Literatura catalana
Un dels signes d'identitat de Catalunya és la consideració de la llengua com un element clau per al desenvolupament del país. Tant és així que, cada any, una gran varietat d'autors esdevenen part de l'immens llegat literari del país gràcies a la seva voluntat d'expandir coneixements a tot el món.
Jordi Gispert va substituir el fundador de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que després de trenta-set anys al capdavant de l’establiment es va jubilar
© Llibreria 22
El 2015 va ser l'any Ramon Llull, la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu. La singularitat del seu pensament i la qualitat de la seva literatura el van convertir, des de la seva mort ja fa 700 anys, en un dels màxims exponents de la cultura i el pensament d'Europa. Tant és així que, des del novembre del 2015 i fins al novembre del 2016, hi ha previstos tota mena d'actes per tal de divulgar-ne la vida i l'obra en tots els seus aspectes. També fou l'Any Ramon Muntaner, emblemàtic cronista medieval nascut a Peralada fa 750 anys. La commemoració del seu naixement va tenir com a principal objectiu difondre el seu llegat no tan sols a la seva ciutat natal, sinó també per tot el territori de parla catalana.
A banda d'això, i coincidint amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars --un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat de Catalunya--, el Govern va declarar el 2015 Any de les Biblioteques. Així, es van impulsar diverses mesures de suport i cooperació interadministrativa amb l'objectiu d'enfortir els serveis dels 378 equipaments públics repartits pel país.
La primera setmana de l'any, la Llibreria Documenta va celebrar la festa del seu 40è aniversari amb la presència dels seus dos socis principals, Josep Cots i Èric del Arco, i del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El dia 13 de gener es va inaugurar oficialment la Biblioteca Carles Rahola de Girona, tot i que ja havia obert portes el mes de desembre anterior i, al cap d'uns dies i aprofitant la presentació del seu balanç del 2014, l'Institut Ramon Llull va desvelar que l'anglès ja és la segona llengua que publica més traduccions de literatura catalana. El mes de gener va acabar amb una magnífica notícia. El dia 30, la prestigiosa revista russa Afisha va publicar una llista, confeccionada per mig centenar de persones entre escriptors, redactors, crítics i periodistes del mateix mitjà, amb els cent millors llibres del segle XXI publicats fins ara, entre els quals hi havia La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol --una novel·la de ciència-ficció i reflexió sobre les paradoxes del comportament humà--, al costat d'obres d'autors de renom com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Stephen King o Orhan Pamuk.
El febrer va ser un mes de relleus. El dia 1, Jordi Gispert va substituir el fundador de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que, després de trenta-set anys al capdavant de l'establiment, es va jubilar; mentre que, el dia 13, Josep Creuheras va passar a ocupar el lloc del recentment traspassat José Manuel Lara al capdavant del Grup Planeta.
El 2015 es va constituir el Consell Social de la Cultura, un òrgan consultiu del Govern que cerca que els sectors econòmics i socials participin més en la cultura
© Generalitat de Catalunya
El 3 de març es va constituir el Consell Social de la Cultura, un nou òrgan consultiu del Govern amb 52 representants de la societat civil i l'Administració que pretén que els sectors socials i econòmics participin més intensament en el desplegament de la vida cultural. Altrament, el dia 27, l'editora Ester Pujol va deixar Columna i el Grup 62 després de vint-i-un anys a l'empresa. I l'endemà, Bel Olid va ser escollida nova presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), rellevant el president dels darrers vuit anys, Guillem-Jordi Graells. La traductora i narradora va esdevenir, així, la primera dona electa en el càrrec i la més jove dels deu presidents que ha tingut l'AELC al llarg dels anys.
Lleida va acollir els actes de celebració dels vint-i-cinc anys de vida de Pagès Editors, el dia 7 d'abril, amb una exposició al claustre de la biblioteca pública de la ciutat.
La diada de Sant Jordi, el dia 23, va finalitzar amb un augment de facturació (6%) i d'exemplars venuts (4%), així com d'autors catalans (53,6%). Els llibres més venuts van ser Algú com tu, de Xavier Bosch, El món blau. Estima el teu caos, d'Albert Espinosa, Un any i mig, de Sílvia Soler, Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí, i També això passarà, de Milena Busquets. De no ficció, en canvi, van ser És l'hora dels adéus?, de Xavier Sala i Martín, Ole tu!!!, de Lluís Jutglar, Córrer per pensar i sentir, de Francesc Torralba, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah, i No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals. El president de la Cambra de Comerç, Patrici Tixis, va descriure la diada com "el millor Sant Jordi dels últims anys", tot expressant dos desitjos: tolerància zero amb la pirateria i una millora de l'índex de lectura, ja que Catalunya es troba per sota de la mitjana europea.
La Setmana de la Poesia de Barcelona es va presentar el 6 de maig amb l'anunci del relleu de Sam Abrams pel poeta Manuel Forcano al capdavant del Festival de Poesia a partir del 2016. Altrament, el dia 19, l'editor, escriptor i actual director d'El Born Centre Cultural, Quim Torra, va esdevenir el nou director de la Revista de Catalunya, prenent-ne el relleu al professor Josep Maria Roig i Rosich, que va deixar el càrrec a petició personal després de tres anys i mig, tot i haver sabut consolidar la publicació en moments de molta dificultat per al sector. La Revista de Catalunya ja té noranta anys d'història, durant els quals ha contribuït al debat intel·lectual del país, a la reflexió i la recerca, i amb gairebé mig miler de subscriptors. L'endemà, Quim Torra va participar en la presentació de la Societat d'Amics de Marcel Proust, de la qual forma part, juntament amb una trentena més de persones, entre les quals destaquen el cineasta Albert Serra, l'especialista Víctor Gómez Pin o el llibreter Lluís Morral. Presidida per l'advocat, economista i escriptor Amadeu Cuito, un apassionat proustià que posseeix una biblioteca amb més de dos mil volums i documents de Proust o sobre Proust, la societat es va crear amb la voluntat de divulgar l'obra de l'autor i estimular-ne el debat i els estudis. I per tancar el mes de maig, el dia 27, la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals va reconèixer la revista Saó, el setmanari penedesenc El 3 de vuit, el mensual La Borrufa i el diari digital delCamp.cat com a millors publicacions de l'any. El jurat va considerar, a més, que la capçalera nuvol.com mereixia una menció especial com a mitjà digital.
