Kuwait va retirar el seu ambaixador a l’Iran, al gener, després de l’atac contra l’ambaixada saudita a Teheran a càrrec de manifestants que protestaven contra l’execució del clergue xiïta Nimr Bàkir al-Nimr a l’Aràbia Saudita.
La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va signar al juliol un acord de cooperació amb el viceministre kuwaitià d’Afers Estrangers, Khàlid al-Jar Al·lah, per a enfortir les relacions. Aquest pacte té com a objectiu complementar la implementació de l’acord de cooperació entre la UE i el Consell de Cooperació del Golf (CCG) del 1988.
D’altra banda, el Centre del Golf per als Drets Humans (GCHR) va denunciar que els activistes dels drets humans a Kuwait eren objecte d’assetjament judicial, intimidació i maltractaments per les autoritats, en particular, els activistes pertanyents a la comunitat bidun, formada per més de 100.000 persones d’origen iraquià, saudita o sirià que van arribar a Kuwait entre el 1940 i el 1970 i que resideixen al país sense ciutadania.
A mitjan octubre, el Govern va dimitir i l’emir de Kuwait, Sabah al-Àhmad al-Sabah, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions anticipades per al final de novembre. L’origen de la crisi van ser les disputes entre parlamentaris i el Govern sobre el preu del petroli, perquè els darrers mesos s’havia produït una retallada governamental de les subvencions al combustible, fet que va fer apujar el preu de la gasolina un 80%.