Literatura catalana
L'any 2012 va estar marcat per una sèrie d'aniversaris i actes commemoratius diversos, el principal dels quals va ser la celebració del centenari del naixement de tres figures fonamentals de les lletres catalanes del segle XX: Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener (Tísner). Els actes de celebració, organitzats per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, es van estructurar a partir de la presentació d'un web en permanent actualització amb informació i recursos sobre els autors, i va incloure un cicle de conferències, rutes literàries, espectacles, taules rodones, una jornada sobre la llengua literària dels autors a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el II Simposi Internacional Pere Calders i el seu temps a la Universitat Autònoma de Barcelona, i un acte d'homenatge institucional celebrat al Teatre Nacional de Catalunya (30 d'octubre), entre d'altres.
També es va celebrar el doble aniversari de la Institució de les Lletres Catalanes: 75 anys des de la seva primera creació per la Generalitat Republicana durant la Guerra Civil i 25 anys des de la seva restitució pel Parlament de Catalunya. L'exposició "Un país de lletres" al Palau Moja (Barcelona) va ser l'eix central d'aquest aniversari, que també va tenir una jornada festiva el 14 d'abril, durant la qual es van celebrar tallers, xerrades i taules rodones.
Per commemorar el 50è aniversari de la mort del poeta, narrador i artista Josep Sebastià Pons es va celebrar a l'Illa (Rosselló), la seva població natal, l'Any Pons, amb trobades, concerts i espectacles. Enguany també es va celebrar el 50è aniversari de la publicació de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. L'IEC va organitzar diversos actes per a commemorar l'aparició de la novel·la de Rodoreda, que van incloure una lectura pública de fragments de l'obra el dia de Sant Jordi i l'exposició "Rodoreda, mirall de llengües. 'La plaça del Diamant', 50 anys". El mateix IEC, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, va dedicar el 18 d'octubre a una jornada commemorativa de l'obra de Fuster, i la Universitat de València va presentar l'exposició "Joan Fuster. Nosaltres, els valencians 1962-2012", que per mitjà de documentació de l'època reconstruïa les circumstàncies de l'aparició de l'assaig i la seva enorme influència posterior. Edicions 62, un dels segells històrics de l'edició en català que precisament va iniciar la seva activitat editorial amb el llançament de Nosaltres, els valencians, va celebrar també aquest any el seu 50è aniversari. L'edició d'un catàleg general, una exposició i l'emissió del documental Edicions 62. 50 anys van ser els actes més destacats d'aquesta efemèride.
El mes de gener es va iniciar amb l'anunci del tancament de la històrica llibreria barcelonina Áncora y Delfín, en funcionament des del 1956. El 4 de gener, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el Pen Club Català i l'Obra Cultural Balear van boicotejar els premis Ciutat de Palma, per la inclusió de dos premis per a obres en castellà, i el dia 5, Jordi Rourera va ser designat director d'Edicions de la Magrana. El 23 va tenir lloc al Palau de la Música Catalana un homenatge institucional a Josep Maria de Sagarra. El 16 de febrer, l'Institut Ramon Llull va fer públiques les dades d'autors catalans traduïts durant el 2011: 127 obres d'autors catalans van ser traduïdes a 24 llengües. Al final de març es va jubilar Montserrat Bayà, una de les fundadores de l'AELC, en actiu des de l'any 1977.
Rafel Nadal es va endur el premi Josep Pla per Quan érem feliços
© Agustí Carbonell / Edicions 62
La literatura catalana va ser la convidada d'honor al Saló del Llibre del Quebec (11-15 d'abril), mentre que el 12 es va posar en marxa el portal cultural nuvol.com. El dia 19, l'escriptora Carme Riera va ser nomenada membre de la Real Academia Española, i el 20 el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura va anunciar que per primer cop s'havien superat el milió de lectors de llibres en català, tot i que les vendes havien disminuït. Per la diada de Sant Jordi, el total de vendes va arribar fins als 18,3 milions d'euros de facturació, una xifra un 8% superior a la de l'any 2011, però un 8'5 % inferior a la del 2010. Entre els llibres més venuts en català cal destacar L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson; Quan érem feliços, de Rafel Nadal; Memòria d'uns ulls pintats, de Lluís Llach; Jo confesso, de Jaume Cabré; Memòries III: de la bonança a un repte nou (1993-2011), de Jordi Pujol, i Viatge a l'optimisme, d'Eduard Punset.
Jordi Pujol va presentar el tercer volum de les seves memòries, titulat Memòries III: de la bonança a un repte nou (1993-2011), a la Setmana del Llibre en Català
© VZ / Setmana del Llibre Català
El 25 de maig es van fer públiques les mesures de reorganització i ajustament adoptades per l'editorial Bromera: Josep Gregori va reprendre la direcció com a gerent i responsable de publicacions i es va iniciar un ERO. El dia 31, Edicions de 1984 va presentar "La Clàssica", una nova col·lecció de clàssics de la literatura universal que encara no havien estat traduïts al català.
