto Rico, un estat associat als Estats Units, es troba, de fet, en un estat de fallida. Segons l’actual Govern porto-riqueny, formar part dels Estats Units com a membre de ple dret donaria al país accés a ajuts financers per redreçar la situació econòmica.

Dilluns 12

Comença la 24a edició del Sónar

Comença a Barcelona la 24a edició del Sónar, el festival de música avantguardista que també combina arts plàstiques, tecnologia i innovació audiovisual. En aquesta edició, hi té un pes important la secció Sónar+D, que uneix realitat virtual, intel·ligència artificial i l’impuls a les empreses emergents culturals. El dia 18, darrer dia del festival, 123.000 persones, 8.000 més que l’any passat i rècord d’assistència, han passat per les cent quaranta actuacions en nou escenaris diferents. El 52% del públic és estranger i procedeix de més d’un centenar de països.

Dimarts 13

El Tribunal d’Estrasburg condemna Espanya per la inhabilitació de parlamentaris bascos

El Tribunal Europeu dels Drets Humans sentencia a favor del recurs de l’expresident del Parlament basc i censura el Govern espanyol per haver-lo inhabilitat. El 2008, el Tribunal Suprem va inhabilitar l’aleshores president de la cambra, Juan Maria Atutxa, i els també membres Gorka Knörr i Kontxi Bilbao per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. La inhabilitació va ser ratificada pel Tribunal Constitucional. El Tribunal d’Estrasburg considera que en el procés judicial contra els parlamentaris es va vulnerar el dret a la defensa i es va infringir, per tant, l’article 6 de la Declaració Universal dels Drets Humans. La condemna, tanmateix, és simbòlica.

Dimecres 14

Moció de censura contra Rajoy

Per 170 vots en contra, 82 a favor i 97 abstencions, el Congrés dels Diputats rebutja la moció de censura presentada per Podem contra Mariano Rajoy. El PSOE, l’únic partit amb el suport del qual era possible fer-la prosperar, s’absté, i només aconsegueix els vots favorables d’Esquerra Republicana i Bildu. El PDeCAT també s’absté.

S’atorguen els Premis Nacionals de Cultura

Foto de tots els guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura

Es lliuren els Premis Nacionals de Cultura atorgats pel CoNCA, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts en un acte al Teatre Municipal La Sala de Rubí. Els guardonats són el cantautor Raimon, l’actriu Emma Vilarasau, el cineasta Albert Serra, l’escriptor Joan Francesc Mira, el director del Saló del Còmic, Carles Santamaria, el músic i compositor Hèctor Parra, l’editor Josep Cots i la fotògrafa de publicitat Maria Espeus. Les entitats guardonades són la Fundació de l’escultor Apel·les Fenosa, del Vendrell, i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, amb motiu del seu 50è aniversari.

Dijous 15

Final de la itinerància a la UE

Entra en vigor l’anomenada itinerància com a casa (roaming like at home), que prohibeix el sobrecàrrec que fins ara les companyies feien pagar quan s’usava el mòbil a l’estranger. La mesura afecta els consumidors amb tarifes de mòbil contractades a qualsevol dels 28 països membres de la Unió Europea. Tot i que la fi de la itinerància s’aplica també a alguns estats tercers (Noruega, Islàndia i Liechtenstein), Andorra en resta de moment exclosa.

El Govern espanyol permet a l’Ertzaintza l’accés a dades policials internacionals

En la reunió de la Junta de Seguretat del País Basc entre la Conselleria de Seguretat del País Basc i el Ministeri de l’Interior espanyol s’acorda que l’Ertzaintza tingui accés directe a les bases de dades de l’Europol, el cos policial europeu. El Govern espanyol segueix denegant als Mossos d’Esquadra aquesta prerrogativa, que el Govern català reclama des del 2009. En la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del 10 de juliol, la Conselleria d’Interior de la Generalitat i el Ministeri de l’Interior espanyol acorden que els Mossos d’Esquadra s’integrin en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i a la mesa de valoració de l’amenaça terrorista. Tanmateix, el Ministeri posposa la decisió de l’accés dels Mossos a l’Europol. L’atemptat terrorista del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils augmenta la pressió sobre el Govern espanyol perquè els hi permeti l’accés.

