Si al final de desembre del 2011 semblava que s'obria el camí cap a l'estabilitat política del Kirguizistan amb l'elecció d'un nou Govern de coalició presidit per Omurbek Babanov, al llarg de l'any següent es van succeir diverses crisis polítiques. El 22 d'agost dos dels partits de la coalició governamental, Ata-Meken (Pàtria) i Ar-Namys (Dignitat), van abandonar el Govern i van deixar el primer ministre Babanov i el president Atambàiev en una situació fràgil i incòmoda.
Des del punt de vista internacional, el nou Govern va mantenir una posició propera als interessos russos. L'entesa, tanmateix, a finals d'any va viure un moment tens: al novembre del 2012 es va revocar un acord del 1995 que permetia als nacionals kirguisos de sol·licitar la nacionalitat russa als tres mesos d'obtenir un visat de llarga durada a Rússia. Centenars de milers de kirguisos s'havien beneficiat d'aquesta mesura, però a partir d'ara els migrants d'aquest país a Rússia s'hauran d'ajustar a la norma general que els obliga a una espera de cinc anys. Ningú no dubta que darrere d'aquesta rescissió hi havia la intenció de frenar les mobilitzacions xenòfobes produïdes darrerament en algunes ciutats russes. Al mateix temps, les relacions entre el Kirguizistan i Bielorússia van arribar a un punt de tensió extrema arran de la negativa de Lukaixenko d'extradir l'antic president kirguís Bakíev i el seu germà, exiliats a Minsk. Al setembre, el Kirguizistan va retirar el seu ambaixador a Bielorússia.