Al principi de març, a la Haia, es va inaugurar el Tribunal Especial per al Líban (TEL), establert el 2007 per la Resolució 1664 del Consell de Seguretat de l'ONU per jutjar els delictes i els atacs terroristes al Líban. Entre les actuacions que ha de portar a terme, hi ha el procés sobre l'assassinat de l'exprimer ministre Rafiq Hariri, el 2005. Les evidències recollides no són, però, suficients per a demostrar la culpabilitat dels quatre generals libanesos detinguts i acusats, considerats els pilars de l'antic sistema de seguretat libanès sota la tutela siriana. De fet, al final del mes d'abril, aquests generals van ser alliberats al Líban.
En les eleccions legislatives celebrades al començament de juny, la coalició antisiriana, l'Aliança del 14 de Març, secundada pels països àrabs moderats i els occidentals i liderada per Saad Hariri, líder del Moviment per al Futur i fill de Rafiq Hariri, va obtenir la majoria absoluta, amb 71 dels 128 escons del Parlament. L'Aliança del 8 de Març, amb el suport de Síria i l'Iran i liderada pel moviment xiïta Hezbol·là, va aconseguir 57 escons. L'índex de participació va ser del 54% dels votants registrats. L'Aliança del 14 de Març està integrada pel Moviment per al Futur (sunnita), el Partit Socialista Progressista (dirigit per Walid Jumblatt, drus), les Forces Libaneses (encapçalades per Samir Geagea, maronita) i el Partit de la Falange (amb el maronita Amin Gemayel al capdavant). Per la seva banda, l'Aliança del 8 de Març reuneix Hezbol·là (liderat per Hassan Nasrallah, xiïta), el Moviment Amal (encapçalat per Nabih Berri, xiïta), el Moviment Patriòtic Lliure (amb Michel Aoun, maronita), el Moviment Marada (amb Suleiman Franjieh al capdavant, maronita).
El 25 de juny, Nabih Berri, del partit Amal, va ser reelegit per a un cinquè mandat consecutiu al capdavant del Parlament. Al final de mes, el president libanès, Michel Suleiman, va nomenar primer ministre Saad Hariri, líder de la majoria. A mitjan setembre, Hariri va renunciar a formar un govern d'unitat nacional per les persistents diferències amb l'oposició parlamentària, encapçalada per Hezbol·là. Les parts havien arribat a un acord per dividir les carteres ministerials --15 ministres per la majoria, 10 ministres per l'oposició i 5 designats pel cap d'estat--, però no es va aconseguir consens sobre els ministeris assignats a l'oposició i els noms d'alguns ministres. No obstant això, al novembre, Hariri va poder formar un govern de coalició amb la incorporació de dos ministres d'Hezbol·là.