El procés d’adhesió de Kosovo a la UE va continuar estancat per la manca de reconeixement com a estat sobirà de cinc dels països membres de la UE: Espanya, Romania, Grècia, Xipre i Eslovàquia (vista de la regió de Rugova)
© Ben Njeri
L’actualitat política al país va estar marcada per la caiguda del Govern d’Isa Mustafa i la celebració anticipada d’eleccions. L’enfrontament obert entre els dos partits de Govern, la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), que dirigia Mustafa, i el PDK, partit de l’actual president kovosar, Hashim Thaçi –antic líder de l’UCK (Exèrcit d’Alliberament de Kosovo)–, sobre la ratificació d’un acord de demarcació territorial fronterer amb la veïna Montenegro, en va ser el detonant.
La pretensió del partit de Mustafa de voler aprovar l’acord, fins i tot abans que l’oposició presentés les seves esmenes, va precipitar la seva caiguda després d’un any llarg d’enfrontaments interns. Aquest assumpte també va tenir una forta contestació interna, en la qual el principal partit de l’oposició, Vetëvendosje, va capitalitzar el rebuig a l’acord. Durant tot l’any es van succeir manifestacions arreu del país, moltes de les quals van tenir caràcter violent, en contra de l’acord fronterer amb Montenegro.
El mes de maig, una moció de censura promoguda per l’oposició, amb el suport de membres de la coalició governant, va ser aprovada per 86 dels 120 diputats que té la cambra kosovar. Per tercera vegada, la derrota de Mustafa va representar la caiguda d’un govern a Kosovo sense que pugui acabar el seu mandat.
La decisió del PDK de donar suport a aquesta iniciativa es va entendre en clau electoral i de legitimació popular. El 2017, el Tribunal Kosovar Especial de Reubicació –per exigència de la Unió Europea, que actualment fa de mediador entre Belgrad i Pris˘tina–, per a jutjar crims de guerra a Kosovo contra les forces sèrbies al finals dels anys noranta, va apuntar directament a excaps de l’extingit UCK, i també va incloure membres de l’actual PDK. El tribunal està format per jutges internacionals que es regeixen sota la legislació kosovar.
D’altra banda, l’aplicació de l’acord territorial amb Montenegro és una de les condicions exigides per la Unió Europea per a accedir a la liberalització de visats per als 1,8 milions de ciutadans kosovars. Pel que fa al procés d’adhesió a la UE, va continuar estancat per la manca de reconeixement com a estat sobirà de cinc dels països membres de la UE (Espanya, Romania, Grècia, Xipre i Eslovàquia).
Finalment, les eleccions anticipades es van celebrar el mes de juny, i va resultar guanyadora una coalició de partits encapçalada per Ramush Haradinaj, un antic oficial de la UCK que va ser acusat de crims de lesa humanitat i de crims de guerra durant la guerra de Kosovo pel Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia, però que va ser absolt de tots els càrrecs el 2008. La revocació d’aquesta absolució el 2010 pel mateix tribunal i la repetició del judici van obrir una escletxa per a les seves víctimes, però va ser absolt de nou, ara sí, definitivament, al final del 2012.
Malgrat la tensió social i política viscuda a Kosovo durant tot l’any, l’economia kosovar va mantenir el creixement, la qual cosa la converteix en una de les més dinàmiques de la regió, especialment gràcies a l’augment de les exportacions i a una important inversió exterior. L’esforç del Govern kosovar per garantir la disciplina fiscal i enfortir el sector financer ha estat clau. Per contra, l’economia submergida va representar prop del 30% del PIB, la qual cosa afecta negativament la competència en el mercat i, per tant, la recaptació fiscal, malgrat els esforços governamentals per regularitzar-la.
A més, es va produir un enfortiment de la relació estratègica amb la veïna Albània, un dels objectius dels governs kosovars durant els darrers anys. Al novembre es va signar l’acord de cooperació entre ambdós governs en matèria de seguretat social, energia, medi ambient, diàspora i cultura.