Després de vuit mesos de conflicte armat, Líbia està immersa en un fràgil període de transició política marcat per la inseguretat, la dificultat de controlar les diferents milícies i les tensions ètniques i tribals. Malgrat els problemes, Líbia va celebrar eleccions el 7 de juliol per a escollir els dos-cents diputats del Consell Nacional General (CNG), òrgan encarregat de constituir un govern i de seleccionar un comitè per a redactar la nova Constitució. Les eleccions, amb una taxa de participació del 60%, van donar una victòria a la coalició d'Aliança Força Nacional, liderada per l'antic primer ministre Mahmud Jibril, que va obtenir el 48% dels vots i 39 escons dels 80 reservats als partits polítics. Els 120 restants estaven reservats a candidats independents. A diferència del que havia passat a Tunísia i Egipte, els islamistes del Partit Justícia i Construcció, van tenir uns resultats pitjors dels esperats (el 10,27% dels vots i 7 escons).
Una vegada constituït el CNG es va designar com a president del Parlament Muhàmmad al-Maqaryaf, d'un partit minoritari que va exercir de primer ministre interí fins a l'elecció, al setembre, del candidat independent i viceprimer ministre del Govern sortint, Mustafa Abu Xagur, que es va imposar a Mahmud Jibril en la votació. No obstant això, el Parlament libi va rebutjar en dues ocasions el gabinet presentat per Xagur i li va retirar la confiança. El 7 d'octubre, Xagur va presentar la dimissió del càrrec i, el 14 d'octubre, el Parlament va designar primer ministre l'expert en drets humans i diputat independent Ali Zidan. Al novembre, el Parlament va donar llum verda a l'executiu de la coalició (amb 32 ministeris) proposat per Zidan.
Les autoritats líbies es van haver d'enfrontar a diverses crisis. Una de les que va tenir més ressò internacional va ser l'assassinat de l'ambaixador nord-americà a Líbia, Christopher Evans, i de tres altres membres de la missió diplomàtica. Els fets es van produir quan un grup armat va incendiar el consolat nord-americà a Bengasi com a protesta per la difusió i la producció d'una pel·lícula als Estats Units sobre la vida de Mahoma considerada blasfema. També van ser simptomàtics dels problemes de seguretat del país, els enfrontaments entre forces governamentals i milícies lleials a Moammar al-Gaddafi a Bani Walid i els enfrontaments entre forces governamentals i milícies revolucionàries locals a Zintan. També es van produir enfrontaments ètnics entre àrabs i tebus per controlar les rutes de contraban del sud-est del país.