Literatura catalana
Aquest 2017 es va commemorar l’any Puig i Cadafalch, en el 150è aniversari del seu naixement i coincidint, casualment, amb els 100 anys de la seva presidència de la Mancomunitat de Catalunya (1917). També es va celebrar el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el qual va fundar organismes cabdals, com l’Escola d’Administració Pública o l’Institut d’Estudis Catalans. Igualment, el 2017 va ser l’Any Bertrana, i es van celebrar els 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i els 125 del naixement de la seva filla Aurora. També es va celebrar el centenari del naixement del poeta, dramaturg, assagista i crític Josep Palau i Fabre.
El 2 de gener, Sílvia Sesé va substituir Gonzalo Herralde al capdavant d’Anagrama; una decisió derivada dels pactes de compra acordats amb l’editorial italiana Feltrinelli. El dia 11, el conseller de Cultura, Santi Vila, va presentar a Girona el programa d’activitats de l’Any Bertrana, dirigit pel comissari Oriol Ponsatí-Murlà. Dos dies després, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va nomenar Fèlix Riera comissari de Barcelona Novel·la Històrica en substitució d’Enric Calpena. Per aquestes dates, a la ciutat de Sueca (Ribera Baixa), l’Espai Joan Fuster va obrir les portes.
Jordi Casassas va ser reelegit president de l’Ateneu Barcelonès
© Ateneu Barcelonès / Lluís Barràs
El dia 20, el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana van redactar la Declaració de Palma per a fixar les línies d’actuació comunes en la promoció de la llengua i la cultura autòctones. Al març, va arribar a les sales de cinema Incerta glòria, la pel·lícula dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola. En aquest dies, Jordi Casassas es va imposar a Bernat Dedéu i Genís Roca per ser reelegit president de l’Ateneu Barcelonès. I Vicenç Altaió, el dia 28, va ser nomenat president de la Fundació Joan Brossa. El 24 de març, Santi Vila va anunciar la creació d’una Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura a través del Departament de Cultura. I el dia 29, Òmnium Cultural va fer pública la instauració del Premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l’any ja publicada.
L’abril es va iniciar amb la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en què la convidada d’honor va ser la literatura en llengua catalana. El dia 5, en virtut d’una col·laboració entre el Departament de Cultura i Catalunya Ràdio, es va anunciar que, a partir del setembre, l’emissora iCat tornaria a emetre per la freqüència modulada. I en el marc de la Diada de Sant Jordi, s’hi van comptabilitzar 1,6 milions de llibres venuts, amb una recaptació de 21,8 milions d’euros, xifres que van suposar un increment del 4% respecte al 2016; més de la meitat de llibres (56%) venuts eren en llengua catalana. Els més adquirits, segons les dades aportades pel Gremi de Llibreters de Catalunya, per ordre, van ser, en categoria de ficció: Nosaltres dos, de Xavier Bosch; Rosa de cendra, de Pilar Rahola; Un home cau, de Marc Artigau i Jordi Basté; Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré; i La senyora Stendhal, de Rafel Nadal. En no ficció, els més venuts van ser La vida que aprenc, de Carles Capdevila; Taula i barra, de Quim Monzó; Només seran quatre gotes, de Mònica Usart; El cavaller Floïd, de Genís Sinca, i La gran teranyina, de Roger Vinton.
El 2017 es va repetir la campanya de la Generalitat de Catalunya “Fas 6 anys. Tria un llibre” amb la intenció de promoure la lectura entre els infants de sis anys
© Generalitat de Catalunya
Al maig, es va confirmar la campanya per a promoure la lectura entre els infants de sis anys, estrenada l’any anterior, "Fas 6 anys. Tria un llibre", que va involucrar 81.000 criatures i 180 llibreries d’arreu de Catalunya. En la mateixa línia, el dia 23, el Departament de Cultura va presentar el Pla Lectura 2020. Al final de mes, es va estrenar un nou segell editorial en català: Més Llibres, dirigit per Ricard Vela, antic coordinador del Cercle de Lectors, i situat sota el paraigua del Grup Bromera d’Alzira.
Al juny, l’Ajuntament de Barcelona va informar que l’escriptor Carlos Zanón prenia el relleu de Paco Camarasa com a comissari del BCNegra. D’altra banda, el 8 de juny, Joandomènec Ros va ser reelegit president de l’Institut d’Estudis Catalans, ja que va ser l’única candidatura presentada. El dia 27, el Departament de Cultura va fer públics els resultats de l’Estudi d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2016. Segons l’informe, el 67,8% de la població amb més de 10 anys es considera lectora de llibres, fet que confirma la tendència a l’alça dels darrers temps, en sintonia amb la mitjana europea (68%); l’estudi va revelar que cada català llegeix 10,5 llibres l’any.
La política va impregnar noves àrees d’influència. El 4 de juliol, el cessament de Jordi Baiget va provocar el traspàs de Santi Vila cap al Departament d’Empresa i Coneixement, i Lluís Puig, home fortament vinculat a la música i la cultura popular catalana, va ser nomenat nou conseller de Cultura. Dues setmanes més tard, el poeta Àlex Susanna va ser relegat com a director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per desavinences amb el seu superior, Josep Maria Boya, director d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat, que també va assumir la direcció de l’ens patrimonial.
En la nova edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, l’independentisme esdevingué el tema central i la presència dels seus protagonistes s’incrementà respecte d’anys anteriors
© UCE / Josep M. Montaner
Durant el mes d’agost es va celebrar una nova edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. En aquesta 49a setmana, l’independentisme va resultar tema central i la presència dels seus protagonistes va ser més important respecte d’anys previs; Lluís Llach va ser reconegut amb el premi Canigó.
Al setembre, la 35a Setmana del Llibre en Català va abaixar la persiana amb xifres rècord: 402.000 euros facturats, 26.000 persones participants i 26.200 llibres i revistes venuts. A més, es va potenciar la internacionalització de la literatura catalana, amb 16 editors i agents estrangers de 14 països diferents. Finalment, el 14 d’octubre, es van celebrar els vuitanta anys de la Institució de les Lletres Catalanes.
