Líbia va seguir marcada per l’augment de la inseguretat i la corrupció i per la dificultat de posar en marxa noves institucions. L’any 2013 es va caracteritzar per la creixent preocupació pel poder de les milícies i la porositat i l’escàs control de les fronteres.
L’any va començar amb un atemptat contra el president del Congrés Nacional Libi, Muhàmmad al-Magariaf, en un hotel a Sabha, del qual va sortir il·lès. Tres dels seus guardaespatlles, però, van resultar ferits en l’atac, que es va produir quan una delegació parlamentària visitava la ciutat. La Gran Bretanya, Alemanya i els Països Baixos van demanar als seus ciutadans que abandonessin el país davant el clima de violència i d’inseguretat, especialment a l’est del país, on es troba la ciutat de Bengasi. Aquests temors es van confirmar a l’abril amb un atac amb cotxe bomba a l’ambaixada francesa, una forta explosió que va ferir dos guàrdies de seguretat francesos i una noia líbia. Amb la intervenció de l’exèrcit francès a Mali al començament d’any, van augmentar les amenaces contra els interessos francesos al país.
Poc després d’aquest atemptat, milícies armades van ocupar el Ministeri de l’Interior i el Ministeri d’Afers Estrangers a Trípoli, i van evacuar tots els treballadors de les institucions, per forçar l’aprovació de la Llei d’aïllament polític. El 5 de maig, el Congrés Nacional va aprovar, per majoria de 164 vots contra 4, una llei que prohibeix a les persones que van treballar per al règim de Moammar al-Gaddafi servir a les instàncies governamentals i de l’Administració pública. La Llei d’aïllament polític va ser aprovada sota la pressió de les milícies armades que van lluitar contra el règim i que encara controlen parts del país. Complint aquesta nova llei, el president del Congrés General Nacional (CGN), Mohamed al-Magarief, va haver de presentar la seva dimissió. Nouri Alí Abu Sahmain va substituir-lo i es va convertir en el primer amazic que ocupa un càrrec de màxima responsabilitat al país.
Els episodis de violència, segrestos i robatoris es van succeir durant tot l’any. Un dels més impactants va ser el segrest, durant vuit hores, del primer ministre Al-Zeidan mentre dormia al luxós hotel Corinthia, en represàlia per la suposada connivència del Govern libi amb una operació de Washington contra el terrorisme. Els Estats Units van capturar a Líbia un presumpte terrorista d’Al-Qaida, Abu Anas al-Libí, acusat d’organitzar els atemptats contra les ambaixades de Kenya i Tanzània el 1998. Un altre grup armat, format per deu homes, va robar a l’octubre 40 milions d’euros d’un vehicle blindat que es dirigia des de l’aeroport, procedent de Trípoli, a la filial del Banc Central de Líbia a Sirte. Al final d’any, Trípoli va viure uns dels pitjors episodis de violència: els enfrontaments entre milícies rivals van acabar amb la vida de més de 40 persones i van deixar més de 500 ferits. Dos dies després, un dels caps dels serveis d’intel·ligència i màxim responsable de l’espionatge del país, Mustafà Noah, va ser segrestat a Trípoli.
En l’àmbit internacional, el 12 de febrer es va celebrar a París la Conferència Ministerial Internacional pel suport de Líbia. El ministre d’Afers Estrangers, Mohamed Abdel Aziz, va demanar ajuda a les potències occidentals i als països veïns per a pacificar les seves fronteres. El 14 de febrer, Líbia va decidir tancar les seves fronteres amb Egipte i Tunísia, fins el dia 18, per extremar la seguretat durant el segon aniversari de la caiguda del règim anterior. Per altra banda, Líbia es va negar a entregar el fill d’Al-Gaddafi, Sayf al-Islam, al Tribunal Penal Internacional (TPI), que el reclamava per jutjar-lo per crims de guerra comesos durant les revoltes de la Primavera Àrab. Sayf al-Islam està en mans d’una milícia local que el va capturar al final del 2011. Trípoli diu que “la voluntat del poble libi” és que sigui jutjat al país quan estableixin el seu sistema judicial. Al final d’any, el TPI va donar el seu vistiplau perquè Abd Al·là al-Sanussi, cap de l’espionatge durant el règim d’Al-Gaddafi, i acusat de crims contra la humanitat, fos jutjat a Trípoli.