L’exportació d’hidrocarburs i la seva posició geopolítica estratègica van permetre al Kazakhstan seguir creixent econòmicament
© Synectics
El 15 de gener es van celebrar eleccions per al Mazhilis, o Parlament del Kazakhstan. Amb una participació del 75%, el moviment governamental Nur Otan (Llum de la Pàtria) va obtenir oficialment el 81% dels vots i 83 dels 98 escons, amb una oposició fragmentada i dòcil. L'OSCE i el departament d'Estat dels Estats Units no van reconèixer els resultats, mentre que les institucions dirigides per Rússia i la Xina van elogiar el procés. Malgrat aquesta aparent popularitat de les polítiques del president Nazarbàiev, al mes d'abril es van produir manifestacions de protesta a l'antiga capital Almaty, per a exigir la llibertat de trenta-set detinguts en protestes sindicals anteriors a la ciutat de Janaozen. A la manifestació d'Almaty van ser detingudes un mínim de deu persones, que més tard van denunciar que se'ls va obligar a autoinculpar-se sota tortures.
Entretant, el Kazakhstan va continuar mantenint un creixement econòmic important, pels volts del 5,5%, en gran part gràcies a les exportacions d'hidrocarburs i a una posició estratègia que li permet mantenir l'interès tant de Rússia com d'Europa i de la Xina pels seus recursos. Les possibilitats de nous gasoductes cap a l'Extrem Orient i cap a la Mediterrània mantenen el país en una posició de força en l'àmbit internacional i garanteixen l'estabilitat de Nazarbàiev a la presidència.