El 18 de febrer es va produir un referèndum de gran ressò nacional i internacional a Letònia. La consulta preveia la possibilitat de reformar la Constitució letona per tal que el rus, llengua materna del 37,5% dels habitants del país, fos adoptat com a cooficial. Els mitjans de comunicació a Rússia van pressionar fortament per la victòria d'aquesta reforma constitucional i van denunciar repetidament que gran part de la població russòfona (el 14% del total) no tenia dret a votar-la, atès que no són considerats ciutadans letons. El fet cert és que, amb una participació del 71%, la reforma va ser rebutjada pel 75% dels votants. Si bé és cert que la hipotètica participació dels russòfons no ciutadans no hauria canviat els resultats, no deixa de ser preocupant comprovar que els vots a favor d'un estatus de cooficialitat del rus gairebé van coincidir amb els de la comunitat russa, la qual cosa reflecteix la supervivència d'un conflicte d'interessos entre comunitats.
Des del punt de vista econòmic, Letònia va mantenir un dels índexs de creixement més alts de la Unió Europea (4,5%), però l'atur, que afecta el 13,5% de la població activa, va continuar presentant xifres preocupants.