Premis i distincions
El primer reconeixement de l’any va ser per a Xavier Theros, el qual, gràcies a La fada negra, es va endur el premi Josep Pla. El premi Anagrama de novel·la va ser atorgat a La memòria de l’arbre, de Tina Vallès. I el premi Memorial Agustí Vehí-Vila, lliurat en el marc del Festival Tiana Negra, va recaure en Biel Cussó per Vladimir.
En el marc dels Premis Ciutat de Palma, el Llorenç Vilallonga de narrativa va ser per a Joan Mas i Vives i el seu Diable de Byron!, i el Joan Alcover de poesia, per a La lentitud de la mirada, de Joan Manuel Homar. Els premis Edebé, per la seva banda, van guardonar Ricard Ruiz Garzón per La immortal, en literatura infantil, i Francisco Díaz Valladares per Rere l’ombra del bruixot, en literatura juvenil. Marc Moreno, amb Temps de rates, va ser el guanyador del premi Crims de Tinta, atorgat durant la trobada del BCNegra. I el premi Gaziel, centrat en biografies i memòries, va ser per a Eugeni d’Ors, 1881-1954, de Javier Varela.
Pilar Rahola va ser guardonada amb el premi Ramon Llull pel seu llibre Rosa de cendra
© Grup 62 / Arduino Vannucchi
L’obra de Pilar Rahola, Rosa de cendra, fou guardonada amb el premi Ramon Llull. El premi Maria Mercè-Marçal el va aconseguir Àngels Moreno gràcies a L’usurpador. El premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi va ser entregat a Carles Mulet, per Talismà. El llibre guardonat amb el premi Roc Boronat va ser Matèria gris, escrit per Teresa Solana. I Joan Puigdefàbrega, amb Deshora, va guanyar el premi de poesia de Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater.
Pel que fa als premis Recull de Blanes, en narrativa va triomfar El contracte Wong, de Montserrat Segura; en poesia, El bram dels dies, d’Àngels Ribas; en teatre, Eloi Falguera, amb El traspàs; en retrat literari, Irene Polo, la periodista que vesteix de sastre, de Natzaret Romero, i en conte infantil, Una nau de preguntes, de Ruth Tormo; el premi en periodisme va quedar desert.
El premi Enric Valor de novel·la en valencià va ser per a Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, d’Urbà Lozano; el de poesia Martí Dot per a Guim Valls i La mà dins la roda; el premi novel·la breu Ciutat de Mollerussa per a Rosa Pagès i Han entrat a casa, i Yolanda Esteve, amb Intercity, es va endur el premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March. En el Certamen de Poesia Miquel Bauçà es va premiar Guillem Gavaldà per Brànquies. I el premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs va condecorar Carles Sanuy per La condició lítica.
L’obra de Pau Vadell i Vallbona, Esquenes vinclades, va ser la vencedora en els Jocs Florals de Barcelona
© Ajuntament de Barcelona / Joan Vidal
Respecte al premi Jordi Domènech de traducció de poesia, el triomfador va ser Jordi Mas, per la seva traducció en Tres veus lligades a Minase, del poeta japonès clàssic Sôgi. Joan Duran va ser guardonat amb el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni per Animal impur. I en els Jocs Florals de Barcelona, l’obra de Pau Vadell i Vallbona, Esquenes vinclades, va ser declarada vencedora.
En els Premis Literaris de Cerdanyola del Vallès, Gabriel Martínez va ser recompensat amb el premi de novel·la Valldaura per El foraster del congost; Joan Calsina, en la categoria de poesia, es va endur el premi Martí i Pol per Entre tu i jo, nosaltres, i Martí Romaní, per L’hora de la mort, el premi de narrativa breu Caterina Albert.
Albert Rumbo va ser el guanyador del premi Joan Profitós d’assaig pedagògic per la seva aportació Llegendes del Berguedà. Un actiu pedagògic excepcional. El premi d’assaig Josep Irla es va atorgar a Desconnexió connectada. Societat digital, Catalunya i Europa, redactat per Martí Petit. En els Premis Ciutat de Tarragona, Xavier Aliaga es va endur el Pin i Soler de narrativa gràcies a Les quatre vides de l’oncle Antoine. Amanda Bassa va recollir el Tinet de narrativa curta per internet en reconeixement al seu relat Obsessió. I, finalment, Judit Romeu va guanyar el Vidal Alcover de traducció per Els sofriments del príncep Sternenhoch, de l’autor txec Ladislav Klíma.
Els Premis Vila d’Ascó es van atorgar a Un port per quedar-me. Diari d’Alexandros, de Joan Rebagliato, en narrativa, i a Gojos del cor i la carn, d’Enric Abad, en poesia. Sebastià Bennasar, amb L’imperi dels lleons, va ser el guanyador del premi València. Jordi Roig i Pi va rebre el premi de poesia catalana Josep M. López Picó, dins dels Premis Literaris Villa de Vallirana, per Escopir al fang. I Alfred Sala va ser el guanyador del premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya per Una hora al cretaci.
En el marc dels Premis Literaris Ciutat d’Olot, el premi Joan Teixidor de poesia va quedar desert; el premi Marian Vayreda de prosa narrativa va guardonar Antoni Carrasco per Ploreu per vosaltres, i el premi Caixa Girona de novel·la juvenil va ser per a Santiago Forné per L’exili d’Arsinoe Bauh. En els Premis València de la Institució Alfons el Magnànim, el de narrativa va ser per a El mal que m’habita, de Pasqual Alapont; el de poesia, per Iconòstasi, de Josep Maria Balbastre, i el de poesia juvenil, per a Mari Camen Rafecas, per Blanc breu.
La casa de la frontera, de Rafael Vallbona, va ser premi Sant Joan. Helga Simón va rebre l’Amadeu Oller de poesia per A la vora. Als Premis Literaris Ciutat de Badalona, els de narrativa juvenil i el de poesia van quedar deserts, mentre que el de narrativa –premi Països Catalans Solstici d’Estiu– va ser per a Dani Vilaró per Si em toques, cauré, i el de teatre breu, per a Manuel Brugarolas per Les altres troianes. El botí.
