La representant de la Unió Europea Catherine Ashton amb el primer ministre kosovar, Ivica Dačić, i el primer ministre serbi, Hashim Thaçi, al mes de maig, en una trobada per a iniciar la normalització de les relacions entre els dos països
© European External Action Sevice
Al mes d’octubre la Comissió Europea va emetre un nou informe en què exposava els esforços realitzats pel Govern de Kosovo durant aquest any, i recomanava fer reformes més profundes en l’àmbit de la justícia i l’Administració pública, la defensa de les minories i lleis fonamentals, així com diversos aspectes de l’agricultura i la ramaderia. En el camp del mercat laboral es demanaven noves mesures per reduir l’alt índex d’atur al país –que ronda el 40%– i també noves mesures per millorar la competitivitat laboral i empresarial. La reforma electoral també va ser un dels altres punts calents destacats de l’informe.
Respecte a les relacions amb Sèrbia, a l’abril es va signar un acord històric amb el Govern serbi, sota els auspicis de la UE, en què s’inicia un procés de normalització de relacions entre ambdós països que es trobava trencat arran de la declaració d’independència de Kosovo el 2008. L’acord, entre altres punts, garanteix un cert nivell d’autonomia i protecció a la minoria sèrbia que viu al nord de Kosovo, punt central del conflicte entre tots dos governs. A canvi, Belgrad reconeix l’autoritat de Pristina sobre tot el territori kosovar –però sense reconèixer Kosovo com a Estat– a més del desmantellament de les institucions paral·leles sèrbies i autogestionades que encara es troben a la zona nord de Kosovo, especialment a la ciutat de Mitrovica i en zones frontereres. Aquest acord, però, no va ser acceptat majoritàriament per la població sèrbia que viu al nord de Kosovo, i va provocar nombroses manifestacions, algunes de les quals violentes, que van agreujar la tensió que hi ha a Mitrovica, ciutat que es troba dividida entre la població d’origen albanès i serbi.
La signatura d’aquest acord era una condició innegociable demanada per la Unió Europea per continuar amb l’Acord d’Estabilització i Associació i, així, continuar amb les negociacions d’adhesió a la UE de Kosovo i Sèrbia. Tanmateix, el manteniment del bloqueig de cinc països de la UE que segueixen sense reconèixer la independència de Kosovo afebleix aquest procés.
Al novembre es van celebrar eleccions municipals, que van estar marcades pel boicot exercit per la població d’origen serbi que viu a la zona nord de Kosovo, que considera que la seva participació donaria legitimitat al Govern kosovar, que ells no reconeixen. La situació es va tornar violenta en alguns punts de la ciutat de Mitrovica, fet que va obligar les autoritats a suspendre la votació. Dues setmanes després es va tornar a repetir la votació en alguns col·legis electorals de Mitrovica, aquesta vegada sense incidents i sota la vigilància de la policia local, les missions civils (EULEX) i militars internacionals de la KFOR.