Malgrat que les condicions socioeconòmiques del país van continuar sent precàries, Letònia va presentar un índex de creixement positiu. Segons va preveure l’FMI, per al 2016 el creixement del PNB letó se situava en el 2,5%, i per al 2017, en el 3,4%. Així, d’una manera discreta, l’1 de juliol Letònia va ingressar a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
Letònia, un actiu i entusiasta membre de l’OTAN, va continuar denunciant repetidament el presumpte assetjament i l’amenaça que representa Rússia, i més concretament l’actitud de Putin, per a la seva seguretat i sobirania nacionals. Davant d’aquesta situació, va sol·licitar a l’Aliança Atlàntica una presència militar més intensa, cosa que el Kremlin va veure com una provocació. La posició del Govern letó, però, va xocar amb una realitat incòmoda: la presència d’una important comunitat russa a Letònia, de prop del 27%, la meitat dels quals no tenen ciutadania letona. La qüestió de la lleialtat i la compartició d’un projecte comú amb aquest col·lectiu rus va continuar sent motiu de debat a Letònia, on sovint es veu la comunitat russa com una amenaça a la supervivència del país.