A mitjan gener es va celebrar la primera cimera econòmica de la Lliga Àrab a Kuwait, on es van abordar qüestions relacionades amb el desenvolupament del món àrab i les conseqüències de la crisi financera mundial. Els líders participants van secundar la posada enmarxa, el 2010, d'una unió duanera, el primer pas cap a un mercat comú, i la creació d'una xarxa elèctrica i una xarxa de ferrocarrils panàrab. La trobada va tenir lloc en un context de divisió en el món àrab a conseqüència de la manca d'acord en una postura comuna durant l'ofensiva israeliana del desembre del 2008 al gener del 2009 a la Franja de Gaza. Tot els participants es van comprometre a donar suport al poble palestí, però no van acordar crear un fons per a la reconstrucció de Gaza.
Al març, l'emir de Kuwait, el xeic Sabah al-Ahmad al-Sabah, va acceptar la dimissió del Govern encapçalat pel seu nebot, el primer ministre Nasser Muhammad Al-Ahmad al-Sabah. La crisi política tenia com a origen les crítiques de cinc diputats islamistes, que acusaven el Govern de mala gestió de la política econòmica, violació de la Constitució i mal ús de fons públics. Nomenat al febrer del 2006, el primer ministre ja havia dimitit en quatre ocasions anteriors i portat a terme dos canvis de gabinet. L'emir va dissoldre el Parlament i va anunciar eleccions anticipades per al mes de maig. Per primera vegada en la història de l'emirat, quatre dones van aconseguir ser part dels cinquanta membres electes del Parlament, compost exclusivament per homes des del 1963. La baixada dels musulmans fonamentalistes, que van aconseguir 16 escons enfront els 24 que tenien en l'assemblea sortint, i una baixa participació van marcar les eleccions.