El 12 de juny la Fundació Ramon Llull va trencar amb el grup Planeta, per la qual cosa abandona el premi Ramon Llull de les lletres catalanes, encara que manté el Premi Internacional Ramon Llull i en crea dos de nous (a la millor traducció d'una obra literària catalana a qualsevol altra llengua i a una personalitat distingida pel seu suport a la projecció exterior del català). El 13, el Parlament de Catalunya va aprovar el nomenament de sis nous membres del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts: Carles Duarte, Valentí Puig, Gemma Cendra, Isona Passola, David Albet i Mercè Gisbert, als quals es va afegir Pilar Parcerisas, que no havia dimitit amb la resta del plenari anterior. El dia 26, les editorials Cossetània i Angle Editorial van anunciar la seva fusió i la creació del 9 Grup Editorial. El dia 13 de juliol, Laia Climent va assumir la direcció de l'editorial Tres i Quatre, i el 6 de setembre el periodista Vicent Sanchis va assumir la direcció general de l'empresa editora d'El Temps. La 30a edició de la Setmana del Llibre en Català (7-16 de setembre) es va celebrar amb un balanç molt positiu: 50% més de vendes, 120.000 visitants i 200.000 euros de facturació.
Premis i distincions 2012
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va anar a parar a les mans del filòleg, historiador, assagista i editor Josep Massot i Muntaner
© Òmnium Cultural
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va anar a parar a les mans del filòleg, historiador, assagista i editor Josep Massot i Muntaner. Els Premis Nacionals de Cultura van distingir Enric Cassasses, en la modalitat de literatura, i Òmnium Cultural, en la de projecció social de la llengua catalana. Jaume Cabré va obtenir el premi Crítica Serra d'Or en la categoria de novel·la, per Jo confesso, mentre que el de narració va ser per a Alba Dedeu (Gats al parc), el de poesia per a Lluís Calvo (Estiula), el de traducció per a Helena Vidal (Armènia en prosa i en vers, d'Óssip Mandelstam), el de teatre per a Esteve Soler (Contra la democràcia) i el d'estudis literaris per a Montserrat Corretger (Domènec Guansé, crític literari i novel·lista: entre l'exili i el retorn). Jaume Cabré va obtenir, també, per Jo confesso el premi de narrativa Maria Àngels Anglada, el premi Joan Crexells i el Premi de la Crítica catalana (narrativa). Aquest darrer premi, en la modalitat de poesia, va distingir Perejaume per Les Pagèsiques, obra amb la qual també es va endur els premis Lletra d'Or, Terenci Moix de literatura catalana i Ciutat de Barcelona (literatura catalana). El premi Ciutat de Barcelona de traducció va guardonar Núria Miravet per De la meva vida: Poesia i veritat, de Johann Wolfgang Goethe. Els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians van anar a parar a Xavier Aliaga per Vides desafinades
Foto dels guanyadors dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, amb alguns dels membres del jurat i l'organització
© AELC / Relats Fotogràfics
(narrativa), Ramon Ramon per Simfonia per a un estat de coma (poesia), Alfons Llorenç per El sant del dia (assaig), Carles Alberola per Que tinguem sort! (teatre) i Octubre Centre de Cultura Contemporània (difusió de la literatura). El Cénacle Européen Francophone va distingir la trajectòria del poeta lleidatà Jaume Pont amb el premi Virgili de poesia. En el marc de la Setmana del Llibre en Català, es va atorgar el premi Trajectòria al periodista, assagista i cronista Lluís Permanyer. Josep Vallverdú va ser el guanyador del premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i els escriptors Núria Albó i Eduard Castellet van rebre la Creu de Sant Jordi. L'historiador Josep M. Ainaud i de Lasarte i el lingüista Antoni M. Badia i Margarit van ser distingits amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
El periodista, assagista i cronista Lluís Permanyer va ser guardonat amb el premi Trajectòria
© VZ / Setmana del Llibre Català
Pel que fa a la resta de premis habituals del panorama literari català, la relació de guardonats va ser: premi Josep Pla a Quan érem feliços, de Rafel Nadal; premi Ciutat de Palma de narrativa Llorenç Villalonga a Ningú no pot enganyar els morts, de Josep Maria Quintana, i el Joan Alcover de poesia a Gent forastera, de Jordi Julià; premi Maria-Mercè Marçal de poesia a Per un nus a la gola, de Juan Carlos Elijas; premi Ramon Llull a La dona veloç, d'Imma Monsó; premi Enric Valor de novel·la en valencià a Mort mossàrab, de Juli Alandes; premi Marian Vayreda de prosa narrativa a Retrobar l'ànima, d'Esteve Miralles; premi Amadeu Oller de poesia a Bèstia, d'Irene Solà; premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater a Els mots encreuats, d'Anna García Garay; els Jocs Florals de Barcelona van ser per a Dietari del pic d'estiu, de Carles Hac Mor; el premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida a Vides lascives, de Josep Pastells, i el premi de narrativa Ribera d'Ebre a El metge i un gos d'atura, d'Inès Vidal.
