Laos 2015

Un any més, l'agenda política va estar controlada pel comunista Partit Revolucionari Popular, en un context marcat per un dèficit fiscal sever. Després de retallar despeses dràsticament, el Govern va anunciar que mantindria el calendari de les principals inversions en la indústria energètica: al juny va entrar en servei la planta de lignit Hongsa i al final d'any es preveia l'inici de les obres de la planta hidroelèctrica de Xayaburi. També va continuar a bon ritme la construcció de Don Sahong, una enorme presa a la frontera amb Cambodja, tot i les crítiques dels països veïns riu avall, en referència al potencial impacte que l'obra tindrà en les seves economies i els ecosistemes de la zona. Al novembre, milers de persones van subscriure un document de reprovació contra la Comissió del Riu Mekong que denunciava la manca de transparència d'aquest òrgan regulador, que no havia previst ni mecanismes de consulta ni havia dut a terme cap estudi en profunditat de l'impacte de l'obra.

L'any també va ser testimoni d'un enfortiment dels vincles comercials amb la Xina, el seu principal soci comercial. A la tardor, es va produir un important acord entre els dos països per a la construcció d'una línia de tren transfronterera per al 2020. La Xina va apostar també pel desenvolupament d'una zona econòmica pilot a la província de Yunnan, just a la frontera amb Laos. El país es va beneficiar durant l'any d'un increment en la inversió estrangera en el sector miner, i el sector turístic es va mantenir fort, amb 11 milions de visitants només els primers cinc mesos del 2015. Aquests factors, units a un augment sostingut de les exportacions energètiques, van permetre a l'economia de Laos créixer un 6,7%, i va assolir un PIB que doblava el del 2006. L'any va tancar amb l'anunci de la visita del president nord-americà, Barack Obama, amb motiu de la cimera de l'ASEAN del 2016. Una visita històrica, el primer viatge oficial d'un president nord-americà al país després de les tenses relacions durant molt temps entre Vientiane i Washington, sobretot pel suport nord-americà a la minoria hmong, observada amb recel pel règim pel seu suport als Estats Units en la guerra del Vietnam.