Vilaweb va celebrar els vint anys de vida amb un diàleg entre el president de la Generalitat, Artur Mas (esquerra) i el portaveu de la CUP, David Fernàndez (dreta), moderat per Vicent Partal (centre), cofundador d’aquest mitjà digital
© Generalitat de Catalunya
El juny va començar amb el nomenament com a comissari de l'Any Llull 2016 del professor, coordinador i especialista en l'obra de Ramon Llull, Joan Santanach Suñol. El dia 15, Vilaweb va celebrar els vint anys de la seva fundació amb un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que va tenir com a plat principal un diàleg entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el portaveu de la CUP, David Fernàndez, moderat per Vicent Partal, cofundador del mitjà digital, amb presència de més de 400 persones. Vilaweb és l'únic mitjà digital que ha rebut premis tan prestigiosos com el Premi Nacional de periodisme i el Ciutat de Barcelona de premsa, guardons que evidencien la capacitat d'innovació i lideratge mantingudes per l'entitat al llarg del temps. El dia 22, el ple de l'Institut d'Estudis Catalans va acordar la incorporació de Martí Domínguez i Francesca Segura com a membres numeraris de la institució, en la Secció de Ciències Biològiques i en la de Filosofia i Ciències Socials, respectivament. I el 23, l'escriptora mallorquina i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, CarmeRiera, va ser nomenada presidenta de CEDRO, entitat que vetlla pels drets de reproducció i la propietat intel·lectual dels autors, per unanimitat. Mentre que, el dia 25, es va saber que s'havia exhaurit la primera edició en anglès d'Incerta Glòria, de Joan Sales --a qui la premsa anglesa ha comparat amb Hemingway i Orwell--, després de publicar-se al final del 2014 al Regne Unit, amb crítiques elogioses de mitjans especialitzats com Literary Review i ser inclosa en les llistes dels millors llibres del 2014, es va anunciar que ja s'estava començant a preparar una segona edició per al setembre.
Llibretes personals d’Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, part del fons personal dels artistes que va ingressar el 2015 a la Biblioteca de Catalunya
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
L'1 de juliol, coincidint amb els sis anys de la mort de Baltasar Porcel, es va anunciar una gran exposició al Palau Robert sobre la seva figura a partir del mes de novembre. El dia 22, Quim Torra va substituir Muriel Casals en la presidència d'Òmnium Cultural fins a les eleccions del desembre, perquè l'expresidenta de l'entitat va dimitir per anar com a número tres a la llista de Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre. A banda d'això, el divendres 31, en una parada dels Encants de Barcelona, hi van aparèixer tot un seguit de llibres que formaven part de la biblioteca del pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada i de Maria Girona. L'alerta es va donar a través de les xarxes socials quan un escriptor i professor natural de Capellades, com ho era el mateix Ràfols-Casamada, els va identificar mentre passejava pel mercat i ho va exposar a través del seu perfil a Facebook i a Twitter. A més dels seus llibres, hi havia fotografies, llibres il·lustrats, cartes, llibretes amb esbossos i alguns quadres firmats amb A. Ràfols, que bé podien ser d'ell o del seu pare, tots considerats, no obstant això, d'interès per al país. La directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, s'hi va presentar l'endemà per tal d'aturar-ne la venda, però un col·leccionista privat ja havia comprat el lot de peces. Això sí, amb la intenció de conservar-lo, catalogar-lo i estudiar-lo.
La Universitat Catalana d'Estiu va dedicar la 48a edició a homenatjar Ovidi Montllor, Teresa Rebull, Joaquim Molas i els 150 anys del naixement del compositor Enric Morera del 17 al 23 d'agost. Uns dies més tard, l'1 de setembre, Guillem d'Efak Fullana-Ferré va abandonar l'agència de Carmen Balcells, que va fer 85 anys a l'agost, però que continuava presidint-la, després d'un any i mig treballant-hi. Al final de maig del 2014 s'havia fet pública la unió empresarial entre Balcells i Andrew Wylie, incorporant nous agents com Amazon o Google en el marc de la revolució digital, però quinze mesos després encara no s'havien concretat les condicions de l'entesa entre dues de les agències més importants en llengua castellana i anglesa, respectivament. Així, la sortida d'Efak de l'agència va provocar que la renovació de Balcells esdevingués una incògnita un altre cop.
L’edició de la Setmana del Llibre en Català va ser la que ha tingut més èxit fins al moment
© La Setmana del Llibre en Català
Per altra banda, l'edició de setembre de la Setmana del Llibre en Català va ser la que ha tingut més èxit fins al moment. Situada al pla de la Catedral entre els dies 4 i 13 de setembre, va tenir un 25% més d'assistents i un increment del 26% pel que fa a volum de facturació. El dia 15, Raimon va ser nomenat fill adoptiu pel ple de l'Ajuntament de Xàtiva coincidint amb el 75è aniversari del cantant. I el dia 28, va sortir la traducció a l'alemany d'Incerta Glòria, de Joan Sales.