Premis literaris 2012
En el marc dels premis literaris de Girona, el Prudenci Bertrana de novel·la va ser per a La néta d'Adam, de Patrícia Gabancho; el Miquel de Palol de poesia per a El somni de Gregor Samsa, de Sadurní Tubau; el premi Carles Rahola d'assaig per a Cinquanta anys després, de Vicent Sanchis; el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per a De cara a Tramuntana, de Josep Torrent, i el premi Cerverí a la millor lletra de cançó en llengua catalana per a Una altra galàxia, de Pastora. A la Nit de Santa Llúcia, Màrius Serra va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la per Plans de futur, Francesc Garriga, el Carles Riba per Tornar és lluny, i Tina Vallès, el Mercè Rodoreda per El parèntesi més llarg.
Pel que fa a altres veredictes, el premi El Lector de l'Odissea va ser per a El mar dels traïdors, de Jordi Tomàs, i el Nèstor Luján de novel·la històrica per a La bruixa de pedra, de Miquel Fañanàs. Dins els premis Octubre, l'Andròmina de narrativa va ser atorgat ex aequo a La passió italiana, de Josep-Lluís Carod-Rovira, i a Hi ha morts que pesen cent anys, de Tomàs Llopis; el Vicent Andrés Estellés de poesia a El mur de Plank, de Josep Anton Soldevila, i el Joan Fuster d'assaig a Un antídot contra l'extrema dreta, de Toni Cruanyes. En un any marcat per les retallades, conseqüència de la crisi econòmica, diversos premis literaris, com el Comas i Maduell de poesia, el Rovira i Virgili d'assaig autobiogràfic, el Joan Amades de cultura popular o el Vila de Tarroja, no es van convocar per falta de pressupost.
Els llibres de l'any
Memòria d'uns ulls pintats, de Lluís Llach, va ser un dels títols més venuts en català
© Eugeni Ordeig
D'entre tots els llibres en català publicats durant el 2012, alguns van destacar especialment per la seva qualitat. Entre els de gènere narratiu cal destacar: Crim de sang, de Sebastià Alzamora; Memòria d'uns ulls pintats, de Lluís Llach; Llefre de tu, de Biel Mesquida; Quan érem feliços, de Rafel Nadal; Mossegar la poma, de Francesc Serés; El talent, de Jordi Nopca; Les meues universitats, de Joan-Daniel Bezsonoff; Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company; La dona veloç, d'Imma Monsó; En caure la tarda, de Jordi Coca; La col·laboradora, d'Empar Moliner; Ara que som junts, de Roc Casagran; Carretera secundària, de Joan Carreras; La pell de l'aigua, d'Isabel Olesti; La gatera, de Muriel Villanueva; La dona que es va perdre, de Marina Espasa; Les banderes de l'1 d'abril, d'Antoni Vives; Hipnofòbia, de Salvador Macip, i la reedició de Gualba, la de les mil veus, d'Eugeni d'Ors.
Un dels llibres destacats de poesia va ser Es perd el senyal, de Joan Margarit
© Grup 62
Pel que fa a la poesia: Es perd el senyal, de Joan Margarit; Lent, de Narcís Comadira; El romanço d'Anna Tirant, de Josep Pedrals, i Llum d'Irlanda, de Marcel Riera.
En l'apartat d'assaig, memòries i estudis literaris, destaquen: Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics, de Josep M. Castellet; Brins de literatura universal, de Jordi Llovet; El somni d'una pàtria de paraules: Teodor Llorente, de Josep Piera; Memòries III: de la bonança a un repte nou (1993-2011), de Jordi Pujol; Començar de nou, de Ferran Casas i Joan Rusiñol, i les reedicions dels volums II i III de l'Obra Completa de Joan Fuster i d'Espanya contemporània (1814-1953), de Jaume Vicens Vives.
Pel que fa a les traduccions van destacar: Els papers pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens; Diari d'hivern, de Paul Auster; La llebre amb ulls d'ambre, d'Edmund de Waal; A la Patagònia, de Bruce Chatwin; De llindar en llindar, de Paul Celan; Diari de viatge, de Michel de Montaigne; El gat i El gos groc, de Georges Simenon; Dietari d'un cos, de Daniel Pennac; Ciutat oberta, de Teju Cole; Kafka, de Pietro Citati; Balla, balla, balla, d'Haruki Murakami; Un home invisible, de Ralph Ellison; Dins d'una campana de vidre, d'Anaïs Nin; Bressol de gat, de Kurt Vonnegut; Morfina. Relats d'un jove metge, de Mikhail Bulgakov; Una qüestió personal, de Kenzaburo Oe; Sobre el teatre de titelles i altres escrits, d'Heinrich von Kleist, i El diable i altres relats, de Marina Tsvetàieva.
