Al final de juliol, el monarca saudita, Abduqah bin Abdul Aziz, i el president sirià, Bashar al-Assad, es van reunir a Beirut, en una visita històrica, amb el president libanès, Michel Suleiman, i van fer una crida a la pau i la unitat del Líban. Poc abans, les tensions sectàries entre xiïtes i sunnites s’havien incrementat després de les declaracions del líder d’Hezbol·là, Hassan Nasrallah, en què rebutjava les possibles acusacions contra membres del seu partit pel Tribunal Especial per al Líban (establert al març del 2009) en la investigació sobre l’assassinat de l’exprimer ministre sunnita libanès Rafiq Hariri, al febrer del 2005. Els saudites, que donen suport a l’actual primer ministre, Saad Hariri, fill de Rafiq, i que participen en el finançament d’aquest tribunal especial, i els sirians, que recolzen Hezbol·là i són sospitosos d’haver participat en l’assassinat, es van manifestar a favor d’una cooperació diplomàtica per tal de mantenir l’equilibri regional contra la influència de l’Iran i el manteniment de l’estabilitat sectària al Líban.
Al principi d’agost es va produir un intercanvi de trets a la frontera entre el Líban i Israel després que l’exèrcit israelià arrenqués un arbre a Aadaissé, a la zona sud de la línia blava (frontera internacional establerta al maig del 2000 per l’ONU, però considerada pel Líban com a territori propi). L’incident va provocar la mort de 3 soldats i un periodista libanès, i va tenir lloc en un clima de creixent tensió entre els dos països, generada pel descobriment d’una xarxa d’espionatge israelià al Líban i per l’acusació israeliana contra Síria de proporcionar míssils Scud a Hezbol·là.