La Universitat de Lleida rebutja el Pacte Nacional pel Referèndum

El Consell de Govern de la Universitat de Lleida rebutja, per 19 vots en contra i 9 a favor, adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, que insta a celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Fins aquest moment, s’hi han adherit la Universitat Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra i la Rovira i Virgili de Tarragona, i al juliol ho fa la Universitat de Barcelona. Centres privats com la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i l’Abat Oliba l’han rebutjat. El 29 de març, el veto de la Universitat Autònoma de Barcelona va evitar que el Consell Interuniversitari de Catalunya s’adherís al Pacte Nacional pel Referèndum.

El primer premi Pau Casals, per a Jordi Savall

El músic Jordi Savall és el guanyador de la primera edició del Guardó Pau Casals, instituït per la Generalitat de Catalunya el 2016 per distingir les persones que han contribuït decisivament a la projecció internacional de la cultura catalana. El premi també investeix el guardonat amb el títol de legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys.

Divendres 16

Acaba el judici del "cas Palau"

Després de tres mesos i mig de judici, iniciat l’1 de març, queda vist per a sentència el "cas Palau". Entre els acusats sobresurten l’expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i la seva filla Gemma, exdirectora financera. Per als dos primers, la fiscalia presidida per Emilio Sánchez Ulled demana catorze anys i nou mesos de presó i deu anys i deu mesos, respectivament, mentre que la pena imposada a Gemma Montull li permetria eludir la presó. Per la seva banda, ni el Consorci (on estan representades les administracions públiques) ni la Fundació del Palau de la Música acusen Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i tampoc no reclamen el decomís dels 6,6 milions que presumptament Ferrovial va abonar al partit a canvi d’obres públiques. Sí que ho demanen la Fiscalia i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que exerceix d’acusació popular. També hi ha acusats l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, que nega en tot moment que el partit cobrés comissions en canvi d’adjudicacions d’obra pública, i l’exdirector de Ferrovial Pedro Buenaventura, que nega conèixer Osàcar i diu que només es reunia amb Millet per a les obres del Petit Palau.

El València Basket Club guanya la Lliga per primera vegada

En la final disputada a la pista de la Fonteta (València), el València Basket Club derrota el Real Madrid per 87-76. Amb aquesta victòria, el club valencià aconsegueix la Lliga de la primera divisió per primera vegada en la història.

Comença l’Eurobasket femení

Entre els dies 16 i 25 de juny té lloc, a les ciutats txeques de Hradec Králové i Praga, la capital, la 36a edició del Campionat d’Europa de bàsquet femení, també conegut com Eurobasket femení. La selecció espanyola s’enfronta a la francesa en la final i es proclama campiona per tercera vegada (les anteriors van ser el 1993 i el 2013). La jugadora més valorada és la mallorquina Alba Torrens.

Dissabte 17

Més de 80 morts a causa d’un incendi a Londres

La torre Grenfell, un bloc de 24 pisos amb 100 habitatges del districte de Chelsea-Kensington on vivien entre 400 i 600 persones, resulta totalment destruït per un incendi. Els bombers rescaten 65 persones, i, el dia 19, la policia metropolitana anuncia que hi ha almenys 79 morts o desapareguts, i que només 5 cadàvers han estat formalment identificats. El dia 23, s’anuncia la causa de l’incendi, una nevera defectuosa. El dia 23, dimiteix el regidor del districte i la primera ministra Theresa May formula una disculpa pública en nom del Govern per la manca d’actuacions davant les denúncies sobre el revestiment altament inflamable utilitzat en una restauració recent. El 24 de juny s’evacuen quatre blocs de pisos de 700 apartaments del nord de Londres amb el mateix revestiment.

Bildu elegeix Arnaldo Otegi com a màxim dirigent

En el congrés celebrat a Bilbao, el líder abertzale Arnaldo Otegi és elegit coordinador de Bildu, la principal formació independentista basca, amb el 84% dels vots. En aquest congrés, també es decideix la integració en un partit polític de les quatre formacions que fins ara constituïen una coalició electoral: Sortu, EA, Alternatiba i Aralar.