Les absències de l'any
El 16 de gener va traspassar Carles Pujol Jaumandreu, crític, historiador de la literatura, professor, editor, novel·lista, poeta i traductor (75 anys). El 6 de febrer va morir Antoni Tàpies, pintor, escriptor, teòric de l'art i un dels membres fundadors de la revista d'avantguarda Dau al Set (88 anys). El 4 de març va traspassar la poeta, pintora i traductora Felícia Fuster (91 anys); el dia 5, el ninotaire i autor teatral Joaquim Muntanyola (97 anys), i el 13, la novel·lista Teresa Pàmies (92 anys). El 3 de juny va morir l'escriptor i pedagog Emili Teixidor (78 anys), i el 21 del mateix mes, el filòsof i traductor Joan Leita i Graells (76 anys). El 9 d'agost va traspassar el periodista i historiador Josep Maria Ainaud i de Lasarte (87 anys) i el 26, el filòleg, especialista en literatura popular i medieval i en escriptura i tipografia Josep Maria Pujol (65 anys). El 3 de setembre va morir el narrador i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs Josep Maria Illa (83 anys) i el 19 d'octubre l'assagista, crític i historiador de la literatura Jordi Castellanos (66 anys).
Literatura castellana
El blog Patrulla de Salvación va acusar l’escriptora Eugenia Rico d’haver falsificat una notícia de The New York Times
© Eugenia Rico
Crisi i neguit. Aquests elements, tan lligats l'un amb l'altre, van marcar la temporada editorial espanyola, amb reaccions com les de Lucía Etxebarria i Carlos Ruiz Zafón a la qüestió de la pirateria literària: l'autora de Beatriz y los cuerpos celestes va amenaçar de deixar d'escriure definitivament, mentre que el responsable de L'ombra del vent va anunciar que els seus llibres no sortirien a la venda en format digital. Un altre exemple clar d'aquest fet va ser la polèmica al voltant del premi RBA de novel·la negra: deu dies abans que es concedís, el periodista i editor José Sanclemente va publicar en el seu bloc el nom del guanyador (Michael Connelly per The Black Box) i va denunciar que el grup RBA, que presideix Ricardo Rodrigo, s'havia servit dels diners del guardó, 125.000 euros, per a arrabassar l'autor a Roca Editorial (segell que presideix la muller de Sanclemente, Blanca Rosa Roca), i que ja havien fet el mateix l'any anterior amb Patricia Cornwell i Ediciones B, i que, tot i no fer-se'n ressò, la premsa especialitzada n'era conscient des de feia sis mesos (Tienes que contarlo, per cert, va ser el molt adient títol de la novel·la que Sanclemente va presentar aquest 2012).
Les retallades econòmiques que va dur a terme el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, amb José Ignacio Wert al front, van fer que les biblioteques del país perdessin la possibilitat de mantenir les subscripcions a publicacions culturals. Una d'aquestes publicacions, Revista de Libros, es va veure abocada a la desaparició en retirar-li, a més, Caja Madrid el suport econòmic (Leer, en canvi, va continuar el seu camí tot i perdre el director, José Luis Gutiérrez, històric del periodisme de la Transició, mort a 69 anys). La tempesta també es va emportar un dels segells independents del país més interessants, DVD Ediciones, que comandava Sergio Gaspar, i els pressupostos de l'Instituto Cervantes per al 2013 es van retallar un 37%.
María Dueñas és l'autora de Misión Olvido
© Sofía Moro
Una altra controvèrsia interessant, tot i que de caràcter més anecdòtic, va ser la protagonitzada per Eugenia Rico quan el bloc Patrulla de Salvación va acusar l'escriptora d'haver falsificat la notícia de The New York Times en la qual la crítica estrella Michiko Kakutani la qualificava com "la Virginia Woolf de l'era Facebook". Rico va acabar acceptant la falsedat de la peça, però no la seva autoria, que va adjudicar a un seguidor trasbalsat. Parlant de bogeria, al març un home va intentar calar foc a l'entrada de la llibreria Antonio Machado del Círculo de Bellas Artes de Madrid, però la cosa no va passar d'un petit ensurt per als seus treballadors.
Entre tanta notícia negativa, cal esmentar que la Biblioteca Nacional va celebrar el seu tercer segle d'existència. Austral, el primer segell de butxaca de l'àmbit hispà, que va ser creat per Espasa Calpe a l'Argentina i que en un context de guerra civil a l'Estat espanyol i de pirateria va presentar uns llibres més petits i menys cars, va complir 75 anys. Al 70è aniversari va arribar Ariel, històric segell especialitzat en llibres d'assaig.
Quant a l'apartat de best-sellers, Espanya tampoc no va ser immune al fenomen protagonitzat per Fifty Shades of Grey, d'E.L. James (nom de ploma d'Erika Mitchell). Prova d'això va ser que, ni tan sols després de vendre un milió i mig d'exemplars d'El temps entre costures, María Dueñas va poder desbancar la trilogia d'E.L. James amb la seva segona novel·la, Misión Olvido.
A més, també van funcionar bé en les llistes Palmeras en la nieve
Palmeras en la nieve va ser el títol del nou llibre de Luz Gabas
© Pedro Cobo
, de Luz Gabas; El enredo de la bolsa y la vida,d'Eduardo Mendoza (una nova peripècia del detectiu anònim nascut el 1979 a El misterio de la cripta embrujada); La tabla esmeralda, de Carla Montero; El lector de Julio Verne, d'Almudena Grandes (segon títol de la sèrie Episodios de una Guerra Interminable), i La conjura de Cortés, de Matilde Asensi, amb la qual l'escriptora alacantina va tancar la saga de Martín Ojo de Plata. Dins de la no-ficció van destacar La soledad de la reina, de Pilar Eyre; l'autobiografia Nadie es más que nadie, de l'expresident càntabre Miguel Ángel Revilla; La civilización del espectáculo, de Mario Vargas Llosa, i obres tan lligades als signes dels temps com El arte de no amargarse la vida, de Rafael Santandreu, i Viaje al optimismo, d'Eduard Punset.
