L’absència de turisme durant la pandèmia a l’antiga ciutat de Lopburi (Tailàndia) va permetre l’ocupació dels carrers pels macacos. © Sasaluk Rattanachai/ Facebook
Durant les setmanes de confinament més rigorós provocat per la pandèmia de la COVID-19 a causa del coronavirus SARS CoV-2, la natura va recuperar terreny ràpidament arreu del món. Com que els confinaments més durs es van esdevenir entre el març i el juny del 2020, en plena primavera a l’hemisferi nord, es va veure com la vegetació ocupava terrenys (camins, zones industrials i carrers de grans ciutats) on semblava que res hi podia créixer. Igualment, es van veure animals salvatges en llocs on just abans de la pandèmia era inimaginable trobar-ne.
La notícia va ser que els animals es van atrevir a sortir de les zones on vivien quan les persones campaven pertot arreu sense restriccions. El confinament va deixar places, carrers, carreteres, camins, prats i boscos lliures de persones i els animals no van dubtar gaire a acostar-s’hi, ampliant els territoris que tenien ben controlats, per on es desplacen tot buscant aigua i menjar, o zones més segures per viure-hi.
L’estat d’alarma a la majoria de països europeus es va ordenar just quan començava la primavera, al març. En aquesta estació és quan la vegetació creix amb més força, quan les plantes floreixen i la majoria d’animals terrestres es reprodueixen, de manera que durant els mesos d’abril i maig es van poder veure molts animals amb les seves cries voltant per llocs on no era freqüent veure’n. Per exemple, al centre de moltes ciutats es van veure senglars amb els seus porcells, guineus, tota mena d’ànecs amb els seus anedons, i ocells de bosc, i s’han disparat el nombre d’observacions de senglars amb els seus porcells; i a tocar de moltes platges, dofins i balenes també amb les seves cries, i pelicans i altres ocells marins.
Com que la circulació de tota classe de vehicles, vaixells i avions va disminuir com mai havia passat abans, els nivells de contaminació i de soroll també van disminuir d’una manera molt evident. Les persones que viuen en grans ciutats van poder apreciar com l’aire es mantenia molt més net del que era habitual. I els animals també, per això molts no van dubtar a investigar què els oferien els terrenys que abans eren massa sorollosos, amb massa persones, que estaven massa contaminats i que tot plegat els feia excessivament perillosos.
Aquestes trobades fortuïtes amb molts animals en llocs on abans no els trobàvem ha fet reflexionar. Hi ha diverses propostes per intentar que tot plegat no quedi com una curiositat i es pugui aprendre a conviure amb la natura d’una manera més respectuosa. De fet, l’espècie humana és natura, i un efecte positiu de la pandèmia pot ser precisament que aprengui a integrar-se més en l’entorn natural. Alguna d’aquestes propostes demana limitar més l’accés de les persones als parcs naturals, i que d’aquesta manera, amb el pas del temps, pugui créixer vegetació en camins on no ho podia fer perquè s’hi transitava sense parar, i que els animals que hi viuen perdin la por i es moguin lliurement pel territori. En aquest sentit, ja fa molts anys que s’ha aconseguit que a moltes zones de la sabana africana, per exemple, molts dels animals que hi viuen no vegin les persones amb por i no fugin corrents quan les detecten. Girafes, elefants, gaseles i lleons s’atreveixen a tolerar la presència dels humans perquè ja no els veuen com a depredadors. Fins i tot, s’ha demostrat que el contacte amb persones que no són caçadores i que, per tant, no els volen fer cap mal, fruit de la “urbanització” que han viscut molts animals durant el confinament, ha provocat una disminució en l’estat d’alerta que aquests animals mantenen permanentment vers els seus depredadors.