Diumenge 18

Eleccions legislatives franceses

El partit del president francès Emmanuel Macron, La República en Marxa, és el guanyador clar de la segona volta de les eleccions legislatives, amb 314 escons a l’Assemblea Nacional, molt per sobre de la majoria absoluta (289). En segon lloc, se situen els Republicans, partit hereu del centredreta RPR (100). En percentatge de vots, el tercer lloc l’ocupa el Front Nacional (8,75%), tot i que el sistema majoritari li atorga tan sols 8 escons, menys que el Partit Comunista (10), amb l’1,2%. Segueixen el centrista Moviment Demòcrata, MoDem (42), el Partit Socialista (30) i l’esquerra radical La França Insubmisa (17). L’abstenció és de les més elevades de les darreres dècades (57,6%).

Dilluns 19

Atemptat contra una mesquita a Londres

Mor 1 persona i 11 resulten ferides després de ser atropellades per una camioneta a la sortida d’una mesquita a la zona de Finsbury Park (Londres). El conductor, un home de 47 anys, és neutralitzat i apallissat pels fidels fins que l’imam de la mesquita atura l’agressió i ordena que sigui lliurat a la policia. Fonts de la policia qualifiquen l’atac de deliberadament antimusulmà, atesa la localització i la proximitat de l’atemptat al London Bridge (3 de juny).

Mor l’estudiant nord-americà empresonat i alliberat per Corea del Nord

Otto Warmbier, l’estudiant nord-americà empresonat per les autoritats nord-coreanes el 16 de gener de 2016, mor a conseqüència de les lesions cerebrals contretes a la presó. Warmbier va ser condemnat a quinze anys de presó per haver sostret un cartell de propaganda oficial en la seva estada turística. El 13 de juny va ser alliberat "per raons humanitàries" en estat de coma vígil. Internat en un hospital de Cincinnati, no és clar l’origen de les lesions, tot i que diverses fonts esmenten maltractaments, els quals el règim nord-coreà nega.

Dimarts 20

Comença la fase final de desarmament de les FARC

Les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) inicien el lliurament del darrer 40% de les seves armes a la missió de les Nacions Unides que supervisa el desarmament de la guerrilla colombiana. Inicialment, el termini s’havia establert el 30 de maig, però es va posposar. El 27 de juny, el president Santos i el cap de les FARC, Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, certifiquen en un acte la fi oficial del desarmament (unes 15.000 armes decomissades) i la fi d’un conflicte que ha durat cinquanta anys.

Dimecres 21

Dimissió del principal aliat de Macron al Govern francès

François Bayrou, ministre de Justícia sota la presidència d’Emmanuel Macron, dimiteix el càrrec després de ser acusat de finançament il·legal del seu partit (MoDem). La dimissió de Bayrou és la tercera de membres del MoDem a l’executiu encapçalat pel primer ministre, Édouard Philippe, en un sol dia, precedida per la de les ministres d’Afers Europeus, Marielle de Sarnez, i de Defensa, Sylvie Goulard, que deixen el partit sense representants en el Govern. El 19 de juny, també va dimitir Richard Ferrand, estret col·laborador de Macron i del mateix partit, La República en Marxa, per haver usat presumptament informació privilegiada.

Inauguració de les noves instal·lacions de l’Hospital del Mar

El conseller de Salut, Toni Comín, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al centre, visiten les noves instal·lacions de l’Hospital del Mar

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inauguren l’ampliació de l’Hospital del Mar. El nou edifici, de quatre plantes i 15.877 m² agrupa sobretot els serveis oncològics, alguns dels quals fins i tot s’havien desplaçat a l’Hospital de l’Esperança. Les noves urgències van entrar en funcionament el 23 de maig; els tractaments d’oncologia radioteràpica, el 25, i els hospitals de dia, el 30. El projecte d’ampliació es va engegar el 2006, es va interrompre el 2010 i es va reprendre el 2015.

Primera fossa de la Guerra Civil oberta a Catalunya

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, visita la primera fossa exhumada de la Guerra Civil a Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, assisteix a Figuerola d’Orcau, vila del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’exhumació de les restes de 17 soldats de la Guerra Civil de 1936-39 a la fossa comuna contigua al cementiri. És la primera fossa comuna de la Guerra Civil i del franquisme que s’obre a Catalunya, i correspon al Pla de Fosses 2017-2018 presentat al gener pel Govern català.