Albert Sánchez Piñol va publicar el polèmic Victus. 1714
© Ferran Torné
Altres títols importants de l'any van ser Las leyes de la frontera, de Javier Cercas; La hija del Este i Pasajero K, en què Clara Usón i Adolfo García Ortega, respectivament, van coincidir a retratar els principals criminals de les guerres balcàniques del principi dels anys noranta; El tango de la vieja guardia, d'Arturo Pérez-Reverte; Aire de Dylan, d'Enrique Vila-Matas; Los inmortales, de Manuel Vilas; la doble novetat pòstuma Noche de los enamorados i Todos los besos del mundo, de Félix Romeo; Lo que no está escrito, de Rafael Reig; Ayer no más, d'Andrés Trapiello; Medusa, de Ricardo Menéndez Salmón; el llibre de relats El edificio, de David Monteagudo; Entra en mi vida, de Clara Sánchez; La mujer de sombra,de Luisgé Martín; Mi amor en vano, de Soledad Puértolas; l'ambiciós fresc històric Victus. 1714, d'Albert Sánchez Piñol (polèmic per la seva temàtica, però també per la decisió de l'autor d'escriure'l directament en castellà); Alehop, de José Antonio Fortuny; la sàtira Una grande y zombi, d'Hernán Migoya; El hijo de Brian Jones, de Jesús Ferrero; El rayo dormido, de Carmen Amoraga; El mapa del cielo, de Félix J. Palma; La bibliotecaria de Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe; el thriller internacional Busca mi rostro, d'Ignacio del Valle; Agua cerrada, d'Alejandro Palomas; Ahogada en llamas, de Jesús Ruiz Montilla; la novel·la negra No vuelvas a casa,de Carlos Zanón; El amante uruguayo, de Santiago Roncagliolo (en què el peruà va intentar desbrossar la biografia del molt mitòman escriptor Enrique Amorim, qui assegurava haver disposat de les restes mortals de García Lorca); el llibre de viatges Colinas que arden, lagos de fuego, de Javier Reverte; els assaigs Posteconomía, d'Antonio Baños, i El lectoespectador, de Vicente Luis Mora, i, dins el que podríem qualificar com una narrativa jove i de relleu, La existencia de Dios, de Miguel Barrero; Un buen chico, de Javier Gutiérrez; Fresy Cool, d'Antonio J. Rodríguez; El hombre que gritó la tierra es plana, de Roberto de Paz; El duelo y la fiesta, de Jenn Díaz, i una doble proposta signada per Juan Soto Ivars: La conjetura de Perelman i Siberia.
Àlvaro Pombo va rebre el premi Nadal per l'obra El temblor del héroe
© Editorial Destino
En el terreny dels premis, Álvaro Pombo va rebre el premi Nadal per El temblor del héroe; el Biblioteca Breve va recaure en Javier Calvo per El jardín colgante; Fernando Savater es va endur el Primavera per Los invitados de la princesa; Juan Goytisolo va veure reconeguda la seva carrera amb el premi Formentor; El día de mañana d'Ignacio Martínez de Pisón i Estuario de Tomás Segovia van ser guardonats amb els Premios Nacionales de la crítica espanyola en les categories de narrativa i de poesia, respectivament; l'Alfaguara va ser per a l'argentí Leopoldo Brizuela per Una misma noche; l'Anagrama d'assaig va destacar La ética de la crueldad, de José Ovejero; el Príncipe de Asturias de les lletres va volar als Estats Units amb Philip Roth com a receptor; el nicaragüenc Ernesto Cardenal es va alçar amb el Reina Sofía de poesia i el cordovès Pablo García Baena va fer el mateix amb el Federico García Lorca; Leopoldo Abadía va obtenir l'Espasa per l'assaig El economista esperanzado. Manual de urgencia para salir de la crisis; Almudena de Arteaga va guanyar l'Azorín amb Capricho; Jorge Herralde es va convertir en el segon editor no anglosaxó que rebia el Lifetime Achievement Award que concedeixen la Fira del Llibre de Londres i la Publishers Association, mentre que el premi que llueix el seu cognom va anar a parar a Juan Francisco Ferré i l'obra Karnaval; Lorenzo Silva va triomfar en el Planeta amb La marca del meridiano (setena aventura dels seus guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro) i la presentadora de televisió Mara Torres va ser finalista amb La vida imaginaria; el Cervantes va recaure en José Manuel Caballero Bonald, i, finalment, quant als Premios Nacionales, el de les lletres va reconèixer Francisco Rodríguez Adrados, mentre que Los enamoramientos, de Javier Marías (que ha rebutjat el premi), Un girasol flotante, d'Antonio Carvajal, i El gobierno de las emociones, de Victòria Camps, van encapçalar, respectivament, els apartats de narrativa, poesia i assaig.
