Malgrat els intents de millora de l’agricultura de Laos amb mètodes agroforestals (com el conreu d’arròs en boscos), el país depèn econòmicament de les ajudes internacionals
© UN Photo / Lamphay Inthakoum
El desenvolupament del sector miner i l’energia hidroelèctrica, així com l’increment del consum privat, van ser els motors del creixement econòmic sostingut a Laos, que el 2013 es va xifrar en un 8%. Durant l’any, el projecte constructiu de la presa de Don Sehong, al riu Mekong, va aixecar el malestar entre la societat civil i els grups ecologistes, que van alertar dels potencials efectes devastadors sobre el sector pesquer i el gran impacte mediambiental de l’obra, així com la posada en risc de la seguretat alimentària de 60 milions de persones. Per la seva banda, Cambodja i el Vietnam van denunciar la falta de consulta del projecte als membres de la Comissió del Riu Mekong.
Al novembre, el Govern de Laos va anunciar canvis en l’adjudicació dels grans projectes estatals, fins aleshores atorgats, en la seva majoria, a un preu elevat i sense un procés previ de licitació. La mesura, que volia oferir una imatge de més transparència i moderar el deute, va aixecar el recel dels inversors estrangers. Amb tot, la devaluació del kip laosià davant del dòlar americà i el baht tailandès va contribuir al creixement de les exportacions al 4%, però la inflació es va mantenir elevada, del 6,5%, a causa dels alts preus dels aliments bàsics. El país va continuar mantenint un dèficit comercial crònic i una gran dependència de les ajudes internacionals.
Finalment, la desaparició de Sombath Somphone, activista polític de renom internacional, al desembre del 2012, va continuar planant sobre l’agenda política del país i el Partit Popular Revolucionari de Laos, al poder des del 1975, va rebre nombroses crítiques per la seva limitada col·laboració en les investigacions. Els principals donants d’ajudes a la cooperació, els Estats Units i la Unió Europea, van oficialitzar, al desembre, el seu descontentament amb el Govern.