El premi Ferran Canyameres de novel·la va distingir Montserrat Espallargas per la seva creació Cavar la pròpia tomba. El 7lletres va anar a parar a Els complements del nom, d’Oscar Palazón. El premi Manel Garcia Grau de poesia va celebrar Nocturn sense acordions com la millor obra presentada, de Joan Carles González Pujalte. Per la seva banda, el premi de narrativa Ribera d’Ebre va guardonar 8.834 passes, de Valer Gisbert; el Pirineu de narració literària, Els gegants, de Núria Garcia Caldés, i el premi Núvol de contes, Una maleta molt pesada, de Montserrat Morera.
En els Premis Literaris de Girona, el premi Prudenci Bertrana de novel·la va recaure en David Nel·lo per Melissa i Nicole. El premi poètic en honor a Miquel de Palol va ser per a Albert Garcia Elena per La saliva dels morts. El premi Carles Rahola d’assaig va guardonar Montserrat Tura per República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire. El Ramon Muntaner de literatura juvenil va recaure en Xavier Gual per La noia de la caravana, i la millor lletra de cançó que va celebrar el premi Cerverí va ser La mestra, del grup Zoo. Finalment, el guardó Lletra per a projectes digitals de cultura catalana al projecte educatiu va honorar la Fundació Martí i Pol per L’univers poètic de Martí i Pol.
El Bernat Capó, que incentiva la difusió de la cultura popular, va trobar en Jordi Raül i les seves Contalles de iaios i iaies la millor obra del 2017, mentre que el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida va condecorar la novel·la Històries íntimes de Jenni Rodà i Neus Verdaguer.
En la celebració dels premis Cruïlla de narrativa infantil i juvenil, es va considerar deserta la categoria d’El Vaixell de Vapor de narrativa infantil. En canvi, el premi Gran Angular de narrativa per a joves va ser per a La ciutat secreta del Toubkal, escrit per Francesc Puigpelat. Xulio Ricardo Trigo va obtenir el reconeixement a la millor novel·la històrica amb el premi Nèstor Luján per la seva obra L’homenatge.
Els Premis Octubre, per la seva banda, van recaure, entre d’altres, en Vicent Pallarès, que es va endur el premi Andròmina de narrativa pel seu Llàgrimes d’Orfeu; Margarida Castellano, que va guanyar el Joan Fuster d’assaig per Passats i presents d’allà i d’aquí. Memòria, autobiografia i jo; Carles Camps es va emportar el Vicent Andrés Estellés de poesia per El rastre d’uns escrits, i Manuel Molins, el Pere Capellà de teatre per Ratzinger Papa 265 (els àngels de Sodoma).
Francisco Javier Suárez va ser distingit amb el premi Born de Teatre a la millor obra en llengua castellana gràcies a Ardeya la yedra. El premi de novel·la curta Just M. Casero va trobar el seu màxim exponent en Víctor García Tur per Els romanents.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va recaure en Isabel-Clara Simó
© Òmnium Cultural
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va recaure en Isabel-Clara Simó; el de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura va reconèixer Rosa Serrano, i els Premis Ciutat de Barcelona van atorgar el guardó de literatura catalana a Carles Rebassa per Eren ells, i el de traducció en llengua catalana a Miquel Desclot per la seva versió del Cançoner, de Petrarca.
També va ser llorejat Albert Jané com a Premi Especial del Jurat als Martí Gasull per la seva fidelitat a la llengua i per la seva trajectòria al capdavant de la revista infantil Cavall Fort. Martí Domínguez va ser premiat amb el Joaquim Amat-Piniella per La sega, mentre que el premi de narrativa Maria Àngels Anglada va ser lliurat a Pep Puig per La vida sense la Sara Amat.
En la celebració dels Premis Cavall Verd, Lluís Solà va guanyar, amb Poesia completa, el premi Josep Maria Llompart de poesia, i Miquel Desclot va repetir èxit amb el Cançoner, de Petrarca, i va guanyar el premi Rafael Jaume de traducció poètica. L’Ajuntament de Barcelona va entregar la Medalla d’Or al mèrit cultural al llibreter Paco Camarasa, de la llibreria Negra i Criminal. En els Premis Nacionals de Cultura, van ser guardonats Raimon, Joan F. Mira i Josep Cots, fundador d’Edicions 1984. El premi Strega al millor llibre infantil i juvenil publicat a Itàlia el 2016 va reconèixer Molsa (Muschio, en italià), escrit per David Cirici.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va lliurar la Creu de Sant Jordi a l’escriptora Rosa Fabregat
© Generalitat de Catalunya / Rubén Moreno
La Creu de Sant Jordi, per la seva banda, es va lliurar a l’escriptora Rosa Fabregat, al llibreter Guillem Terribas, a l’historiador Borja de Riquer, al filòleg Joan Martí Castell, a la llibreria Serret de Vall-de-roures, i, a títol pòstum, a l’historiador i polític Joaquim Ferrer i Roca. Quant al premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans, de caràcter biennal, va ser entregat a la traductora i filòloga romanesa Janna Balacciu. I, com a part dels Premis de la Crítica Catalana, Sebastià Perelló va triomfar a la secció de narrativa amb la seva obra Veus al ras i Lluís Solà, amb Poesia completa, es va endur el guardó poètic. Lluís Calvo també va ser llorejat amb el premi Cadaqués a Quima Jaume, en reconeixement a la seva trajectòria.
Els premis Crítica Serra d’Or van atorgar catorze guardons: el de novel·la, a El navegant, de Joan-Lluís Lluís; el de poesia, a Ouse, de Mireia Vidal-Conte; el de narració, a Mística conilla, de Jordi Lara; el de memòries, a Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer Manila; el de traducció, a Xavier Montoliu Paulí, per Per què ens estimem les dones, de Mircea Cărtărescu; el de literatura infantil, a Els fantasmes no truquen a la porta, d’Eulàlia Canal i Rocío Bonilla, i el de literatura juvenil, a La mèdium, de Silvestre Vilaplana, en l’àmbit de creació, i a La Mia es fa gran, de Mònica Peitx i Cristina Losantos, pel que fa als coneixements; el de millor text teatral, a Història, de Jan Vilanova Claudín; el d’espectacle de teatre, a Clàudia, de la Conquesta del Pol Sud; el d’aportació més interessant, a De Damasc a Idomeni, de Barcelona Playwrights; el de recerca en humanitats, a Manuel Brunet. El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà, de Francesc Moreno; el de recerca en altres ciències, a Història de la matemàtica: Egipte i Mesopòtamia i Història de la Matemàtica: Grècia I, de Josep Pla i Carrera, i el de catalanística, a El plaer de llegir literatura catalana, de Tilbert Dídac Stegmann.
