La situació política del país va estar marcada per la decisió, al mes de setembre, del Tribunal Constitucional Kosovar de determinar que l’aleshores president del país, Fatmir Sejdiu, no podia ser alhora president d’un partit polític, l’LDK. Per aquesta raó, Sejdiu va renunciar el càrrec de president de Kosovo, que va passar a mans de Jakup Krasniqui, president de l’Assemblea de Kosovo, el qual va anunciar eleccions anticipades per al mes de gener del 2011.
A més d’aquest fet, d’altres van fer que la inestabilitat política seguís sent un dels principals problemes del país. Al principi del mes d’octubre, el partit de l’LDK, que forma part del Govern del primer ministre Haskim Thaci, va abandonar el Govern, argumentant discrepàncies amb el partit del primer ministre, el PDK (Partit Democràtic del Kosovo). Això va suposar que sortissin del Govern el viceprimer ministre, 6 ministres i diversos viceministres. D’altra banda, l’oposició liderada per Ibrahim Makolli, del partit de la Nova Aliança de Kosovo (AKR), va presentar una moció de censura en contra del Govern de Thaci, que va suposar avançar les eleccions al 12 de desembre de 2010. El candidat del partit oficialista, Haskim Thaci (PDK) va guanyar, en uns comicis on hi van haver denúncies de frau electoral, i es van repetir a diversos municipis. Tanmateix, el PDK haurà de formar govern en coalició amb l’AKR en no haver aconseguit la majoria absoluta. El partit ultranacionalista Vetëvendosje (Autodeterminació), liderat per Albin Kurti i que defensa la integració de Kosovo en una gran Albània, va aconseguir ser la tercera força política del país.
El Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU va resoldre, al mes de juliol, que la declaració d’independència de Kosovo de l’any 2008 no vulnerava el dret internacional. Aquesta decisió, no vinculant, va ser adoptada per 10 vots a favor i 4 en contra, i va tenir repercussions internacionals. Així, es va iniciar una ofensiva diplomàtica del Govern de Kosovo, amb el suport d’Alemanya, França i els Estats Units, per pressionar el Govern serbi a acceptar el dictamen del TIJ, a més de demanar als països que encara no reconeixen la independència de Kosovo (entre ells Rússia, la Xina, Bòsnia i Espanya) a fer-ho. El Govern serbi, malgrat una primera reacció en què criticava la decisió del TIJ i en què negava la possibilitat d’acceptar la independència de Kosovo, va sorprendre tots els països al setembre anunciant que estava disposat a conversar amb el Govern kosovar.
Un dia després de la resolució del TIJ, membres de la Missió de la Unió Europea a Kosovo (Eulex) van arrestar el governador del Banc Central, Hashim Rexhepi, dins d’una investigació sobre corrupció, evasió fiscal i blanqueig de diners.
La situació a la regió de Mitrovica, de majoria sèrbia, fora de control del Govern de Kosovo i que no reconeix la declaració d’independència de Kosovo, va ser convulsa durant tot l’any. Al mes de maig, arran de les eleccions locals organitzades per la població sèrbia, amb el suport de Belgrad, i celebrades amb l’oposició de la població albanesa, es van produir violents enfrontaments entre ambdues comunitats. Forces de la KFOR, la UR i la policia kosovar es van veure obligades a intervenir per a apaivagar els enfrontaments.