El 31 de desembre de 2009 es va tancar el segon reactor de la central nuclear d’Ignalina, obsoleta i perillosa, per pressions de la Unió Europea. Atès que aquest reactor aportava més de dos terços de l’energia consumida al país, aquest fet va comportar una gran incertesa, ja que l’alternativa porta a una forta dependència energètica de l’exterior i molt especialment de Rússia, amb qui Lituània manté relacions més aviat delicades. El Govern lituà, però, no descarta l’obertura d’una nova central per fer front a aquesta situació.
L’economia lituana es va ressentir fortament de la crisi global, i el 2009 el PIB va davallar un 17%. Tanmateix, la crisi va començar a Lituània més tard que a la resta dels països bàltics, ja que el darrer trimestre del 2008 el creixement encara era positiu, i això va permetre prendre mesures per fer front a la crisi d’una manera relativament suau. Les previsions van apuntar a un creixement modest, de prop de l’1,5%, per al 2010. L’atur, de prop del 18% a l’agost del 2010, va comportar una greu problemàtica social.