L'oposició va guanyar les eleccions legislatives anticipades del febrer. L'aliança opositora d'islamistes, nacionalistes i independents va obtenir 34 dels 50 escons de la cambra. Els islamistes sunnites, que només tenien 9 escons en l'anterior assemblea, en van obtenir 23. La minoria xiïta, el 30% de la població, en va obtenir set; el Bloc d'Acció Popular (nacionalista), cinc, i els liberals, dos. Cap dona no va aconseguir representació. Aquestes eleccions van ser convocades després de la dissolució del Parlament al desembre del 2011, arran de la dimissió del Govern motivada per l'onada de manifestacions al país contra la corrupció i en demanda de reformes polítiques. El 14 de febrer, l'emir Sabah al-Àhmad al-Sabah va anunciar la formació d'un govern de setze membres. El nou gabinet no tenia cap ministre islamista.
Al juny, el Tribunal Constitucional va anul·lar l'escrutini electoral, va declarar il·legal el Parlament i va restablir la cambra del 2009. No obstant això, a l'octubre, l'emir va tornar a dissoldre el Parlament, ja que aquest ni tan sols es va poder reunir per falta de quòrum, i va convocar eleccions anticipades al desembre del 2012, després d'anunciar un decret de reforma de la llei electoral que en la pràctica suposaria limitar la capacitat d'elecció de candidats. L'oposició i els principals caps tribals beduïns van demanar l'abolició del decret i el boicot de les eleccions, perquè consideraven que els canvis només afavorien els candidats afins al poder.
Kuwait és l'única monarquia del golf Pèrsic que té un parlament escollit per sufragi i, des del 2006, ha patit diverses crisis polítiques a causa de les lluites de poder en el si de la família Al-Sabah.