El 4 de juny de 2017 hi va haver eleccions municipals a Letònia. El resultat més remarcable és que Riga, la capital, va continuar sent governada, amb el 50% dels vots, pel partit Harmonia, que representa la minoria russòfona a Letònia.
Amb una previsió de creixement del 3,8% segons l’FMI, Letònia va continuar tenint una de les economies més dinàmiques d’Europa. Aquestes dades van fer que el país hagi reforçat el compromís amb la Unió Europea, al mateix temps que continua manifestant els temors envers el poderós veí rus. Per això, no va estranyar a ningú la contundència amb què, a l’estiu del 2017, el Govern letó va protestar per les maniobres militars conjuntes de Rússia i Bielorússia “Zapad”. Com a resposta, Riga va autoritzar el desplegament de tropes poloneses al seu territori i va sol·licitar l’arribada de més forces de l’OTAN. Letònia també va veure amb bons ulls la possibilitat que Suècia i Finlàndia finalment s’unissin a l’Aliança Atlàntica, perquè consideren que reforçaria la seguretat del Bàltic davant el que perceben com a constant pressió militar de Rússia.