Raimon va ser premiat als Smithsonian en la categoria de Lifetime Achievement Award, en reconeixement a la seva trajectòria artística. Paral·lelament, Sebastià Bennassar i el seu L’imperi dels lleons es van veure recompensats amb el premi VLC Negra. També el PEN Català va ser guardonat amb el premi a la Trajectòria de Foment de la Diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual. El Ferran Soldevila de biografies, memòries i estudis històrics se’l va endur Llengua i política a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Rosa i Gomar (1604-1656), d’Antoni Simon Tarrés. I Jordi Pàmias va ser el seleccionat del premi Jaume Fuster.
Els Samaruc de literatura infantil i juvenil es van repartir entre Pep Castellano, amb Guardians al gel, i Silvestre Vilaplana, amb Llibres amb perfum, respectivament. Als Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, el premi de la secció narrativa es va atorgar a Si ha nevat, de Paco Esteve; el de poesia, a Maria Josep Escrivà i la seva Serena barca; el millor assaig va ser el de Joan Garí, L’única passió noble; en teatre, el guanyador fou Saqueig, escrit per Xavier Puchades; en l’apartat d’infantil, La senyora Neus, de David Navalón, va ser la triomfadora, i en el juvenil, es va endur el guardó Per què tot em passa a mi?, de Josep Millo.
El premi Pablo Neruda que atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Xile va ser per al poeta Joan Margarit. Mentrestant, el Joan Crexells va distingir Crui. Els portadors de la torxa, de Joan Buades. El Memorial Pere Rodeja del Gremi de Llibreters va atorgar doble premi: a la llibretera de Vilanova i la Geltrú Rosana Lluch i al cap de premsa del Grup 62, Xavier Gafarot. El premi Llibreter, en la modalitat de literatura catalana, es va atorgar a Els estranys, de Raül Garrigasait.
Jaume Cabré va ser distingit amb el premi Trajectòria dins la Setmana del Llibre en Català
© La Setmana del Llibre en Català / Ajuntament de Barcelona
En el reconeixement del premi Trajectòria, dins la Setmana del Llibre en Català, va ser distingit Jaume Cabré. El guardó del Pen Català de traducció, de nou, va ser per a Miquel Desclot i el seu Cançoner, de Petrarca. I el premi El Setè Cel de Salt a la millor novel·la publicada l’any 2016 va ser per a Mar Bosch per Les generacions espontànies. Dins dels premis literaris de Lleida, el Josep Vallverdú d’assaig va premiar Good bye, veritat, de Joan Garcia del Muro i Solans, i el Màrius Torres de poesia, Disponibilitat, de Carles Morell Alsina. A Gandia, el Joanot Martorell de narrativa va ser per a Joan Jordi Miralles per Aglutinació, i l’Àusias March de Poesia va recaure en Jaume Coll Mariné per Un arbre molt alt.
Els guanyadors dels premis de la Nit de Santa Llúcia 2017 (d’esquerra a dreta Francesc Cano, en representació de les redaccions d’informatius de TV3 i Catalunya Ràdio, Josep M. Fulquet, Clara Queraltó, Manel Mauri, vicepresident d’Òmnium, Joan-Lluís Lluís i Ivan Ledesma)
© Òmnium Cultural
A la Nit de Santa Llúcia, marcada per l’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el Sant Jordi de novel·la va ser per a Jo sóc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís; el Carles Riba de poesia per a Ample vol de la nit, de Josep Maria Fulquet; el Folch i Torres per a obres infantils va quedar desert; el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil va recaure en Negorith, d’Ivan Ledesma, i el Mercè Rodoreda de contes en El que pensen els altres, de Clara Queraltó; el premi Muriel Casal de comunicació va ser per les redaccions d’informatius de TV3 i Catalunya ràdio
Absències de l’any
Entre les absències de l’any, cal destacar la de Paquita Bosch i Capó, l’activista cultural i fundadora del Grup Blanquerna per a l’estudi de la realitat nacional de Mallorca; l’escriptor i arquitecte Maurici Pla; Gener Gonzalvo Bou, arxiver i medievalista especialitzat en el monestir de Poblet; Pere Verdaguer, escriptor, periodista i estudiós de la dialectologia i la literatura del Rosselló; Frederic-Pau Verrié, l’historiador de l’art, arqueòleg i editor; Javier Coma, divulgador de cinema, còmics, novel·la negra i jazz; la medievalista Maria Teresa Ferrer i Mallol; Bernat Capó, divulgador de la cultura popular arreu del País Valencià; Salvador Pàniker, amb una trajectòria d’enginyeria, filosofia, escriptura i edició; Joan Collell Xirau, més conegut pel nom artístic de PereTàpias, cantautor, gastrònom, poeta i comunicador; el poeta del Grup Accidents Polipoètics i escriptor Rafael Metlikovez; Pilar Cabot, coneguda per la seva tasca de llibretera, escriptora i activista cultural a Osona; Manuel de Seabra, amb una extensa carrera d’escriptura i traducció catalanoportuguesa; l’escriptor i periodista Carles Capdevila; Salvador Sunyer, dedicat a la poesia, l’ensenyament i la lluita activista a Salt; Ramon Xirau, filòsof i poeta barceloní exiliat a Mèxic durant la Guerra Civil; Jesús Tuson, catedràtic de filologia i lingüista; Eduard Castellet, recordat per la seva tasca empresarial, de promotor cultural i escriptor, i el poeta Jordi Gabarró.
