L’activitat política i econòmica va estar condicionada pels resultats de les eleccions anticipades que es van celebrar al juny després de mesos de paràlisi legislativa. El Partit Democràtic de Kosovo (PDK), del primer ministre Hashim Thac¸i, va revalidar la victòria amb l’obtenció de 37 dels 120 escons del Parlament. L’endemà, tres dels partits de l’oposició van anunciar la formació d’una coalició per a impedir que Thac¸i formés govern. Després de mesos d’incertesa en què no s’havia pogut formar govern ni constituir-se el Parlament, finalment el PDK i el principal partit de l’oposició, la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), van arribar a un principi d’acord per a formar un Govern de coalició. Aquest pacte va implicar que el líder de l’LDK, Isa Mustafa, assumís el càrrec de primer ministre, i que Thac¸i fos el president del país el 2016, una vegada finalitzat el mandat de l’actual presidenta, Atifete Jahjaga.
El bloqueig institucional a què va ser sotmès el país durant pràcticament tot l’any va agreujar la crisi econòmica, malgrat que aquest any va créixer prop d’un 2%. Kosovo és un dels països més pobres d’Europa, amb taxes de pobresa que arriben al 34%, i la corrupció i l’atur –de més del 35%– continuen sent dos dels principals problemes que arrossega el país.
El procés de negociació entre el Govern kosovar i la UE per a formar-ne part es va tancar al maig i l’acord d’associació i estabilització s’hauria de signar a la primavera del 2015. Tanmateix, la UE va decidir prorrogar la presència de la missió civil europea EULEX, que es va posar en marxa el 2008 per donar assistència judicial i fronterera fins el 2016.
Respecte a les relacions amb la veïna Albània, es van signar els acords de col·laboració institucional i econòmica entre ambdós governs, especialment importants, arran de la visita, al gener, del primer ministre albanès, Edi Rama, a la ciutat kosovar de Prizren. Entre altres acords, es va pactar la construcció d’una xarxa elèctrica per a millorar l’accés energètic de la població. Aquest acord va coincidir amb un moment en què el Govern kosovar de Hashim Thac¸i continuava cercant aliances internacionals, malgrat el bloqueig de bona part dels principals països de la UE. Kosovo ja havia estat reconeguda internacionalment per més d’un centenar de països, entre els quals hi havia els principals països occidentals, però continuava sense tenir el reconeixement de la Xina, l’Índia, el Brasil, Espanya o Rússia.
Forçat per la comunitat internacional, el Parlament de Kosovo va aprovar a l’abril la creació d’un tribunal especial per a investigar el tràfic d’òrgans de presoners serbis que va dur a terme l’antiga guerrilla de l’ELK durant la guerra de 1998-99.