Aspecte des de l’espai de la deteriorada mar d’Aral
© NASA
El Kazakhstan, com altres països d'Àsia central, sembla experimentar un cert allunyament de la potència russa els darrers anys. En la cimera de Chisinau de la Comunitat d'Estats Independents, a l'octubre del 2009, el president Nazarbàiev va excusar la seva assistència i va enviar una delegació de segona fila. Al mateix temps, el Kazakhstan va establir lligams amb la UE per poder participar en el projecte gasístic Nabucco, que ha de permetre exportar hidrocarburs de l'Àsia central a l'Europa occidental a través del Caucas.
Mentre que Astana va diversificar les seves actituds internacionals, la vida interna del país va continuar caracteritzant-se pel control dels mitjans de comunicació, la repressió sobre l'oposició i l'omnipresència en la vida pública del cercle del president. L'OSCE va reclamar al país diverses mesures d'obertura i democratització, cosa que resulta preocupant si es té en compte que el Kazakhstan ha d'ocupar la presidència de torn de l'OSCE durant l'any 2010.
El deteriorament de la vida pública kazakh es va reflectir també en el medi ambient del país. Al setembre del 2009 científics ambientals russos van anunciar que les espècies marines del sud de la mar d'Aral (el bocí més gran del que resta del mar d'Aral, profundament dessecat) s'han extingit totalment.