L'1 d'octubre, el fill de Carmen Balcells, Lluís M. Palomares, va agafar les regnes de l'agència literària de la seva mare, que va morir el 20 de setembre, després de cinquanta-sis anys representant més de 300 escriptors, entre els quals destaquen diversos premis Nobel i Cervantes com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Pablo Neruda, Vicente Aleixandre o Camilo José Cela. El dia 3, la veterana Llibreria Negra i Criminal de Paco Camarasa de la Barceloneta va haver de tancar portes per manca de clientela. Deu dies més tard, Magda Puyo va ser escollida per concurs com a directora de l'Institut del Teatre, després de divuit mesos sense ningú al càrrec. I la 15a edició del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat es va inaugurar el dia 18 amb una novetat important: no hi va haver un únic poeta d'honor, sinó que es van homenatjar els 228 poetes que havien participat en les catorze edicions anteriors.
Premis i distincions
El primer premi de l'any, el Josep Pla, el va rebre Andreu Carranza per El poeta del poble. Pel que fa als premis Ciutat de Palma, el Llorenç Villalonga de narrativa va quedar desert, però el Joan Alcover de poesia va ser per a Davant la tomba d'Orfeu, de Jordi Ibáñez Fanés. El premi Edebé de literatura infantil va ser per a una novel·la en castellà, però el de literatura juvenil el va guanyar Care Santos amb l'obra Mentida. El premi Ramon Llull se'l va endur Xavier Bosch per Algú com tu, Carles Dachs va guanyar el premi Maria-Mercè Marçal de poesia amb el títol A dalt més alt, i Agustí Vilar es va endur el premi Roc Boronat gràcies a l'obra Grans abans d'hora.
El premi Josep Pla va recaure en Andreu Carranza per El poeta del poble
© Editorial Destino / Grup 62
Els premis Recull de Blanes van ser un total de sis. El de narrativa va anar a parar a Xavier Vidal amb Destins inesperats;Xavier Jové Lagunas es va emportar el de conte infantil amb Equilibristes;el de poesia va ser per a Isabel Oliva amb Passeig d'hivern; Chureca, d'Irene Tarrés, es va endur el de teatre; Esteve Molero amb Manuel Rius, autor de música anònima es va quedar el premi de retrat literari, i Josep Lluís Micó va guanyar el de periodisme amb L'important i l'interessant.
El premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni va ser per a Post-its, de Jordi Julià. El premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa va quedar desert, però Jordi Casas es va emportar l'accèssit per l'obra El Casalot. El guanyador dels Jocs Florals de Barcelona va ser Miquel de Palol amb el poemari Dos cors per una bèstia.
Els guanyadors dels premis Ciutat de Tarragona van ser: Salvador Company per Sense fi en el Pin i Soler de narrativa; Nela Miralles per Els noms de les vaques en el de Tinet de Narrativa Curta per Internet, i Fernão Mendes Pinto (presentat per Gabriel de la S.T. Sampol) per Peregrinação en el Vidal Alcover de traducció. En els premis Ciutat de Badalona, el de narrativa Països Catalans Solstici d'Estiu el va guanyar Jordi Ortiz per Oprimits;el de narrativa juvenil, Manel Aljamaper Futur imperfecte;el de poesia, Joan Carles González Pujalte per Esbós, teoria i poètica de la nou,i el de teatre breu, Ferran Juanmiquel Pla amb l'obra La filla de Chagall. Pel que fa als Premis Literaris de Girona, el premi Prudenci Bertrana de novel·la va ser per a La Bíblia andorrana, d'Albert Villaró; el Miquel de Palol de poesia per a Camp de bar, de Ponç Pons; el premi Carles Rahola d'assaig el va rebre Traficants d'armes. Els negrers espanyols a l'Àfrica,de Gustau Nerín; el Ramon Muntaner de literatura juvenil va ser per a Pizzaboy, de Joan Anton Martín Piñol; el premi Cerverí a la millor lletra de cançó el va guanyar Xarim Aresté per A l'univers li sua, i el premi Lletra per a projectes digitals de cultura catalana es va atorgar al magazín cultural Catorze. Pel que fa als premis Cruïlla, David Cirici va guanyar el Vaixell de Vapor de narrativa infantil per l'obra El vol de l'oreneta, i Llorenç Capdevila amb L'herència del vell pirata es va quedar amb el Gran Angular de narrativa juvenil.
El premi Nèstor Luján de novel·la històrica el va guanyar Tània Juste per Temps de silenci. Sergio Martínez Vila amb l'obra L'obediència de la dona del pastor va ser guardonat amb el premi Born de Teatre. El Premi Internacional Walter Benjamin d'assaig va ser per a Jordi Julià amb el títol Els cants de l'èxode. Figuració poètica de l'exili republicà de 1939. En els Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, Josep Franco va guanyar el Blai Bellver de narrativa per l'obra Cinc cadàvers; Carles Vicent Siscar es va endur el premi Ibn Hazm de poesia per Exposició temporal;mentre que el Carlos Sarthou d'assaig i investigació va ser per a Els funerals de la rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització,de Josep Lluís Cebrià. Pel que fa als premis Octubre, el guanyador en la categoria Andròmina de narrativa va ser Miquel Àngel Estradé amb l'obra L'assassí que llegia Vidal Vidal; Ferran Garcia-Oliver es va emportar el Joan Fuster d'assaig per Nació, ancestres i ADN, i en la categoria Vicent Andrés Estellés de poesia va guanyar Josep Ramon Bach per Secreta Dàlia.
Encara es van concedir més guardons aquest any. Pel que fa als premis Ciutat de Barcelona, Toni Sala es va endur el guardó en la categoria de literatura catalana per El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny; Andreu Domingo, en la d'assaig, per l'obra Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional; en la de mitjans de comunicació, la revista Avenç; mentre que en la de traducció en llengua catalana, Jordi Vintró, per la seva versió de Noves impressions d'Àfrica, de Raymond Roussel.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes es va concedir a Joan Veny; la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Espinàs, i la Creu de Sant Jordi al traductor Peter Bush, a la lingüista i filòloga Maria Teresa Cabré, al periodista i escriptor Agustí Pons, a l'agent literària Anna Soler-Pont, i a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Els Premis Nacionals de cultura van ser per a Josep Maria Cadena, Francesc Parcerisas i Xavier Pla. Els guanyadors dels premis Cavall Verd van ser Marc Romera en poesia per La nosa i Jaume Pons en la categoria de traducció per l'obra Fulles d'herba, de Walt Whitman. Pel que fa als premis de la Crítica Catalana, Els nois, de Toni Sala, es va endur el de narrativa, mentre que Ningú més i l'ombra, de Màrius Sampere, es va quedar el de poesia. Altrament, a David Jou se li va concedir el premi Cadaqués a Quima Jaume per la seva trajectòria.
