La petita illa del Pacífic va continuar la campanya per la supervivència davant de l'increment del nivell del mar, tot encapçalant la lluita global contra el canvi climàtic en els fòrums globals. En aquest sentit, el que s'ha considerat el primer demandant d'asil per qüestions climàtiques, el ciutadà de Kiribati Ioane Teitiota, establert a Nova Zelanda, va veure la seva petició denegada als tribunals i, per tant, s'enfronta al risc de ser deportat junt amb la seva família.
Pel que fa a la Conferència de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (COP21) de París, al mes de desembre, el país va tenir una rellevància especial, ja que la seva situació desesperada va esdevenir un incentiu per a la conscienciació dels grans contaminadors. Durant la conferència, el president, Anote Tong, va afirmar que, en les condicions actuals, Kiribati quedarà engolida per les aigües en tan sols seixanta anys, i va confirmar que l'augment del nivell del mar ha fet marxar molts dels habitants cap a la capital, Tarawa, que ha triplicat la seva població els darrers trenta-cinc anys i ara acull la meitat de la població del país (50.000 habitants), amb una densitat que duplica la de Nova York i amb greus problemes de gestió de residus i contaminació de les aigües. Malgrat tot, hi ha una part de la població que no podrà emigrar a causa dels baixos ingressos (26 $ mensuals de mitjana). En aquest context, Fiji es va oferir a acollir els habitants de Kiribati en el cas que haguessin de fugir de l'illa.
Segons un estudi de l'ONU sobre els drets humans a Kiribati, els punts febles del país són la violència contra les dones, la criminalització de l'homosexualitat i la manca d'una entitat nacional de defensa dels drets humans.