La situació econòmica a Letònia és particularment greu amb la crisi financera iniciada el 2008. El PIB va caure un 26% durant la crisi i l’atur va arribar fins al 22%, l’índex més alt de la Unió Europea. El nivell de renda del país és el 49% del de la UE, i és el tercer país més pobre de la UE, després de Bulgària i Romania. Malgrat que a mitjan 2010 els economistes van apuntar una certa revifalla, la sensació de coqapse va comportar protestes socials i una incertesa política que va tenir com a conseqüència, al febrer, una crisi de Govern i una convocatòria de noves eleccions.
El 2 d’octubre de 2010 hi va haver eleccions parlamentàries. La coalició Unitat, amb el 33,2% dels vots, en va ser la vencedora. Coalitzat amb la Unió dels Pagesos i els Ecologistes (20%) i amb la nacionalista Aliança Nacional (7,7%), va donar suport al Govern sortint del primer ministre Valdis Dombrovskis, que gaudirà d’una còmoda majoria de 63 dels 100 escons del Parlament. En l’oposició queda el Centre de l’Harmonia (Saskanas Centrs), que representa els interessos dels obrers i dels russòfons de Letònia, amb el 26% dels vots i 29 escons. Davant la crisi, sembla que l’electorat es va decantar per posicions conservadores i continuistes i, curiosament, sembla que es va superant lentament la clivella entre letons ètnics i russòfons.