Literatura espanyola
La Fundación para un Nuevo Periodismo Iberoamericano va anunciar la creació del Centro Gabo de Cartagena de Índias, que es dedicarà a investigar i difondre l’obra i la memòria de Gabriel García Márquez
© FNPI / Eduar Aguilar
Coincidint amb les noces d’or de la publicació de Cien años de soledad, Jaime Abello, director de la Fundació per a un Nou Periodisme Iberoamericà, va anunciar la creació del Centre Gabo de Cartagena de Indias, que es dedicarà a investigar i difondre l’obra i la memòria de Gabriel García Márquez. Mentrestant, Mèxic va celebrar amb tota mena de luxes els cent anys del naixement de Juan Rulfo, autor de la inoblidable Pedro Páramo. A Espanya, amb alguna polèmica (per exemple, la que va motivar un editorial de Javier Marías a El País Semanal en què dubtava de les seves qualitats poètiques), Gloria Fuertes també va ser homenatjada en complir-se un segle del seu naixement: Madrid va decidir dedicar-li una plaça al barri de Lavapiés. I encara un altre centenari: el de la revista TBO, que va merèixer un llibre antològic i una exposició. A més, en el setanta-cinquè aniversari de la mort de Miguel Hernández, Edaf va editar un volum amb tota l’obra completa.
La Fundació José Manuel Lara va presentar Historias, una col·lecció de vint-i-set poemes inèdits que Juan Ramón Jiménez no va poder publicar en el seu moment perquè va haver de marxar a l’exili porto-riqueny. Menys sort, en canvi, va tenir Vicente Aleixandre, ja que el Govern autonòmic de Madrid va denegar la petició del PSOE perquè la seva casa de la capital, coneguda com Velintonia, fos declarada bé d’interès cultural (l’immoble, que es troba en ruïnes, almenys sí que serà rehabilitat). A l’altra banda de l’Atlàntic, un grup de científics internacionals es van declarar "cent per cent convençuts" que Pablo Neruda no va morir d’un càncer de pròstata, tal com s’havia cregut fins ara, però encara passaran mesos abans que es pugui identificar l’estrany cultiu bacterial que es va trobar a les seves restes.
A Pequín, es va inaugurar, al mateix edifici que l’Instituto Cervantes, la primera llibreria dedicada a les lletres espanyoles a tota la Xina, anomenada Mil Gotas
© Instituto Cervantes
Pel que fa als aspectes més "industrials" del llibre, Planeta va respondre a la maror política anunciant que traslladaria la seva seu social a Madrid, mentre que Penguin Random House va comprar al Grupo Zeta els segells d’Ediciones B per 40 milions d’euros. Beatriz de Moura va donar a la Biblioteca Nacional espanyola l’arxiu de l’editorial Tusquets (que inclou la correspondència amb Milan Kundera i originals corregits a mà de Mario Vargas Llosa i Almudena Grandes, entre d’altres). Silvia Querini va decidir abandonar el càrrec d’editora de Lumen i va ser rellevada per María Fasce. I mentre la Libreria Spagnola de Roma va tancar després de cinquanta-cinc anys, l’argentí Guillermo Bravo va presentar, a l’Institut Cervantes de Pequín, la llibreria Mil Gotas, la primera dedicada a les lletres espanyoles que obre les portes en tota la Xina.
Una curiositat que cal esmentar, Origen, de Dan Brown, i Una columna de foc, de Ken Follett, dos dels best-seller internacionals més esperats del 2017, van coincidir a ambientar a l’Estat espanyol la totalitat o una part de l’acció, respectivament.
El llibre de la temporada va ser Patria, de Fernando Aramburu, que va sumar el premi Euskadi de literatura en espanyol al Premio Nacional de literatura i al Premio de la Crítica, ambdós en la categoria de narrativa
© Tusquets Editores / Iván Giménez
El llibre de la temporada, però, tot i ser publicat l’any anterior, va ser sens dubte Patria, de Fernando Aramburu, que va sumar al premi Euskadi de literatura en espanyol els guardons de les categories de narrativa del Premio Nacional de literatura i del Premio de la Crítica (en el cas de la poesia van ser per a Gloria, de Julio Martínez Mesanza, i Sin ir más lejos, de Fermín Herrero, respectivament). A més, el Nadal va recaure en Care Santos per Media vida; el Biblioteca Breve va anar a parar a les mans d’Antonio Iturbe per A cielo abierto, una novel·la homenatge a Antoine de Saint-Exupéry; Espido Freire es va endur l’Azorín per Llamadme Alejandra; Carme Chaparro va assolir el Primavera amb No soy un monstruo; Ray Loriga va aconseguir l’Alfaguara amb Rendición; el Reina Sofia de poesia va coronar la nicaragüenca Claribel Alegría, de 93 anys; l’argentí Alberto Manguel va fer doblet amb el Formentor espanyol i l’Alfonso Reyes mexicà; Stanley G. Payne va rebre un Espasa d’assaig d’inevitable lectura política per una obra titulada En defensa de España. Desmontando mitos y leyendas negras; Javier Sierra va triomfar al Planeta amb El fuego invisible; en l’Anagrama d’assaig va destacar Remedios Zafra per El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital; Andrés Barba va vèncer a l’Herralde, setze anys després d’haver-ne quedat finalista, amb República luminosa; Alejandro Morellón va ser el primer espanyol reconegut amb el Premi Hispanoamericà de conte Gabriel García Márquez per El estado natural de las cosas; Rafael Sánchez Ferlosio va afegir a la seva col·lecció el Caballero Bonald per Ensayos 3. Babel contra Babel; l’argentí Mariano Quirós va continuar fent carrera en emportar-se el Tusquets amb Una casa junto al Tragadero, i el poeta mexicà Eduardo Lizalde va obtenir el Carlos Fuentes de creació literària. El Cervantes va ser per al nicaragüenc Sergio Ramírez, i el Nacional de las Letras per a Rosa Montero.
Espido Freire es va endur el premi Azorín per Llamadme Alejandra
© Ailanto / Espido Freire
Finalment, el 2017 va ser especialment luctuós per al món de la poesia, que va perdre els mexicans Ramón Xirau i Juan Bañuelos, amb 93 i 84 anys, respectivament; l’uruguaià Washington Benavides, als 87 anys; l’extremenya Isabel Escudero, als 73 anys, i el cordovès José Ignacio Montoto, als 37 anys. També ens van dir adeu Juan Goytisolo, als 86 anys; els argentins Abelardo Castillo i Ricardo Piglia, als 82 i 76 anys, respectivament, i Mihály Dés, escriptor i traductor hongarès establert a Barcelona, on va fundar la revista literària Lateral, mort als 67 anys.
