El 30 d’octubre de 2011 hi va haver eleccions presidencials al Kirguizistan. El primer ministre, Almazbek Atambàiev, que ja havia aspirat a aquest càrrec en anteriors ocasions, va vèncer gràcies al 63% dels vots, mentre que el seu immediat rival, Adakhan Madumàrov, només en va obtenir el 14,8%. Atambàiev, membre del Partit Socialdemòcrata i proper als interessos russos, va succeir el 14 de desembre la presidenta, Roza Otunbaieva. El nou president va anunciar la retirada el 2014 de les tropes nord-americanes que operen al país, a la vegada que el país va entrar a la unió duanera proposada per Rússia, però no es va adherir al Consell Túrquic propiciat per Turquia i Azerbaidjan (cal tenir en compte que en l’actualitat hi ha prop de mig milió de kirguisos vivint a Rússia).
El procés polític viscut al país durant l’any va propiciar la reconciliació després dels enfrontaments ètnics i la violència de l’any anterior. Per a molts observadors es tracta d’una transició democràtica que pot servir de model a altres països de la regió. Tanmateix, la rara unanimitat dels votants va aixecar moltes sospites i, en tot cas, hi va continuar havent una tensió latent entre els diferents grups nacionals del país que pot presagiar futurs conflictes.