El 26 d'abril hi va haver eleccions anticipades per a no entorpir les presidencials del 2016 al Kazakhstan. El president Nursultan Nazarbàiev, al poder des de l'època soviètica, va vèncer amb un resultat del 97,8% dels vots. El seu principal opositor, el comunista Turgun Sizdikov, va treure l'1,6% dels sufragis, i l'OSCE va denunciar la manca d'una autèntica oposició i de condicions democràtiques als comicis.
Nazarbàiev es va mostrar entusiasta amb la creació de la Unió Eurasiàtica, de la qual el Kazakhstan és membre fundador amb Rússia i Bielorússia. Tanmateix, el país centreasiàtic va continuar marcant distàncies amb les polítiques del president rus, Vladímir Putin, a Ucraïna i va cercar noves relacions amb Occident. Així, al mes de novembre, el president kazakh va fer un viatge oficial al Regne Unit, i poc abans el secretari d'estat nord-americà, John Kerry, va visitar Astana. D'igual manera, el president xinès Xi Jinping va visitar el Kazakhstan al mes de maig.
El país va continuar reprimint els grups opositors, especialment islamistes, que operen al país, i també es va mostrar preocupat pel pelegrinatge de radicals kazakhs que s'uneixen a l'Estat Islàmic. D'altra banda, dos ciutadans kazakhs van ser jutjats el 2015 per propaganda prorussa, i dos més per haver-se incorporat a les forces rebels del Donbass, a Ucraïna.