Dijous 22

Controlat l’incendi més mortífer de Portugal

Les autoritats portugueses donen per controlat l’incendi més greu en la història del país. L’incendi, que va començar el dia 17 d’agost, es localitza en dos grans nuclis, Gois i Pedrógão Grande, a uns 200-250 km al NE de Lisboa. Ha cremat unes 45.000 ha i ha provocat 64 morts i més de 200 ferits de consideració diversa. Els incendis han estat afavorits per unes temperatures excepcionalment altes, que superen els 40 °C, i per unes tempestes elèctriques.

Divendres 23

Prop d’un centenar de morts en atemptats al Pakistan

Almenys 85 persones resulten mortes en diversos atemptats en un sol dia a les ciutats pakistaneses de Quetta, Parachinar i Karachi. El primer és obra d’un terrorista suïcida, el segon es tracta de dues explosions de bomba gairebé simultànies i el tercer és un atac amb armes de foc contra la policia al port. Els atemptats, que es produeixen poc abans de finalitzar el Ramadà, són reivindicats per l’autoanomenat Estat Islàmic i una facció dissident dels talibans (Quetta) i per un grup sunnita (Parachinar, ciutat amb predomini xiïta). L’atac a Karachi, en canvi, no és reivindicat.

El TC anul·la part de la Llei d’unitat de mercat a instàncies del Parlament de Catalunya

El Tribunal Constitucional dona la raó al Parlament de Catalunya i anul·la els articles 19 i 20 de la Llei espanyola d’unitat de mercat (20/2013, de 9 de desembre), que estableixen la uniformitat de les llicències a tot l’Estat, contra la qual la cambra va presentar recurs per invasió de competències. El TC considera que les disposicions anul·lades atempten contra el principi de territorialitat que estableix la Constitució.

Diputats valencians de Ciutadans abandonen el partit

Quatre dels tretze diputats de Ciutadans a les Corts Valencianes es donen de baixa del partit i passen a formar part del grup mixt. El detonant de la decisió és la substitució del portaveu a la cambra, Alexis Marí, pel suport que el grup va donar a una moció unànime en contra dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) el 5 d’abril en protesta per la manca d’inversió al País Valencià.

Dissabte 24

Diada castellera de Sant Joan de Valls

Se celebra a la plaça del Blat de Valls la tradicional Diada de Sant Joan, que enfronta les dues colles de la ciutat, la Vella i la Joves Xiquets de Valls. La Colla Vella fa llenya en intentar el tres de deu amb folre i manilles, però sí que completen el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el quatre de vuit amb el pilar. Per la seva banda, la Colla Joves descarrega el tres de nou amb folre, el dos de vuit amb folre i el quatre de vuit. Ambdues colles tanquen la jornada amb un pilar de sis.

Diumenge 25

Final de La Riera

La sèrie televisiva La Riera emet el darrer capítol després de vuit temporades i aconsegueix un rècord d’audiència del 21,8%. La sèrie ha estat líder de la seva franja horària i, de les produïdes per Televisió de Catalunya, és la que ha tingut una vida més llarga (des del 2010) després d’El cor de la ciutat (2000-09).

Dilluns 26

La Xina transfereix el dissident i premi Nobel de la presó a l’hospital

El dissident xinès i premi Nobel de la pau (2010) Liu Xiaobo és traslladat de la presó a un hospital a causa del càncer terminal que pateix. Liu Xiaobo estava empresonat des del 2009 per activitats subversives amb motiu de les seves campanyes de denúncia de la manca de democràcia i de respecte als drets humans a la Xina. El seu trasllat i la seva malaltia provoquen una onada de protestes internacionals contra el Govern xinès. Liu Xiaobo mor el 13 de juliol.

Dimarts 27

Fusió de Bankia i Mare Nostrum

El consell d’administració de Bankia anuncia l’acord de fusió, per absorció, amb Banco Mare Nostrum (BMN). Per a l’operació, Bankia anuncia l’emissió de 205,6 milions de noves accions, el 6,67% del capital total del banc, per entregar-les als accionistes de BMN. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, afirma que la fusió "incrementa la capacitat per tornar les ajudes rebudes" amb el rescat bancari.

