El país centreasiàtic, que sempre havia estat un important valedor de les polítiques russes de lideratge regional, va mostrar un recel inèdit a les noves actituds del Kremlin a Ucraïna i als discursos expansionistes que se senten a Moscou. El Kazakhstan, amb una quarta part de població russa, va veure amb desconfiança els arguments utilitzats per Putin per a justificar l’annexió de Crimea i la “protecció” dels seus connacionals al Donbass. A més, darrerament, des d’àmbits de l’alta Administració russa també s’ha parlat amb insistència que el Kazakhstan és un país artificial que pertany a l’àmbit nacional rus, sempre tenint en compte que al darrere hi poden haver pretensions per accedir directament al gas kazakh o per la posició geoestratègica del país. En qualsevol cas, el Govern de Nazarbàiev no va donar suport a Rússia en els fòrums internacionals sobre la qüestió ucraïnesa. Malgrat això, el Kazakhstan es va afegir a la Unió Euroasiàtica promoguda per Putin i que ha de crear un espai duaner i econòmic amb Rússia i Bielorússia. El tractat es va signar el 29 de maig i entrarà en vigor l’1 de gener de 2015, però, a insistència del Kazakhstan, de moment no es desenvoluparà una unió política.
Finalment, el país va continuar sent considerat un dels que vulnera més els drets humans a tot el món, amb freqüents atacs a la premsa i a l’oposició. De fet, en el nou Codi Penal, el dret de vaga serà a la pràctica suprimit, la qual cosa representa un seriós pas enrere en els drets dels treballadors.