El Govern del Kirguizistan va mantenir una sòlida aliança amb Rússia, que va fer que el país mostrés interès per adherir-se a la Unió Duanera Eurasiàtica que lidera Moscou. A més, va reduir la diversificació en el camp estratègic que tant havia caracteritzat aquest país els darrers anys. D’una banda, el Kirguizistan va fer valer la posició geoestratègica del país en acollir, al juny, la cimera de l’Organització de Cooperació de Xangai, cosa que acosta més el país als interessos de Rússia i de la Xina. D’altra banda, el Parlament kirguís va posar data a l’evacuació de les tropes nord-americanes de la base de Manas, als afores de la capital: juliol del 2014. D’aquesta manera es tancarà una base militar que ha estat cabdal per a l’abastiment de les operacions dels Estats Units a l’Afganistan des del 2001.
Les relacions del Kirguizistan amb els seus veïns van continuar essent inestables, a causa dels conflictes territorials. A l’abril hi va haver xocs entre els habitants de Vorukh, un enclavament tadjik en territori kirguís, arran de la construcció d’una carretera. Pocs mesos després, forces policials uzbekes van ocupar part de territoris fronterers en disputa, tot i que se’n van retirar poc després.