Cal esmentar, a més, que aquest 2012 ens van deixar els mexicans Carlos Fuentes i Ernesto de la Peña, morts a 83 i 84 anys, respectivament (en honor de Fuentes, el Govern mexicà va crear el premi que porta el seu nom, que en aquesta primera edició va ser per a l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa); els argentins Héctor Tizón i Horacio Vázquez-Rial, a 82 i a 65 anys, respectivament; els editors Germán Sánchez Ruipérez (a 85 anys), Josep Maria Berenguer (a 68 anys) i Esther Tusquets (que poc abans havia presentat un llibre de converses amb el seu germà Òscar, Tiempos que fueron, a 75 anys), i el novel·lista, poeta, historiador i editor Carles Pujol, també a 75 anys.
Literatura anglosaxona
Una antiga executiva de la televisió anglesa va protagonitzar el principal fenomen de vendes de l'any a mig món. Es tracta d'Erika Mitchell, més coneguda amb el pseudònim d'E.L. James, i de la trilogia Fifty Shades of Grey (el primer títol havia aparegut el 2011 i les dues continuacions aquest 2012, Fifty Shades Darker i Fifty Shades Freed), una obra nascuda com a fanfiction de la saga Twilight, de Stephenie Meyer, que va acabar encapçalant totes les llistes occidentals amb la seva morbosa temàtica d'erotisme i de dominació light (molts li van adjudicar l'etiqueta de "pornografia per a mares"). A Anglaterra, sense anar més lluny, Grey va desbancar El codi da Vinci, de Dan Brown, com a llibre que va trigar menys a arribar al milió d'exemplars venuts en edició rústica.
Precisament un milió va ser el nombre de còpies que va facturar anticipadament l'anhelat debut de J.K. Rowling en la narrativa per a adults, The Casual Vacancy. La seva sortida, però, va ser rebuda amb tebior per la crítica, que en va destacar principalment la cruesa del contingut, amb adolescents que s'automutilen, la violació d'una noia a mans del camell de la seva mare, escenes de drogoaddicció, etc. La màgia i la ingenuïtat de Harry Potter van quedar definitivament enrere.
Hilary Mantel es va endur el premi Man Booker per l'obra Bring Up the Bodies
© Janie Airey / The Man Book Prize
Altres títols destacats de la temporada van ser Lionel Asbo, de Martin Amis; Sweet Tooth, d'Ian McEwan; Bring Up the Bodies, de Hilary Mantel; In One Person, de John Irving; Telegraph Avenue, de Michael Chabon; Dirt, de David Vann; Canada, de Richard Ford; The Wind Through the Keyhole, de Stephen King, i The Price of Politics, la nova investigació periodística de Bob Woodward sobre el tractament de la crisi econòmica de l'Administració Obama.
L'any 2012 va ser, a més, un temps per a mirar enrere a Anglaterra, que va celebrar el bicentenari del naixement de Charles Dickens i el centenari del segell Oxford University Press India, i que a la vegada va veure com la llegendària Encyclopaedia Britannica es deixava de publicar en paper 244 anys després. Internet és el camí i precisament en aquest suport van ser publicades les 43.000 pàgines dels diaris personals de la reina Victòria.
Dins l'apartat de premis, Hilary Mantel es va convertir en la primera dona i ploma anglesa a guanyar per segona vegada el Man Booker gràcies a Bring Up the Bodies; Andrew Miller va guanyar el Costa al llibre de l'any per Pure; Madeline Miller va obtenir l'Orange gràcies a The Song of Achilles, i Jon McGregor va triomfar a l'IMPAC Dublin amb Even the Dogs. A l'altra banda de l'Atlàntic, el Pulitzer de narrativa va quedar desert, el National Book Critics Circle Award va recaure en la novel·la Binocular Vision, d'Edith Pearlman, i en el poemari Space, in Chains, de Laura Kasischke, mentre que el National Book Award de narrativa va ser per a The Round House, de Louise Erdrich, el d'assaig per a Behind the Beautiful Forevers, de Katherine Boo, i el de poesia per a Bewilderment, de David Ferry. A més, Philip Roth va ser guardonat amb el premi Príncipe de Asturias de les lletres i Natasha Trethewey es va convertir en la XIX Poet Laureate del país de les barres i les estrelles.
Finalment, les lletres anglosaxones es van acomiadar de Sam Youd, mort a 89 anys; Dmitri Nabokov, a 77 anys; Maurice Sendak, a 83 anys; Paul Sussman, a 45 anys; Ray Bradbury, autor de ciència-ficció que ens va deixar a 91 anys; Gore Vidal, a 86 anys; Barry Unsworth, a 81 anys; Maeve Binchy, a 72 anys, i Adrienne Rich, a 82 anys.