Literatura anglosaxona
El Nobel de literatura del 2016 per a Bob Dylan va seguir fent rebombori durant tot el 2017, i és força possible que els membres de l’acadèmia sueca s’hagin penedit més d’una vegada de la seva decisió. Primerament, el cantant no va fer acte de presència a la cerimònia oficial del guardó (Patti Smith hi va anar —i va cantar— en el seu lloc). A continuació, Dylan només va acceptar que els seus benefactors li fessin entrega (absolutament privada) de la corresponent medalla perquè va donar la casualitat que la seva darrera gira passava per Estocolm. I, pel que fa al discurs, imprescindible a l’hora de cobrar el premi de vuit milions de corones sueques (uns 822.000 euros), va enviar per correu una gravació d’àudio i, en comptes de cedir-ne els drets de la transcripció a la Fundació Nobel, com és habitual, va acabar comercialitzant-ne un centenar de còpies numerades i signades a 2.500 dòlars la peça (uns 2.157 euros o, si es vol, 93 euros i escaig per a cadascuna de les vint-i-tres pàgines del volum editat per Simon & Schuster).
Si bé Dylan és un geni imprevisible, a Suècia tampoc no tallen curt, i ho van demostrar donant el Nobel per segon any consecutiu a un escriptor en la llengua de Shakespeare: en aquest cas, al japonès de naixement i anglès d’adopció Kazuo Ishiguro, per "revelar l’abisme que hi ha més enllà del nostre il·lusori sentit de connexió amb el món".
Per segon any consecutiu, el premi Man Booker va ser per a un autor nord-americà, George Saunders, per l’obra Lincoln in the Bardo
© Penguin Random House / David Crosby
I, per a enllestir el terreny dels premis, també per segon any consecutiu, el Man Booker va ser per a un autor nord-americà: George Saunders per Lincoln in the Bardo. Els Whitbread a les millors obres de ficció i poesia van recaure, respectivament, en Days without end, de Sebastian Barry, i Falling awake, d’Alice Oswald, i el primer va sumar, a més, la categoria de llibre de l’any dels mateixos Whitbread i el Walter Scott de novel·la històrica. El Bailey’s de novel·la femenina va anar a parar a les mans de Naomi Alderman per The power. Als Estats Units, Colson Whitehead va assolir el Pulitzer de ficció amb The underground railroad, i els National Book Awards de narrativa i poesia van coronar les obres Sing, Unburied, Sing, de Jesmyn Ward, i Half-light: Collected Poems 1965-2016, de Frank Bidart, respectivament. A més, Jonathan Franzen va ser reconegut amb la tercera edició del Frank-Schirrmacher-Preis i Margaret Atwood va fer doblet internacional en rebre un altre importantíssim reconeixement alemany, el premi de la pau dels llibreters d’aquell país, i el Franz Kafka txec. Finalment, John Banville es va endur l’RBA, el premi de novel·la negra més ben dotat del món (125.000 euros), amb Snow.
El Bailey’s de novel·la femenina va anar a parar a les mans de Naomi Alderman per The Power
© Justine Stoddard / David Higham Associates
Al Regne Unit van sorgir dues notícies més pròpies de la secció de successos que de la cultural: Ian Stewart va ser declarat culpable de l’assassinat de la seva promesa, l’escriptora Helen Bailey, per quedar-se amb la seva fortuna, de 4,7 milions d’euros; d’altra banda, es va valorar en 2,3 milions d’euros el robatori de llibres d’antiquari que va tenir lloc en un magatzem proper a l’aeroport de Heathrow, on els volums havien de ser embarcats camí de la Fira del Llibre Antic de Califòrnia.
Encara a les illes britàniques, el marmessor de Terry Pratchett va complir la darrera voluntat del difunt escriptor en destruir el disc dur amb totes les seves novel·les inacabades passant-hi per sobre amb una aplanadora. I, en el vintè aniversari de la publicació del títol inicial de Harry Potter, una còpia sense signar d’aquesta primera edició es va vendre per 70.040 euros.
D’altra banda, als Estats Units, Philip Roth va pair l’enèsima decepció del Nobel amb la satisfacció d’haver ingressat a la mítica col·lecció francesa "La Pléiade", de l’editorial Gallimard. El TheNew York Times es va haver d’acomiadar de la seva crítica literària estrella, Michiko Kakutani, perquè es va jubilar. Mentre Hillary Clinton va intentar d’explicar-se pel desastre de la seva derrota electoral contra Donald Trump a les pàgines de What happened, el seu marit, Bill, va anunciar que escriuria la novel·la d’intriga The president is missing a quatre mans amb el prolífic James Patterson. I, parlant d’expresidents, Barack Obama i la seva esposa, Michelle, van tancar amb Penguin Random House un acord per a publicar almenys un llibre cadascun per un total no revelat, però sembla que proper als 60 milions de dòlars.
Hillary Clinton mirava d’explicar el desastre de la seva derrota electoral davant Donald Trump a les pàgines de What happened
© Hillary for America / Michael Davidson
Pel que fa a les necrològiques, durant l’any 2017 les lletres anglosaxones van dir adeu a Richard Wilbur, als 96 anys; Paula Fox, als 93; Brian Aldiss, un dels màxims exponents de la ciència-ficció britànica, als 92; Michael Bond, pare de l’osset Paddington, als 91; el poeta John Ashbery, als 90; John Berger, als 90, també; William Peter Blatty, autor de L’exorcista, als 89; el premi Nobel de Saint Lucia Derek Walcott, als 87; Harry Mathews, als 86; Colin Dexter, creador de l’inspector Morse, també als 86; Nora Johnson, als 84; Miriam Masoli Tlali, la primera sud-africana negra que va publicar un llibre en anglès al seu país, als 83; Spencer Johnson, als 78; Robert James Waller, als 77; Bharati Mukherjee, als 76; l’actor, dramaturg i escriptor Sam Shepard, als 73; Susan Vreeland, als 71, i Denis Johnson, als 67.