El premi Crítica Serra d'Or de novel·la va ser per a l'obra El diable i l'home just, de Jordi Coca; el de poesia va recaure en Francesc Parcerisas per Seixanta-un poemes; el de narració se'l va emportar Francesc Serés per La pell de la frontera; Miquel Duran va guanyar el de literatura juvenil per l'obra Més o menys jo; el de text teatral va ser per La pols, de Llàtzer Garcia; el títol Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet, de Carles Lluch, va ser guardonat amb el d'estudis literaris; Jaume Pons es va emportar el de traducció per Fulles d'herba, de Walt Whitman, i Josep Fontana va guanyar en la categoria de recerca d'humanitats per l'obra La formació d'una identitat. Una història de Catalunya.
El premi de narrativa Maria Àngels Anglada va recaure en Vicenç Pagès per l'obra Dies de Frontera; Joan Margarit va rebre el Jaume Fuster dels escriptors catalans; i els guanyadors dels premis Samaruc de literatura infantil i juvenil van ser Gemma Pasqual per La rosa de paper en la categoria infantil i Teresa Broseta per Cor d'elefant en categoria juvenil. La Lletra d'Or va ser atorgada a Mireia Calafell per Tantes mudes. Pere Martí amb l'obra Escac a l'Estat i Vicent Partal amb Desclassificat 9-N van rebre el premi 9-N de l'associació Moment Zero. Durant la Setmana del Llibre en Català, els periodistes Lluís Bonada i Rosa M. Piñol van ser guardonats amb el premi Trajectòria.
Empar Moliner, amb Tot això ho faig perquè tinc molta sort, va guanyar el premi Mercè Rodoreda
© Omnium Cultural / Ramon Boadella
A la Nit de Santa Llúcia, el Sant Jordi va ser per a La vida sense Sara Amat, de Pep Puig; el Carles Riba per a Dret al miracle, de Víctor Obiols; el Folch i Torres per a La nena que es va convertir en mòbil, de Francesc Puigpelat; el Joaquim Ruyra per a L'efecte Calders, de Santi Baró, i el Rodoreda, per a Tot això ho faig perquè tinc molta sort, d'Empar Moliner.
Absències de l'any
Durant l'any, el món de la cultura i la literatura catalanes va perdre algunes persones de gran rellevància. La primera va ser el poeta, filòleg i assagista Josep Miquel Sobrer, el dia 1 de gener; el 29, va marxar Carles Miralles, poeta, hel·lenista i crític literari, i el dia 31, va traspassar el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch. El 4 de febrer ens va deixar el poeta Francesc Garriga Barata, i el 26, ho va fer Pere Maria Orts, historiador, bibliòfil i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. El 13 de març va morir l'escriptor i advocat Enric Vila Casas; uns dies mes tard, el va seguir Joaquim Molas, escriptor, crític literari, historiador i professor universitari. El 9 d'abril va finar el periodista Xavier Vinader, i el dia 15, la cantant i divulgadora de la poesia catalana Teresa Soler Pi, Teresa Rebull. El 17 de maig va morir la periodista i historiadora de literatura Montserrat Casals, i el 22, Felip Cid, poeta i catedràtic d'Història de la Medicina. El 26 de juliol va finar Natàlia Molero, filòloga, escriptora i gestora cultural. A l'agost es van produir quatre pèrdues: Joan Argenté, poeta, traductor, humanista i advocat; Ramon Gubern i Domènech, catedràtic i especialista en història medieval; Josep Vinyet i Estebanell, escriptor i activista cultural de la Cerdanya, i Climent Garau, expresident de l'Obra Cultural Balear, fundador del grup Blanquerna, humanista i activista cultural. El 21 de setembre ens va abandonar Carmen Balcells, agent literària i editora. També va traspasssar, el 8 de desembre, el dramaturg i estudiós del teatre Josep Lluís Sirera.
Literatura castellana
José Carlos Vales va ser guardonat amb el premi Nadal per Cabaret Biarritz
© Editorial Destino
Amb Carmen Balcells, morta a 85 anys, va marxar el gran referent dins l'àmbit de les agències literàries en espanyol, la dona que va acompanyar des de les bambolines el boom llatinoamericà en dirigir les carreres dels Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Julio Cortázar, Carlos Fuentes... i que també va representar Camilo José Cela, Pablo Neruda, Manuel Vázquez Montalbán i un llarg etcètera d'autors de primer ordre. Tant fou així que, des de la seva retirada, el seu negociat havia estat objecte de desig per part de la més poderosa agència anglosaxona, la que dirigeix Andrew el Xacal Wylie. Tot i l'aliança (o voluntat de compra) signada el 2014, però, Wylie va acabar decidint instal·lar-se a la Península en solitari, amb una delegació sota el comandament de Cristóbal Pera (antic responsable de la branca mexicana de Penguin Random House). I, per la seva banda, el fill de la coneguda com Mamá grande, Lluís Miquel Palomares, va agafar les regnes de l'agència Balcells en substitució del gestor Guillem d'Efak.
