Protesta de l’organització conservacionista World Wildlife Fund (WWF) contra el projecte de construcció de la megacentral hidràulica Don Sahong al riu Mekong, a la frontera de Laos amb Cambodja
© WWF-Cambodia
Laos va continuar sota el ferri control del Partit Revolucionari Popular, però el 10è congrés del partit, celebrat al gener, va concloure amb canvis de lideratge en el partit i el Govern. Va acabar el mandat del primer ministre, Thongsing Thammavong, acusat de mala gestió econòmica i corrupció, i va ser substituït per Thongloun Sisoulith, de caràcter més moderat.
Sisoulith va prometre establir més vincles amb els seus veïns del Sud-est asiàtic, precisament en un any en què el país va ser l’amfitrió de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN). D’altra banda, el continuista Bounnhang Vorachith va assumir la presidència i secretaria general del partit, rellevant el veterà Choummaly Sayasone, que va decidir no presentar-se a la reelecció.
A les eleccions al Parlament, a l’abril, només es va presentar la llista del Partit Revolucionari Popular.
Tot i el fort dèficit pressupostari, Laos va mantenir l’elevat creixement dels últims anys, amb un increment del 6% del seu PIB. El sector de la construcció i l’activitat de les zones econòmiques especials van ser els principals motors de l’economia. A banda, la planta de lignit de Hongsa va funcionar a ple rendiment i el Govern va continuar la seva aposta per l’energia hidràulica, amb noves aportacions per a la construcció de les preses de Xayaburi, al nord-oest del país, i Don Sahong, a la frontera amb Cambodja. Al novembre, Laos també va formalitzar la seva aposta per una nova gran presa a Pak Beng, al nord del país, en una nota per a la Comissió del Riu Mekong (CRM), un anunci que va aixecar, de nou, el recel dels seus veïns immediats per l’impacte negatiu del projecte tant en les seves economies com en els ecosistemes de la zona.
Al setembre, Vientiane va rebre la visita dels principals mandataris del Sud-est asiàtic i va ser testimoni de la primera visita oficial d’un president dels Estats Units al país. En el transcurs del seu viatge, Barack Obama va reconèixer el dany infligit pels Estats Units en els bombardejos massius efectuats durant la guerra del Vietnam i va anunciar que doblaria fins a trenta milions de dòlars anuals, al llarg de tres anys, les ajudes per a trobar i desactivar les bombes no detonades durant el conflicte.