Literatura francesa
Laurent Binet va relatar la campanya presidencial de François Hollande a Rien ne passe comme prévu
© JFP
El nou president de la República, François Hollande, no va poder escapar de l'escrutini de la seva vida privada i va veure com les desavinences entre la seva actual parella, la periodista Valérie Trierweiler, i l'anterior, la política socialista Ségolène Royal, es van traduir en novetats editorials com Entre deux feux, d'Anna Cabana i Anne Rosencher; La Favorite, de Laurent Greilsamer; La Frondeuse, d'Alix Bouilhaguet i Christophe Jakubyszyn, o L'ex,de Sylvain Courage. A més, l'escriptor Laurent Binet va donar el seu testimoni de la campanya presidencial a Rien ne passe comme prévu, i Trierweiler va fer el mateix, tot i que des d'una perspectiva més íntima, a François Hollande Président.
Un dels títols importants en francés va ser Rue des voleurs, de Mathias Énard
© Marc Melki
Altres títols importants de la temporada van ser Barbe Bleue, de la belga Amélie Nothomb; Rue des voleurs, de Mathias Énard; Les désorientés, d'Amin Maalouf; Le bonheur conjugal, de Tahar Ben Jelloun; Kaïken, de Jean-Christophe Grangé; 7 ans aprés, de Guillaume Musso; L'Éclaircie,de Philippe Sollers; Pour seul cortège, de Laurent Gaudé, i Parfums, de Philippe Claudel.
Jérôme Ferrari va guanyar el premi Goncourt amb Le sermon sur la chute de Rome, mentre que la ruandesa Scholastique Mukasonga va obtenir el Renaudot per Notre-Dame du Nil una decisió sorprenent perquè l'obra no estava entre les finalistes. Patrick Deville es va endur el Femina per Peste & Choléra, i Joël Dicker va assolir el Grand Prix du Roman de l'Académie Française per La vérité sur l'affaire Harry Québert. El premi Médicis va ser per a Féerie générale, d'Emmanuelle Pireyre.
A més, mentre celebraven el centenari del naixement de l'escriptor Pierre Boulle i els tres segles del naixement del filòsof suís Jean-Jacques Rousseau, les lletres francòfones van lamentar la desaparició dels belgues Félicien Marceau, a 98 anys, i de Jacqueline Harpman, a 82 anys; del suís Jean Vuilleumier, a 78 anys; de Robert Sabatier, a 88 anys; del poeta Gilbert Prouteau, a 95 anys, i d'Hector Bianciotti, primer escriptor d'origen hispanoamericà escollit per l'Académie Française, mort a 82 anys.
Literatura italiana
Fai bei sogni, de Massimo Gramellini, va ser un dels grans éxits de vendes
© Mauro Vallinotto
Els clàssics mai no perden actualitat, tot i que de vegades per motius equivocats. Set segles després de la seva composició, la Divina Comèdia, de Dant, va ser objecte d'una polèmica quan l'organització pels drets humans Gherush92 la va qualificar de "racista, antisemita i islamòfoba", i en va demanar la retirada dels plans d'estudi escolars italians.
Per la seva banda, Andrea Camilleri tindrà categoria de clàssic en qualsevol moment. A 87 anys va tancar l'any amb un doctorat honoris causa en història d'Europa per la universitat romana de La Sapienza i quatre novetats editorials: els contes breus Il diavolo, certamente; La Regina di Pomerania e altre storie de Vigatà; Dentro il labirinto, sobre la misteriosa mort de l'assagista i crític d'art Edoardo Persico el 1936, i Una lama di luce,un nou cas del comissari Salvo Montalbano.
Altres obres destacades de l'any van ser Fai bei sogni, de Massimo Gramellini; L'isola e le rose, de Walter Veltroni; La donna dei fiori di carta, de Donato Carrisi; I segreti d'Italia, de Corrado Augias; Tre volte all'alba, d'Alessandro Baricco; Il momento è delicato, de Niccolò Ammaniti; Respiro corto, de Massimo Carlotto, i Se ti abbraccio non aver paura,de Fulvio Ervas.
Dins l'apartat de premis, el Fondazione Campiello va reconèixer la carrera de Dacia Maraini, mentre que el Campiello de novel·la va ser per a La collina del vento, de Carmine Abate. L'Strega va recaure en Inseparabili, d'Alessandro Piperno, i el premi Viareggio va guardonar Le parole perdute di Amelia Lynd, de Nicola Gardini, i Salva con nome, d'Antonella Anedda, com a millors obres de narrativa i de poesia, respectivament.
Finalment, cal esmentar la mort d'Antonio Tabucchi, l'autor d'Afirma Pereira, a 68 anys; de Carlo Fruttero, conegut sobretot per les seves col·laboracions amb Franco Lucentini, a 85 anys; de Vincenzo Consolo, a 78 anys, i del poeta Elio Pagliarani, a 84 anys.
Literatura alemanya
Una vegada més, Günter Grass va protagonitzar la principal polèmica de la temporada literària alemanya, amb un poema publicat a diferents mitjans periodístics internacionals, Was gesagt werden muss ('El que cal dir'), en el qual criticava un possible atac preventiu de l'Estat d'Israel contra les instal·lacions atòmiques de l'Iran i el programa nuclear del país de l'estrella de David. Aprofitant el seu passat com a membre de les SS, Israel el va declarar personanon grata i li va prohibir l'entrada al país. El premi Nobel del 1999 es va disculpar dient que els seus versos tenien com a únic destinatari la política de l'administració Netanyahu, tot i que no es va poder estar d'afegir que tan sols dos països l'havien tractat d'aquesta manera abans: l'antiga Birmània i l'antiga Alemanya de l'Est. Tres setmanes després, Grass va presentar un altre poema dedicat a la crisi europea en el qual lamentava la situació econòmica i social a Grècia, però la polseguera va ser molt menor.
