Hashim Thaçi va ser reelegit primer ministre de Kosovo al desembre del 2010
© Unió Europea
La situació política a Kosovo va estar marcada per les eleccions legislatives del desembre del 2010 i l’elecció del president de la República al principi del 2011. Les primeres van comportar la reelecció de Hashim Thaçi com a primer ministre, que va haver de celebrar eleccions anticipades arran de la sortida del seu govern d’un dels socis minoritaris, fet que li va fer perdre la majoria de què disposava al Parlament. Thaçi va rebre el suport de l’AKR pel seu nomenament, i com a contrapartida el nou president va ser el candidat de l’AKR, Behgjet Pacolli. L’oposició va boicotejar l’elecció del president, la van qualificar de frau i van qüestionar obertament els resultats de les eleccions legislatives del desembre. Tot el procés va ser impugnat davant el Tribunal Constitucional, que finalment va dictaminar la il·legalitat de les eleccions i, per tant, va demanar la renúncia de Pacolli com a president del país, que finalment es va produir. En una nova votació, celebrada a l’abril, Atifete Jahjaga va ser escollida nova presidenta de Kosovo, amb 80 del 120 vots possibles del Parlament.
Les relacions de Kosovo amb Sèrbia van continuar essent tan complexes com des del 2008, quan les autoritats kosovars van proclamar la independència de Sèrbia de manera unilateral. Al nord de Kosovo, on hi ha una majoria de població sèrbia que es nega a reconèixer la independència de Kosovo i, per tant, la seva autoritat, els enfrontaments entre kosovars i serbis van ser constants. Durant el 2011 la UE, que no té una posició comuna respecte a aquesta proclamació, va impulsar converses entre ambdós bàndols per millorar les condicions dels civils residents entre tots dos països, especialment a la zona fronterera en assumptes quotidians, com la lliure circulació de persones i altres de més polítics com el reconeixement de matrícules i documents d’identitat o l’espai aeri. Al setembre, les tensions fronteres van provocar forts enfrontaments que van obligar les forces de l’OTAN presents a la zona a intervenir-hi i la suspensió automàtica de les converses.
La situació econòmica al país va conti-nuar sent complicada. L’atur va arribar a més del 30% i la població que viu sota el llindar de la pobresa va créixer sense que el govern tingui els mitjans per a revertir la situació. A més, Sèrbia va mantenir el bloqueig comercial a Kosovo, fet que té una incidència directa i negativa sobre l’economia kosovar.
El 2011, el Consell d’Europa, va fer pública la denúncia que antics líders de l’Exèrcit d’Alliberació de Kosovo (UCK) havien segrestat ciutadans serbis i albanesos, al final dels anys noranta, per traslladar-los a centres de detenció a Albània on van ser objecte de tortura i d’extracció d’òrgans vitals per a ser venuts al mercat negre. Aquestes acusacions que afecten, entre d’altres, l’actual primer ministre de Kosovo, Hashim Thaçi, van provocar que la missió de la UE a Kosovo (EULEX) investigués els fets.