El que havia estat l'esperança de democratització de l'Àsia central després de la Revolució de les Tulipes del 2005 sembla haver tocat fons pel que fa a esperances de canvi polític. El 23 de juliol hi va haver eleccions presidencials. El president en el càrrec, Kurman-bek Bakíev, va obtenir un massiu percentatge dels vots, el 76% segons dades oficials. Tanmateix, tant l'oposició com els observadors occidentals van denunciar clares irregularitats en el procés. El líder opositor i primer ministre durant el 2008, Almazben Atambàiev, a qui el recompte oficial va atribuir el 8% dels vots, es va refugiar a Moscou per poder denunciar des d'allí els abusos del president Bakíev. El 21 d'octubre, Bakíev va nomenar un nou primer ministre, Daniar Usenov.
Al mes de juny, l'exèrcit kirguís va dur a terme diverses accions contra suposats terroristes islamistes i en va matar quatre com a mínim. Els observadors són escèptics davant aquest sorgiment de la militància islàmica en un país sociològicament i històricament poc propens a aquestes actituds. No es descarta que es tracti d'un nou intent del règim de Bakíev per consolidar la societat kirguís sota el seu lideratge davant d'una suposada amenaça a la seguretat.