La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació

S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc. El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país. En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per no assumir riscos innecessaris. I els diferents grups de la cultura popular han sabut estar a l’altura de les circumstàncies. També en l'àmbit institucional, a vegades amb un cert retard, s’han dedicat esforços i diners a acompanyar la duresa dels mesos de paràlisi i desànim.

L’arribada de la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa, el setembre de 2020, va reforçar la sensibilitat del govern català envers aquest àmbit. Una de les fites importants va ser la declaració de la cultura com a bé essencial, un gest que visualitza la voluntat de no deixar-la de banda i escoltar les seves reivindicacions. La redacció d’una normativa i la injecció de recursos econòmics, a través de línies de subvenció, tenien com a objectiu reprendre l’activitat de manera segura, mantenint i adaptant una part dels actes del calendari de festes, tradicions i festivals. Tot plegat per donar aire a un sector que ho havia passat malament durant els mesos més difícils de la crisi sanitària.

Una de les mesures del Pla de Represa de la Cultura Popular, aprovat al juliol pel PROCICAT, va considerar les persones associades com a grups de convivència habitual, fins a un màxim de 20 persones. Això volia dir que les entitats quedaven exemptes del compliment de la distància física interpersonal i de l’ús de la mascareta durant la realització de les seves activitats usuals. També va incloure instruccions sobre l’aforament, amb una distància física de dos metres i mig entre les persones del públic, que es podia reduir amb mascareta, mesures de circulació i registre d’assistents. En aquell context convuls, la Generalitat, la Fira Mediterrània i l’Agrupació d’Esbarts varen posar en marxa el Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel, amb un desplegament a tres anys vista. La iniciativa, presentada a l’octubre a la mateixa Fira Mediterrània de Manresa, inclou beques de formació, ampliació del Pla d’Impuls a les Danses Vives, projectes de creació, acompanyament als joves balladors, represa del premi Delfí Colomé, projectes orientats a la participació i diàlegs entre esbarts i programadors. 

Cultura segura

Malgrat haver demostrat, per activa i per passiva, que la cultura era segura amb un ferm compromís d’actuar amb responsabilitat, els col·lectius que integren la cultura popular no es van sentir sempre ajudats per les administracions. Algunes decisions, tant del govern català com de l’estatal, van generar un notable desconcert en unes entitats que van demostrar amb xifres que les seves activitats eren segures i no generaven contagis.

El segon confinament, a finals d’octubre, amb mesures més dràstiques i la impossibilitat de poder continuar fent actes amb públic, va suposar una galleda d’aigua freda per al moviment coral català, la música i la dansa tradicional, així com la resta d’associacions de l’àmbit folklòric. En diversos comunicats es van exigir protocols clars, ajudes decents i resolucions que no comportessin més incertesa. A la vegada que la cultura popular no es va cansar de fer valdre el seu paper essencial a l’hora de garantir el benestar físic, social i emocional, tant dels participants com del públic.

Han estat els grups més multitudinaris i els que comporten un major contacte físic, com ara les colles castelleres, els que ho van passar pitjor. Durant el 2020 no es van aixecar castells, amb la consegüent decepció dels seus múltiples seguidors. Els ajuts rebuts no van compensar els estralls de la pandèmia, que no ha permès ni tan sols tornar als assaigs, ni encara en els mesos que portem de 2021.

També les festes, amb la seva gran riquesa de balls populars, van haver de suspendre o, en el millor dels casos, limitar-se a oferir actes testimonials i simbòlics en l’àmbit presencial, traslladant el gruix de la programació a l’àmbit virtual. Entre les festes que van trobar la manera de conviure amb la pandèmia hi ha: la celebració virtual del 700è aniversari del Corpus de Barcelona, a través del canal de Youtube de Cultura Popular Barcelona, que va incloure l’elaboració de tres catifes confinades al claustre de la catedral; l’adaptació al format virtual de les Festes de Sant Roc, les festes de barri més antigues de Barcelona; la reinvenció de les Festes de Gràcia, mantenint els guarniments i la música tradicional, i escollint també com a pregoneres tres dones vinculades a l’àmbit sanitari; les Enramades Confinades d’Arbúcies, que van convidar la població a fer una petita catifa casolana i penjar-ne les fotografies a Instagram; la reconversió d’Esdansa en un festival de quilòmetre zero; l’exemplar adaptació de Dansàneu als temps de pandèmia, i el desplegament d’En Veu Alta, el festival penedesenc que en l’edició del 2020 es va perllongar durant diversos mesos i va incloure més actes dels previstos, com a compensació a la caiguda de l’activitat cultural.

Cartell de l’ou com balla 2020, celebració del 700è aniversari del Corpus de Barcelona

© Ajuntament de Barcelona

Però tot i això, va ser inevitable ajornar o suspendre festes i esdeveniments per garantir-ne la seguretat. Va ser el cas del 33è Aplec Internacional que s’havia de celebrar a l’Alguer, posposat per al 2021; el mateix que li va passar al Concurs Nacional de Balls de Gegants, que havia de tenir lloc a Moià. També es van ajornar el IV Congrés de Pastorets de Catalunya i la Capital de la Sardana, mentre que l’emblemàtic Concurs de Castells de Tarragona haurà d’esperar al 2022. Així mateix es van cancel·lar les representacions de la Passió, les fogueres de Sant Joan, la Patum de Berga i quasi totes les festes majors del país.

Paradoxalment, el confinament ha estimulat la creativitat i ha afavorit la gestació de noves propostes, com ara Virus Popular, un streaming cultural a prova d’alarmes, amb converses i contingut de cultura popular en línia; la iniciativa del Museu de la Mediterrània, juntament amb la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, que ha posat en marxa mecanismes per documentar la resposta ciutadana als canvis generats per aquesta crisi; la tribuna 150 Veus per a la Cultura de Demà impulsada pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts; el cicle de comèdies en línia programades per la Federació Catalana de Cineclubs i la biblioteca Vapor Vell; un seguit de propostes folklòriques adreçades als nens confinats amb l’objectiu d’introduir la cultura popular a les cases, entre les quals els webs Pintem Gegants i RondallaNet; la iniciativa Grallers als Balcons que suggeria peces per tocar als balcons i finestres durant el primer confinament, per tal d’acompanyar els aplaudiments de les set de la tarda; la secció de vídeos Bestiari en 1 minut promoguda per l’Associació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; i el premi CoronaCultura creat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes per reconèixer les iniciatives més originals.

Finalment, pel que fa al període nadalenc, cal constatar que es van suspendre la majoria de pessebres vivents, adaptant-los en alguns casos al format virtual, i el mateix va succeir amb les representacions dels Pastorets. En canvi, es va fer un gran esforç per mantenir les cavalcades dels Reis, per bé que buscant fórmules noves, com ara les cavalcades estàtiques amb cita prèvia, a més de potenciar les retransmissions televisives.