Literatura francesa
En el cent-cinquantè aniversari de la mort de Charles Baudelaire (que va ser celebrat, entre altres actes, amb una exposició a Port Louis, capital de l’illa Maurici, que l’autor de Les flors del mal va visitar durant dinou dies el 1841 i que tant va marcar el seu imaginari), Arthur Rimbaud va tornar a ser protagonista del món de les subhastes, ja que es va vendre a París el manuscrit original del seu poema La rivière de Cassis per 230.000 euros. Mentrestant, Georges Perec va pujar un esglaó més en el seu camí per a adquirir el mateix caràcter llegendari que aquests dos poetes, perquè la col·lecció "La Pléiade" va publicar dos volums dedicats a la seva obra.
Grégoire Bouillier va presentar un dels títols importants de la temporada Le Dossier M
© Éditions Flammarion / Astrid di Crollalanza
No va caldre cap número rodó perquè Tintín al país dels soviets, el volum inicial de la mítica sèrie d’Hergé, fos reeditat per primer cop en color el mateix dia que es van complir 88 anys de la seva aparició. Per cert, el filòsof Vincent Cespedes va provocar una notable controvèrsia en afirmar a la seva pàgina de Facebook que Tintín podia ser una noia andrògina, però no va trigar gaire a desdir-se’n afirmant que les seves paraules havien estat un "experiment" sobre la interpretació de l’art. Encara sense abandonar l’àmbit del còmic, el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad van publicar Astèrix a Itàlia, la trenta-setena aventura del gal irreductible creat per Goscinny i Uderzo.
I, per vint-i-quatrè any consecutiu, Amélie Nothomb va ser un dels noms cabdals de la famosa rentrée amb Frappe-toi le coeur. Altres títols importants de la temporada van ser Le dossier M, de Grégoire Bouillier; Souvenirs de la marée basse, de Chantal Thomas; Point cardinal, de Léonor de Récondo; Innocence, d’Eva Ionesco; La Fontaine, une école buissonnière, d’Erik Orsenna; La vengeance du pardon, d’Eric-Emmanuel Schmitt, i Ils vont tuer Robert Kennedy, de Marc Dugain.
Éric Vuillard va ser premiat amb el Goncourt per L’ordre du jour
© Actes Sud / Melania Avanzato
Un cop més, el nazisme va ser protagonista d’alguns dels principals premis literaris francesos; concretament, del Goncourt, per a Éric Vuillard, que, a L’ordre du jour, va narrar l’arribada al poder d’Adolf Hitler, i del Renaudot, que va recaure en La disparition de Josef Mengele, d’Olivier Guez, de títol ja força explicatiu. A més, Daniel Rondeau va aconseguir el Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa amb Mécaniques du chaos; Philippe Jaenada va guanyar el Femina amb La Serpe; Annie Ernaux es va endur la tercera edició del Marguerite Yourcenar; Mathias Enard va assolir el guardó italià Gregor von Rezzori per Boussole (que ja havia rebut el Goncourt de l’any 2015), i Emmanuel Carrère va ser reconegut amb el premi en llengües romàniques de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.
Finalment, el 2017 ens van deixar Anne Golon, mare del personatge Angélique, als 95 anys; Serge Doubrovsky, inventor del terme autoficció, als 87; l’historiador Max Gallo, als 85; l’escriptora i actriu Anne Wiazemsky, als 70; el canadenc Réjean Ducharme, als 76; Gonzague Saint Bris, als 69, víctima d’un accident de trànsit; l’escriptor i traductor Alain Defossé, als 60 anys, i el poeta suís Philippe Rahmy, als 52 anys.
Literatura italiana
Després que un grup de seguidors de la Lazio enganxés a l’estadi olímpic una sèrie d’adhesius amb la imatge d’Anna Frank vestida amb una samarreta del seu gran rival, l’AS Roma, el futbol italià va organitzar diversos actes de conscienciació sobre l’antisemitisme, com el que va consistir a llegir als camps de futbol, abans del començament dels partits de la jornada del 23 i 24 d’octubre, fragments del diari de l’adolescent holandesa, i a repartir, a més, entre el públic exemplars de Se questo è un uomo, de Primo Levi, precisament quan feia set dècades de l’aparició del llibre i tres de la mort del seu autor.
I de l’ombra de l’Holocaust passem a l’ombra dels anys de plom. L’autor de diversos llibres de novel·la negra Cesare Battisti, condemnat per quatre assassinats quan pertanyia a un grup terrorista d’ideologia marxista i pròfug des dels anys 1980, va ser detingut mentre intentava creuar la frontera amb Bolívia per por que el Govern brasiler revoqués la seva condició de refugiat, qüestió que va provocar un enfrontament entre el president Michel Temer i el Tribunal Suprem del Brasil, contrari a la proposta governamental.
Roberto Saviano va tornar a l’actualitat literària durant l’any 2017 amb la publicació, al final del 2016, de La paranza dei bambini, novel·la sobre una situació social real: la de la nova generació de joves napolitans de classe mitjana que miren de discutir a la Camorra el monopoli del crim organitzat a la ciutat. Altres títols importants de l’any van ser Ogni storia è una storia d’amore, d’Alessandro D’Avenia; Le tre del mattino, de Gianrico Carofiglio; La ragazza nella nebbia, de Donato Carrisi; Negli occhi di chi guarda, de Marco Malvaldi, i els textos autobiogràfics Nessuno può volare, de Simonetta Agnello Hornby, i Esercizi di memoria, de l’incombustible Andrea Camilleri.
Donatella Di Pietrantonio va guanyar el Campiello amb L’Arminuta
© Fondazione Il Campiello
A més, el premi Strega va ser per a Le otto montagne, de Paolo Cognetti; el Bancarella va reconèixer el primer volum d’I Medici. Una dinastia al potere, de Matteo Strukul; Donatella Di Pietrantonio va guanyar el Campiello per L’Arminuta; el Viareggio Répaci va anar a parar a Gianfranco Calligarich per La malinconia dei Crusich, i la historiadora Benedetta Craveri va ser guardonada amb el premi mundial Cino del Duca francès.
