El procés de negociació per a l’ingrés de Kosovo com a estat membre de la Unió Europea va continuar el 2015 (primer ministre kosovar, Isa Mustafa, segon per la dreta, amb l’Alta Representant de la UE, Federica Mogherini)
© European Consilium / Berlaymont
La difícil situació econòmica de Kosovo, on més del 45% de la població viu sota el llindar de la pobresa, segons dades del Banc Mundial, amb més d'un 35% d'atur --61% d'atur juvenil--, va seguir provocant un autèntic èxode migratori. La falta d'oportunitats, l'augment de les tensions ètniques entre albanesos i serbis i una permanent inestabilitat política, fruit de la feblesa del Govern sorgit després de les eleccions del 2014, són altres motius que ajuden a entendre la difícil situació interna que viu Kosovo. L'últim any, prop del 5% de la població kosovar va sortir del país a través de Sèrbia cap a altres destinacions europees on poder començar de nou.
Les relacions entre els principals grups ètnics kosovars va ser un dels motius de més preocupació en el si de la Unió Europea. Malgrat la millora de les relacions entre els governs de Sèrbia i Kosovo, les precàries condicions en les quals viu la comunitat serbokosovar i la violació dels seus drets lingüístics va seguir forçant un clima de desconfiança que dificulta la integració d'ambdues comunitats.
El procés de negociació per a l'ingrés de Kosovo en la UE va continuar aquest any. Al final d'octubre la UE va signar l'acord d'estabilització i associació amb Kosovo, pas previ clau en el camí de Kosovo cap a un futur comú europeu. Un acord que no va afectar, però, l'estatus internacional de Kosovo, la independència del qual no és reconeguda encara per cinc dels països membres de la UE, entre els quals hi ha Espanya. Les reformes promeses pel nou Govern kosovar, no sense dificultats i retards, van començar a implementar-se. Especialment importants van ser els passos fets cap a la modernització i la independència del sistema de justícia, molt propens a la interferència política. La lluita contra la corrupció, especialment en l'àmbit judicial i polític, va ser, per contra, una de les reformes pendents que el Govern kosovar va anunciar que vol afrontar. També van quedar pendents importants reformes en el camp de l'energia, el mercat laboral i el sector productiu, i va continuar amb la privatització i la reestructuració de les empreses públiques, demandes que des de la Unió Europea es verbalitzen des de fa anys i que són claus per a la millora de l'economia kosovar.
Alguns dels acords adoptats pel Govern kosovar, especialment aquells que afecten les relacions de Kosovo amb la seva veïna Sèrbia després de la signatura d'un acord de diàleg i entesa entre els dos governs o l'acord de demarcació fronterera amb Montenegro, van generar una creixent polarització entre el Govern i l'oposició que va portar a una situació de bloqueig del Parlament durant mesos. Un altre pas important que cal destacar en la normalització de relacions entre Sèrbia i Kosovo va ser la creació d'una associació de municipis de majoria sèrbia a Kosovo, a la qual el Govern kosovar dotarà d'algunes competències pròpies.
Dins del procés iniciat pels successius governs kosovars per a incorporar-se com a Estat de ple dret en organismes internacionals, aquest 2015 es va sol·licitar l'entrada a la UNESCO. Al novembre va ser rebutjada la seva sol·licitud després d'una votació disputada en la conferència general de l'organisme, en la qual no va obtenir els dos terços dels vots afirmatius que es necessiten per a l'ingrés.