Al febrer, el país va iniciar una crisi diplomàtica amb l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units després que el Govern libanès no condemnés els atacs a la seu diplomàtica saudita a l’Iran, al mes de gener. Aquesta crisi es va agreujar al març quan el Consell de Cooperació del Golf, del qual formen part l’Aràbia Saudita i cinc països més, va declarar grup terrorista el braç armat del moviment xiïta libanès Hezbol·là.
Els atacs suïcides a Al-Qaa, al mes de juny, presumptament comesos per sirians, també van agreujar les difícils relacions entre libanesos i els més d’un milió de refugiats procedents de Síria.
Finalment, Michel Aoun va ser elegit president del país, a l’octubre, i es va posar punt final a una crisi política i institucional que havia deixat sense cap d’estat el país durant 29 mesos. L’acord per a escollir Aoun, amb el suport de Hezbol·là, va implicar que el líder del bloc sunnita, Sad al-Harirí, fos nomenat per segona vegada primer ministre del país.