Finalment, el 2017 ens van deixar Enzo Bettiza, als 90 anys; Giorgio Pressburger, als 80; Giulio Angioni, als 77; Amedeo Benedetti, als 62, i el poeta Pierluigi Cappello, als 50 anys.
Literatura alemanya
L’escriptor Dogan Akhanli, nascut a Turquia però nacionalitzat alemany, va estar retingut per la justícia espanyola durant dos mesos a causa de les ordres de detenció internacional emeses per les autoritats turques sota l’acusació de terrorisme
© Raimond Spekking (CC BY-SA 4.0)
Dogan Akhanli, nascut a Turquia però nacionalitzat alemany, va poder tornar a casa seva, a Colònia, després de passar dos mesos retingut a Espanya, on havia viatjat per gaudir de les vacances d’estiu, per culpa d’una de les fins a 60.000 ordres de detenció internacional que les autoritats turques havien emès els darrers anys sota l’acusació de terrorisme contra la dissidència política del seu país. Akhanli ja havia estat detingut, jutjat i absolt pel mateix cas, un robatori que va acabar amb assassinat mentre era a Istanbul el 2010 quan visitava el seu pare malalt. Tot i aquest precedent i les pressions del Govern alemany per a l’alliberament, la justícia espanyola va trigar els esmentats seixanta dies a decidir que no l’extradiria al país d’origen.
Tampoc no van ser gaire perspicaços els responsables de la companyia ferroviària Deutsche Bahn en batejar un dels seus trens d’alta velocitat amb el nom d’Anna Frank. "La combinació d’Anna Frank i d’un tren evoca les imatges de la persecució dels jueus i de les deportacions que van tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial", va lamentar la fundació que gestiona el llegat de l’adolescent holandesa assassinada al camp de Bergen-Belsen el 1945.
En terrenys menys polèmics, el premi Georg Buchner va recaure en el poeta i traductor Jan Wagner; l’austríac Robert Menasse va assolir el Deutscher-Buchpreis amb Die Hauptstadt (‘La capital’); el Kleist va anar a parar a les mans de Ralf Rothmann; Shida Bazyar, de família iraniana, es va endur l’Uwe Johnson amb Nachts ist es leise in Teheran (‘La nit és tranquil·la a Teheran’); l’Ingeborg Bachmann i el Friedrich Hölderlin van ser per a dos altres autors austríacs, Ferdinand Schmalz i Eva Menasse, respectivament; Natascha Wodin va guanyar el premi de novel·la de la Fira de Leipzig amb Sie kam aus Mariupol (‘Ella va venir de Mariupol’); la dramaturga Dea Loher va aconseguir el Joseph Breitbach; l’escriptor i il·lustrador Wolf Erlbruch va ser distingit amb l’Astrid Lindgren, un dels guardons més prestigiosos del món pel que fa a les lletres infantils, i, a Àustria, l’Österreichischer Kunstpreis für Literatur va ser per a Wolf Haas i l’Anton Wildgans va reconèixer l’obra de Robert Seethaler.
Pel que fa a les defuncions, les lletres en alemany es van acomiadar el 2017 del dramaturg Tankred Dorst, de 91 anys; del poeta Peter Härtling, de 83; de Kito Lorenc, de 79; del poeta suís Pierre Imhasly, de 77, i de l’austríac Erwin Moser, mort als 63 anys.
Literatura dels països de l’Est
Svetlana Aleksiévitx, la premi Nobel de literatura de l’any 2015, va ser un dels diversos noms que es van donar de baixa del PEN Center de Moscou després que els seus responsables es neguessin a donar suport a la petició que havien signat seixanta escriptors perquè el president Vladímir Putin perdonés el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, que va ser detingut a Crimea el 2014 quan portava roba i menjar a les tropes del seu país i que, acusat de terrorisme, compleix una condemna de vint anys de presó a Sibèria. I encara una altra polèmica literària relacionada amb els estira-i-arronses geogràfics entre el Kremlin i el Govern d’Ucraïna: Zakhar Prilepin, conegut com el Hemingway rus, es va fer càrrec del comandament d’un batalló de voluntaris a favor de la República Popular de Donetsk, decisió que els seus col·legues de professió van rebre amb disparitat d’opinions: si Leonid Iuzefovitx va comentar que Prilepin no tenia cap més opció, la poeta Vera Polozkova va afirmar que celebraria la seva hipotètica mort en combat obrint una ampolla del millor xampany que tingués a casa.
Dins el terreny de les desaparicions més reals que desitjades, les lletres russes es van acomiadar de Daniïl Granin, veterà de la Segona Guerra Mundial i autor d’una crònica del setge nazi de Leningrad i també de diverses novel·les molt populars, als 98 anys; de Galina Xergova, als 93 anys; del poeta antiestalinista Ievgueni Ievtuixenko, mort a l’exili nord-americà als 84 anys, i de la també poeta Irina Ratuixinskaia, de 63 anys, condemnada a un camp de treballs forçats el 1983 i alliberada per Mikhaïl Gorbatxov el 1986. A més, també ens van dir adeu dos grans assagistes: el lingüista, filòsof i historiador búlgar (tot i que nacionalitzat francès) Tzvetan Todorov, als 77 anys, i el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, als 91 anys. També cal esmentar la mort dels polonesos Julia Hartwig i Janusz Głowacki, als 95 i 78 anys, respectivament; els croats Predrag Matvejević i Ivo Brešan, als 84 i 80 anys; l’albanès Dritëro Agolli, als 85 anys; l’hongaresa Anna Jókai, als 84 anys; l’estonià Enn Vetemaa, als 80 anys, i el txec Petr Šabach, als 60 anys.
Pel que fa als guardons, el polonès Adam Zagajewski va ser reconegut amb el premi Princesa de Asturias de les lletres; el Nike del seu país va anar a parar a les mans de Cezary Łazarewicz per Żeby nie było śladów (‘Perquè no en quedin senyals’); el Magnesia Litera txec va recaure en la novel·la Jezero (’El llac’), de Bianca Bellová; Ivana Dimic es va endur el NIN serbi amb Arzamas, i Aleksandra Nikolaenko va guanyar el Booker rus amb Ubit Bobrykina. Istoniya od novo ubiystva (‘Matar en Bobrykin. Història d’un assassinat’).