Seguint l’exemple dels altres països balcànics el Govern de Kosovo, amb el suport decidit de la Unió Europea i, especialment, del Govern holandès, va decidir la constitució del Tribunal Kosovar Especial de Reubicació, que es constituirà a la Haia per a jutjar els crims de guerra que l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo va cometre presumptament en la guerra contra l’exèrcit serbi entre els anys 1999 i 2000. En aquesta guerra van morir més de 10.000 persones. El tribunal estarà format per jutges internacionals, però es regirà per la legislació kosovar.
El procés de negociació per a l’ingrés de Kosovo a la UE va continuar tenint dificultats, ja que l’estatus internacional de Kosovo no és reconegut encara per cinc països membres de la UE, entre els quals hi ha Espanya. Al mes d’abril va entrar en vigor l’acord d’estabilització i associació que la UE i Kosovo van signar el 2015, fet que fixa els drets i les obligacions tant del Govern kosovar com de la UE els propers anys. Així mateix, al mes de novembre la Comissió Europea va emetre el seu informe anual amb tota una sèrie de recomanacions polítiques, econòmiques i socials perquè el Govern kosovar vagi aplicant totes les reformes estructurals necessàries per a complir els requisits per a entrar en la UE.
Dins el lent procés de normalització de relacions entre els governs de Kosovo i Sèrbia, impulsat per la Unió Europea, va destacar l’obtenció d’un codi telefònic propi de Kosovo, diferent del serbi, gràcies al pacte al qual es va arribar amb la Unió Internacional de Telecomunicacions, i que estava previst dins l’acord del 2013 signat entre Kosovo i Sèrbia.
També és rellevant l’acord al qual es va arribar al mes d’agost per a posar fi a un altre contenciós entre ambdues comunitats, i que afecta la llibertat de moviments al pont de la ciutat de Mitrovica, infraestructura que simbolitza clarament la tensió i la divisió entre la comunitat kosovar i la sèrbia. Finalment, es va arribar al compromís de reobrir el trànsit en totes dues direccions al principi del mes de gener del 2017.
Paral·lelament a aquest procés, la missió de la Unió Europea que dóna suport logístic militar i civil dins Kosovo (EULEX) va ampliar el seu mandat fins, almenys, el 2018.
La política d’apropament i distensió que està duent a terme el Govern kosovar amb els països veïns està tenint una forta contestació social i política interna, especialment a càrrec de l’oposició ultranacionalista de Vetëvendosje, que considera perjudicial per als interessos de Kosovo qualsevol acord amb Sèrbia o Montenegro. Els boicots i llançaments de gasos lacrimògens dins el Parlament a càrrec de diputats del Vetëvendosje van ser freqüents durant tot aquest any.