El Ministeri de Finances de l'estat de Baviera va demostrar més mà esquerra en decidir, tres anys abans de perdre el copyright sobre Mein Kampf ('La meva lluita') d'Adolf Hitler i de veure's obligat a permetre'n la publicació, que ell mateix s'encarregaria d'editar la bíblia del nazisme en una doble versió anotada per a adults i escoles, recalcant que aquelles idees van portar el continent al desastre i van provocar milions de morts.
Wolfgang Herrndorf va ser guardonar amb el premi de la Fira del Llibre de Leipzig per Sand
© Preis der Leipziger Buchmesse
Dins l'apartat de guardons, el premi de la Fira del Llibre de Leipzig va recaure en Sand ('Sorra'), de Wolfgang Herrndorf; el premi de la Pau que atorga l'Associació de Llibreters Alemanys va ser per al dissident xinès Liao Yiwu, i el filòsof Jürgen Habermas va rebre el Heinrich Heine. Per la seva banda, el premi Georg-Büchner va celebrar la carrera de Felicitas Hoppe; l'Ingeborg Bachmann va anar a parar a les mans d'Olga Martynova (nascuda a Rússia però resident a Frankfurt des del 1991) per Ich werde sagen 'Hi' ('Vaig a dir 'Hola''), i el Deutscher Buchpreis va reconèixer Landgericht ('Tribunal de districte'), d'Ursula Krechel.
Altres títols importants de l'any van ser Die Zeit, die Zeit ('El temps, el temps'), de Martin Suter; Aller Tage Abend ('Totes les vigílies'), de Jenny Erpenbeck; Nicht weisses von ('No de blanc'), d'Ulf Erdmann Ziegler; Fliehkräfte ('Centrífug'), de Stephan Thome, i Er ist wieder da ('Ha tornat'), de Timur Vermes, en el qual un Hitler rediviu es troba amb l'Alemanya multicultural del segle XXI.
Quant a les defuncions, aquest 2012 va dir adéu a Carl Weissner, a 71 anys; Eberhard Horst, a 88 anys; Hanns Kneifel, a 75 anys; l'austríac Ernst Hinterberger, a 80 anys; el dramaturg Wolfgang Wiens, a 70 anys; Konrad Hansen, a 78 anys; Kurt Küther, a 83 anys, i Herbert Rosendorfer, a 78 anys.
Literatura dels països de l'Est
Tot i passar gran part del temps treballant a França, l'escriptor rus Grigori Txkhartixvili, més conegut pel pseudònim de Borís Akunin, es va convertir en una de les figures més compromeses de l'oposició russa a Vladímir Putin. Primer com a membre de la Lliga de Votants; després, com a organitzador d'una marxa al maig per esbrinar si els ciutadans de Moscou es podien manifestar lliurement pels carrers de la ciutat, i finalment com a veu crítica contra el judici i posterior condemna a tres integrants del grup musical Pussy Riot. A més, Txkhartixvili va tenir temps per a presentar el seu darrer llibre, Aristonomiya, signat amb el seu nom real i amb les revolucions del febrer i de l'octubre del 1917 i la guerra civil russa com a escenaris.
Igualment polèmic i compromès, el serbi Svetislav Basara va publicar una novel·la amb el provocatiu títol de Mein Kampf ('La meva lluita'), en la qual la conversa hospitalària entre dos pacients li va servir per a saldar comptes amb les tendències feixistes que segons ell continuen presents en la vida pública del seu país, i més concretament amb personalitats com Dobrica Ćosić o Vojislav Koštunica. Com a missatge central hi ha la idea que la principal víctima del nacionalisme serbi ha estat la mateixa Sèrbia.
Sense abandonar aquest país balcànic, el premi NIN va recaure en Slobodan Tišma. A més, el Booker Rus va ser per a Krestianin i tinéidjer ('El vilatà i l'adolescent'), d'Andrei Dmitriev, mentre que el Franz Kafka, famós per haver coincidit amb el premi Nobel en les seves edicions del 2004 i el 2005, va anar a parar a mans de la txeca Daniela Hodrová. El Premi Europeu de Literatura va ser per al rus Vladímir Makanin.
Josef Škvorecký, txec també, encara que exiliat al Canadà d'ençà dels esdeveniments de la primavera de Praga, va morir a Toronto a 87 anys. A més, aquest 2012 es va acomiadar la poeta i premi Nobel polonesa Wisława Szymborska, a 88 anys; els escriptors russos Assar Éppel (precisament traductor de Szymborska a la llengua de Tolstoi), a 77 anys; Valentín Txernikh, també a 77 anys; Arkadi Dragomóixtxenko, a 66 anys; l'hongarès Attila Hazai, a 44 anys; i el rus Boris Strugatsky, a 79 anys.