Aquest 2015, les lletres espanyoles es van acomiadar també dels poetes Carlos Bousoño i Carlos Sahagún, a 92 i 77 anys d'edat, respectivament; del filòsof Manuel Garrido, a 89 anys; de Francisco González Ledesma, a 87 anys, gran nom del noir hispà que va sobreviure a les urpes del franquisme signant westerns de quiosc sota el popular pseudònim de Silver Kane; de la periodista i assagista Margarita Rivière, a 70 anys (tot just quan acabava de publicar la novel·la Clave K); de Rafael Chirbes, a 66 anys, i de Gregorio Morales, a 62 anys. A més, ens van deixar els uruguaians Eduardo Galeano (a 74 anys) i Carlos Maggi (a 92 anys), els mexicans Max Rojas (a 74 anys) i Hugo Gutiérrez Vega (a 81 anys), el xilè Pedro Lemebel (a 62 anys), el colombià Óscar Collazos (a 72 anys) i el peruà Carlos Calderón Fajardo (a 69 anys).
Tornant a Mario Vargas Llosa, la seva nova relació sentimental amb Isabel Preysler va traspassar el terreny de la premsa del cor per arribar a les pàgines del suplement literari del New York Times. Això va succeir quan l'escriptor Joshua Cohen va signar una dura crítica de la versió en anglès de La civilización del espectáculo, titllant l'autor hispanoperuà d'hipòcrita per relacionar la mort de la cultura amb l'adveniment de l'era cibernètica i, a la vegada, parlar del seu nou amor a través de Twitter, a més de vendre la corresponent exclusiva a la revista Hola! per 850.000 euros. El problema (per a Cohen) és que va utilitzar com a font de la seva diatriba un article del diari britànic Daily Mail, un mitjà d'escassa credibilitat, i que el famós compte de Twitter havia estat obra d'un farsant. Vargas Llosa va tancar la polèmica amb una carta en què es va declarar "esmaperdut" en veure que el mateix New York Times havia caigut en aquesta mena de tafaneries "infames i difamatòries".
El premi Alfaguara va recaure en la xilena Carla Guelfenbein per Contigo en la distancia
© Andrés Herrera
Dins el capítol de premis, l'Alfaguara va recaure en la xilena Carla Guelfenbein per Contigo en la distancia; l'Anagrama d'assaig va anar a parar a Patrícia Soley-Beltran per ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras; l'Ateneo de Sevilla va ser per a Edmundo Díaz Conde per El hombre que amó a Eve Paradise; l'Azorín va guardonar Fernando García Delgado per Sus ojos en mí; el Biblioteca Breve va recompensar Fernando Marías per La isla del padre; el Nadal va distingir José Carlos Vales per Cabaret Biarritz; el Tusquets va ser per al veneçolà Alberto Barrera Tyszka per Patria o muerte; el Primavera va premiar Juan Eslava Galán per Misterioso asesinato en casa de Cervantes; l'Espasa d'assaig va reconèixer Fernando Trías de Bes per El libro prohibido de la economia; el Planeta va entregar els seus 601.000 euros de dotació a Alicia Giménez Bartlett per Hombres desnudos, i l'Herralde va premiar Marta Sanz per Farándula. Quant als Premios Nacionales, Ignacio Martínez de Pisón es va endur el de narrativa per La buena reputación, Luis Alberto de Cuenca va triomfar en la categoria de poesia amb Cuaderno de vacaciones i José Manuel Sánchez Ron va fer el mateix en assaig amb l'obra El mundo después de la revolución. Els Premios Nacionales de la crítica, per la seva banda, van ser per a Brilla, mar del Edén, d'Andrés Ibáñez, i Nocturno casi, de Lorenzo Oliván, dins els seus respectius apartats de narrativa i poesia. A més, l'argentí Ricardo Piglia va veure reconeguda la seva carrera amb el Formentor, la uruguaiana Ida Vitale va aconseguir el Reina Sofía de poesia, mentre que el veneçolà Rafael Cadenas s'enduia el Federico García Lorca, el cubà Leonardo Padura va ser premiat amb el Princesa de Asturias de les lletres i Fernando del Paso va obtenir el Cervantes. Finalment, el premi de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, abans conegut com premi Juan Rulfo, va escollir Enrique Vila-Matas, mentre que el Rómulo Gallegos de Veneçuela va anar a parar al colombià Pablo Montoya per Tríptico de la infamia i Eduardo Mendoza es va emportar el Franz Kafka txec per la seva trajectòria literària. El Premio Nacional de les lletres espanyoles va ser per a Carme Riera.
Mendoza, per cert, va protagonitzar una doble notícia editorial en presentar una nova edició de La verdad sobre el caso Savolta, ara sota el títol original de Los soldados de Cataluña, quan es complien quaranta anys del seu llançament, i en publicar El secreto de la modelo extraviada, una nova aventura del delirant detectiu anònim que ja havia protagonitzat, entre d'altres, El misterio de la cripta embrujada i El laberinto de las aceitunas.
Rafael Reig va publicar Un árbol caído
© Itziar Guzmán
Altres títols importants de la temporada van ser Los caprichos de la suerte, novel·la que Pío Baroja va escriure entre el 1950 i el 1951, i que va romandre perduda durant més de sis dècades entre els papers de la casa familiar de Vera de Bidasoa; Un árbol caído, de Rafael Reig; Malas palabras, en què Cristina Morales va donar veu a santa Teresa de Jesús en el cinquè centenari del seu naixement; Música para feos, de Lorenzo Silva; La habitación de Nona, de Cristina Fernández Cubas; Desfile de ciervos, de Manuel Vicent; Signor Hoffman, del guatemalenc Eduardo Halfon; un Don Quijote de la Mancha traslladat al castellà actual per Andrés Trapiello; Los besos en el pan, en què Almudena Grandes fa un incís dins la seva sèrie d'episodis de la Guerra Civil per tractar la realitat quotidiana d'un barri del Madrid contemporani sota el martell de la crisi; el volum de memòries El niño descalzo, de Juan Cruz; Yoro, de Marina Perezagua; una polèmica biografia de Julio Cortázar a càrrec de Miguel Dalmau (ja que furga en la intimitat sexual i els aspectes menys amables de la personalitat del signant de Rayuela); Vae Victus, d'Albert Sán-chez Piñol, esperada continuació de l'obra que potser millor ha acompanyat literàriament la relació entre Catalunya i Espanya d'aquests darrers anys; Entre culebras y extraños, de Celso Castro; Siete casas vacías, de l'argentina Samanta Schweblin; Distintas formas de mirar el agua, de Julio Llamazares; El último día de Terranova, de Manuel Vilas; Pensión Leonardo, de Rosa Ribas; El fin, de Soledad Puértolas; La vida de las paredes, de la il·lustradora Sara Morante; la col·lecció d'històries nadalenques Marley estaba muerto, de Carlos Zanón (que, a més, va ser premi Hammett de la Semana Negra de Gijón per Yo fui Johnny Thunders), i encara dues obres de gènere criminal i autoria argentina: La conspiración de los mediocres, d'Ernesto Mallo, i A tumba abierta, de Raúl Argemí.
