L’ocupació per part d’un escamot islamista del centre comercial Westgate de Nairobi, del 21 al 24 de setembre, va confirmar que Kenya està en el punt de mira del moviment somali Al-Xabab, que controla algunes zones del país veí. L’escamot, format per només quatre persones, va resistir durant tres dies l’assalt de l’exèrcit. Acabada l’ocupació, amb bona part del centre comercial en ruïnes pel foc, es van trobar més de 60 persones sense vida, una bona part de les quals van ser executades fredament pels islamistes, com es va poder veure a les càmeres de seguretat. Tanmateix, els serveis de seguretat no van poder determinar si els islamistes van morir en l’assalt o van poder escapar-se. L’atac a Westgate va ser el primer repte al qual es va enfrontar el president Uhuru Kenyatta, elegit sis mesos abans. En la consulta, celebrada sense incidents segons els observadors internacionals, Kenyatta, fill del primer president de Kenya, Jomo Kenyatta, va obtenir el 50,07% dels vots mentre que el seu rival, Raila Odinga, el 43%. Per a Odinga, que va impugnar davant el Tribunal Suprem els comicis, va representar la tercera derrota consecutiva. Tanmateix, al cap d’un mes va acceptar el veredicte del Tribunal Suprem, que va confirmar la victòria d’Uhuru.
Tant el president com el vicepresident, William Ruto, estan acusats pel Tribunal Penal Internacional (TPI) de crims contra la humanitat comesos durant els enfrontaments que es van produir en les eleccions de desembre del 2007 i que van deixar uns mil morts i milers de desplaçats. El procés contra Ruto va començar al setembre, però el d’Uhuru, que està previst per al febrer del 2014 a la Haia, podria ser ajornat per falta de proves després que dos testimonis es retractessin. El procés contra Uhuru va despertar la solidaritat dels caps d’estat africans, que reunits a la cimera de la Unió Africana a Addis Abeba (Etiòpia) van acusar el tribunal de partidari i contrari als interessos d’Àfrica. Tanmateix, la proposta africana que s’ajornessin els processos contra Uhuru i Ruto per l’amenaça terrorista va ser rebutjada pel Consell de Seguretat, al novembre, per set vots a favor –entre els quals hi havia els de dos membres permanents del Consell de Seguretat, Rússia i la Xina– i vuit en contra.