L’Ajuntament de Barcelona multa Airbnb

L’Ajuntament de Barcelona obre un expedient sancionador contra la plataforma de lloguers d’habitatges turístics Airbnb per llogar pisos sense llicència. Concretament, la sanció de 600.000 euros recau sobre un alt directiu de la companyia que rellogava pisos il·legalment. L’Ajuntament de la ciutat sosté una llarga pugna amb Airbnb, tot i que les primeres sancions van ser imposades per la Generalitat el 2014. El dia 22 es fa públic que una propietària ocupa el seu propi pis perquè el llogater no el rellogui a Airbnb. El 13 de juliol Airbnb accedeix a retirar els anuncis de pisos il·legals que li notifiqui l’Ajuntament, el qual el 18 de juliol demana a la plataforma eliminar del seu web 1.036 pisos il·legals en un mes.

Dimecres 28

Commemoració de les primeres eleccions després del franquisme

Les Corts Espanyoles celebren els quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques celebrades el 15 de juny de 1977. El principal acte se celebra al Congrés dels Diputats, on el rei Felip VI pronuncia un discurs lloant la Constitució del 1978, l’estabilitat, les lleis i la unitat d’Espanya. Durant el discurs, els diputats del PDeCAT aixequen cartells amb urnes. En l’acte, el rei condecora els diputats constituents, entre els quals hi ha l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa. L’homenatge és durament criticat per Units Podem.

El papa Francesc nomena cardenal l’arquebisbe de Barcelona

El papa Francesc celebra un consistori, en el qual nomena els nous membres que integren el consell cardenalici, l’òrgan que assessora el papa. Entre els nous cardenals hi ha l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Amb aquest nomenament i per edat (menys de 80 anys) Omella formaria part d’un conclave per a l’elecció d’un nou pontífex. El 29 de juny, festivitat de Sant Pere, Omella concelebra amb el papa la seva primera missa com a cardenal.

Dijous 29

Anul·lats per llei del Parlament els judicis franquistes

El ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els judicis de la dictadura. La llei inclou els 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre el 1938 i el 1978, reconeix que van ser il·legals i autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista exhaustiva de totes aquelles persones condemnades. Aquesta iniciativa, pionera entre totes les referents a la memòria històrica de l’Estat espanyol, s’aprova per unanimitat.

Acaba el conflicte dels estibadors als ports espanyols

Representants dels sindicats i de la patronal Anesco, la principal empresa espanyola de l’estiba, signen un acord que posa fi a cinc mesos de vagues intermitents. El conflicte va sorgir amb la reforma del sector exigida per la Unió Europea, que instava a la seva liberalització. Els sindicats s’hi oposaven perquè, segons ells, no garantia la continuïtat dels llocs de treball. El decret llei de l’estiba va ser aprovat el 18 de maig al Congrés dels Diputats. El 13 de juliol, el Tribunal de Justícia Europeu d’Estrasburg imposa a l’Estat espanyol una multa de 3 milions d’euros pel retard de dos anys i cinc mesos en l’aprovació de la llei.

Divendres 30

Tanca el portal d’internet Terra

Després de 18 anys, el portal Terra es clausura definitivament. Impulsat el 1999 per Telefónica sota la presidència de Juan Villalonga, va intentar una projecció global, especialment a partir de la compra del portal Lycos (2000). El 2003, Telefónica va comprar Terra i va començar l’expansió a l’Amèrica Llatina, però no va superar la bombolla de les empreses tecnològiques i tampoc no es va adaptar a les xarxes socials. Només resta actiu el portal del Brasil.

BCN World, adjudicada a Hard Rock

El Govern català adjudica la construcció del projecte BCN a l’empresa d’oci nord-americana Hard Rock, únic candidat, perquè Veremonte, Peralada-Genting i Melco finalment van renunciar a presentar-se al concurs.

Gira de l’Escolania de Montserrat als Estats Units

La catedral de Sant Patrici de Nova York acull el primer concert oficial de la gira pels Estats Units del cor infantil de Montserrat, convidat a participar en els actes del centenari del president John Fitzgerald Kennedy. L’Escolania és presentada com un dels millors cors infantils del món, i el motiu de ser convidada en aquesta ocasió es deu a l’amistat entre el president Kennedy i el violoncel·lista Pau Casals, molt vinculat a l’Escolania. La gira acaba el 8 de juliol i, entre d’altres, el cor també canta a Washington, San Francisco i Los Angeles.