Finalment, en el terreny de les novetats supervendes, cal esmentar Hombres buenos, d'Arturo Pérez-Reverte; La templanza, de María Dueñas; Una pasión rusa, de Reyes Monforte; El regreso del Catón, de Matilde Asensi; Algo tan sencillo como tuitear te quiero, de Blue Jeans, i El amante japonés, d'Isabel Allende.
Literatura anglosaxona
Harper Lee, després de cinquanta-cinc anys de silenci, va tornar a publicar un llibre i va esdevenir un gegant amb peus de fang. L'obra Vés i aposta un sentinella va representar, possiblement, la gran novetat literària de la temporada, però la seva qualitat i les circumstàncies en què va veure la llum aquesta mena d'hereva de l'obra Matar un rossinyol van fer dubtar sobre per quins motius s'havia publicat. En l'actualitat, Lee és una anciana de 89 anys que viu cega i mig sorda en una residència de l'estat d'Alabama. El seu vistiplau al llançament de l'obra, després d'haver repetit per activa i per passiva que mai no tornaria a la taula de novetats de les llibreries, va arribar al cap de poc que morís Alice Lee, la seva germana i guardiana legal. A més, es va saber que Tonja B. Harper, la seva actual advocada i fideïcomissària, hauria tingut accés al manuscrit d'aquesta novel·la "perduda" un parell d'anys abans del que ella mateixa havia declarat, quan encara era viva Alice Lee. En qualsevol cas, la motivació comercial no és d'estranyar, ja que cada any se segueixen venent prop d'un milió d'exemplars de la seva anterior obra Matar un rossinyol.
La noia del tren, de Paula Hawkins, va batre un rècord encapçalant la llista de ficció durant dinou setmanes consecutives
© Kate Neil
No gaire lluny d'aquests paràmetres, cal esmentar també l'obra Grey, en què E.L. James va tornar a explicar la mateixa història que apareix a Cinquanta ombres d'en Grey repetint fragments dels anteriors llibres i afegint-ne observacions des del punt de vista del seu protagonista masculí. La jugada va obtenir l'èxit habitual amb rècord inclòs: en tan sols tres dies Grey va assolir les 647.401 còpies venudes al Regne Unit (als Estats Units, mentrestant, en sumava un milió en paper, edició digital i àudio). I encara una altra marca històrica a la Gran Bretanya: La noia del tren, de Paula Hawkins, va encapçalar durant dinou setmanes consecutives la llista de ficció, rècord que en el passat havien aconseguit títols de Dan Brown i J.K. Rowling.
Durant el 2015 es van produir un parell de polèmiques de caràcter sexual. Mentre que els fans de La Guerra de les Galàxies van esperar l'arribada de la setena entrega cinematogràfica de la saga, la novel·la de Chuck Wendig titulada Aftermath, ambientada en aquest univers, va aixecar polseguera en presentar un personatge homosexual: "No sou l'Aliança Rebel, sou l'Imperi, paios", va respondre l'escriptor als homòfobs. D'altra banda, les pressions del grup cristià Family First van fer que Nova Zelanda prohibís la venda i la distribució de l'obra Into the River, obra juvenil de Ted Dawe apareguda el 2012 i guardonada amb dos New Zealand Post Children's Book Awards, pels seus continguts relacionats amb el sexe i el consum de drogues.
El Pulitzer de narrativa va premiar All the Light We Cannot See, d’Anthony Doerr
© Simon and Schuster / Shauna Doerr
Pel que fa als premis, el Pulitzer de narrativa va premiar All the Light We Cannot See, d'Anthony Doerr; els National Book Critics Circle Awards van anar a parar, dins les categories de narrativa i poesia, a Lila, de Marilynne Robinson, i Citizen: An American Lyric, de Claudia Rankine (llibre que havia fet història en ser finalista en dos apartats, el líric i el de crítica); els National Book Awards, a més de reconèixer la carrera de Don DeLillo, van ser per a la novel·la Fortune Smiles, d'Adam Johnson, i el poemari Voyage of the Sable Venus, de Robin Coste Lewis; i, mentre que la Biblioteca del Congrés destacava la trajectòria de Louise Erdrich, Barack Obama va lliurar a Stephen King una de les medalles nacionals de les Arts i les Humanitats. A més, a l'altra banda de l'Atlàntic, Jim Crace es va endur l'IMPAC de Dublín per Harvest; Ali Smith va obtenir el Bailey's Women's Prize per How to Be Both; Helen Macdonald va guanyar el Costa Book of the Year amb H de Halcón, i el jamaicà Marlon James va assolir el Man Booker per A Brief History of Seven Killings.
