Els primers mesos del 2010, el Kirguizistan va viure un dels episodis més violents de l’Àsia central des de la guerra civil del Tadjikistan, que va deixar un balanç final de 88 morts i uns 5.000 ferits.
El país va viure esporàdiques, però violentes, manifestacions per l’encariment de la vida i l’apujada dels preus dels combustibles, especialment arran de la visita de Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, el 3 d’abril. El 6 d’abril, a la ciutat de Talas, una manifestació espontània va prendre edificis governamentals, i al vespre es van reproduir els avalots a la capital, Bixkek. Després d’uns dies de confusió i manifestacions oposades, el president, Karmanbiek Bakíev, va renunciar el càrrec i va fugir cap al Kazakhstan, i d’allí a Bielorússia.
Es va formar un Govern interí presidit per Roza Otunbàieva, antiga ministra d’Afers Estrangers i líder del Partit Socialdemòcrata. Bakíev va reclamar des de l’exili tornar a la presidència, però entretant el Govern interí va proposar una reforma constitucional, aprovada en referèndum al juny, que acabava amb el presidencialisme del règim polític kirguís.
A les eleccions del 10 d’octubre, el Parlament va quedar fragmentat. Es va produir un empat virtual a 3 entre el partit pro-Bakíev, Ata-Zhurt (28 escons de 120); els socialdemòcrates, partidaris del Govern interí (26 escons), i els prorussos de Felix Kulov, amb 25 electes. El Govern interí també va acordar que Otunbàieva romangués a la presidència fins a les noves eleccions, al final del 2011.
A aquesta inestabilitat interna cal afegir que, al mes de juny, es van produir enfrontaments ètnics a les ciutats kirguises d’Oix i Jalal-Abad, d’on van haver de fugir milers de persones pertanyents a la minoria uzbeka després que hi morissin més de 400 persones. Aquests refugiats, molts dels quals van travessar la frontera amb l’Uzbekistan, van iniciar un lent i incert procés de retorn, però els ànims continuen caldejats a la regió.
Des del punt de vista internacional, es va acusar Rússia de fomentar els avalots, mentre que els Estats Units van donar un suport decidit al Govern interí. Tant Washington com Moscou mantenen tropes a bases del país.