L’illa es troba davant de diversos reptes ambientals, els principals dels quals, per la immediatesa, són, en primer lloc, l’augment de la població –fins a 100.000 persones, la meitat de les quals es concentra a la capital–, en segon, com processar els residus i les aigües –que, segons l’ONU, contribueixen a la dispersió de malalties i a la taxa de mortalitat infantil més alta del Pacífic– i, en tercer lloc, combatre la salinització de la terra, lligada a l’increment del nivell del mar i que malbarata terres agrícoles, cosa que força que, en quart lloc, augmenti la dependència exterior d’aliments processats industrialment, fet que minva la seguretat alimentària del país i agreuja els problemes d’obesitat. Per això, al febrer, el Govern va comprar 2.430 ha de terra agrícola a l’illa de Vanua Luva (Fiji) per millorar la seguretat alimentària dels seus habitants. Davant d’aquesta situació, un ciutadà de Kiribati va ser el primer a demanar asil a Nova Zelanda com a “refugiat ambiental”, un estatus que li va ser negat pel Tribunal Suprem. D’altra banda, el país va iniciar inversions en educació i formació per tal que els seus habitants puguin ser acceptats com a immigrants qualificats a Austràlia i Nova Zelanda.