Pel que fa a les defuncions, les lletres anglosaxones es van acomiadar de grans escriptors com James Salter (90 anys); la gran dama del suspens Ruth Rendell (85); E.L. Doctorow (84); el divulgador Oliver Sacks, (82); Robert Stone (77), i Sir Terry Pratchett, malalt l'Alzheimer (66). També ens van deixar els poetes Philip Levine (87 anys), C.K. Williams (78), James Tate (71) i Franz Wright (62); l'historiador Hugh Ambrose (48); el guru de l'autoajuda Wayne Dyer (75), i els novel·listes John Bayley (89), David Nobbs (80), Jackie Collins (77) i Tanith Lee (67). També va traspassar Paul West (85), i l'escocès William McIlvanney (79).
Literatura francesa
Soumission, de Michel Houellebecq, va convertir-se en un autèntic fenomen social en coincidir amb els atemptats de la revista Charlie Hebdo
© Éditions Flammarion / Philippe Matsas
La temporada literària a l'altra banda dels Pirineus va tenir, ja de bon principi, un nom propi: el de Michel Houellebecq. El 7 de gener, el mateix dia que es posava a la venda la seva darrera novel·la, Soumission, en què explica l'arribada d'una formació islamista al palau de l'Elisi l'any 2022, les oficines a París de la revista satírica Charlie Hebdo, que precisament havia dedicat la seva portada d'aquella setmana a l'escriptor, van ser objecte d'un atemptat del grup terrorista Al-Qaida en què van morir 12 persones i va haver-hi 11 ferits. I, mentre França lluitava per recuperar-se d'uns fets tan brutals, Houellebecq va suspendre la seva campanya de promoció i va quedar sota protecció policial, i la seva obra Soumission es va convertir en un autèntic fenomen social, capaç d'assolir la xifra de 345.000 còpies venudes durant el primer mes a les llibreries. Charlie Hebdo, per la seva banda, va sortir a la venda al cap d'una setmana de la tragèdia amb un tiratge de cinc milions d'exemplars.
En termes menys luctuosos, però encara polèmics, Éditions du Seuil va cancel·lar l'aparició d'un llibre d'investigació sobre la monarquia marroquina signat pels periodistes Catherine Graciet i Eric Laurent en saber-se que aquests haurien demanat dos milions d'euros a representants del rei Muhàmmad VI a canvi de, precisament, no publicar-lo i no tornar a escriure mai més sobre el tema. Graciet i Laurent, detinguts amb 40.000 euros cadascun al damunt quan sortien d'una reunió amb enviats alauites, van assegurar que va ser el Marroc qui els va fer l'oferta i que ells només eren culpables d'haver caigut en la temptació d'acceptar-la.
Entre els títols importants que sí que van veure la llum trobem Le Crime du comte Neville, d'Amélie Nothomb; Le livre des Baltimore, de Joël Dicker (l'esperat retorn del suís després del gran èxit de La Vérité sur l'affaire Harry Quebert), i La Ballade du calame, d'Atiq Rahimi, entre d'altres.
I, pel que fa als principals guardons de les lletres gal·les, Mathias Enard va guanyar el Goncourt amb Boussole; l'algerià Boualem Sansal i el tunisià Hédi Kaddour es van fer ex aequo amb el Grand Prix du roman de l'Académie Française gràcies a 2084: La fin du monde i Les Prépondérants, respectivament; Delphine de Vigan es va endur el Renaudot per D'après une histoire vraie, i Christophe Boltanski va fer el mateix amb el Femina per l'obra La Cache. A més, Marie NDiaye va ser reconeguda amb el biennal Nelly-Sachs-Preis alemany.
Quant a les defuncions en l'àmbit literari, França va acomiadar l'algeriana Assia Djebar, membre de l'Académie (78 anys); Jean Vautrin, realitzador de cinema que va guanyar el Goncourt del 1989 (82); Roger Bordier (92), i l'escriptor i diplomàtic Alain Nadaud (66). També van morir el filòsof André Glucksmann (78) i Yal Ayerdhal (56).
Literatura italiana
Una de les primeres mesures que Luigi Brugnaro va aplicar en ser escollit alcalde de Venècia va ser prohibir una cinquantena de llibres a les escoles de la ciutat. Davant la reacció de les forces literàries italianes, amb prop de dos-cents cinquanta escriptors que demanaven ser inclosos dins la llista de títols censurats, i d'associacions com Amnistia Internacional, Brugnaro va reduir la llista a dues obres, moment en què Francesca Pardi, autora d'una d'aquestes dues, va enviar el seu llibre Piccolo Uovo al papa Francesc perquè li donessin una benedicció que, en efecte, va rebre, però que el Vaticà no va trigar a matisar: "[Aquesta resposta] no pretenia donar suport a pràctiques i ensenyaments contraris a l'Evangeli", van manifestar des de la secretaria de la capital del catolicisme.
I una altra polèmica: al cap de poc de l'aparició al mercat nord-americà de la traducció a l'anglès de l'obra Zerozerozero, sobre el tràfic internacional de cocaïna, de Roberto Saviano, aquest va veure com el periodista Michael Moynihan l'acusava d'haver plagiat peces de Viquipèdia i de diaris com ara Los Angeles Times, a més d'haver-se inventat entrevistes amb fonts que "podrien no existir". I l'escriptor li va respondre per mitjà d'un article publicat en el diari La Repubblica en què va justificar qualsevol inexactitud definint-se a si mateix com "un novel·lista de no-ficció".
Nicola Lagioia va endur-se el premi Strega amb la seva novel·la La ferocia
© Premio Strega / Musacchio & Ianniello
Dins l'apartat de premis, La ferocia, de Nicola Lagioia va rebre el premi Strega; Niente è come te, de Sara Rattaro, va guanyar el Bancarella; L'ultimo arrivato, de Marco Balzano, va obtenir el Campiello i Il tempo migliore della nostra vita, d'Antonio Scurati, es va endur el Viareggio Repaci.
