De la mateixa manera que als seus veïns bàltics, la crisi econòmica també va afectar Lituània. I la va afectar amb duresa, ja que, segons l'FMI, les previsions de creixement del PIB lituà per al 2009 van ser del -18,5%, i per al 2010, del -4%.
D'altra banda, davant la crisi energètica que viu Europa en general, Lituània presenta una conjuntura difícil. Per compromisos adquirits en ingressar a la UE, el país havia de tancar al final del 2009 la central nuclear d'Ignalina, que abasta prop del 70% de l'energia del país, però Vílnius va sol·licitar una demora, ja que si no pot construir una alternativa, aquest tancament posarà el país en situació de dependència de fonts energètiques importades, particularment de Rússia.
Els resultats de les eleccions europees del juny del 2009 potser van reflectir el descontentament de la societat lituana amb la política, especialment l'europea: només va votar el 21% de l'electorat. El conservador partit TS-LKD va obtenir el 27%, el socialdemòcrata LSDP, el 18,6%, i l'extrema dreta del TT, el 12,2%. En total, 4 dels 12 eurodiputats lituans van engruixir el grup democratacristià PPE; 3, el dels socialistes; 2, el del dretà EFD, i 2 més, els dels liberals de l'ALDE.