Quant a les defuncions, les lletres italianes van perdre Albino Bernardini (97 anys); el poeta Nelo Risi (95); Remo Remotti (90); Grazia Livi, guanyadora del Viareggio de l'any 1991 (84); Gigi Vesigna (83); Sebastiano Vassalli (73); Franco Scaglia, guanyador del Campiello el 2002 (71), i l'historiador Giuseppe Casarrubea (69).
Literatura alemanya
Amb la mort de Günter Grass, a l'edat de 87 anys, Alemanya no va perdre tan sols una figura cabdal de la seva cultura, sinó una mena de consciència crítica en termes socials i, fins i tot, polítics, sorgida a la postguerra dins les files del Gruppe 47, amb les seves ànsies de democratització del país i de revitalització de la seva literatura, i encimbellada internacionalment el 1999 amb la concessió dels premis Nobel i Príncipe de Asturias de les lletres (no és estrany, doncs, que la notícia de la seva pertinença juvenil a les unitats militars Waffen-SS, coneguda el 2006, representés tot un terratrèmol moral). Geni i figura, Grass es va acomiadar amb l'obra pòstuma Vonne Endlichkait ('Sobre la finitud'), una col·lecció de peces curtes, amb poemes i il·lustracions del mateix escriptor, dedicades a la vellesa, la pèrdua i la mort, tot i que sempre caracteritzades pel seu particular sentit de l'humor.
El 2015 també ens van deixar Max Kruse (93 anys); Gerhard Zwerenz (90); el poeta Rainer Kirsch (81); l'autor de ciència-ficció Wolfgang Jeschke (78); Harry Rowohlt (70); Elisabeth Ellis Kaut, mare del personatge Pumuckl (94), i Karl-Heinz Jakobs (86).
Rainald Goetz es va endur el Georg Büchner
© Suhrkamp Verlag
I, dins l'apartat de guardons, Rainald Goetz es va endur el Georg Büchner; Nora Gomringer va obtenir l'Ingeborg Bachmann amb Recherche ('Recerca'); Monica Rinck va ser reconeguda amb el Kleist; Mirna Funk va assolir l'Uwe Johnson per Winternähe ('Quan s'apropa l'hivern'), i el llibre de poesia Regentonnenvariationen ('Variacions sobre un barril de pluja'), de Jan Wagner, va obtenir el premi de la Fira del Llibre de Leipzig. Els Friedrich Hölderlin, un de caràcter anual i l'altre de caràcter biennal, van assenyalar respectivament les obres de Michael Kleeberg i la premi Nobel Herta Müller. I, en un any tan marcat per la crisi dels refugiats (principalment sirians), va tenir una significació especial el fet que Navid Kermani, autor alemany especialitzat en l'islam i el diàleg entre cristians i musulmans, guanyés el premi de la Pau del gremi de llibreters alemanys. Finalment, a Suïssa, el Grond premi svizzer da litteratura va recaure en Adolf Muschg, mentre que l'Schweizer Buchpreis va anar a parar a Monique Schwitter per Eins im Andern ('Els uns als altres'). El premi biennal Würth biennal va ser per a Peter Handke.
Literatura dels països de l'Est
La peripècia protagonitzada pel llegat de Franz Kafka i Max Brod va arribar a la seva fi, sembla, després de nou dècades de giragonses que costa molt no definir com a doblement kafkianes. Com és sabut, el primer va deixar les seves obres al segon amb l'ordre que les destruís. Brod, però, va procedir a publicar-les i, quan va haver d'escapar de Praga el 1939, es va endur una maleta plena de textos molts dels quals inèdits i, en qualsevol cas, originals. A la seva mort, aquests documents van anar a parar a les mans de la seva secretària, Esther Hoffe, que per la seva banda els va deixar en herència a les seves filles, Eva Hoffe i Anita Ruth Vizler. Doncs bé, després d'un estira-i-arronsa judicial de prop de vuit anys, un tribunal de Tel-Aviv va ratificar que les germanes eren hereves il·legals d'aquest patrimoni literari, ja que Kafka ni tan sols havia arribat a conèixer la seva mare, i totes les obres van acabar als arxius de la Biblioteca Nacional de Jerusalem en comptes de ser subhastades peça a peça als millors postors.
La periodista i investigadora bielorussa Svetlana Aleksiévitx va guanyar el premi Nobel
© M. Kabakova
El 2015 va ser un any de reconeixements molt notables per a les lletres dels països de l'Est, començant pel premi Nobel atorgat a la periodista i investigadora bielorussa, tot i que nascuda a Ucraïna, Svetlana Aleksiévitx. A més, el Man Booker International, de caràcter biennal, va guardonar la trajectòria de l'hongarès László Krasznahorkai, mentre que el premi Jerusalem, també biennal i que concedeix la fira literària d'aquesta ciutat, va ser per a l'albanès Ismaïl Kadaré. El romanès Mircea Cărtărescu va fer doblet amb el premi a l'entesa europea de la Fira del Llibre de Leipzig i el premi estatal austríac de literatura europea, i el polonès Adam Zagajewski es va endur el Heinrich Mann de l'Acadèmia Berlinesa de les Arts. Finalment, el NIN serbi va recaure en Kuća sećanja i zaborava ('La casa de les memòries i l'oblit'), de Filip David, el Booker rus va destacar Vera, d'Alexander Snegirev, i el Nike polonès va guardonar Olga Tokarczuk i el seu Księgi Jakubowe ('El llibre d'en Jacob'). La croata Dubravka Ugrešić va ser guardonada amb el premi Neustadt.
Encara a Polònia, cal esmentar la mort dels escriptors Tadeusz Konwicki (88 anys) i Krzysztof Kąkolewski (85). També van morir els russos Arkady Arkanov (81) i Valentin Rasputin (77); l'hongarès Endre Fejes (91); el poeta bosnià Safet Plakalo (65); el txec Ludvík Vaculík (88); l'eslovac Peter Pišt'anek, que es va suïcidar amb una sobredosi de medicaments (54), i el novel·lista i filòsof Iuri Mamleev (83).